En Dumbledore i en Gellert Grindelwald

Comenta els personatges.
Regles del fòrum
Recordeu a escriure com a mínim 4 línies.
Recordeu-vos d'argumentar les coses sempre que pugueu.
Totes les Normes del fòrum
Avatar de l’usuari
Labris Caratallada
Nou/va Alumne/a
Nou/va Alumne/a
Entrades: 4
Membre des de: dt. oct. 18, 2016 11:16 pm
Nom: Montse
Rang: Ravenclaw!!!
Ubicació: A Ravenclaw o a L'Hospitalet de LL.
Contacta:

En Dumbledore i en Gellert Grindelwald

Entrada Autor: Labris Caratallada »

El professor Albus Percival Wulfric Brian Dumbledore, (4 de març de 1881 - 30 de juny de 1997) va conèìxer en Grindelwald quan tenia disset anys i se'n va enamorar. Va durar molt poc, però, i va acabar con el rosari de l'Aurora, ja que en Grindelwald era una bona peça.

Estic escandalitzada de que hi hagi gent (tant mags com muggles) que els horroritzi que el mag més gran de tots els temps sigui gay.

A mi em preocupa molt més que hi hagi gent com la Dolors Umbridge, sincerament.

Què em penseu vosaltres?

Us passo uns enllasos que potser us siguin d'utilitat.

http://es.harrypotter.wikia.com/wiki/Albus_Dumbledore
http://la.eonline.com/andes/enews/la-ho ... ry-potter/
http://bloghogwarts.com/2007/10/19/albu ... indelwald/
Si tens cap dubte pregunta-ho a un Ravenclaw! :celles:

Avatar de l’usuari
Unapersona
Alumne/a de 7è
Alumne/a de 7è
Entrades: 257
Membre des de: dc. abr. 08, 2015 2:11 pm
Rang: Persona

Re: En Dumbledore i en Gellert Grindelwald

Entrada Autor: Unapersona »

El món està ple d'Umbridges que malauradament, normalment tenen un Fudge al darrere que els protegeix!
Estic escandalitzada de que hi hagi gent (tant mags com muggles) que els horroritzi que el mag més gran de tots els temps sigui gay.
Potser m'he perdut alguna cosa, però em sembla que això no es diu en cap lloc dels llibres, oi? Si és així, no entenc què hi pinten els mags aquí! Però efectivament, és una ximpleria, perquè coi els gays han de ser febles? :cabrejat:
Us passo uns enllasos que potser us siguin d'utilitat.

http://es.harrypotter.wikia.com/wiki/Albus_Dumbledore
Reivindiquem Harry Potter Wiki en català!! http://ca.harrypotter.wikia.com/wiki/Albus_Dumbledore :ok

I per cert, benvinguda al fòrum! [wavey]
"We are all human, aren’t we? Every human life is worth the same, and worth saving." -- Kingsley Shacklebolt
Unapersona

Avatar de l’usuari
Cass Ross
3r Orde de Merlí
3r Orde de Merlí
Entrades: 487
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm
Ubicació: Departament de Misteris

Re: En Dumbledore i en Gellert Grindelwald

Entrada Autor: Cass Ross »

És un tema molt interessant.

A mi el que no m'agrada és que la relació entre el Dumbledore i el Grindelwald no surti explicada als llibres. Com diu l'Unapersona, no crec recordar algun lloc que se'n parli més que una amistat profunda i influències mútues. Així doncs, crec que tot va sortir que si no m'equivoco a la sisena pel·lícula els productors volien donar un amor perdut al Dumbledore (un personatge femení, evidentment) i va ser llavors, quan la Rowling va deixar clar que el Dumbledore era gai.

(Ara, si m'he perdut algun fragment dels llibres que en diuen alguna cosa concreta sobre l'homosexualitat del Dumbledore o la relació amorosa entre ells dos, digueu-m'ho!, que fa molt de temps que no m'he llegit els llibres i sóc bastant despistat.)
perquè coi els gays han de ser febles?
Stereotypes, stereotypes, my friend!

Per cert, també volia treure a col·lació que el Dean Thomas i el Seamus Finnigan (companys de curs i residència del Harry Potter) podrien ser parella. Hi ha un tweet de Devon Murray, l'actor que va fer de Seamus, que va celebrar la legalització del matrimoni homosexual a Irlanda fent referència a la relació del Seamus i el Finnigan. (Aquí -> https://twitter.com/devonmmurray/status ... 9127062529 ) Deixant de banda totes les teories de fans, em sembla que la Rowling va comentar que volia que fossin una parella romàntica però no va trobar temps ni espai per representar-ho a causa de la trama, perquè hagués sigut un fil extra que hagués fet que hi hagués tret importància als personatges principals, el Harry, el Ron i l'Hermione. (Sí, clar, Rowling, el que tu diguis...) Ara mateix, però, no trobo cap recerca fidedigna, sinó molts "La Rowling diu que..." (si mai ho trobo, ho afegiré). A les pel·lícules es pot veure més la relació entre en Dean i en Seamus (perquè el Harry com a narrador és bastant sapastre).

En general, m'agradaria dir és que sap greu que, en mig de tantes relacions heterosexuals, per un parell d'homosexuals que haguessin pogut apareixer, van ser molt subtils o no es va explicar fins a informació posterior als llibres. Això no ajuda gens a la visibilitat i normalització del col·lectiu LGBT+...

I si ho va fer perquè la gent no s'escandalitzés, ho trobo penós. Si hi va haver col·lectius religiosos (em sembla que especialment cristians) que es van escandalitzar perquè els llibres de Harry Potter incitaven a la bruixeria!! Per la barba de Merlí...

I, benvinguda, Labris Caratallada! Aquí e t pots presentar com és degudament i tots et donarem la benvinguda ^^ -> viewtopic.php?f=33&t=371
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore

Avatar de l’usuari
Unapersona
Alumne/a de 7è
Alumne/a de 7è
Entrades: 257
Membre des de: dc. abr. 08, 2015 2:11 pm
Rang: Persona

Re: En Dumbledore i en Gellert Grindelwald

Entrada Autor: Unapersona »

És un tema molt interessant.
Sí, a banda de fans de Harry Potter som una colla de pro-LGBT+! :celles:

No se m'havia acudit que en Seamus i en Dean podien ser parella. Però ara que hi penso, quan em vaig llegir els llibres per primera vegada recordo que a vegades em confonia pensant que eren germans!
no va trobar temps ni espai per representar-ho a causa de la trama, perquè hagués sigut un fil extra que hagués fet que hi hagués tret importància als personatges principals
A veure, Rowling, també podria considerar el rollo Harry-Xo un fil extra (d'acord, en Harry agafa pràctica fent petons i es prepara per la Ginny, potser sí que és important). No em mateu per dir això, no estic dient que no m'agradi la seva relació, només que no costa res afegir-ne més. Però clar, això de posar una parella homosexual en un best-seller per a joves és escandalós, oi? :bah (visca, he tingut una ocasió per utilitza aquesta careta!)
no es va explicar fins a informació posterior als llibres.
També podria ser que la Rowling s'ho hagués inventat... què va ser primer, les teories o la informació? Potser ho va fer per fer contents els fans i, de pas, demostrar que és una activista pro-LGBT+.
Si hi va haver col·lectius religiosos (em sembla que especialment cristians) que es van escandalitzar perquè els llibres de Harry Potter incitaven a la bruixeria!! Per la barba de Merlí...
Carai, això sí que no ho sabia. Ni que fossin la Inquisició! :levicorpus:
"We are all human, aren’t we? Every human life is worth the same, and worth saving." -- Kingsley Shacklebolt
Unapersona

Avatar de l’usuari
Agatha Black
Membre del Wizengamot
Membre del Wizengamot
Entrades: 662
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
Rang: Gryffindor. Res més a afegir.

Re: En Dumbledore i en Gellert Grindelwald

Entrada Autor: Agatha Black »

Mmmm... a mi això del Dumbledore i el Grindelwald no em sembla pas tan "amagat" als llibres. A mi ja em va quedar claríssim que la seva relació anava més enllà de l'amistat només de llegir les cartes que s'enviaven, i crec que al Harry també li resulta evident, tot i que no utilitzin la paraula "xicot" o "parella". Jo crec que la Rowling ho va fer així perquè nens més petits simplement ho entenguessin com una bonica relació entre amics i els lectors més grans ja puguin entreveure-hi més coses i veure de què estem parlant realment...

Igualment, heu de pensar que tota la info que ens arriba és des del punt de vista del Harry, que les úniques pistes per deduir el que hi ha són aquestes cartes, que naturalment no són del tot explícites (per què ho haurien de ser? Ells dos ja saben la seva relació; no tenen per què explicar-la a les cartes) i tot el que podem fer és elucubrar, igual que fa el Harry. Donada la història i tenint en compte com d'hermètic era el Dumbledore amb el Harry pel que fa a la vida personal, trobo que ja es descriu prou bé.

De la relació entre en Dean Thomas i el Seamus Finnigan no n'havia sentit a parlar! De totes maneres sí que trobo que seria una història paralel·la que obriria camins que no toquen ja que no gira al voltant dels "sis" personatges protagonistes (de fet, del Dean només sabem que surt amb la Ginny perquè la Ginny hi està implicada, que si no no es mencionaria pas). Ni tan sols se'ns mencionen mai les parelles del Malfoy (que dic jo que devia rondar amb algú, durant 7 anys), i si ni d'en Malfoy se'n preocupa, crec que el Dean i el Seamus queden molt fora del nostre radar d'interès.
Imatge

Avatar de l’usuari
Antares_Black
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 410
Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
Rang: Slytherclaw
Ubicació: Rumb a l'Ahtohallan

Re: En Dumbledore i en Gellert Grindelwald

Entrada Autor: Antares_Black »

Spoiler:
A en Dumbledore, li agrada aquest post ^^
Imatge
:lol2:
Buf! :o Tot aquest tema va ser molt polèmic sobretot fa un parell d'anys. Però ja està bé que l'hagis recuperat, perquè acabes de tocar un dels meus ships preferits: Grindeldore!!
Estic escandalitzada de que hi hagi gent (tant mags com muggles) que els horroritzi que el mag més gran de tots els temps sigui gay.
Es tracta de gent amb poca mira... I l'Unapersona no podia ser més encertat :ok :
El món està ple d'Umbridges que malauradament, normalment tenen un Fudge al darrere que els protegeix!
Ja ho pots ben dir! El món és ben ple d'Umbridges, i és molt significatiu que tinguin aquesta mena de proteccions...
Reivindiquem Harry Potter Wiki en català!! http://ca.harrypotter.wikia.com/wiki/Albus_Dumbledore :ok
Mercès per posar l'enllaç de l'article, perquè quan pugui passaré a arreglar-lo :mrgreen: (que hi ha alguna falta). No hi ha referències a la seva relació amb en Grindelwald, tampoc... És clar a l'article en castellà no s'hi han lluït gens... :no
Spoiler:
Les grans referències:
-Se ha dicho que Albus tenía sentimientos románticos hacia Gellert, esto quiere decir que era homosexual, y no se sabe si Gellert correspondía a sus sentimientos. (com si "tenir sentiments romàntics" per un altre noi et fes homosexual...)
-Cuando el actor Michael Gambon se enteró que J. K. Rowling había dicho que Albus era homosexual, se encontraba grabando una de las películas, así que empezó a moverse de forma amanerada para bromear con el resto de los actores.

Jo sempre he tingut molt clar que en Dumbledore preferia els homes. I quan ho comentava, la gent em deia que eren imaginacions meves. Fins que la Rowling ho va dir. Jo trobo molt bé el que va contestar als fans sorpresos i alguns malhumorats, que «gay people look like... people?» i també el fet que fos una característica més del personatge i prou. En la majoria dels personatges no-heterosexuals (o no-normatius, en general) la història sol girar al voltant d'aquest fet. I no cal. Ningú no escriu una història centrant el tema en el fet que sia heterosexual... Tanmateix, m'hauria agradat molt que ens hagués donat molts més detalls de la relació Dumbledore-Grindelwald...

crec que tot va sortir que si no m'equivoco a la sisena pel·lícula els productors volien donar un amor perdut al Dumbledore (un personatge femení, evidentment) i va ser llavors, quan la Rowling va deixar clar que el Dumbledore era gai.
Jo també ho tenia entès així.
Per cert, també volia treure a col·lació que el Dean Thomas i el Seamus Finnigan (companys de curs i residència del Harry Potter) podrien ser parella.
Doncs a la meva fic d'El Retorn dels Black, la relació Deamus és ''cànon'' (bé, que forma part del meu cànon mental) i hi surt!! ^^
Imatge
Hi ha un tweet de Devon Murray, l'actor que va fer de Seamus, que va celebrar la legalització del matrimoni homosexual a Irlanda fent referència a la relació del Seamus i el Finnigan
M'agrada com els actors s'han ficat en el paper, tenint en compte aquesta possible relació. I, quan es va aprovar el matrimoni homosexual a Irlanda, la Rowling també va escriure a la xarxa que en Dean i en Seamus ja es podien casar! :animadora
En general, m'agradaria dir és que sap greu que, en mig de tantes relacions heterosexuals, per un parell d'homosexuals que haguessin pogut apareixer, van ser molt subtils o no es va explicar fins a informació posterior als llibres. Això no ajuda gens a la visibilitat i normalització del col·lectiu LGBT+...
Opino el mateix! Doncs ara ens toca a nosaltres fer-ho realitat en els nostres FanArts! Fanfictions, dibuixos... :mrgreen:
No se m'havia acudit que en Seamus i en Dean podien ser parella. Però ara que hi penso, quan em vaig llegir els llibres per primera vegada recordo que a vegades em confonia pensant que eren germans!
Imatge
Doncs hi ha una pila de FanArt sobre Deamus!! I Els propis actors també!
Spoiler:
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
I també tenim el ship famós del wolfstar (Remus-Sírius)
Spoiler:
Imatge
Per a mi, aquest és mig cànon. Es veu que era una primera idea de la Rowling, que en Remus fos homosexual (ja em diràs tu, si cal alimentar més el tòpic, si tenim en compte que la licantropia hi és actua com una metèfora de la SIDA... :no ), però que després se'n va desdir ("i va decidir que el posaria en una relació amb la Tonks", com si fos incompatible... :eh: ). I per això encara es poden captar certs vestigis de l'estimació entre en Remus i en Sírius.

A mi ja m'està bé que les històries d'amor es mostrin subtilment, perquè em fa la sensació que ho fa bonic i íntim. Però d'aquí a "amagar-les"... Perquè heu notat que totes les històries d'amor no heteros dels llibres estan com camuflades...? :|
Spoiler:
I ara posarem alguna cosa de Grindeldore, que és el tema principal del post i s'ho mereix: Imatge
https://www.youtube.com/watch?v=OGHBwk0quxs
I si ho va fer perquè la gent no s'escandalitzés, ho trobo penós. Si hi va haver col·lectius religiosos (em sembla que especialment cristians) que es van escandalitzar perquè els llibres de Harry Potter incitaven a la bruixeria!! Per la barba de Merlí...
Ara mateix no he trobat un enllaç millor que ho expliqui, però ho sabíeu, que una persona va reescriure els llibres canviant la bruixeria pel cristianisme... http://www.sdpnoticias.com/geek/2014/09 ... -las-redes :boig:

També podria ser que la Rowling s'ho hagués inventat... què va ser primer, les teories o la informació? Potser ho va fer per fer contents els fans i, de pas, demostrar que és una activista pro-LGBT+.
No crec pas que s'ho hagi inventat després. Jo també tenia les meves sospites, mentre llegia els llibres. Ha de ser una cosa que ja tingués pensada. Forma part del personatge.

----

(mentre escrivia la resposta, he vist que l'Agatha també ha contestat)
Mmmm... a mi això del Dumbledore i el Grindelwald no em sembla pas tan "amagat" als llibres. A mi ja em va quedar claríssim que la seva relació anava més enllà de l'amistat només de llegir les cartes que s'enviaven, i crec que al Harry també li resulta evident, tot i que no utilitzin la paraula "xicot" o "parella".
Amb això de les cartes, ja va quedar claríssim! :heart:
De la relació entre en Dean Thomas i el Seamus Finnigan no n'havia sentit a parlar!
Com que no!? :| Si n'hem parlat! :deumeu
les parelles del Malfoy (que dic jo que devia rondar amb algú, durant 7 anys)
Jo no n'estaria tan segur. Els llibres ens comencen a parlar de parelletes al cinquè o al sisè llibre. Aleshores en Malfoy tenia altres problemes...

-----

Per cert!, Benvinguda, Labris Caratallada!!! (M'encanta el teu nom d'usuari! ^^). I com ha dit Cass per aquí dalt, et pots presentar al tema de Coneguem els nous! (viewtopic.php?f=33&t=371&start=960) Així tots et saludarem! :ok

Antares
Les meves fics (aviat disponibles de nou)
La meva fic més actual: El Retorn dels Black
Imatge
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»

Avatar de l’usuari
Agatha Black
Membre del Wizengamot
Membre del Wizengamot
Entrades: 662
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
Rang: Gryffindor. Res més a afegir.

Re: En Dumbledore i en Gellert Grindelwald

Entrada Autor: Agatha Black »

De la relació entre en Dean Thomas i el Seamus Finnigan no n'havia sentit a parlar!
Com que no!? :| Si n'hem parlat! :deumeu
Sí, tu i jo sí, però no pensava que fos una cosa estereotipada, ni que la Rowling n'hagués dit res! És que clar, de ships dels fans n'hi ha d'absolutament TOT, que una cosa és comentar els que "sospita" d'alguna cosa per la Rowling, però és que aquí la gent fa parelles de TOTHOM, que trobo que tampoc no cal! XD
Imatge

Avatar de l’usuari
Cass Ross
3r Orde de Merlí
3r Orde de Merlí
Entrades: 487
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm
Ubicació: Departament de Misteris

Re: En Dumbledore i en Gellert Grindelwald

Entrada Autor: Cass Ross »

Agatha Black: “Mmmm... a mi això del Dumbledore i el Grindelwald no em sembla pas tan "amagat" als llibres. A mi ja em va quedar claríssim que la seva relació anava més enllà de l'amistat només de llegir les cartes que s'enviaven, i crec que al Harry també li resulta evident, tot i que no utilitzin la paraula "xicot" o "parella". Jo crec que la Rowling ho va fer així perquè nens més petits simplement ho entenguessin com una bonica relació entre amics i els lectors més grans ja puguin entreveure-hi més coses i veure de què estem parlant realment...”
No sabria dir-te què em va semblar a mi, perquè fa temps que em vaig llegir els llibres, però m’agradaria fer èmfasi en la segona part del teu comentari, com també s’esmenta més avall. Per què hi ha la necessitat de fer colar una relació homosexual com una amistat, en canvi hi ha un munt de relacions heterosexuals que s’expliquen més bé? La majoria de relacions romàntiques dels adults, per posar un exemple, ja estan formades abans de començar els llibres, però en el cas del Remus i la Tonks, o fins i tot del Bill i la Fleur, bé s’explica com es crea durant els llibres, no? Si hi ha una criatura i un casament (respectivament) pel mig!
Antares_Black: “A mi ja m'està bé que les històries d'amor es mostrin subtilment, perquè em fa la sensació que ho fa bonic i íntim. Però d'aquí a "amagar-les"... Perquè heu notat que totes les històries d'amor no heteros dels llibres estan com camuflades...? :|
Exacte, això mateix. És ben trist, que això passi en general.
Antares_Black: “En la majoria dels personatges no-heterosexuals (o no-normatius, en general) la història sol girar al voltant d'aquest fet. I no cal.”
Això tens raó, però en el cas del Dumbledore i el Grindelwald la relació amorosa hagués deixat més clar el tipus de relació entre ells dos i la influència mútua que van tenir, perquè si el Dumbledore es va interessar per les Relíquies de la Mort (vaig llegir per algun lloc que hagués volgut posseir-les totes tres, i ser el Senyor de la Mort, encara que no sé si això és cànon o no) va ser perquè el Grindelwald li devia explicar, que no hem d’oblidar que va ser un Senyor Fosc.
Antares_Black: “Doncs a la meva fic d'El Retorn dels Black, la relació Deamus és ''cànon'' (bé, que forma part del meu cànon mental) i hi surt!! ^^”
Que guai!! Un motiu més per què m’agradi la teva fanfiction, hahaha. I els gifs!! No sabia com posar-los, així que no ho vaig fer, però estava pensant en aquest gif quan escrivia sobre el Dean i el Seamus

Wolfstar! És una de les parelles que m’agrada més, sobretot des que vaig llegir una molt bona fanfiction que per desgràcia actualitza molt a poc a poc i encara no ha acabat.
Antares_Black: “Per a mi, aquest és mig cànon. Es veu que era una primera idea de la Rowling, que en Remus fos homosexual (ja em diràs tu, si cal alimentar més el tòpic, si tenim en compte que la licantropia hi és actua com una metèfora de la SIDA... :no ), però que després se'n va desdir ("i va decidir que el posaria en una relació amb la Tonks", com si fos incompatible... :eh: ). I per això encara es poden captar certs vestigis de l'estimació entre en Remus i en Sírius.”
Tens raó, que hagués sigut liar-la més en el tòpic de la SIDA, la licantropia i l’homosexualitat. Però, sí, eh, com si no existís la bisexualitat, oye.
Cass Ross: “I si ho va fer perquè la gent no s'escandalitzés, ho trobo penós. Si hi va haver col•lectius religiosos (em sembla que especialment cristians) que es van escandalitzar perquè els llibres de Harry Potter incitaven a la bruixeria!! Per la barba de Merlí...”
Antares_Black: “Ara mateix no he trobat un enllaç millor que ho expliqui, però ho sabíeu, que una persona va reescriure els llibres canviant la bruixeria pel cristianisme... http://www.sdpnoticias.com/geek/2014/09 ... -las-redes :boig:
Wow, m’he quedat molt sorprès!! Com pot estar així, la gent?? M’he començat a llegir la fanfiction, que és una mica el que apareix al link, i buf. :o

Em sembla que de moment no tinc res a afegir, i sinó ja tornaré a passar per aquí!

Cass.
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore

Avatar de l’usuari
Mercè Granger
Alumne/a de 4t
Alumne/a de 4t
Entrades: 119
Membre des de: dv. oct. 25, 2013 10:47 pm

Re: En Dumbledore i en Gellert Grindelwald

Entrada Autor: Mercè Granger »

Jo també vull comentar aquest tema! No tinc gaire a dir, però, perquè coincideixo bastant amb el vostre punt de vista.

Uhm, jo no sé per què sempre m'havia imaginat que l'enamorament del Dumbledore cap al Grindelwald havia estat tan sols un enamorament unilateral; sí que les cartes em vaig imaginar que tenien una relació profunda i el Dumbledore tenia sentiment cap al Grindelwald però ell no compartia aquests sentiments. Tanmateix fa temps que no m'he rellegit el setè llibre, o sigui que potser no ho recordo bé xd Però sí que recordo que em vaig quedar amb ganes de saber més d'aquesta parella, que sí que és veritat que la Rowling no l'acabava de desenvolupar del tot bé, se li podria haver tret més suc.

De la relació del Dean i el Seasmus no en tenia ni idea! Que fort, ara ho penso i m'encanten! HAHA. No sé, potser la Rownling no la va posar perquè la volia desenvolupar de manera molt treballada, i així potser sí que hagués llevat protagonisme als altres personatges. Però encara que fos així, com ja heu dit, no és que faltin les parelles heterosexuals als llibres, una referència, ni que fos mínimament dissimulada, no hagués estat malament, que compartien habitació amb el Harry, d'alguna cosa se n'hauria d'haver adonat :|
Cass Ross ha escrit:
Antares_Black: "A mi ja m'està bé que les històries d'amor es mostrin subtilment, perquè em fa la sensació que ho fa bonic i íntim. Però d'aquí a "amagar-les"... Perquè heu notat que totes les històries d'amor no heteros dels llibres estan com camuflades...? :|"
Exacte, això mateix. És ben trist, que això passi en general.
Unapersona ha escrit:Però clar, això de posar una parella homosexual en un best-seller per a joves és escandalós, oi? :bah
Bé, no sé que dir-vos. És veritat que, per regla general, a les històries juvenils hi ha poques parelles (per no dir quasi cap) homosexuals. Però crec que, almenys aquest tema, ha anat millorat considerablement en els darrers anys. Per exemple, a Caçadors d'Ombres, hi ha una relació homosexual masculina que no està gens camuflada (i segons tinc entès -no m'he acabat la saga- té bastant de protagonisme). Sense anar més lluny, és la parella preferida de tots els lectors d'aquesta saga. I a la sèrie de televisió de la saga tenen bastant de pes, també. I si no vaig equivocada, hi ha també una parella formada per dues noies.

A Percy Jackson un dels personatges principals és gai, també, i es diu clarament. Segueixen sent majoria els personatges i parelles heterosexuals, però tot i així, hi ha sagues juvenils on posen personatges homosexuals i bisexuals. I això per parlar de sagues, que hi ha altres llibres juvenils on surten personatges gais, com a The Perks Of Beign a Wallflower (sí que potser a vegades la seva història gira massa al voltant d'aquest fet, com ha dit l'Antares, no dic que no, però ja és alguna cosa).

Crec que no tinc res més a dir; concordo completament amb vosaltres tot el que heu dit. Ara, un dubte! Hi ha alguna relació, a Harry Potter, homosexual femenina 'canon' (o algún personatge femení no heterosexual confirmat per la Rowling)? I de transsexuals, pansexuals, asexuals, etc. ni en parlem, oi? :| Això també fa llàstima, que normalment només es limitin a l'homosexualitat, en major part, masculina (perquè, com bé ha dit Cass, la bisexualitat també sol ser ignorada en alguns casos, com si només poguessis ser heterosexual o homosexual i res més).
"We've all got both light and dark inside us. What matters is the part we choose to act on...that's who we really are"
Imatge

Avatar de l’usuari
Cass Ross
3r Orde de Merlí
3r Orde de Merlí
Entrades: 487
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm
Ubicació: Departament de Misteris

Re: En Dumbledore i en Gellert Grindelwald

Entrada Autor: Cass Ross »

Hola!

Aquí vinc, una altra vegada :P La veritat és que és un tema interessant (ja ho vaig dir, oi?) i no puc estar-me d’anar dient-hi la meva.

Fem una petita pausa sobre Caçadors d'Ombres:
Mercè Granger ha escrit:Per exemple, a Caçadors d'Ombres, hi ha una relació homosexual masculina que no està gens camuflada (i segons tinc entès -no m'he acabat la saga- té bastant de protagonisme). Sense anar més lluny, és la parella preferida de tots els lectors d'aquesta saga. I a la sèrie de televisió de la saga tenen bastant de pes, també. I si no vaig equivocada, hi ha també una parella formada per dues noies.
M’he llegit els llibres, i sé bastant de què va la sèrie (encara que no la recomano perquè no és de gaire qualitat interpretativa, encara que en alguns aspectes han canviat i millorat la trama dels llibres). No sé per quin motiu no dius noms propis (spoilers?), però m'estaré de fer-ho jo també (igualment, estic segur que ens entendrem sobre qui ens referim). Sí, aquesta parella masculina té visibilitat (al cap i a la fi, com dius tu, forma part del grup de personatges protagonistes), però tot i així, crec que l'autora no va donar tanta visibilitat o va desenvolupar del tot la relació amorosa (em sembla que, en part, és perquè així la pot desenvolupar en un spin-off i treure'n diners, ja que és una de les parelles més famoses dels llibres). A la sèrie de televisió, i és un dels punts positius que té, han donat el protagonisme que aquesta parella es mereix (en gran part, influenciats pels fans) i desenvolupen la història com cal. Sí, també hi ha una parella de dues noies, però són molt secundàries, encara que en la nova saga (The Dark Artificies, en anglès; Cazadores de Sombras: Renacimiento, en castellà) suposo que seran una mica més visibles ja que una d'elles és germana d'un dels protagonistes (si no m'equivoco, ja que d'això no n'estic segur, i el llibre encara no me l'he llegit).


I, sí, tens raó amb totes les altres sagues (llibres que m'he llegit o tinc pendents de llegir), però, t'has fixat que només hi ha un o dos personatges que LGBT i la majoria de vegades, gais? Com tu ja dius:
Mercè Granger ha escrit:I de transsexuals, pansexuals, asexuals, etc. ni en parlem, oi? :| Això també fa llàstima, que normalment només es limitin a l'homosexualitat, en major part, masculina (perquè, com bé ha dit Cass, la bisexualitat també sol ser ignorada en alguns casos, com si només poguessis ser heterosexual o homosexual i res més).
Això, per si no us n'havíeu adonat encara, és un dels temes que més em desagraden. Que la majoria d'escriptors no tenen en compte la diversitat que hi ha al món real a l'hora de fer els llibres. Entenc que la majoria deuen escriure sobre el seu entorn més proper (on la majoria de la població és blanca, heterosexual i cis, encara que em costa una mica creure-m'ho) i, per tant, fent un sol personatge LGBT+ (com també podríem parlar sobre la diversitat racial o altres temes, encara que això seria definitivament marxar-me del tema de discussió) és tota la "diversitat" que els cap al cap, com si ja estiguessin omplint una quota. O, també, deuen pensar que, posem, una parella o un personatge LGBT+ podria perjudicar la novel·la. Un sol personatge en una història que en pot tenir vint, trenta... De veritat? Si aquí, que som uns deu els que estem més actius, ja sabem, de moment, quants no són heterosexuals o cis, a que no és només un?

Sé que de tot el moviment LGBT+, els gais s'han endut la part més visible (especialment, l'home cis gai blanc) (d'aquí que se'n digui moviment gai, bandera gai, matrimoni gai,...), però no pot ser que una o dues persones homosexuals (normalment, homes) siguin el màxim de diversitat. Hi ha moltes més sexualitats que els contraris homosexual/heterosexual (però ja se sap que la societat tendeix a simplificar les coses, i a oposar-les en binarismes) i els llibres haurien de ser testimonis d'aquesta diversitat. Perquè així és el món.
Hi ha alguna relació, a Harry Potter, homosexual femenina 'canon' (o algún personatge femení no heterosexual confirmat per la Rowling)? I de transsexuals, pansexuals, asexuals, etc. ni en parlem, oi? :|
Que sigui canon, que jo sàpiga, no. Ja se sap, normalment les dones no-heterosexuals reben la doble discriminació de ser dona i que de la sexualitat femenina no se'n parla, com si no existís, està mal vist... A més, en el cas de les lesbianes, o les dones que estan amb una altra dona, no es valora tant com una relació heterosexual o com una relació homosexual masculina perquè falta la figura de l'home, que dóna importància, prestigi, etc, etc... (Al cap i a la fi, vivim en una societat masclista.)

Quan deia sobre la visibilitat dels personatges LGBT+, no ho deia tant en el sentit (com és en moltes, per no dir gairebé totes,) de les novel·les, on un personatge -i normalment protagonista- és LGBT+ i tot és sobre els conflictes de l'acceptació, un trauma, la sortida de l'armari (i sí, en singular, com si no fos una cosa permanent i constant al llarg de la nostra vida) i tal, que una mica més sembla que tingui penjat un cartell del coll que digui I'M GAY AND I'M STRUGLING WITH IT AND IT'S THE ONLY THING I DO. Voldria personatges que, com la frase de la Rowling, representin aquest "Gay people is like... people?". Però no, per això, s'han d'estar de ser ells mateixos i demostrar que no són cis heterosexuals com aquesta societat pensa que tothom és per defecte. Personatges que mentre ajuden les seves amigues lesbianes a recopilar relíquies per salvar la universitat d'un vampir, per l'altra banda corregeixen sobre el seu nom i els seus pronoms, ara i adés, a la seva millor amiga i tota la resta de gent amb la que es creua. Aquest tipus de visibilitat, vull. No subtil i camuflada, però tampoc amb llums de neó on la transsexualitat (per exemple; o l'homosexualitat en el cas d'en Dumbledore) és l'únic tema al qual gira la vida d'un personatge.

I, lligant-ho una mica amb el tema de l'Albus Dumbledore i en Gellert Grindelwald, volia dir que en part potser la Rowling no ho va desenvolupar perquè en Dumbledore va ser molt hermètic amb la seva vida, cert, però igualment, algun comentari més explicit dins dels llibres hauria estat molt bé. Al cap i a la fi, no se suposa que la societat maga britànica és més oberta sobre l'homosexualitat i els temes LGBT+ que aquesta societat muggle on vivim nosaltres?

Cass.

PS. Sé que me n'he anat per les branques. Sorry not sorry. A mi no em poseu aquestes temes a l'abast que començo a enrotllar-me com una persiana i no hi ha qui m'aturi xD (I totes les coses que m'he callat, people. Be afraid of me.)
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore

Avatar de l’usuari
Agatha Black
Membre del Wizengamot
Membre del Wizengamot
Entrades: 662
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
Rang: Gryffindor. Res més a afegir.

Re: En Dumbledore i en Gellert Grindelwald

Entrada Autor: Agatha Black »

M'agrada molt tot el dius, Cass, i hi estic molt d'acord!

De Caçadors d'ombres no en sé res (sí que n'he sentit a parlar, però no he llegit els llibres ni he vist la sèrie (i si dius que no és gaire bona no ho faré, que ja n'estic veient massa!)) així que no puc opinar.

Del que sí que vull opinar és de la poca varietat de raça / gènere / edat / sexualitat que hi ha a la majoria d'històries. Sí que últimament trobo que ha millorat molt en aspecte de nois i noies, que ara sembla que es barreja més (abans les històries eren sobre un grup completament femení o sobre un grup masculí on ocasionalment hi havia una noia. Ara això crec que ja s'ha normalitzat força i veiem més balanç entre personatges masculins i femenins. (deixo de banda la resta de gèneres, perquè sabem que això ja seria demanar massa, m'he ficat només amb els binaris U.U') Però per la resta de casos mencionats encara queda molt.

I m'interessa molt especialment perquè és una cosa que tinc molt present en la novel·la que estic muntant. Vull que hi hagi molta diversistat, com a la vida mateixa, però que no giri al voltant d'això. Vull que hi hagi personatges, bons personatges, però que no es defineixin per la seva raça, o la seva sexualitat o pel seu gènere. Per aquest motiu, hi he estat pensant molt, en això.

Normalment en la majoria de llibres/pel·lis/sèries en què hi ha un grup de protagonistes la majoria són blancs. I potser n'hi ha un d'un altra raça (normalment negre). He vist que últimament hi ha històries on hi ha més d'un personatge negre, però no hi haurà per exemple més d'un asiàtic oriental, o més d'un indi, o més d'un àrab. Es veu que a occident encara no estem preparats per això. :boig: Més d'un negre, bah, està bé, i més d'un llatí també, ja es porta, es nota que la població negra i llatina aquests anys es reivindiquen més i han aconseguit tenir més representació a la ficció. Ben fet, nois! (noti's la ironia, que en realitat ho dic amb el cap cot). Però encara queda molt de camí per endavant...

El mateix passa amb personatges LTGB+. Un està bé, queda així modern i guai, però ja més d'un, ai las! No! XD (És clar que de vegades un s'emporta sorpreses, com a Will & Grace, que és una sèrie dels 90 on dels 4 protagonistes, dos són nois, dues són noies, dos són gai i dos són hetero. Eh, gent, per ser dels 90 és com súperrevolucionària, no? XDDD

També és veritat, però, que els nois gai tenen molta més visibilitat a la televisió que les noies gai o que la població bisexual, transexual o asexual (aquesta última sent la més desconeguda de totes). Tot i així, puc pensar en algunes sèries actuals en què això no és així.

- Orange is the New Black (majoria de noies, majoria de raça negra i llatina, moltes noies gai o bi, una noia trans)
- Game of Thrones (força personatges de diferents raçes, equilibri entre homes i dones, rang d'edat que va des de nens fins a ancians, dos nois gai, una noia gai, uns quants personatges bi/pan).
-Master of None (majoria de personatges de raça no-caucàsica, noia gai)
- Brooklyn Nine-nine (equilibri entre 3 races diferents 2-2-3, en què els dos personatges que tenen major rang són tots dos negres, i el que té major rang és a més gai)

El que més m'agrada d'aquestes sèries és això que comentava Cass, que ho plantegen d'una manera integrada en què no se li dóna importància a aquest fet de la raça o la sexualitat o el gènere, que aquestes característicques no defineixen els personatges, sinó que simplement són trets que tenen, i que podria ser de manera diferent i la història seguiria tenint sentit. Aquestes històries no van del fet de ser de certa raça o de cert gènere, ni d'acceptació; van d'altres coses i simplement hi ha molts personatges que no són típics "homes caucàsics heterosexuals de parla anglesa".

El que sí que he de dir és que trobo a faltar asexuals. No em ve al cap cap personatge asexual de cap sèrie ni pel·li que hagi vist... Hm. Vosaltres en sabeu d'algun?

Igualment, també trobo a faltar (i d'això n'haviem parlat fa temps al confessionari, segur que ho recordareu) de la poca representació a la ficció de gent amb alguna discapacitat (quan n'hi ha normalment és degut a un accident que ha succeït durant la trama de la història, però gairebé mai no hi ha personatges que hagin nascut amb aquesta discapacitat). El que sí que hi ha molt sovint són miops! Però això no és cap descapacitat si no és en casos molts greus...

Bé, crec que jo també m'he enrotllat com una persiana! Com ha dit Cass, Sorry not sorry!
Imatge

Avatar de l’usuari
Unapersona
Alumne/a de 7è
Alumne/a de 7è
Entrades: 257
Membre des de: dc. abr. 08, 2015 2:11 pm
Rang: Persona

Re: En Dumbledore i en Gellert Grindelwald

Entrada Autor: Unapersona »

I de transsexuals, pansexuals, asexuals, etc. ni en parlem, oi? :| Això també fa llàstima, que normalment només es limitin a l'homosexualitat, en major part, masculina (perquè, com bé ha dit Cass, la bisexualitat també sol ser ignorada en alguns casos, com si només poguessis ser heterosexual o homosexual i res més).
També és veritat... d'acord que al principi deuria ser difícil d'entendre això que a una persona li pot agradar gent de qualsevol gènere, o que el gènere no té perquè ser el mateix que el sexe, però això no vol dir que sigui impossible. També va ser difícil entendre que la terra era rodona! En certa manera, això és millor que res, però clar, llavors la gent pensa que LGBT = gai, i no és precisament això.
He vist que últimament hi ha històries on hi ha més d'un personatge negre, però no hi haurà per exemple més d'un asiàtic oriental, o més d'un indi, o més d'un àrab. Es veu que a occident encara no estem preparats per això.
Estem envoltats d'immigrants (bé, al poblet on visc jo, no gaire, de fet), i en canvi sembla que les novel·les s'hagin escrit després d'un genocidi (sense ànims d'ofendre a ningú, però a vegades ho sembla). El típic comentari d'una pel·lícula que sento algunes vegades: "el negre era/feia X". En canvi no pots dir "El blanc era X", perquè n'hi ha molts!
Game of Thrones (força personatges de diferents races, equilibri entre homes i dones, rang d'edat que va des de nens fins a ancians, dos nois gai, una noia gai, uns quants personatges bi/pan).
Ostres, sí? Potser és que encara no estic prou avançat en els llibres, o potser és que directament només surt a la sèrie. En tot cas he començat la sèrie (vaig per l'episodi quatre), o sigui que estic a l'expectativa!
El que sí que he de dir és que trobo a faltar asexuals. No em ve al cap cap personatge asexual de cap sèrie ni pel·li que hagi vist... Hm. Vosaltres en sabeu d'algun?
No, cap, ni tan sols recordo cap novel·la sobre estrelles de mar :mrgreen: Bromes a part, ara que ho dius és veritat que hi ha molta desinformació sobre l'asexualitat. Per començar la gent pensa amb les famoses estrelles de mar, i quan se'ls diu que no, que estem parlant de persones pensen que no és una orientació sexual, que això és cosa de mossèns i monjos (per cert, això només ho deuen dir els que no creuen que els monjos són gais per definició).

Posats a dir col·lectius que s'haurien de fer més visibles... els intersexuals. L'altre dia el pare fer un comentar per l'estil de "Amb això dels gais i els transsexuals ja em perdo, sembla que vulguin refer l'alfabet" (referint-se a la "versió extesa" de LGBT). Només sentir-ho vaig prendre la paraula i els vaig explicar què volia dir cada lletra (les quatre primeres les tenen enteses, almenys). El cas és que en arribar a la I d'intersexual va dir: "Ah, com els cargols?" :wall: I estic segur que molta gent diria el mateix. (Per cert, continua pensant que hi ha massa lletres, i en certa manera li dono la raó; hi ha infinites etiquetes i lletres limitades. No podríem dir senzillament no-cis i no-hetero i abreujar-ho amb alguna cosa com NCNH? Però això em sembla que seria marxar molt del tema d'aquest fil.)
"We are all human, aren’t we? Every human life is worth the same, and worth saving." -- Kingsley Shacklebolt
Unapersona

Avatar de l’usuari
Antares_Black
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 410
Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
Rang: Slytherclaw
Ubicació: Rumb a l'Ahtohallan

Re: En Dumbledore i en Gellert Grindelwald

Entrada Autor: Antares_Black »

Agatha Black ha escrit:
De la relació entre en Dean Thomas i el Seamus Finnigan no n'havia sentit a parlar!
Com que no!? :| Si n'hem parlat! :deumeu
Sí, tu i jo sí, però no pensava que fos una cosa estereotipada, ni que la Rowling n'hagués dit res! És que clar, de ships dels fans n'hi ha d'absolutament TOT, que una cosa és comentar els que "sospita" d'alguna cosa per la Rowling, però és que aquí la gent fa parelles de TOTHOM, que trobo que tampoc no cal! XD
Ah, d'acord! Em pensava que ja no te'n recordaves! Tot entès! :ok
I, parlant de ships, hi ha aquells de riure:

Drapple: Draco & apple
Ludding: Luna & pudding
Chickron: Ron & chicken

O els del Calamar gegant!!!

Squidlily (Calamar+Lily Evans)
Tonsquid (Tonks+Calamar)
Squidwarts (Calamar +Hogwarts)

També hi ha el de Nagini+Fawkes que també tela... xD

I el meu preferit: Demumbridge
Spoiler:
Imatge
Podríem fer un tema per parlar de ships ^^
Això tens raó, però en el cas del Dumbledore i el Grindelwald la relació amorosa hagués deixat més clar el tipus de relació entre ells dos i la influència mútua que van tenir, perquè si el Dumbledore es va interessar per les Relíquies de la Mort (vaig llegir per algun lloc que hagués volgut posseir-les totes tres, i ser el Senyor de la Mort, encara que no sé si això és cànon o no) va ser perquè el Grindelwald li devia explicar, que no hem d’oblidar que va ser un Senyor Fosc
Si bé podem entendre que en Dumbledore es va interessar en les RM per en Grindelwald (tot i que jo entendria més que els seus sentiments romàntics van tenir temps de desenvolupar-se i de madurar amb la contínua relació que tenien durant la seva recerca), jo veig en Dumbledore molt ambiciós. Vull dir que no m'estranyaria gens que fos un objectiu que li interessés per aquest mateix, i no que s'hi hagués ficat només perquè estava enamorat d'en Grindelwald.
I els gifs!! No sabia com posar-los, així que no ho vaig fer, però estava pensant en aquest gif quan escrivia sobre el Dean i el Seamus
Cass, els gifs es posen com les imatges. Posa'n l'enllaç dins l'etiqueta d'imatge. No té més secret. :ok
Wolfstar! És una de les parelles que m’agrada més, sobretot des que vaig llegir una molt bona fanfiction que per desgràcia actualitza molt a poc a poc i encara no ha acabat.
Oh! Jo no n'he llegit mai cap fic, de Wolfstar! Passa-me-la, si us plau, que me la miraré ^^
Uhm, jo no sé per què sempre m'havia imaginat que l'enamorament del Dumbledore cap al Grindelwald havia estat tan sols un enamorament unilateral; sí que les cartes em vaig imaginar que tenien una relació profunda i el Dumbledore tenia sentiment cap al Grindelwald però ell no compartia aquests sentiments.
Ja sé què vols dir... Jo crec que sí que hi devia haver una relació especial, fins i tot romàntica. Però que devia arribar un moment que era evident que els sentiments d'en Grindelwald eren diferents (ja perquè haguessin canviat, com si s'hagués adonat que no eren de naturalesa romàntica estrictament) i no es podien comparar amb els d'en Dumbledore. De tota manera, en Grindelwald va triar seguir amb les RM i no estava disposat que res s'interposés entre ell i el seu objectiu...
Per exemple, a Caçadors d'Ombres, hi ha una relació homosexual masculina que no està gens camuflada (i segons tinc entès -no m'he acabat la saga- té bastant de protagonisme). Sense anar més lluny, és la parella preferida de tots els lectors d'aquesta saga. I a la sèrie de televisió de la saga tenen bastant de pes, també. I si no vaig equivocada, hi ha també una parella formada per dues noies.
Ostres! Doncs fas molt bé de dir-ho, perquè jo no en tinc ni idea, de Caçadors d'Ombres.
A Percy Jackson un dels personatges principals és gai, també, i es diu clarament.
De Percy Jackson, només n'he vist la primera pel·lícula, però no me n'he llegit el llibre. Em va agradar. Quin és aquest personatge principal?
The Perks Of Beign a Wallflower (sí que potser a vegades la seva història gira massa al voltant d'aquest fet, com ha dit l'Antares, no dic que no, però ja és alguna cosa).
No la conec... :(
Ara, un dubte! Hi ha alguna relació, a Harry Potter, homosexual femenina 'canon' (o algún personatge femení no heterosexual confirmat per la Rowling)?
Estaria bé shipejar la Vector i la Sinistra, no? :riure: Que jo sàpiga, no n'hi ha, de parelles lèsbiques cànon. Però ara que hi queia, no seria gaire descabellat, perquè com que no les coneixem gaire... xD

Si et mires les actrius de Harry Potter, podem trobar Miriam Margolyes (professora Colifor) o Fiona Shaw (Petúnia), per exemple... Però aquest no és el tema xD
I de transsexuals, pansexuals, asexuals, etc. ni en parlem, oi? Això també fa llàstima, que normalment només es limitin a l'homosexualitat, en major part, masculina (perquè, com bé ha dit Cass, la bisexualitat també sol ser ignorada en alguns casos, com si només poguessis ser heterosexual o homosexual i res més).
És que et fan heterosexual per defecte. I, si no és el cas, assumeixen que ets homosexual. Si tens sort, es contempla la bisexualitat (malgrat tots aquests que diuen que no existeix...). Si dius que no ets en alguna d'aquestes tres categories, els explota el cap. :deumeu Com si no hi hagués res més, i com si la sexualitat d'una persona no pogués ser fluïda o no pogués tenir graus i matisos...

He vist tots aquests temes mal tractats a les sèries, i als mitjans en general. Això si se'n fa ressò, és clar... Però vaig al·lucinar amb el capítol de Merlí de Judith Butler. No segueixo aquesta sèrie (el poc que n'havia vist no m'havia agradat), però Cass em va passar el capítol i he quedat sorprès. Trobo que ho van fer prou bé, dins de tot. Tot i que l'ínfima part que es comenta sobre Judit Butler es podria haver explicat millor...
Que la majoria d'escriptors no tenen en compte la diversitat que hi ha al món real a l'hora de fer els llibres.
I llavors molta gent té una visió del món tan pobra que no sap que existeixen d'altres models... Per exemple, tinc una cosina que creu que els indis i els pirates són personatges de conte, i que no existeixen a la vida real 8O . I quan jo li dic que s'equivoca, ella diu sóc jo que sóc un somiador i que llegeixo massa contes fantasiosos. Viu a la parra, com molta gent...
fent un sol personatge LGBT+ (com també podríem parlar sobre la diversitat racial o altres temes, encara que això seria definitivament marxar-me del tema de discussió) és tota la "diversitat" que els cap al cap, com si ja estiguessin omplint una quota. O, també, deuen pensar que, posem, una parella o un personatge LGBT+ podria perjudicar la novel·la. Un sol personatge en una història que en pot tenir vint, trenta... De veritat? Si aquí, que som uns deu els que estem més actius, ja sabem, de moment, quants no són heterosexuals o cis, a que no és només un?
Quina gran veritat! :clap: :clap: :clap:
Personatges que mentre ajuden les seves amigues lesbianes a recopilar relíquies per salvar la universitat d'un vampir, per l'altra banda corregeixen sobre el seu nom i els seus pronoms, ara i adés, a la seva millor amiga i tota la resta de gent amb la que es creua. Aquest tipus de visibilitat, vull. No subtil i camuflada, però tampoc amb llums de neó on la transsexualitat (per exemple; o l'homosexualitat en el cas d'en Dumbledore) és l'únic tema al qual gira la vida d'un personatge.
Sí, opino el mateix.
I, lligant-ho una mica amb el tema de l'Albus Dumbledore i en Gellert Grindelwald, volia dir que en part potser la Rowling no ho va desenvolupar perquè en Dumbledore va ser molt hermètic amb la seva vida, cert, però igualment, algun comentari més explicit dins dels llibres hauria estat molt bé. Al cap i a la fi, no se suposa que la societat maga britànica és més oberta sobre l'homosexualitat i els temes LGBT+ que aquesta societat muggle on vivim nosaltres?
Sí, això també és cert.
I m'interessa molt especialment perquè és una cosa que tinc molt present en la novel·la que estic muntant. Vull que hi hagi molta diversistat, com a la vida mateixa, però que no giri al voltant d'això. Vull que hi hagi personatges, bons personatges, però que no es defineixin per la seva raça, o la seva sexualitat o pel seu gènere. Per aquest motiu, hi he estat pensant molt, en això.
M'agrada! :clap: :clap: :clap:
El mateix passa amb personatges LTGB+. Un està bé, queda així modern i guai, però ja més d'un, ai las! No! XD (És clar que de vegades un s'emporta sorpreses, com a Will & Grace, que és una sèrie dels 90 on dels 4 protagonistes, dos són nois, dues són noies, dos són gai i dos són hetero. Eh, gent, per ser dels 90 és com súperrevolucionària, no? XDDD
No la coneixia! Està bé, la sèrie?
El que sí que he de dir és que trobo a faltar asexuals. No em ve al cap cap personatge asexual de cap sèrie ni pel·li que hagi vist... Hm. Vosaltres en sabeu d'algun?
Com a personatge asexual (sí, em passo pel folro la norma nova ortogràfica que no té ni cap ni peus), se sol posar d'exemple en Sheldon Cooper de The Big Bang Theory. Però jo no crec que sia un bon exemple d'asexualitat. També es diu de Sherlock de la sèrie homònima. Però ell deu ser més aviat sapiosexual. No trobo que en resultin bons exemples (entenen per tenir-ne una imatge), perquè es vincula a un seguici d'estigmes que no hi tenen res a veure (sobretot en el cas d'en Sheldon). Tots dos, per citar alguna cosa, es troben en l'espectre de la síndrome d'asperger i de sociopatologies...

Jo sempre he considerat la Diana de Jet Lag un personatge asexual. No crec que Míriam Iscle (guionita de la sèrie i actriu que interpreta aquest personatge) en fos conscient, però trobo que hi ha uns quants senyals que ens ho poden fer pensar.

Fa temps, vaig escriure un article sobre això, en un tema de cerca de personatges asexuals en un altre fòrum. Si el voleu llegir, us el deixo aquí. La pàgina és de parla castellana, o sia que el tinc escrit en castellà (us sonaran un xic estranys els diàlegs de la sèrie, doncs... :roll: )
Spoiler:
¡Hola! :cheer:

Siento que me haya quedado un post tan largo, pero espero que lo leáis y que os parezca interesante. :mrgreen:

Supongo que la serie de televisión de Jet Lag no es conocida fuera de Cataluña...

Fue una serie de humor (comedia de situación) que se emitió entre 2001 y 2006, y ha sido posteriormente retransmitida varias veces.

Para quien no la conozca, trata de la vida de cinco mujeres, más o menos de treina años.
Sílvia, Carla y Esther comparten piso en la Rambla de Barcelona y trabajan juntas en una compañía aérea como azafatas (de ahí el nombre de la serie). Esther es la única que tiene una relación más o menos estable con Andreu, dócil y un poco estúpido, que se pasa el día en el piso o en el bar de su amigo Mario. Mariona, la hermana menor de Esther, acaba de llegar de Madrid y se instala provisionalmente en el sofá del piso y tiene trabajo en el bar. Se dice que la serie es un retrato irónico y tierno de estas mujeres y de su mundo sentimental e íntimo.

La verdad es que es una serie muy divertida, pero yo quería hablar especialemnte de la quinta mujer: Diana, la vecina que vive en el apartamento de enfrente, a la misma planta. Diana no tiene trabajo, ni quiere tenerlo: está en paro y ya le va bien así. Es viuda desde hace poco, a causa de un desgraciado accidente doméstico...

Cuando se describe al personaje de Diana, se dice lo siguiente: «Tanto ella como su piso parecen anclados al pasado. Diana parece que viva en Marte y es el personaje más excéntrico y surrealista de todos. A su vez, este carácter le permite decir grandes verdades. Nunca se enfada y es optimista. Siempre busca trabajo, siempre tiene que cambiar su vida... Tiene un pez llamado Toni

Recordemos que se trata de un serial de humor, por lo que el hecho de que viva con un pez, que tenga el carácter un tanto volátil o su apariencia poco cuidada... no nos debería de ofender.

Yo creo que Diana es asexual. Su actitud en determinadas situaciones y algunas de las frases que suelta nos lo pueden hacer pensar. No sé si estaréis de acuerdo conmigo. Me gustaría que vierais algún video, pero la serie no está traducida ni subtitulada en español, así que he traducido algunos diálogos para que sirvan de ejemplo:

Capítulo 1: Coñac:

Diana entra en el bar de Mario preguntando si han llamado preguntando por ella, porque está «muy pendiente de un asunto». Cuando Mario dice que no, ella se va sin más. Sin embargo, Mario la detiene a tiempo, ya que quiere consultarle dudas acerca de una chica que le gusta (Carla):
―Oye, Diana, ¿tú tienes experiencia?
¿Experiencia? ―sonríe―. Sí ―y deja de sonreír de repente―. ¿De qué tipo?
―En el mundo de las relaciones...
Ah, mucha. Bueno, normal. Escasa. Corta. Poca cosa, poca cosa... Pero justamente por eso, soy capaz de comprender este mundo tan complejo ―encoge los ojos y pone cara de lista―. Uy, tú tienes un problema, ¿verdad, muchacho?
―¿Cómo lo sabes? ―dice sorprendido.
―¡Hombre! Soy psicóloga.
―¿Ah, sí?
―Bueno, como si lo fuera. Estudié psicología por correspondencia. Dos mil pesetas, cuatro cintas de video y te mandan el título y las gafas.


Es uno de los momentos en los que Diana dice verdades acerca de las relaciones interpersonales que los demás no se atreven a decir, a confirmar, o es que sencillamente ni siquiera se dan cuenta.
--

Capítulo 6: Confesiones:

Durante una cena en el piso, para celebrar que cumplen un año de vivir juntas, se descubre que Rafel, el difunto marido de Diana, mantuvo relaciones con Esther durante su matrimonio. Pero a Diana no parece importarle. Ante esta indiferencia, Carla confiesa que Rafel era muy infiel y que también intentó seducirla a ella. Sin embargo, ella se negó «por ética», «porque son amigas». Carla dice que tiene remordimientos, porque si hubiese sabido que su amiga no tenía celos, no se habría negado...
―Todavía me acuerdo ―dice Carla, evocando la memoria―: fuimos a patinar sobre hielo y...
―¿Cómo dices?
―Que fuimos a patinar sobre hielo...
―¿¡Qué!? ―todas se sorprenden del tono de disgusto que Diana utiliza―. ¿Y tú hablas de ética? ¿Pero cómo puedes haberme hecho algo así? Criticas a Sílvia y a Esther por cosas sin importancia, cuando tú me engañas patinando sobre hielo con mi marido. (...) Que sepas que la única que puede patinar sobre hielo con mi marido soy yo ―dice muy dolida―. Patinar es una de las cosas más íntimas, y más privadas, que existen en un matrimonio. Pero... ¿Cómo pudiste hacerme esto?


Esta escena me gusta especialmente, porque refleja perfectamente las prioridades del personaje dentro de la pareja en la que está (o estaba) involucrada. Para ella, el sexo es algo que la deja tan indiferente que puede perdonarlo rápidamente, casi sin darle importancia. En cambio, no puede soportar que otra persona haya patinado con su pareja: supongo que era una actividad con la que expresaban sus sentimientos el uno al otro. Es decir, podríamos entender que hacían el amor a través del patinaje.
--

Capítulo 74: Tupper sex:

Diana se presenta al bar anunciando que va a ir a una reunión de tupper sex.

―¿Vas a un tupper sex, Diana? ―pregunta Esther, sorprendida―. Pero si no vas a saber què decir.
―A ver, Diana ―dice Mariona con una sonrisa incrédula―. Tú, por así decirlo, en esto del sexo, mucha práctica no tienes. O sea que no vas a entender nada.
―Oh, ya ―contesta Diana―. Por eso voy de oyente. Además, dicen que el sexo relaja. Y no es que yo sea una persona muy nerviosa, pero trabajarme el relax a mí me parece bien.
―A ver, Diana ―insiste Esther―. En estas reuniones, la gente habla de sus intimidades sexuales. Y tú no vas a tener nada que decir.


En este fragmento, puede notarse algo de ¿afobia? No sé si podría llamarse así. No obstante, me refiero a que Esther y Mariona (así como el resto de personajes) tratan a Diana con pleno conocimiento de su desinterés por el sexo, pero también con el prejuicio de que ella no tiene cabida en una reunión tipo tupper sex. Como si no puediera elegir por si misma lo que ella quiere hacer. Aunque es cierto que no está teniendo intimidades sexuales con nadie, lo remarcan tratándola un poco como una niña, o como alguien intratable...

―Qué, Diana, ¿Cómo te fue lo del tupper sex? ―pregunta Esther, divertida.
―Oh, chica, ¡es una pasada! ―contesta Diana, entusiasmada―. La gente se ha vuelto loca. Bueno, lo ha comprado todo. ¡Todo! Cremas excitadoras, bragas comestibles (que ya me dirás para qué las quieren, porque en teoría cenas antes, ¿no?); y un GPS que se ve que sirve para encontrar un punto que cuesta mucho de encontrar: el punto F... No, no, no ―piensa―: ¡el punto G!
―¡Caramba! ―se exclama Mariona―. Sí que has aprendido, ¿no? Y tú qué, ¿te has comprado algo?
―¡Sí! ―contesta Diana, con la cara radiante―: ¡Nata! Como no me daba tiempo de pasar por el súper, y este hombre vendía, pues he comprado un spray.
―Ay, Diana... ―suspira Sílvia―. Déjate de tuppers y de sex. Tú no lo endiendes. Y, por mucho que te esfuerces, no lo entenderás nunca.
―Hombre, pues espero que sí, porque... ¡Voy a ser vendedora!
―¡¿Tú?! ―dicen asombradas las tres a la vez.
―Sí, sí. Hoy vendrá el jefe de la empresa para hacerme una entrevista en casa.
―Venga, va ―se burla Mariona―, pero si tú no sabes cómo funcionan esos juguetes.
―Hombre, pero es que no todo es de sexo, eh. También venden otras cosas. Bueno, mira ―abre el bolso y saca unas esposas con piel de leopardo―: eso, por ejemplo; se lo debe suministrar la policía.


Aquí captamos que su interés por el sexo no es el mismo que el de las persona alosexuales. Creo que lo está estudiando e investigando como algo exótico completamente ajeno a ella.

Otra situación es aquella en la que le hacen la entrevista para el trabajo. Las respuestas que da a las preguntas son un claro indicio de lo ridículo que le parece el sexo.
―Para vos ―dice el entrevistador―, ¿Qué es un francés completo?
―Hombre, esta pregunta es de primaria ―contesta Diana―. Un francés completo es un curso entero del idioma que se habla en Francia. Vendría a ser lo que es el first certificate del inglés pero en francés.
―Para vos ¿Qué es exactamente un cubanito?
―Ah, ya, que esta pregunta tiene trampa ―dice después de estar un rato estrechando los ojos―. Pero no caeré en decir que es un niño pequeño de Cuba, porque es un artículo de confitería. Como el “tigretón”. Con eso tranquilo, que yo lo puedo vender bien, porque yo de pequeña comía muchos. Bueno, más que nada por los cromos...

----

Estás son algunas de las situaciones en las que hemos visto a Diana en la serie, lanzándonos mensajes de asexualidad. En mi opinión, una exageración humorística de un personaje probablemente asexual. Espero que el post os haya parecido interesante, o quizás divertido. Comentad y dad vuestras opiniones, tanto si conocíais la serie como si no. ¿Opináis que Diana está en el espectro asexual? ¿Tenéis otras teorías u otro punto de vista al respecto? ¿Conocéis algún otro personaje relacionado con la asexualidad?

Me gustaría leeros. ¡Saludos!
Una companya del fòrum em comentava la seva opinió sobre en Sheldon i la seva suposada asexualitat.
Spoiler:
«He oido bastantes asexuales ser super críticos con Sheldon. Y con razón, porque lo víncula a una serie de estigmas que no tienen nada que ver. Pero la verdad yo, tal vez por ser asexual, separo la parte asexual de su parte OC y de posible Autismo/Aspergers. (...) El capitulo en el que por fin Ami y Sheldon tienen sexo. Primero me dió bastante repelus. Porque meter a Sheldon en un contexto sexual me resulta antinuatural y hasta desagradable/sucio. Pero también me encantó porqué el final de la escena me pareció el mejor (y único) resumen de asexualidad posible.
Cuando dice que no está tan mal como pensaba (sin emoción ni enfasis más allá de una experiencia intelectual) y que repetiran al año siguiente, como si fuese super generoso... XDDDDD Encontré que lograron acertar de lleno.»
Igualment, també trobo a faltar (i d'això n'haviem parlat fa temps al confessionari, segur que ho recordareu) de la poca representació a la ficció de gent amb alguna discapacitat (quan n'hi ha normalment és degut a un accident que ha succeït durant la trama de la història, però gairebé mai no hi ha personatges que hagin nascut amb aquesta discapacitat). El que sí que hi ha molt sovint són miops! Però això no és cap descapacitat si no és en casos molts greus...
Bé, l'Ull-foll bé que és coix i li falta un tros de nas. I la cadira de rodes és recurrent en les històries de crims. Però sí, entenc el que vols dir i hi estic d'acord. Hi hauria d'haver més varietat de tot en general. Com dius, ens hem acostumat a les ulleres, però encara algú se sorprèn si apareix algun audiòfon, per exemple.

Ens entestem a dir-ne “discapacitat”. Suposo que és útil per donar-li un grau i és útil per parlar-ne. Però jo crec que només hi ha diversitat funcional. Perquè tots tenim mancances al costat d'altres que pel que fos poden fer coses que nosaltres no podríem fer. No tothom es pot comparar amb un atleta professional, i no per això té una discapacitat, oi? I com és diem que una persona té una discapacitat i no diem que una altra té una capacitat? En comptes de dir que un cec té una discapacitat visual, podríem dir que un vident (és aquest el contrari de cec/invident? Ho he cercat en un diccionari d'antònims i no surt... És que vident em sona molt a endeví...) té la facultat de veure-hi...

El que vull dir és que cadascú té les capacitats que té, pot fer i fa el que pot fer i el que fa. I ja està.

Potser diversitat funcional és una terme que sona massa políticament correcte... Sí, és possible. I que no tenim manera de quantitficar-la, com ho fem amb la discapacitat. La diversitat funcional sempre cal veure-la en comparació d'una altra cosa. La discapacitat és en funció de la "normalitat", del que s'espera de tu.
El típic comentari d'una pel·lícula que sento algunes vegades: "el negre era/feia X". En canvi no pots dir "El blanc era X", perquè n'hi ha molts!
Sí, m'hi trobo molt, massa!
No, cap, ni tan sols recordo cap novel·la sobre estrelles de mar Bromes a part
Molts coneixem la típica broma de comparar l'asexualitat com a orientació amb la classe de reproducció. Però se sol fer amb les amebes, o amb la mitosi. Les estrelles de mar també es poden reproduir sexualment (La majoría de las estrellas de mar tenen sexes diferents i alliberen l'esperma i els ous a l’aigua, on es produeixen la fecundació i las primeres fases del seu desenvolupament), a banda de la regeneració (escissió, que podries entendre com a reproducció asexual). Però no totes les estrelles de mar es reprodueixen de la mateixa manera.
ara que ho dius és veritat que hi ha molta desinformació sobre l'asexualitat
Ja ho pots ben dir! I mira que ens hi esforcem!
Aquests mesos, està en discussió de disseny i de format, però l'asexualpèdia és al teu abast sempre que necessitis consultar-la!: http://asexuality.org/sp/wiki/index.php ... _principal

hi ha infinites etiquetes i lletres limitades. No podríem dir senzillament no-cis i no-hetero i abreujar-ho amb alguna cosa com NCNH? Però això em sembla que seria marxar molt del tema d'aquest fil.)
No crec que dir no-cis o no-hetero anés bé. És com dir no-blau. Molt bé, sabem que no és blau, però què és? És verd, és groc, és taronja, és roig, morat...?

Cass em deia: «si justament fent desaparèixer paraules ells [hetero-cis-al·lo-normatius] agafen poder sobre nosaltres. Si tenim una paraula amb la qual identificar-nos, un lloc on ser nosaltres mateixos... És per això que hi ha molt de "no són importants les etiquetes" quan si no les fem servir, en un societat tan cisheteronormativa com aquesta, desapareixem. NO-HETERO NO-CIS està insinuant que simplement som la contraposició al "ordre establert" però és molt més que això...»

Jo no em vull resumir a mi mateix amb un "no-cis no-hetero". Sé que no em defineix com a persona. No és la meva única essència, sóc moltes coses a banda d'això. Però la paraula comunica; i si hi ha parts de nosaltres que socialment són importants, ja em diràs tu com ens ho maneguem sense la paraula. Sense noms, som invisibles.

-----------

Crec que ens estem allunyant força del tema principal, Dumbledore i Grindelwald. Però ja que hi som, obrim el debat de tot plegat!

A veure quan la Labris torna a passar per aquí i es llegeix aquest panorama! xD

Antares
Les meves fics (aviat disponibles de nou)
La meva fic més actual: El Retorn dels Black
Imatge
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»

Avatar de l’usuari
Unapersona
Alumne/a de 7è
Alumne/a de 7è
Entrades: 257
Membre des de: dc. abr. 08, 2015 2:11 pm
Rang: Persona

Re: En Dumbledore i en Gellert Grindelwald

Entrada Autor: Unapersona »

I el meu preferit: Demumbridge
Sí! Necessitem una fanfic d'això ara mateix!!!! Algú ha aparellat el Hagrid amb el Becbrau? :riure:
Aquests mesos, està en discussió de disseny i de format, però l'asexualpèdia és al teu abast sempre que necessitis consultar-la!
Sí, ja la coneixia (tot i que normalment utilitzo la versió en anglès). Més avall hi ha un link a la nonbinary.org wiki, és interessant per si no la coneixies.
No crec que dir no-cis o no-hetero anés bé. És com dir no-blau. Molt bé, sabem que no és blau, però què és? És verd, és groc, és taronja, és roig, morat...?
No estava fent una proposta sobre canviar les sigles! A veure si ara m'explico millor. A un heterosexual/romàntic i cissexual (hi ha alguna paraula que ho englobi tot?) que no estigui informat, les inicials LGBTQQIP2SAA sonen extraterrestres. De fet, just ara acabo de descobrir la segona Q, la P, el 2S i la segona A. És veritat que tantes lletres piquen la curiositat, però i què? La gent desinformada "sap" que "LGBT = gais i companyia", i quan vegi més lletres (i números!) probablement pensi que "són uns frikis i han afegit més lletres". Això no serveix de res. Està bé tenir uns símbols, com les banderes (encara que la gent relacioni la de l'arc de sant martí amb la bandera gai), però unes sigles només serveixen per denominar un col·lectiu, i en el moment en que ens identifiquem com a part d'un col·lectiu "separat" dels no-LGBT+, la gent pensa que realment ens estem separant. I això és el que menys necessitem, que la gent pensi que ho fem per ser diferents.

D'altra banda, repeteixo al mateix. Hi ha infinites etiquetes, paraules, noms, com ho vulguis anomenar. Hi ha encara més sexualitats i gèneres, però no tenim tantes lletres. Agafant la llista de nonbinary.org wiki les sigles del col·lectiu de gent no-binària haurien de quedar així: AAAABBBBDDDEFFFGGGGGGGHIMMMNNNPQQSTTTVXXY. Si a això li afegim les orientacions sexuals i les romàntiques (i segurament més identitats de gènere que no apareixen a la llista) ens queden unes sigles que no es poden utilitzar. Clar que a LGBTQQIP2SAA, totes les identitats de gènere no-binàries ja estan incloses a la Q de Queer, però què passa si algú, per la raó que sigui, no s'identifica com a "queer"? A més, bé que els two-spirits (2S) tenen representació separada! Perquè ells si i nosaltres no? (Això no és el que penso jo, és només una representació en estil directe.)

L'ideal seria no hi hagués paraules, però això em sembla que si que no ho podem canviar. Però jo no vull que la gent em vegi com a pansexual agènere (tot i que millor això que no pas que em vegin com un noi!), vull que la gent em vegi com una persona, i ja està. Que tinc ganes de sortir amb X? Doncs ho faig, i ja està! Que un dia tinc ganes de portar faldilla i sabates de taló? (No ho crec, sembla molt incòmode) Doncs ho faig, continuo sent una persona (d'aquí el meu nom d'usuari!).

Les etiquetes són útils, però crec que hauriem d'evitar fer dels noms els nostres símbols. Perquè si ho fem, encara que no sigui la nostra intenció, la gent ens veurà com uns que volem ser diferents, i no és una cosa que vulguem.

Estem intentant crear paraules concretes per expressar les nostres experiències concretes, però això és impossible. És com intentar crear una paraula per cada tonalitat d'un color que existeix. Fins i tot encara que ho fem, no s'utilitzaria perquè el llenguatge seria massa complicat. És el mateix, tu ets agènere, jo també, però segur que hi ha alguna diferència de tonalitat (és el que deies abans amb la sexualitat, que és "gradual" (no recordo com ho deies, he perdut la frase!)). Llavors què vol dir això, que ja ens hem d'inventar dues paraules més i que "agènere" sigui una paraula general com "no-binari"?

Conclusió de tot el que he dit: cada vegada hi ha més paraules i sigles, i això accentua l'"efecte floc de neu" que podem fer a la gent no-LGBT+. No dic que les paraules estiguin malament, només que potser no caldria ser tant específics perquè expressar amb una sola paraula la sexualitat o el gènere és impossible (jo amb "no-binari" en tindria prou).

Abans de fer clic a Tramet només vull dir que a vegades sóc molt vehement o absolut quan expresso les meves opinions, però només són això, opinions! Amb tota aquesta paragrafada (volia dir parrafada però em sembla que encara seria pitjor) no estic intentant convèncer a ningú.
"We are all human, aren’t we? Every human life is worth the same, and worth saving." -- Kingsley Shacklebolt
Unapersona

Avatar de l’usuari
Cass Ross
3r Orde de Merlí
3r Orde de Merlí
Entrades: 487
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm
Ubicació: Departament de Misteris

Re: En Dumbledore i en Gellert Grindelwald

Entrada Autor: Cass Ross »

Hola!

Jo tenia una llista de prioritats, un dels punts de la qual era no tornar-me a passar per aquí fins que no haguessin passat uns dies o la Labris no hagués comentat primer, però és que veig les vostres respostes tan interessants i no em puc estar d'aprofitar qualsevol moment que tinc per respondre i dir-hi la meva opinió.
Spoiler:
Agatha Black ha escrit:De Caçadors d'ombres no en sé res (sí que n'he sentit a parlar, però no he llegit els llibres ni he vist la sèrie (i si dius que no és gaire bona no ho faré, que ja n'estic veient massa!)) així que no puc opinar.
Penso que la sèrie no és bona per la interpretació dels actors, perquè pels pocs capítols que he vist, penso que els actors principals interpreten d'una manera que els personatges semblen molt falsos, de plàstic. Tot i així, i malgrat que no m'agrada l'escriptora, sí que recomano tots els llibres de Caçadors d'Ombres perquè, malgrat els seus defectes, creen un univers interessant i la trama és bona.
Agatha Black ha escrit:I m'interessa molt especialment perquè és una cosa que tinc molt present en la novel·la que estic muntant. Vull que hi hagi molta diversistat, com a la vida mateixa, però que no giri al voltant d'això. Vull que hi hagi personatges, bons personatges, però que no es defineixin per la seva raça, o la seva sexualitat o pel seu gènere. Per aquest motiu, hi he estat pensant molt, en això.
Em sembla molt bona idea!
Agatha Black ha escrit:També és veritat, però, que els nois gai tenen molta més visibilitat a la televisió que les noies gai o que la població bisexual, transexual o asexual (aquesta última sent la més desconeguda de totes). Tot i així, puc pensar en algunes sèries actuals en què això no és així.

- Orange is the New Black (majoria de noies, majoria de raça negra i llatina, moltes noies gai o bi, una noia trans)
- Game of Thrones (força personatges de diferents raçes, equilibri entre homes i dones, rang d'edat que va des de nens fins a ancians, dos nois gai, una noia gai, uns quants personatges bi/pan).
-Master of None (majoria de personatges de raça no-caucàsica, noia gai)
- Brooklyn Nine-nine (equilibri entre 3 races diferents 2-2-3, en què els dos personatges que tenen major rang són tots dos negres, i el que té major rang és a més gai)
I t'has deixat Sense8 (suposo que perquè encara no has tingut temps de veure-la): hi ha quatre nois i quatre noies protagonistes (visca el binarisme! *ironia*), entre els quals hi ha una dona trans, dues parelles homosexuals (una masculina i l'altra femenina) i diversitat racial. Tot i que tots els personatges i parelles de tot tipus tenen un paper, la crítica seria que cap al final es decanta lleugerament massa cap a la parella heterosexual blanca, encara que es deu bastant a questions de trama. A veure com serà la nova temporada ^^
Unapersona ha escrit:
Agatha Black ha escrit:Game of Thrones (força personatges de diferents races, equilibri entre homes i dones, rang d'edat que va des de nens fins a ancians, dos nois gai, una noia gai, uns quants personatges bi/pan).
Ostres, sí? Potser és que encara no estic prou avançat en els llibres, o potser és que directament només surt a la sèrie. En tot cas he començat la sèrie (vaig per l'episodi quatre), o sigui que estic a l'expectativa!
Aquesta visibilitat és sobretot a la sèrie, Unapersona. Als llibres em sembla que de passada es comenta algun petó homosexual però no hi ha gairebé res. Suposo que a la sèrie deuen haver posat una mica més de diversitat d'orientacions per atraure més públic.

Us heu adonat que, encara que hi hagi més personatges gais (homes o dones) en sèries o pel·lícules, moltes vegades se solen morir? He vist més d'una vegada que he vist un personatge gai que quan arriba al punt àlgid de la seva història (confessar la seva homosexualitat, o tenir l'oportunitat de tenir una parella, evidentment no fos cas que la trama del personatge gai girés sobre altres temes!! deuen pensar els guionistes) es moren, els assassinen o whatever. Quan ho vaig veure fins i tot en una comèdia, em vaig decepcionar molt. És impresionant el nombre de parelles lesbianes o personatges femenins que són bisexuals o lesbianes que les maten (és una de les ràtios més altes de parelles que moren), també, i estic bastant segur que no és per atzar.
Agatha Black ha escrit:El que sí que he de dir és que trobo a faltar asexuals. No em ve al cap cap personatge asexual de cap sèrie ni pel·li que hagi vist... Hm. Vosaltres en sabeu d'algun?
L'Antares ja ha comentat sobre en Sherlock, i en Sheldon Cooper de Big Bang Theory, i com que la meva opinió no difereix gaire del que ha comentat ell, així que no em repetiré.
Antares_Black ha escrit: No trobo que en resultin bons exemples (entenen per tenir-ne una imatge), perquè es vincula a un seguici d'estigmes que no hi tenen res a veure (sobretot en el cas d'en Sheldon). Tots dos, per citar alguna cosa, es troben en l'espectre de la síndrome d'asperger i de sociopatologies...
Penso que tens tota la raó, i hauriem de trobar (o haurien d'existir) personatges asexuals que no tinguin aquest estigma, perquè encara que no hem de negar que hi ha gent amb la cindrome d'Asperger o sociòpata que és asexual, no pot ser aquesta la imatge que cau damunt de tota la comunitat asexual. Acabo de recordar que l'autora de Caçadors d'Ombres va dir fa un temps que Raphael Santiago és asexual (i arromantic); però, again, què és en Raphael, també? Un vampir. (Als llibres no es comentar es de la sexualitat d'en Raphael Santiago)(Hi ha un munt de villans, com per exemple en Voldemort amb la seva incapacitat d'estimar, que es podrien considerar arromantics o asexuals, però aquesta representació no és gaire bona per la comunitat perquè nosaltres no som l'enemic).

A mi m'agradaria un personatge que no tingués cap d'aquests estigmes negatius o perjudicials per la comunitat (en plan, ser el villà sense sentiments o un ésser sobrenatural) i que fos asexual. El problema crec que està en que no hi ha gaire visibilitat asexual, així que no hi ha personatges que diguin clarament "Jo sóc asexual" (com sí que n'hi ha amb l'homosexualitat o la transsexualitat, per exemple). Per tant, l'altra opció que quedaria és, de personatges que per ser com són, podríem considerar que són asexuals, encara que els autors no ho diguin o potser no en siguin conscients.

Un d'aquests personatges podria ser la Katniss Everdeen, de Els Jocs de la Fam; ara mateix no tinc gaire temps per justificar-ho (a més, no és d'aquest fandom), però si algú hi està interessat, us ho puc explicar. I un altre personatge és en Charlie Weasley, que com que forma part d'aquest univers de Harry Potter (i és un dels meus personatges preferits), ho comentaré una mica més a fons.

En Charlie Weasley no té cap parella coneguda (al contrari que tots els seus germans, qui més qui menys acaben tots aparellats en algun moment dels llibres i, sobretot, a l'epíleg visca l'amatonormativitat! *ironia*), perquè es passa gairebé tot el temps amb els dracs a Romania. Hi va haver un fan que va preguntar a la Rowling si el Charlie era gai, ja que no estava amb cap dona. (Suposo que tenint en compte com d'amagada estava l'homosexualitat del Dumbledore i tenint en compte que les opcions segons la majoria de la població no són gaires...) I la Rowling va dir (intento citar textualment) que en Charlie no era gai, sinó que estava més interessat en els dracs que en les dones. Si ni a l'epíleg segons la Rowling té parella, és que realment li importen els dracs. A mi, això em porta a pensar que en Charlie podria ser asexual (i arromantic, potser?).
Antares_Black ha escrit:Jo sempre he considerat la Diana de Jet Lag un personatge asexual. No crec que Míriam Iscle (guionita de la sèrie i actriu que interpreta aquest personatge) en fos conscient, però trobo que hi ha uns quants senyals que ens ho poden fer pensar.
M'ha semblat molt interessant de llegir! (Encara que se m'ha fet molt estrany que fos en castellà xD) Realment, tots els exemples que has posat poden portar a pensar que la Diana podria ser asexual. (Com que era una sèrie molt divertida, crec que la tornaré a mirar quan pugui ^^).

As a asexual... supporter, sobre la brometa de l'Unapersona, l'asexualitat i les estrelles de mar: fa un temps vaig llegir (encara que ara no n'he pogut trobar cap font) que hi havia científics que defensaven que la reproducció asexual s'anomenés d'una altra manera (no me'n recordo del nom, devia ser massa científic per al meu caparró humanístic), així que afortunadament aviat s'acabarà la brometa aquesta.
Agatha Black ha escrit:Igualment, també trobo a faltar (i d'això n'haviem parlat fa temps al confessionari, segur que ho recordareu) de la poca representació a la ficció de gent amb alguna discapacitat (quan n'hi ha normalment és degut a un accident que ha succeït durant la trama de la història, però gairebé mai no hi ha personatges que hagin nascut amb aquesta discapacitat). El que sí que hi ha molt sovint són miops! Però això no és cap descapacitat si no és en casos molts greus...
Sí que me'n recordo (especialment perquè em sembla que vaig ser jo qui va treure el tema). Estic totalment d'acord amb el que has dit!!
Antares_Black ha escrit:Cass em deia: «si justament fent desaparèixer paraules ells [hetero-cis-al·lo-normatius] agafen poder sobre nosaltres. Si tenim una paraula amb la qual identificar-nos, un lloc on ser nosaltres mateixos... És per això que hi ha molt de "no són importants les etiquetes" quan si no les fem servir, en un societat tan cisheteronormativa com aquesta, desapareixem. NO-HETERO NO-CIS està insinuant que simplement som la contraposició al "ordre establert" però és molt més que això...»
Quan vaig estar parlant amb l'Antares, aquesta va ser una de les coses que li vaig dir. Ara que tinc temps, m'agradaria explicar-ho una mica més, i és el que aniré desenvolupant.
Unapersona ha escrit:Per cert, continua pensant que hi ha massa lletres, i en certa manera li dono la raó; hi ha infinites etiquetes i lletres limitades. No podríem dir senzillament no-cis i no-hetero i abreujar-ho amb alguna cosa com NCNH?
És cert que hi ha moltes sigles en el nom de la comunitat LGBT+. Potser, per solucionar això, hauriem de proposar un nom que ho englobi tot. Em sembla que pels EUA, especialment, corren sigles com MOGAI (Marginalized Orientations, Gender identities, And Intersex) que seria per donar un nom més inclusiu de totes les noves orientacions i gèneres sense, per això, haver d'allargar el nom LGBT+ (motiu pel qual jo poso un +; no és que m'encanti ser inclòs en aquest símbol però almenys no afegeixo unes sigles i me'n deixo d'altres i, tampoc, les escric totes que són molt llargues i impronunciables.)

Prefereixo sigles com MOGAI que no pas la que ha proposat l'Unapersona, NCNH. I deixeu-me explicar per què. Com ja li vaig dir a l'Antares, amb "NO-HETERO NO-CIS s'està insinuant que sóm la contraposició a l'"ordre establert", que seria la societat cisheteronormativa. L'Antares també ho va comentar molt bé amb els colors. Penso que no ens hem de definir perquè no-som-això, sinó que ens hem de definir perquè som-això-altre; és a dir, com ells [hetero-cis-al·lo-normatius] tenen la seva identitat i les seves etiquetes (que són la norma), nosaltres també ens hem de crear les nostres pròpies, que està (de moment) en LGBT+.

En un altre exemple, als EUA hi ha el nom People of color (POC) per descriure una persona que no és blanca, aquest nom engloba totes les persones no-blanques i emfatitza les experiències mútues de racisme sistèmic. Evidentment, es podrien anomenar persones no-blanques per definir-se com a col·lectiu, però això seria la negació de l'ordre establert (el domini social de la població blanca); en canvi, amb persones de color, adquireixen la seva pròpia identitat. No sé si s'ha entès gaire, però això seria una mica la diferència entre MOGAI i NHNC que ha proposat l'Unapersona.
Unapersona ha escrit:Està bé tenir uns símbols, com les banderes (encara que la gent relacioni la de l'arc de sant martí amb la bandera gai), però unes sigles només serveixen per denominar un col·lectiu, i en el moment en que ens identifiquem com a part d'un col·lectiu "separat" dels no-LGBT+, la gent pensa que realment ens estem separant. I això és el que menys necessitem, que la gent pensi que ho fem per ser diferents.
Unapersona ha escrit:Les etiquetes són útils, però crec que hauriem d'evitar fer dels noms els nostres símbols. Perquè si ho fem, encara que no sigui la nostra intenció, la gent ens veurà com uns que volem ser diferents, i no és una cosa que vulguem.
(La bandera de l'Arc de Sant Martí és la bandera gai (i lèsbica?), però també és justament la que ha quedat associada a tot el moviment LGBT+. De fet, em sembla que hi ha una bandera lèsbica a part. El moviment LGBT+ ha quedat reduit a moviment gai, i sembla que sigui l'únic col·lectiu que hi ha i això sap greu. De fet, que la L estigui davant de la G es va fer en un intent que no es mengessin les sigles, però ja es veu que no va funcionar...)

Discrepo amb el que diu l'Unapersona. Ens podem unir tots sota la categoria de ser humans, però la societat vol aquesta unitat per aconseguir esborrar qualsevol cosa que es desdiu amb la norma si s'utilitzen paraules etèries per descriure el col·lectiu (perquè les paraules són símbols i també donen poder, un lloc amb el qual identificar-nos i existir). No ens hem de separar completament dels hetero-al·lo-cis, però sí que s'ha de reconèixer que existim i que som diferents que ells, i també s'ha de lluitar per acabar amb la repressió en la qual per no ser hetero-al·lo-cis estem sotmesos. Evidentment, no ho fem en el sentit de per ser diferents, per ser millors que ells, sinó que som diferents, i hem de ser reconeguts com a tal.

Jo sóc jo mateix, amb el meu gènere i la meva orientació que no són la noia cis i heterosexual que la societat em va ensenyar. Si aquestes paraules no existissin, si no hi hagués cap etiqueta, no hauria pogut ser jo mateix, i per això penso que és important. I en un moment en el que la societat ensenya que tot el que surt de la norma és dolent o s'ha de menysprear, que només perquè no formem part de la norma no tenim els mateixos drets que els altres, si nosaltres fem símbols de les nostres banderes o portem la nostra identitat amb orgull, és una manera de respectar-nos i reconèixer-nos a nosaltres mateixos.
Unapersona ha escrit:Però jo no vull que la gent em vegi com a pansexual agènere (tot i que millor això que no pas que em vegin com un noi!), vull que la gent em vegi com una persona, i ja està.
Unapersona ha escrit:Conclusió de tot el que he dit: cada vegada hi ha més paraules i sigles, i això accentua l'"efecte floc de neu" que podem fer a la gent no-LGBT+. No dic que les paraules estiguin malament, només que potser no caldria ser tant específics perquè expressar amb una sola paraula la sexualitat o el gènere és impossible (jo amb "no-binari" en tindria prou).
Entenc molt bé si no et vols identificar com pansexual agènere, Unapersona. Si no vols utilitzar aquestes etiquetes per a tu mateix, o en vols utilitzar algunes que no siguin tan precises, t'ho respectaré. Però no pots imposar a tota la comunitat que hi ha moltes etiquetes que són inútils i que no hi haurien de ser, perquè són massa i confonen. (El tema que el nom de la comunitat hagi de ser les sigles o pugui ser un nom més general i inclusiu dins del qual hi hagi totes les identitats i sigles ja ho he comentat abans.) Entenc que hi han etiquetes que són molt precises, com tu dius "És com intentar crear una paraula per cada tonalitat d'un color que existeix", però hi ha gent que les necessita, i per això és important que existeixin i s'han de respectar. Així com s'ha d'acceptar que algú es vulgui identificar com a "queer" sense entrar en detalls, també s'ha d'entendre que si algú es defineix com lithosexual frayromantic aegogender (mantinc els noms en anglès perquè no n'he trobat traduccions), per molt que personalment em costi entendre la necessitat d'aquests noms o exactament què representen (i, de veritat, he posat aquests exemples perquè són alguns amb els que em passa), ho acceptaré i respectaré per igual.

Posant-ho en l'exemple dels colors, posem que la societat cisheteronormativa és el negre. Si formem part de la comunitat LGBT+ vol dir que ens identifiquem amb un color. Tu pots dir simplement "sóc un color". Com també pots dir "sóc el verd, sóc el vermell o sóc el blau". Però potser algú necessita dir "sóc el verd pistatxo, sóc el vermell clar (que no el rosa) o sóc el cian" o algun color més concret i precís que ara mateix no conec, aquest color també existeix i s'ha de respectar.

Evidentment, jo també vull deixar clar que el que estic explicant és la meva opinió, i no vull que es vegi com un atac personal contra ningú.

(I sé que se m'ha anat la flapa i m'he enrollat molt, molt... Sorry not sorry.)

Cass.
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore

Respon