Olassssssssss altre cop
tmb hos deixo akesta historia, em feia ilu 
be, espero k hos agradi...............................................................................................................................
Fa molt de temps, quan la màgia encara existia en el nostre mon; un noi anomenat Jack vivia amb la seva família en una petita casa en els Pirineus catalans. En Jack tenia quinze anys; el cabell castany i els ulls verds com la majoria de la seva família i germans. Vivien en una casa una mica allunyada del poble, amb un petit hort i alguns animals. Estaven rodejats per immensos boscos, plens d’arbres i plantes.
Com cada diumenge ell va anar cap al mercat amb els seus germans. Eren tres, ell, en Marc i la Mònica. En Marcel era el més petit dels tres; tenia vuit anys, era igual que en Jack però en petit. La Mònica era la mitjana; tenia tretze anys i també era com en Jack i en Marcel. Van comprar el necessari i van tornar cap a casa. Desprès en Jack va anar a ajudar al seu pare amb el ramat de vaques.
-Fill, va vine que es per avui!- va dir a en Jack lligant bé les cordes de cada vaca-
-Ja va, ja va!- va dir en Jack cansat-
-Si sabessis com treballava jo abans amb la teva edat!- va dir fent un sospir-
Un dels toros del ramat va esvarar-se i va començar a córrer per el prat.
-Agafem-lo pare! , abans de que faci alguna o destrossa!- va dir en Jack agafant una corda llarga-
- No fill espera! Es molt perillós!- va dir frenant-lo-
En Jack va apartar el seu pare i va preparar la corda per lligar-lo. El toro boig de ràbia va començar a acostar-se corrents cap a en Jack. El pare va posar-se davant del fill amb intent de protegir-lo, el toro va enfonsar la banya a l’estomac de l’home.
-Pare! Pare!- va cridar en Jack-
El toro va girar el cap cap a en Jack. El noi va agafar una barra de ferro que tenia a prop, el toro se li va llançar a sobre: i en Jack va clavar la barra a l’animal, que va caure inert a terra.
- Fill! Fill! – va dir la dona acostant-se corrents- He sentit crits, que ha passat?- va dir la dona-
-Mare..
La dona va ofegar un crit veient el seu home estès a terra amb un bassal de sang al voltant i un toro mort, també envoltat de sang.
- Joan! Joan!- va dir la dona agenollant-se al costat del seu marit-
-Tranqui-la mare, no està mort, solament inconscient, però hem de cridar ràpidament a un metge si no si que correm un risc bastant gran- va dir el noi posant-se al costat de la seva mare que plorava desconsoladament- Digues-li a la Mònica que vagi a buscar un; jo acabaré de portar al ramat a pastar- va dir aixecant-se-
En Jack va agafar el bastó i va allunyar-se amb el ramat cap a les muntanyanes. Al cap d’una bona estona van arribar al prat. En Jack es va asseure a una roca per descansar. Un dels vedells es va allunyar del ramat endinsant-se al bosc.
-Ei! on vas- va exclamar en Jack perseguint al vedell-
En Jack va començar a endinsar-se cada cop més al bosc i apartant les males herbes que li barraven el pas. Va aconseguir veure el vedell menjant unes herbes.
-Ara no te’m escaparàs maleït...- va murmurar mentre s’acostava a poc a poc-
Sense donar-se conte va ensopegar amb una arrel que sobresortia el terra, es va donar un cop al cap amb una pedra i va perdre el coneixement.
Al despertar-se ho va veure tot fosc va intentar fregar-se els ulls, però va descobrir que estava lligat i amb els ulls tapats. Va començar a sentir uns riures.
-Qui sou? I on soc?- va preguntar en Jack-
De nou va tornar a sentir els mateixos riures.
- Que voleu de mi?!- va preguntar alterat-
Silenci. Va ser la resposta. Va sentir com unes fines mans li treien la bena dels ulls. En Jack es va quedar sense respiració. Davant seu hi havia dos noies mes o menys de la seva edat, potser un any menys, realment maques. Una era rossa amb ulls verds maragda i l’altre amb el cabell negre com el carbó i ulls blau cristal•lí; i les dos d’un color rosat molt claret de pell. El miraven fixament intrigades, com si mai haguessin vist una persona. Ell també es va fixar millor, i va veure que les dos tenien les orelles punxegudes.
- “Són elfes”!?- va pensar- “ Però no pot ser, perquè no existeixen”! O no... – va preguntar-se-
L’elfa del cabell negre es va acostar a ell fins deixar uns centímetres de distància. Ella va allargar la mà i li va tocar el front. En Jack va fer un gest de dolor, i es va recordar de la caiguda. Va sentir un pessigolleig a la ferida. Ella va fer un somriure de satisfacció. El van deslligar, i ell ràpidament es va tocar el front, ja n li feia mal, ja no tenia la ferida!
-Com ho has fet?- va dir assenyalant-se a al front-
Ella va retrocedir amb l’altre espantada. Van començar a parlar en un idioma incomprensible per ell. Llavors, la del cabell ros va avançar cap a ell, seient-se davant seu. Es va assenyalar a ella mateixa i va pronunciar una paraula, després va senyalar-lo a ell amb expressió interrogativa. Ella ho va tornar a repetir.
-Amin- va tornar a dir assenyalant-se-
Llavors ell ho va comprendre.
- Jack- va dir seguidament-
-Djjjjacck?- va repetir ella no gaire bé-
En Jack va riure.
L’Ami no entenia perquè reia ara. No entenia l’estrany elf-orelles-rodones. Parlava un altre idioma i elles no l’entenien.
Ella va senyalar l’altre elfa.
-Jasmin- va dir pronunciant-ho lentament per que ell ho entenguès-
Ella es va acostar més a ell i li va tocar una orella, i l’altre elfa també.
Ell va tornar a riure desconcertat. La Jasmin feia olors d’una barreja de flors, vainilla i altres flors que ell no coneixia. Anava vestida amb un vestit molt fi de color violeta clar que li arribava per la meitat de la cuixa, adornat amb flors i fulles.
La elfa, en donar-se conte que el foraster la mirava es va posar vermella i es va apartar una mica.
En Jack en veure la reacció de la elfa es va sorprendre.
Es va fixar que estava en una clariana, amb pocs arbres, solament alguns roures vells, i ja es començava a fer fosc. Llavors va fer un bot.
-“El ramat! El pare!”- va pensar alarmat-
Es va girar cap a les elfes que el miraven encuriosides. Va mirar al volant intentant reconèixer el lloc, però no li sonava de res.
Les va tornar a mirar i elles també s’havien posat dretes. L’Amin va emetre un espècie de xiulada musical. Al cap d’una estona es van començar a sentir el galop de cavalls. En Jack no es podia creure el que veia. Dos unicorns blancs amb les seves crins i cues ondejant en vent es van parar davant d’ells. En Jack es va quedar plasmat observant els magnífics animals. L’Ami i la Jasmin van somriure en veure la seva reacció. Les dos noies van pujar, cada una en un. La Jasmin li va indicar a en Jack que muntés amb ella. En Jack va dubtar uns segons, ell no havia muntat mai un unicorn, li feia respecte, però hi va pujar. L’Amin va fer un gest d’assentiment; i els dos animals van començar a galopar. En Jack va haver d’aferrar-se a la Jasmin per no caure. L’animal va augmentar la velocitat i en Jack no podia veure res, tot era borrós, i va tancar els ulls. L’animal va començar a frenar la marxa fins que va parar. En Jack va obrir els ulls i va fer una exclamació.
-Es el lloc on vaig quedar inconscient!- va dir baixant de l’unicorn seguidament d’elles dos-
Va girar-se i les a mirar amb elles. L’Ami ja començava a muntar l’unicorn, però la Jasmin estava al mateix lloc, quieta, amb la mirada baixa. En Jack va comprendre, significava un comiat per sempre. Ell es va acostar a la Jasmin i la va abraçar. Ella al cap d’una estona es va apartar i va aixecar la mirada, tenia els ulls plorosos i el cabell tapant-li part de la cara. Ella es va treure un collaret que portava, li va agafar les mans i va dipositar-lo. Va girar la cara , i ràpidament va pujar a l’unicorn. Per última vegada va veure com una llum les feia desaparèixer.
Es va despertar al notar com una formiga pujava per el seu braç. Va mirar al seu voltant va veure el prat i el seu ramant pastant tranquil•lament.
- Ha estat un somni?- es va preguntar-
Va notar alguna cosa a la ma dreta. Era un collaret amb una cadena de plata amb una llàgrima de cristall. Va somriure amb tristesa. Va fer un xiulet i les vaques van començar a tirar. Es va posar el collaret i el va tapar amb la samarreta; i es va girar per última vegada mirant el bosc. Ara havia de tornar cap a casa seva a veure com estava el seu pare.
FI
