Xenophilius Lovegood
Estrany és el meu nom,
però tinc el cap ben clar.
Que sóc un trastornat?
Això és el que diu tothom!
Sí, el seu nom és una mica estrany encara que ell és una persona correcta. Tothom comenta que la família Lovegood —tant el pare com la filla— estan una mica bojos, però en el fons no és així, tenen una vista peculiar de la vida. Oi?
Sempre he nedat contracorrent,
batallant per la veritat.
El suport que tenia el savi
per a aquell noi que ha estat triat.
És el paràgraf que menys entenc, però el Xenophilius i la seva revista sempre van defensar el Dumbledore i el Harry. Es referiex també a les publicacions excèntriques del Tafaner? (A això de la veritat i anar contracorrent.)
L'escollit es va quedar absort,
mirant-se la meva medalla.
Jo vestia de bona sort
quan ens sorprengué una batalla.
Quan es van conèixer, el Harry es va interessar per la seva medalla de les Relíquies de la Mort. Era al casament del Bill i la Fleur, on els van atacar els cavallers de la mort.
Atrets pel símbol de les tres,
tres vénen a saber de tres.
D'acord amb tot el que defenso
el conte a relatar començo.
El Ron, l'Hermione i el Harry van a casa seva per saber dels germans Peverell i les Relíquies de la Mort. (D'aquí tres vegades tres.) Ell, encara que a la pel·lícula és l'Hermione, els explica l'història de les relíquies, la mort i els germans.
Però quan el més preuat que tinc
els dolents m'han arrabassat,
m'he vist sol i embogit, i em dol:
els meus principis he trencat.
Quan els cavallers de la mort li segresten la Luna, la seva única filla, em sembla que ell fa alguna cosa per traïcionar el Harry a canvi de la filla i avisa els cavallers de la mort. Cosa que va en contra del que havia defensat perquè sempre havia estat al costat del nen que va sobreviure.
Espero no haver-me equivocat gaire.
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore
M'ha encantat la teva argumentació! 
Tens tota la raó! Però no és el d'en Dumbledore...
(Xeno)
Res, res... És massa concret, potser...
