El poble del silenci

Fòrum per comentar fan fictions i crear-ne de comunitàries.
Per enviar-ne una usa la secció especial a http://www.harrypottercat.cat/fanfictions/.
Regles del fòrum
Recordeu-vos d'escriure com a mínim 4 línies.
Recordeu-vos d'argumentar les coses sempre que pugueu.
Totes les Normes del fòrum
Bloquejat
Avatar de l’usuari
krys_hp
Nou/va Alumne/a
Nou/va Alumne/a
Entrades: 3
Membre des de: ds. març 03, 2007 4:59 pm
Nom: Cristina
Ubicació: Esparreguera

El poble del silenci

Entrada Autor: krys_hp »

El poble del silenci

Olasssssssss :P amb akesta historia vaig guañar el 1 premi sant Jordi del meu institut, espero k hos agradiiiii!!!! :roll:
..............................................................................................................................


Abans de que complís tretze anys, em vaig mudar a un poble anomenat “Silenci”.A mi m’agradava, semblava emocionant, i d’allò més misteriós. En canvi a la meva germana li semblava una estupidesa;

−Ja estem bé on som !!-deia-.

La meva germana es deia Marina, era més gran que jo, tenía quinze anys,era blanca de pell, cabell ros i ulls blaus; era molt popular en el institut. Era tot el contrari que jo; jo era morena de pell, cabell castany i ulls marrons. Ningú sabia ni que existia; jo era ben estranya per el que deia la gent,la meva afició era :llegir. M’encantava llegir!!! Novel•les d’intriga, de fantasia... Però sobretot de vampirs. Era fantàstic saber la vida de gent que vivia en pobles infestats de vampirs!! Saber com es sentien en cada moment... Tothom em deia que era una rara, però a mi tant se’m donava. La meva germana sempre es reia de mi... Però jo sempre em defensava.

-Ets una rara!! Solament penses en llegir, llegir i llegir... Almenys si fos alguna cosa educativa.. Però vampirs?

-I que passa? Si m’agrada, a tu que t’importa?

-Va nenes porteu-vos bé i no hos baralleu; que hem de carregar les maletes.

Aquell dia marxàvem. Jo estava emocionada!!! Per fi!!!

-Però segur que no em puc quedar???

-No Marina, ja t’ho he dit mil cops filla.

-Però....

- No, i prou




El viatge es va fer llarg i pesat, sobretot amb les corbes .La meva germana estava escoltant el mp3, però jo encara que també el tenia, estava massa emocionada per posar-me a escoltar-lo, tenia tantes ganes per arribar...
Per fi vam arribar.
Era un poble molt petit; no era com em pensava.

-Aquí haurem de viure? – va dir la meva germana-.

-Si filla, el poble, es pot dir que no fa molt bona impressió, però ja veureu la casa.

Quan vam entrar a la casa no ens podíem creure del gran que era.

- En un poble tant petit hi pot haver una casa tant gran? – vaig pensar-

- Mare puc sortir a donar una volta? – vaig preguntar-

- Esclar filla, de pas que t’hi acompanyi la teva germana Marina. Així les dos podreu mirar el poble i els voltants.

- Què?!! Si home!! No hi penso anar!! M’hi nego!! No penso anar a mirar un poble tant avorrit com aquest, i menys amb aquesta!!- deia la meva germana-

- La teva germana té un nom, i hi aniràs perquè l’has de vigilar. No em fio gaire de deixar-la anar sola.

- Però mare jo ja sé anar sola...

- No filla no coneixem gaire aquest poble, ni la gent que hi habita, per això vull que hi vagis amb la teva germana.

- D’acord..

- Però hos vull aquí abans de les 9:00h, d’acord?

- D’acord mare.









En aquell poble hi feia molt de fred, semblava com una nevera; com si no hi sortís mai el sol. Lluny del poble, a les afores hi havia un castell, semblava el castell del Dracula com a les meves novel•les. Semblava abandonat, no havien senyals de vida.

- Mira Marina!!!- vaig cridar- Has vist aquell castell??

- Si ja l’he vist, podem tornar a casa?

- Podem fer una ultima passejada per el poble?

- Està bé..

El què em va sorprendre més del poble es que no hi havia ninguna senyal de vida, igual que el castell, també semblava abandonat.

- Què no hi viu ningú o que en aquest maleït poble?- va di la meva germana-

- EO EO EO EO EO ......

-Shhhsssstttt!!! Calla que vols que ens descobreixin o que?

- Però qui vols que...

De cop van sortir un grup de ratpenats d’una de les cases.

- AHHHHHHHHHHHHHHHHHHH!!!!!!!!!!!!! – va cridar la meva germana-

- Oh no!!! Vampirs!!! – vaig cridar- Ràpid, amaguem-nos abans que ens vegin!!!

- Que vampirs, ni que vampirs! Són ratpenats fastigosos i ja està!

- No!!! Per una vegada en la teva vida creu-me!! Són..

-Hola

- AHHHHHHHHHHHHHHH!!!!!!!!!!!

- Qui.. Què... On... Qui ets tu...?? – va cridar la meva germana-





Era un noi més o menys de la edat de la meva germana ulls negres que era difícil distingir-hi la nineta. Tenia la pell més blanca que havia vist mai, com si no li hagués tocat mai el sol. El que trobava més estrany d’aquell noi eren les seves dents; eren blanques com la neu, i transparentes com el gel, i els ullals més destacats que havia vist mai. Anava vestit amb una camisa blanca molt antiga, uns pantalons negres, i una capa negra i vermella, que li feia ressaltar la pal•lidesa de la seva pell.

- És un vampir no hi ha cap dubte!! Tinc que avisar a la Marina, estem en perill!! - vaig pensar-

- Perdó per espantar a unes senyoretes tan joves i belles com vosaltres...- Ens va fer un somriure-. Em dic Sir Arthur Drake però em podeu dir Arthur; i vosaltres belles senyoretes...

- Jo em dic Marina.., i aquesta és la meva germana Lua...

-Marina i Lua.. Són uns noms molt bonics..

-Gracies..mmmm... Escolta... Tu... On vius? – vaig dir-

- I quants anys tens??-va dir la meva germana, amb uns ulls com unes taronges-

En aquell moment va pensar.

- Setze. I vosaltres?

- Jo quinze- va dir la meva germana-

- I tu Lua?

Va haver-hi un silenci.

- Va Lua! – va dir la meva germana-.

Vaig veure que els ulls de l’Arthur m’observaven atentament. Va començar a riure.

- Deixa-la; li deu fer vergonya- va dir-

- Es què m’estranya molt, no ho acostuma a fer mai.... – va dir la meva germana-.

En aquell moment va començar a ploure.



- Seria millor que ens refugiéssim, que us sembla a casa meva?. – va dir l’Arthur-.

-On vius? – va preguntar la meva germana-

- En aquell castell.

- QUEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE?????????!!!!!!!!!!!!!- va cridar la meva germana -Que vius een aaaqueell ca ca castell??!!

- Si, hi ha algun problema?- va dir l’Arthur-

- No, que va hi anirem encantades... – va dir la meva germana-

- No ho sento no podem- vaig dir-. No t’enrecordes què hem de tornar a casa abans de les 9:00h?- vaig dir-

- On viviu? – va preguntar l’Arthur-

- En aquella casa de les afores del poble – va dir la meva germana-

- Mmmmmmmmmmm; no hi podreu arribar, la tempesta és massa forta; jo crec que els vostres pares entendran que hos heu refugiat en algun lloc i hos esperareu fins que passi la turmenta. – va dir l’Arthur-

- Jo crec que té raó Lua; ens posarem xopes, i és massa perillós, jo crec que fins hi tot la mare ens hauria dit el mateix.- va dir la meva germana-.

-(Sempre defensant)- vaig pensar- Però..

- Anem-hi Arthur!!- va dir la meva germana-


Quan vaig entrar al castell alguna cosa em deia que no tindria que haver-hi entrat. Ens va fer passar en una sala grandiosa, plena de menjar.

-Crec que deveu tenir molta gana no?

-No podem menjar res d’això, segur que està enverinat!!- vaig pensar-

- No, no en tenim gens de gana; oi que no germaneta?- vaig dir-



- Oi tant que si!!!- va dir la meva germana-

- A vegades penso que no té cervell -vaig pensar-

Al final m’ho vaig menjar; el meu estomac no s’hi podia resistir. Era molt bo; no portava res misteriós, ni feia un olor estrany.

- No puc més!!- va exclamar la meva germana- Estic apunt de rebentar!! Arthur; perquè no has menjat res?

Ell va fer un somriure borleta.

- Es què no tenia gana- va contestar-

Ell em va mirar a mi; esperant que digués alguna cosa.

- Bé...- vaig sospirar- Nosaltres... hem de marxar...

- Ja? Esteu segures senyoretes?...

Va haver-hi un silenci llarg.

-Bé.. ja s’ha fet de nit.. i.. són més de les 10:00. La tempesta ja ha afluixat..- va dir la meva germana amb veu tremolosa-

- Si, i els nostres pares deuen estar molt preocupats, o sigui que...Adéu i moltes gracies- vaig dir-

- Vosaltres no marxareu d’aquí, ni en sortireu mai!!!!- va cridar-

Llavors va obrir la seva boca i va ensenyar els seus ullals; els seus ulls es van tornar del color de la sang, la seva capa es va tornar en dos ales de ratpenat gegants. La meva germana va fer un crit sec i es va tapar la boca, va començar a tremolar i es va desmaiar. Jo la vaig agafar amb totes les meves forces i vaig començar a córrer; sabia que no podia aguantar tant de pes durat tanta estona, i per això vaig buscar un amagatall.

- No t’amaguis Lua- va cridar- ja saps que els vampirs podem veure a través de les parets... Em sembla que ja ho havies llegit això , oi? No t’has fixat oi? No t’has parat a pensar per què als teus pares se’ls hi va ocórrer venir precisament a aquest poble?
Què estrany... m’imaginava molt més de tu... Com que ara moriràs tu puc explicar oi? Als teus llibres quan la protagonista està a punt de morir el dolent li explica tot- va fer un somriure maliciós. -


La teva família no és aquesta. -va fer un somriure burleta-

Em vaig quedar sense respiració, no em podia creure el que estava sentint. Vaig mirar a la meva germana no m’ho podia creure tot aquest temps que l’avia estimat...Encara que sempre ens estàvem barallant jo l’estimava, i no em podia creure que no fos la meva germana, jo l’estimava.- vaig notar com em queien llàgrimes per les galtes.

- No m’ho crec!!!!- vaig cridar-

- La teva família va morir; mes ben dit: la vaig matar jo. Solament eres un nadó i vaig decidir portar-te a una altra família.

Vaig sentir una ona de ràbia tenia ganes de matar-lo, tenia ganes de plorar.

Ell va continuar parlant.

- Aquest poble era el més pròsper de la comarca, i jo era un dels nois del poble. Un dia va venir una plaga de ratpenats; i un em va mossegar. Els dies següents em sentia estrany; no volia sortir de dia, la meva pell va començar a posar-se pàl•lida. Un dia un amic meu es va fer un tall profund al coll i va començar a sangrar molt , m’hi vaig acostar i quan vaig veure la sang, vaig llepar-ne una mica fins que vaig acabar matant al meu amic; em vaig donar conta que m’havia convertit en un vampir. Jo mateix vaig matar a la meva pròpia família fins a acabar amb totes les del poble. Fins que aquest poble va quedar en silenci per sempre. Una de les famílies; era la teva. Si Lua; aquest és el teu poble i el de la teva difunta família; i aquí és on vas néixer; i aquí és on moriràs amb la teva família; i al teu poble.- va acabar-

-No sabia que dir; però ja era massa tard.


Vaig notar com una mà freda em tocava l’espatlla. Em vaig girar vaig tancar els ulls. –vaig somriure- Ara estaré amb la meva família de veritat.- vaig pensar.





FI

Avatar de l’usuari
charlotte evans
M.A.G
M.A.G
Entrades: 312
Membre des de: dt. jul. 05, 2005 4:37 pm
Ubicació: Vila de Gràcia

Re: El poble del silenci

Entrada Autor: charlotte evans »

Primer de tot, benvinguda a la web!

I segon, una mica de normes que has de seguir i coses que has de saber: l'apartat de FanFictions del fòrum no és per a penjar-hi les històries que escriuen els usuaris, sinó per parlar sobre les fanfics que han escrit i comentar-les amb els seus lectors. Si vols llegir les que hi ha penjades, pots anar aquí: http://www.harrypottercat.com/fanfictions/
Si decideixes escriure'n una tu, que ha de tenir relació amb el món de Harry Potter, abans has de mirar que compleixis aquestes normes (a la part de baix): http://www.harrypottercat.com/fanfictions/?ac=faq

Segur que pots trobar altres webs per internet on penjar-hi les teves històries ;)

Avatar de l’usuari
hpkarina
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 405
Membre des de: dv. ago. 24, 2007 12:47 pm
Nom: Roser
Rang: Paladina de la Reina Blanca
Ubicació: Grand Line
Contacta:

Re: El poble del silenci

Entrada Autor: hpkarina »

Ale... pobra noia... l'únic que volia era que llegirem la seva història... que per cert m'ha agradat molt!!! :)

una pregunta, a tu t'agraden molt els vampirs no? perquè si no m'equivoque tens una ff que també va de vampirs ( i que també m'agrada molt per cert ;))

bé res més a dir...
Where your tresaure is, there will you heart be also.

Volia ser actriu, em vaig conformar amb intèrpret i he acabat de traductora...

+Can I shoot her?
-Not in public

Bloquejat