Rondadors vs Snape

Comenta els personatges.
Regles del fòrum
Recordeu a escriure com a mínim 4 línies.
Recordeu-vos d'argumentar les coses sempre que pugueu.
Totes les Normes del fòrum
Respon
Avatar de l’usuari
Arwen Black
Alumne/a de 7è
Alumne/a de 7è
Entrades: 293
Membre des de: dv. set. 03, 2010 1:50 am
Rang: Dels que tenen mapes per cicat
Ubicació: Desubicada. Sí, falta "rius" i no vull que falti... riure

Rondadors vs Snape

Entrada Autor: Arwen Black » dc. març 25, 2020 4:12 pm

Hola!

Vinc a compartir una opinió personal sobre els rondadors, a veure què en penseu.

El cas és que des que vaig llegir com molestaven a l'Snape, em van caure malament.

Però el Remus el rescato, perquè no va fer res activament, tot i que quedar-se quiet mentre es presencia també té lo seu... Però no ho estava disfrutant. A més, era un home llop que va trobar acceptació entre aquestes persones.

El Cuapelada mira, l'odio per altres motius, però tampoc va atacar l'Snape. I era tan curt que no se'n podia esperar més.

El punt al que vull arribar és al James/Sirius, que hi van estar implicats directament. Jo penso com el Harry: que teníen la mateixa edat que ell, que ser jove no és una excusa.

El cas és que no puc odiar el Sirius, perquè m'agrada molt, era valent a l'oposar-se a les seves arrels familiars. Però arribem al James i... què passa? Ell no va tenir cap rebuig de la família, ni una infància difícil, ni res... Així que passo a mig odiar-lo a ell.

El James no em cau gens bé, però el Sírius sí.

Però a cas són gaire diferents, només perquè el seu passat sigui diferent?

Potser és perquè l'única versió del James que tinc és quan tenia aquella edat, en canvi al Sírius l'he vist de gran...

Al final, sé que no hi ha blancs ni negres, tot són matisos.

Sobre l'Snape, opino que va tenir una infància difícil, però això no "perdona" que s'ajuntés amb cavallers de la mort, tampoc. Tot i que el personatge de l'Snape m'agrada perquè, fos quin fos el motiu, al final es passa al bàndol bo.

En fi, només és una reflexió que comparteixo amb vosaltres. Què en penseu de tot això? Sou #teamrondadors o #teamsnape, al cinquè llibre? O cap dels dos?
:levicorpus:

(Jo tinc la teoria que tots els que hem patit bullying directament som team Snape, perquè ens sentim identificats amb ell en la memòria del pensiu. Ho penso per les opinions que he anat llegint al llarg dels anys.)

I bé, ho deixo aquí, a veure si algú contesta! :)
"No serveix de re preocupar-se. El que hagi de venir, vindrà, i ja ens ho trobarem quan arribi" Hagrid

Avatar de l’usuari
Agatha Black
Membre del Wizengamot
Membre del Wizengamot
Entrades: 608
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
Rang: Gryffindor. Res més a afegir.

Re: Rondadors vs Snape

Entrada Autor: Agatha Black » dj. març 26, 2020 2:46 pm

#TeamRondadors o #TeamSnape, no sé no sé...

Imatge

Crec que s'hauria de definir què entenem per bullying. Perquè que una persona ataqui una altra que és innocent i que no ha fet res per merèixer-ho, sí, això és bullying. Però si ataques a un altra persona que no només també t'ataca a tu sino que ataca a altres persones i que a més a més forma part d'un grupet de cavallers de mort, que es dedica a inventar sortilegis com el "Sectusempra" i que és un racista de merda amb els teus companys... això és bullying o són repercussions entre dos bàndols?

Perquè hem de partir del fet que l'únic moment en què veiem els rondados quan són joves és en un sol record de l'Snape. No veiem records dels rondadors. No veiem records de l'Snape fent de les seves amb els seus amiguets. No, veiem una situació d'un dia en què els rondadors el van atacar a ell.

Llavors potser hem de pensar en l'Snape i en quina mena de comportament té, per saber si és bullying o no. És l'Snape un nen bo i inoocent que no ha fet mal a ningú i forma part d'un grup d'Slytherins, pobrets, pobrets, que estan sent assatjats pels malvats Gryffindors? :boig: O és un cretí ressentit i extremadament creepy que assatja verbalment fins i tot a la seva millor amiga, per no parlar del que deu dir d'altra gent, que, repeteixo, és Cavaller de la Mort des de l'institut i amb el seu grupet d'amiguets es dedica a assatjar (i de maneres molt més greus que deixar penjat del sostre) altres companys (MaryMacDonaldejemejem)? Quin dels dos és?Perquè jo diria que si hi ha dos grups i es foten merda d'un costat a l'altre, això no és bullying, això són dos bàndols en guerra declarada.

Però, parlant de bullying... Si havia aquest grup d'Slytherins assatjant gent i fent-los maleficis (de nou, Sectusempra, gent, no estem parlant de bromes), què representa que han de fer els quatre Gryffindors? Deixar-los estar i desentendre-se'n? Què hauríeu fet vosaltres? Perquè, no és per res, però a mi em sembla que anar a per ells és el millor que es pot fer. Ara, clar, qui són els bullies i qui són els defensors? :roll:

Per favor, per favor, que no hi hagi ningú que es pensi que l'Snape i els seus amics Slytherin són víctimes. Tots sabem que els Slytherin es distingeixen per la seva inseguretat, timidesa, i debilitat... ah no, espera, que no era així? Per què si ho pensem bé, els Slytherin (especialment aquests Slytherin) no encaixen gaire en la definició de "víctimes de bullying".

Sabeu qui encaixa en la definició de víctimes de bullying? Hi encaixa el nen grassonet que no és massa llest i que és més aviat covard que normalment intenta complaure la gent perquè té por de no tenir amics (Sí, en Peter). Hi encaixa el nen reservat i isolat que té una condició mèdica especial que no el permet relacionar-se massa amb la gent i que va tot apedaçat i està sempre fet caldo (en Remus). Aquests serien prototípics víctimes de bullying. Però curiosament, el James i el Sirius no els fan pas bullying. Al contrari: els integren en el seu grup. Fan que sentin segurs i estimats. Van fins al punt de fer unes barbaritats enormes per pura amistat cap aquesta gent que necessita ajuda.

El James i el Sirius no són bullies. El James i el Sirius són els que no es queden mirant quan altra gent pateix i fan com si sentissin ploure. El James i el Sirius veuen qui són els dolents de la peli aquí, i van a per ells.

Tan de bo hi hagués més adolescents com el James i el Sirius, que ajudessin als qui realment ho necessiten i protegissin als dèbils i als qui tenen problemes, i els integressin en el seu grup. Tan de bo hi hagués més adolescents que confiessin cegament en els seus amics i que no apartessin ni es burlessin dels que són diferents, ni tinguessin prejudicis cap als que venen d'una cultura o un entorn diferent. I que platessin cara als que sí que tenen aquests prejudicis, als que ataquen, als que van a fer mal i es riguessin d'ells tant com puguessin, a veure si escarmenten.

L'Snape no va ser mai una víctima innocent d'actes de bullying. L'Snape era un nen imbècil, desagradable i curt de mires que es va topar amb dos nois que no li van aguantar el gilipollisme i els aires de superioritat i de tant en tant, el van escarmentar.

Gee out.

Imatge
Imatge

Avatar de l’usuari
Unapersona
Alumne/a de 6è
Alumne/a de 6è
Entrades: 235
Membre des de: dc. abr. 08, 2015 2:11 pm
Rang: Persona

Re: Rondadors vs Snape

Entrada Autor: Unapersona » dj. març 26, 2020 9:05 pm

Ui, Arwen, això és com jugar amb foc, sobretot tenint la Gee per aquí aquí :lol2:
El punt al que vull arribar és al James/Sirius, que hi van estar implicats directament. Jo penso com el Harry: que teníen la mateixa edat que ell, que ser jove no és una excusa.
Ser jove no és excusa, no... però no és excusa per ningú, i això inclou l'Snape. Per molt que després es penedís i es tornés "bo", aquí és un cavaller de la mort en miniatura. Infància difícil, sí, però sabem que no és l'únic que n'ha tingut una i no tots acaben així. El que vull dir amb això és que jo no veig clar (per mi) això d'odiar A però no B només perquè A fa una cosa que B també fa. No sé si m'explico :think:

A més, després dius que no odies en Sírius però en James sí, quan els dos feien el mateix. Per tant, la raó de l'odi és més aviat el context/passat del personatge que no pas les seves accions, no? Bé, en tot cas és una reflexió interessant, gràcies per compartir-la!

Gee, caram amb la teva resposta, quina passió hahaha
Per què si ho pensem bé, els Slytherin (especialment aquests Slytherin) no encaixen gaire en la definició de "víctimes de bullying".
Toma estereotip. Que no tendeixin a comportar-se amb victimisme no significa que no puguin patir bullying igualment. Però bé, entenc el que vols dir.
Tan de bo hi hagués més adolescents com el James i el Sirius, que ajudessin als qui realment ho necessiten i protegissin als dèbils i als qui tenen problemes, i els integressin en el seu grup. Tan de bo hi hagués més adolescents que confiessin cegament en els seus amics i que no apartessin ni es burlessin dels que són diferents, ni tinguessin prejudicis cap als que venen d'una cultura o un entorn diferent.
Totalment d'acord. Si tothom fos així hi hauria menys problemes al món.
I que plantessin cara als que sí que tenen aquests prejudicis, als que ataquen, als que van a fer mal i es riguessin d'ells tant com puguessin, a veure si escarmenten.
Això ja no. Una cosa és defensar quan algú t'ataca, l'altre és anar a l'ofensiva. Jo a l'institut vaig tenir les dues experiències, membre d'un grup que anava a buscar els bullies perquè escarmentessin (no funcionava) i després a un grup que feina pinya i plantava cara quan venien a buscar brega, però mai es dedicaven/ens dedicàvem a anar-los a buscar. Prefereixo molt més els segons, i són el grupet amb qui em vaig quedar durant la major part de l'institut.

Anar a buscar algú expressament perquè escarmenti, en la meva opinió i experiència, només serveix perquè tingui més ganes de fer bullying. De fet, l'Snape és un exemple claríssim d'això. Van servir d'alguna cosa, les malifetes dels rondadors? No. L'Snape va convertir-se en Cavaller de la Mort i, fins i tot quan ja ho va deixar, ja sabem com era. Però, vaja, suposo que aquí es veuen les diferències de residència :P

Tornant al missatge de l'Arwen per la conclusió...
(Jo tinc la teoria que tots els que hem patit bullying directament som team Snape, perquè ens sentim identificats amb ell en la memòria del pensiu. Ho penso per les opinions que he anat llegint al llarg dels anys.)
En el meu cas, no. No és que odiï l'Snape, hi empatitzo (i en gran part és per aquesta raó), però també ho faig amb els rondadors.
Sou #teamrondadors o #teamsnape?
Si no us fa res, em quedo amb #teamcalamargegant. En aquest conflicte en concret no puc recolzar al 100% cap dels dos bàndols.
"We are all human, aren’t we? Every human life is worth the same, and worth saving." -- Kingsley Shacklebolt
Unapersona · Nova fanfic properament (no feu cas d'això de properament, ho poso aquí per autopressionar-me una mica)

Avatar de l’usuari
Cass Ross
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 406
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm

Re: Rondadors vs Snape

Entrada Autor: Cass Ross » dv. març 27, 2020 10:02 am

Hola!

Ostres, quin tema de debat. Trobo que és interessant, i m'agrada que l'hagis plantejat, Arwen. Trobava a faltar debats així, com el que vam tenir amb el Grindelwald i el Dumbledore, encara que per motius completament diferents.

No sé si pronunciar-me primer sobre què penso sobre els vostres comentaris o dir-hi la meva. Em sembla que començaré comentant el que vosaltres dieu, i aquí ja s'anirà veient el meu punt de vista.

Arwen, trobo curiós que al títol del tema del fòrum ho plantegis Rondadors vs Snape, i així també ho facis a la pregunta final, però en els teus arguments és més aviat una cosa James+Sirius vs Snape. No volies que la Gee et saltés a la jugular? Hahahaha. També trobo curiós que preguntis sobre on ens posicionem en el record del cinquè llibre, però llavors justifiques la teva resposta amb arguments sobre fets posteriors que aquells nois de quinze/setze anys encara no havien fet.
Arwen Black ha escrit:Potser és perquè l'única versió del James que tinc és quan tenia aquella edat, en canvi al Sírius l'he vist de gran...
Tens raó que del Sírius en sabem moltes coses més, però també podem saber algunes coses indirectament del James, a través dels comentaris que fan els altres. Com, per exemple, l'actitud que va tenir d'enfrontar-se al Lord Voldemort per tal que la Lily i el Harry tinguessin una possibilitat d'escapar-se, i de fer-ho sense vareta. Crec que això diu molt de la seva valentia i de la seva cavallerositat.
Arwen Black ha escrit:Sobre l'Snape, opino que va tenir una infància difícil, però això no "perdona" que s'ajuntés amb cavallers de la mort, tampoc.
Tens raó que la infància difícil de l'Snape no justifica de cap manera que s'ajuntés amb els Cavallers de la Mort. Com també menciones, el Sírius també va tenir una infància difícil, i en canvi es va convertir en una bona persona, i va rebutjar el camí cap a convertir-se en un Cavaller de la Mort. O el Harry també va tenir una infància difícil - encara més difícil, diria jo, tenint en compte que tenia un horricreu del Lord Voldemort a dins - i era una bona persona.
Arwen Black ha escrit:Tot i que el personatge de l'Snape m'agrada perquè, fos quin fos el motiu, al final es passa al bàndol bo.
Tens raó que al final es passa al "bàndol bo", però no crec que "fos quin fos el motiu" es pugui passar alt per alt d'aquesta manera. No és per qualsevol raó altruista, no és perquè cregui que el bàndol del Dumbledore, del Harry defensen uns valors amb els quals està d'acord. Només canvia de bàndol perquè Lord Voldemort ha caigut, i ell està desamparat, i - especialment - la Lily havia mort, la Lily que ell va demanar a Lord Voldemort que salvés mentre permetia que assassinessin el marit i el fill de la Lily, quan el Harry només tenia un any.

Vull dir, normalment el tema de l'enamorament de l'Snape per la Lily es presenta com això, un enamorament, un amor no correspost. Però és una obsessió. Una obsessió malaltissa, que arriba al punt que demana a Lord Voldemort salvar la Lily, mentre les vides del James i el Harry li importen ben poc - tot i que ben mirat, només hagués calgut matar al Harry -, perquè les decisions vitals de la Lily li importen ben poc. Que la Lily es casés amb el James, que la Lily tingués un fill, no li importa a l'Snape. Sembla que hagués volgut la Lily per ell. La Lily a qui anomenava "sang de fang" quan estaven a l'escola, malgrat que fos la seva millor amiga.

Si la Lily no hagués mort, l'Snape encara hagués sigut un cavaller de la mort. I per això, penso que no s'ha de dir que el motiu no importa. A més a més, en l'actitud tant despectiva de l'Snape cap al Harry - en el bullying que li fa malgrat que ell és el professor - és simplement perquè és el fill del James, i ben poc li importa que sigui el fill de la Lily, perquè - com he dit - no li importaven les decisions vitals de la Lily. Aquesta idea de la Lily amb la qual estava obsessionat - només la Lily - l'acompanyà fins al final dels seus dies, no recordeu l'escena de la mort de l'Snape?

És a dir, l'arc de redempció de l'Snape que es va muntar la Rowling és horrible.

Aquesta obsessió amb la Lily, i la falta de respecte per les decisions de la dona que estima, mostren una persona egoista i masclista. I per aquest motiu, a més de tots els altres (el racisme o el fet d'ajuntar-se amb supremacistes com els Cavallers de la Mort, per exemple), el personatge de l'Snape em cau fatal, i mai, mai seré #teamsnape.

Tens raó amb que, com tot, hi ha matisos i les coses no són blanc o negre. I per això m'agradaria dir que, si bé estic d'acord amb la visió de la Gee sobre l'Snape, m'agradaria matisar-la respecte els Rondadors.

Estic d'acord amb la Gee quan diu que no es pot plantejar que l'Snape sigui una víctima de bullying, perquè no és una persona vulnerable ni innocent dels seus actes. En el moment del record de l'Snape, ell ja estava temptejant amb els Cavallers de la Mort, i ja estava d'acord amb les idees supremacistes. També estic d'acord amb ella quan diu:
Agatha_Black ha escrit:Sabeu qui encaixa en la definició de víctimes de bullying? Hi encaixa el nen grassonet que no és massa llest i que és més aviat covard que normalment intenta complaure la gent perquè té por de no tenir amics (Sí, en Peter). Hi encaixa el nen reservat i isolat que té una condició mèdica especial que no el permet relacionar-se massa amb la gent i que va tot apedaçat i està sempre fet caldo (en Remus). Aquests serien prototípics víctimes de bullying.
Perquè m'he trobat en aquesta situació.

Tot i així, trobo que la defensa que fas, Gee, del James i el Sírius, dels Rondadors en general, és molt apassionada. (Gens sorprenent, hahaha.) Trobo interessant el plantejament que fas de dos bàndols enfrontats, perquè trobo que la situació s'ajusta més a aquesta idea d'igualtat de condicions que no pas la desigualtat del bullying. Tot i així, m'agradaria afegir uns matisos en la línia del que defensa l'Unapersona quan diu:
Unapersona ha escrit:Una cosa és defensar quan algú t'ataca, l'altre és anar a l'ofensiva. Jo a l'institut vaig tenir les dues experiències, membre d'un grup que anava a buscar els bullies perquè escarmentessin (no funcionava) i després a un grup que feina pinya i plantava cara quan venien a buscar brega, però mai es dedicaven/ens dedicàvem a anar-los a buscar. Prefereixo molt més els segons, i són el grupet amb qui em vaig quedar durant la major part de l'institut.

Anar a buscar algú expressament perquè escarmenti, en la meva opinió i experiència, només serveix perquè tingui més ganes de fer bullying. De fet, l'Snape és un exemple claríssim d'això. Van servir d'alguna cosa, les malifetes dels rondadors? No. L'Snape va convertir-se en Cavaller de la Mort i, fins i tot quan ja ho va deixar, ja sabem com era. Però, vaja, suposo que aquí es veuen les diferències de residència :P
Que l'Snape fos un bully no justifica l'actitud del James i el Sírius, l'escarment i l'humiliació a la qual sotmeten a l'Snape. Com diu l'Unapersona al principi de la cita, una cosa és defensar-te d'un bully i l'altra és anar a l'atac. I que amb l'actitud que tenen el James i el Sírius en aquesta escena, amb l'humiliació de l'Snape, van a l'atac i, en definitiva, es posen a la mateixa posició que l'Snape, que ataca i humilia els altres. Penso que si el James i el Sírius haguessin volgut enfrontar-se amb l'Snape pel tema del bullying i la seva actitud fastigosa, hi havia moltes altres maneres de fer-ho que no pas humiliant-lo: per exemple, amb un bon duel, que per alguna cosa són bruixots - és a dir, en una situació on estiguessin en igualtat de condicions, si és un enfrontament de bàndols. (O, si el seu interès hagués sigut defensar les víctimes del bullying de l'Snape hi havia moltes altres maneres que haguessin beneficiat directament les víctimes, deixant de banda l'Snape.) I l'humiliació de l'Snape no va servir per a res, potser només per augmentar encara més el ressentiment de l'Snape cap als rondadors.

Aquesta actitud del James i el Sírius mostra una prepotència: es creuen ells amb el dret de tenir la veritat absoluta, i per tant d'escarmentar i castigar els altres? Amb quin dret es converteixen els vigilantes de l'escola? La Gee diu que el James i el Sírius no van aguantar els aires de superioritat de l'Snape, però amb aquesta actitud que tenen, mostren un ego i una superioritat i una prepotència molt gran.
Arwen_Black ha escrit:Sou #teamrondadors o #teamsnape, al cinquè llibre? O cap dels dos?
Així doncs, no puc estar d'acord amb cap dels dos bàndols en el record del cinquè llibre - i coneixent el context i les maleses de l'Snape, no només l'actitud dels rondadors. Bàsicament, perquè no estic d'acord amb el que van fer el Sírius i el James, i tampoc puc donar suport a l'Snape per les seves idees supremacistes.

Tot i així, si tenim en compte com els personatges van evolucionar, em decanto més cap a #teamrondadors, exceptuant, és clar, el Cuapelada. Sabem com són el Sírius i el Remus d’adults, i el meu judici és que el James va madurar i li van baixar els fums, i es va tornar més bona persona d’adult. No crec que la Lily s’hi hagués casat si hagués tingut la mateixa actitud que en l’escena del record de l’Snape, perquè en aquella escena el James s’hi va posar al mateix nivell. I bé la Lily va trencar la seva amistat amb l’Snape, o sigui que no crec que hagués acceptat en el James una actitud així.
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore

Avatar de l’usuari
Agatha Black
Membre del Wizengamot
Membre del Wizengamot
Entrades: 608
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
Rang: Gryffindor. Res més a afegir.

Re: Rondadors vs Snape

Entrada Autor: Agatha Black » dv. març 27, 2020 1:06 pm

Nope, nope, nope, nope!
Cass Ross ha escrit:
[...] perquè en aquella escena el James s’hi va posar al mateix nivell.
No es posen al mateix nivell. En cap moment els Rondadors fan mal de debò a ningú. Es limiten a humiliar. La humiliació és terrible, és cert, però... no és el mateix nivell. Ara no sé si ho recordo 100% bé, però diria que quan el James penja a l'Snape per turmells, la primera reacció de l'Snape és llençar-li un malefici que TALLA AL JAMES I LI FA SANG. El següent atac del James? Baixar-li els pantalons a l'Snape i mostrar els seus calçotets.

El que vull dir és... estem veien la classe d'atacs que està fent cadascú? El James està fent l'imbècil, sí, està humiliant l'Snape, però l'Snape està atacant físicament amb tota la mala hòstia!HOLY FUCKING SHIT, SNIVELLUS, TIRALI UNA CUBELL D'AIGUA I DEIXA'L EMPAPAT, NO EL LINXI'S! És que Holy shit, que els atacs no són de la mateixa mena! I el que més em mola és que el James es queda tan panxo, "ah mira, m'ha fet sang, vaig a baixar-li els pantalons, a veure si aprèn..." XD Em sembla el James tan innocent i infantil en aquesta escena en comparació a la malícia de l'Snape que em flipa molt que tothom segueixi veient el James com "el bully", fins i tot aquí. És que fins i tot quan és el James el que comença l'atac, en realitat és molt millor que l'Snape.

Només hi ha un moment en què realment posen a l'Snape en perill: Quan en Sirius li diu com entrar a ca l'Alfred. I què fan quan realment el posen en perill? Allà va al James a salvar la damisela en apurs (LES damiseles en apurs, si comptem el Sirius)! L'Snape està convençut que el va salvar només perquè no l'expulsessin de Hogwarts, però això és evident que no és cert. Ho fa perquè en James és una persona com déu mana, a diferència d'ell (per això l'Snape no ho pot entendre) i va a evitar que prengui mal, cosa que l'Snape no hagués fet. A en James no li pot importar menys el que li passi a ell mateix (no seria animàgic il·legal, ni es fotria en els merders on es fotia), en James actua sense pensar en ell mateix, actua per inercia i sense pensar en les consequüències, o de vegades actua pensant en els altres (en salvar la Lily i el Harry, ajudar el Remus, ajudar Sirius, etc.), però les coses que fa mai no són per sortir-ne beneficiat, oi? No sé, és que a mi el personatge del Jame sm'agrada MOLT però justjar-lo és molt difícil perquè en sabem molt poques coses, i em dona la sensació que de vegades en guiem més per les FF que per el canon...

Aleshores... no, no posem l'Snape i el James en el mateix sac: no estan al mateix nivell. Són dos bàndols en guerra, però no actuen igual.

I ara vull parlar d'això:
Aquesta actitud del James i el Sírius mostra una prepotència: es creuen ells amb el dret de tenir la veritat absoluta, i per tant d'escarmentar i castigar els altres? Amb quin dret es converteixen els vigilantes de l'escola? La Gee diu que el James i el Sírius no van aguantar els aires de superioritat de l'Snape, però amb aquesta actitud que tenen, mostren un ego i una superioritat i una prepotència molt gran.
És clar que el James i el Sirius són uns egocèntrics i uns prepotents! Com no ho han de ser? Els han criat així, i encara no han madurat prou com per entendre que, a diferència del que els han fet creure de petits, no són els amos de l'univers. Aquesta precisament és una cosa que he de dir que "ve de casa" i que és 95% culpa dels pares, i estic segura que si penseu en experiència pròpia i amb tota la gent que coneixeu, em donareu la raó: els pares que malcrien els seus fills acaben amb fills malcriats. I aquests nens són uns impertinents fins que no s'emporten alguna patacada i de cop i volta s'adonen que necessiten una mica d'humiltat, fins que entenen que les normes TAMBÉ apliquen a ells.

I és que el James i el Sirius tenen uns pares que la majoria de personatges de Hogwarts no tenen: Uns mals pares. Compte, no estic dient que els pares del James siguin males persones; no ho són. Són molt bones persones. Però són mals pares. Com ha dit la Rowling en diverses ocasions, van tenir al James de molt grans i el malcrien com si fossin els seus avis. Tracten el James com si fos la setena meravella del món. I això, als nens els afecta, i als adolescents també.

I el Sirius, tot i teir un passat difícil, també li han inculcat des de petit que és millor que la resta. Li han ensenyat que no ha de fer res que no vulgui. Li han ensenyat que TÉ DRET a tenir criats, Ha crescut caminant per una casa on tenen els caps dels servents penjats de la paret. Com no ha d'afectar això a un nen? Evidentment que ets millor que la resta i que les normes no s'apliquen a tu, perquè tu ETS MILLOR. I és veritat que el Sirius intenta combatre això des de ben petit, però merda, aquestes són coses que queden a dins.

Els altres personatges que coneixem no tenen aquesta mena de pares: El Ron i l'Hermione tenen molt bons pares, el Harry, podre, li han inculcat MASSA humiltat, en Neville, tot i ser criat per la seva àvia, té una àvia que és més estricta de la McGonagall. L'únic personatge que coneixem que té uns pares semblants és el Draco Malfoy. Resultat? Nen malcriat i impertinent. Quan canvia? Amb una patacada, és clar!

La patacada pel James va ser, probablement, la mort dels seus pares, juntament amb trobar-se amb la Lily, que crec que va ser qui més li va imposar (però no sabem prou sobre ell, oi, potser van passar més coses). La patacada pel Sirius, evidentment, va ser Azkaban. Després d'Azkaban el Sirius canvia molt, en tots els sentits, no només amb el narcicisme... També suposo que en el moment que el van fer fora de casa i es va haver de buscar la vida devia canviat bastant...

El que vull dir és la prepotència del James i el Sirius és perquè els han criat així, i quan s'adonen de les coses, aquesta prepotència desapareix. L'Snape en canvi... d'on setsous ha tret aquests fums? D'on cony li venen? Dels seus pares, està clar que no! Són propis, autoproporcionats? I per què van a pitjor? Perquè van a pitjor... després de la patacada de la Lily encara es torna més narcicista i ressentit. Això el que et diu és que és una característica pura i intrínsica del personatge, i que forma part de la seva personalitat, suposo. Què en penseu?

Ah, per cert! Abans se m'ha oblidat comentar una cosa, però ja ho ha fet Cass per mi: L'Arwen deia que no sabia res més del James que el pogués "redimir", però com ha dit Cass:
Com, per exemple, l'actitud que va tenir d'enfrontar-se al Lord Voldemort per tal que la Lily i el Harry tinguessin una possibilitat d'escapar-se, i de fer-ho sense vareta. Crec que això diu molt de la seva valentia i de la seva cavallerositat.
Aquest moment és suprem. O sigui ESTÀ SENSE VARETA. Haurien pogut fugir tots tres, per exemple. Però naaaaah, guanyem temps per ella, millor. El tio li diu a la Lily que fugi i se'n va a enfrontar-se a en Voldemort sense vareta, AMB DOS COLLONS. :adora El James és la persona més sacrificada que et pots tirar en cara (amb l'excepció del Harry, perquè de tal palo)

Un últim pensament: la distribució de les nostres residències em fa pensar que influeix en això: L'Arwen (Slytherin) pensa en això d'una manera més emocional i se sent identificada amb l'Snape (Slytherin), jo (Gryffindor) prenc una defensa més passional (com ha dit Cass) i sento totalment del costat dels Gryffindor. I els dos Ravenclaw ho miren de manera més objectiva i lògica i no es posicionen per cap dels dos bàndols. Creieu que és així per tothom? Antares, Olga, Marta, ho hem d'esbrinar!
Imatge

Leo Tonks
Nou/va Alumne/a
Nou/va Alumne/a
Entrades: 4
Membre des de: dj. març 26, 2020 3:38 pm

Re: Rondadors vs Snape

Entrada Autor: Leo Tonks » dv. març 27, 2020 2:03 pm

Val, val, a veure. Aquest és un tema complex. Com a Slytherin em sortiria posar-me del costat de l'Snape, que a primera vista sembla víctima de bullying i tal... però aniré pas a pas. Prefereixo disseccionar la situació abans d'emetre cap judici o posar-me de cap costat. Per una banda hi ha els Rondadors. Dos nois orgullosos, que des de ben petits han rebut el missatge que són millors que la resta. A en James l'han malcriat, ja que el van tenir de grans i es comportaven més aviat com uns avis, de manera que ha rebut el missatge que és el centre del món. I en Sírius... bé, crec que ja sabem com és la seva família. Des de ben petit li van dir que els Black eren millors i tal, i tot i que intentés lluitar contra allò, efectivament, el missatge que ha rebut durant tota la seva vida es deixa veure. En definitiva, dos adolescents prepotents que es creuen que són el centre de l'univers i que tenen el dret d'exercir com a justiciers a Hogwarts.

I per l'altra banda, l'Snape. Algú que ha tingut una infància difícil (que no és excusa per al seu comportament però hi deu haver influït d'alguna manera). S'ajunta amb supremacistes, tot i saber que no és del tot com ells (de fet és de sang barrejada), però segurament tingui un gran menyspreu pels muggles per com el tractava el seu pare, que de fet se'n desentenia, cosa que va ajudar a formar la personalitat desagradable de l'Snape. A més a més, recordo que més endavant sortia com en Severus, abans d'anar a Hogwarts, desprenia una branca d'un arbre que queia sobre la Petunia, cosa que em fa pensar que l'orgull que té, en gran part, es deu al fet de ser hàbil amb la màgia des d'abans d'anar a Hogwarts i tot.

Sé que tot això no era necessari, però abans de començar amb el tema com a tal volia fer la meva dissecció sobre per què aquests personatges es comporten d'aquesta manera, i si bé ho he fet d'una manera molt simplista i probablement no del tot correcta, m'ha ajudat força. No crec que cap dels dos bàndols (perquè sí, jo també crec que és més una guerra oberta que bullying) estigui del tot encertat. Per començar hi ha el fet que són precisament en James i en Sírius qui accepten el Remus i el Cuapelada amb ells, que serien, com ha dit la Gee, els que sí tenen més potencial per a ser víctimes de bullying. Tanmateix, anar a l'ofensiva no era el més encertat, ja que això poques vegades funciona.

Després, l'Snape. Ja s'ajuntava amb els que més tard serien Cavallers de la Mort, ja s'introduïa a les Forces del mal, i sí, és l'inventor del Sectumsempra. La única persona que semblava acceptar-lo fora d'aquell grup era la Lily, i això era abans que comencés a atacar-la a ella també per "sang de fang", tot i que fos la noia de qui estava enamorat. La seva actitud no és la d'una víctima de bullying, és més aviat la d'algú que s'està buscant un escarment. Té un gran orgull i molt de ressentiment a dins, tant cap als muggles com per a tota la gent que l'ha rebutjat. Això no treu que tingui una obsessió amb la Lily i que la vulgui al seu costat probablement com una possessió, com ja s'ha dit abans. Sumem-ho al fet que ja temptejava amb les Forces del Mal, crec que és evident que no és una bona persona. Tanmateix, no puc evitar preguntar-me els seus motius, i si en el cas que alguna de les seves circumstàncies fos diferent hauria actuat de la mateixa manera. Potser, al cap i a la fi, l'Snape d'onze anys era un nen que buscava acceptació i a qui no se li donen bé les relacions socials, i que va trobar aquesta acceptació en un grup que no era precisament una bona influència, com serien els futurs Cavallers de la Mort. Per això es devia introduir en les Forces del Mal i va actuar com ho feia.

I és clar, en James i en Sirius no podien permetre que algú actués d'aquella manera, que algú fes mal a altra gent al castell, i quin va ser el seu recurs? Anar directament contra qui actuava d'aquella manera. Ells mateixos, sabent que si la cosa es complicava potser prendrien mal. Estaven disposats a aturar-los per si mateixos. Per un d'ells, de fet, es van fer animàgics il·legals. En James va salvar l'Snape quan el va enviar a ca l'Alfred, però no per no ser expulsat, sinó perqué ell no actuava amb malícia com els altres.

Quina és la meva conclusió? Que tot i que em pugui sentir mig identificat amb l'Snape i pugui entendre els seus motius, no hi estaré d'acord, perquè el mal mai és l'únic camí. I tot i que pugui veure per què els Rondadors actuaven com ho feien, mai podré evitar pensar que haurien d'haver-ho fet d'una altra manera, no anant directament a per l'Snape i la seva colla. Suposo que jo també estic amb el #teamcalamargegant.

Avatar de l’usuari
Arwen Black
Alumne/a de 7è
Alumne/a de 7è
Entrades: 293
Membre des de: dv. set. 03, 2010 1:50 am
Rang: Dels que tenen mapes per cicat
Ubicació: Desubicada. Sí, falta "rius" i no vull que falti... riure

Re: Rondadors vs Snape

Entrada Autor: Arwen Black » dv. març 27, 2020 8:17 pm

Gee:
Sobre això que l'Snape assetja verbalment a la seva millor amiga, bé, ho fa una vegada i se n'arrepenteix la resta de la seva vida, fins i tot veiem a l'Snape dient-li al Nigellus Black que no digui "sang de fang"...

Potser sí que són dos bàndols en guerra declarada, però el Sírius i el James van a l'atac de l'Snape quan aquest està sol, SÓN DOS CONTRA UN, i humiliar-lo em sembla tan greu com llançar el Sectumsempra per fer algun tall (o és que la violència psicològica no és tant important com la física?)

Crec que el que li fan a l'Snape, tot i que ell s'hi intenti tornar, és totalment bullying, perquè com he dit hi van una majoria i només perquè "s'avorreixen". Així que en això estic d'acord amb l'Unapersona quan diu "
Toma estereotip. Que no tendeixin a comportar-se amb victimisme no significa que no puguin patir bullying igualment."
Sobre que el James i el Sírius no els fan pas bullying a en Remus i al Ben: no, no ho fan. Trobo que el fet de ser de la mateixa residència hi té molt a dir, però tampoc haurien de posar-se al mateix nivell que els de Slytherin i atacar l'Snape. És a dir, trobo que no haurien d'anar a "la caça" dels del grup d'Sly, almenys no si no és per algo en concret que hagin fet.

"
Van fins al punt de fer unes barbaritats enormes per pura amistat cap aquesta gent que necessita ajuda"

Sí, i en Remus diu que fins i tot va estar a punt de mossegar algú. MOSSEGAR. El que fan per amistat excedeix els límits... El Remus no s'ho hauria perdonat mai...

Unapersona:
"
A més, després dius que no odies en Sírius però en James sí, quan els dos feien el mateix. Per tant, la raó de l'odi és més aviat el context/passat del personatge que no pas les seves accions, no?"
Bé, són les seves accions junt amb el passat que han tingut. Però pensant-ho millor, el Sírius no devia tenir una infància dolenta, va ser a partir de l'adolescència que la diferència d'idees va acabar desembocant en que marxés de casa. Vist des d'aquesta perspectiva, en lloc d'odiar sols el James hauria d'odiar-los als dos. El que passa és que llegint les vostres respostes m'he adonat que no hauria d'odiar el James i, per tant, tampoc en Sírius. O sigui que ja no els odio. He fet una ràpida transició "Odio el James" -> "Cert, aleshores odio al James i el Sírius" -> "També cert, em costarà un temps però crec que ja no hauria d'odiar cap dels dos". Merci per la teva reflexió!

Cass:
"
Trobo que és interessant, i m'agrada que l'hagis plantejat"
Gràcies :)

Els comentaris que fas sobre el James, sí, és cert que de gran llegim sobre la seva valentia a l'enfrentar-se a Voldemort sense vareta... tot i que sense vareta no el podia aturar gaire...

Vull fer un apunt en això que dius que l'Snape només canvia de bàndol perquè Lord Voldemort ha caigut. En realitat, si ho recordo bé, canvia de bàndol abans que Voldemort caigui, canvia quan li demana al Dumbledore que protegeixi la Lily i ell li diu "I tu, Severus, què em donaràs a canvi?".

I és cert que no és un motiu altruïsta sinó aquest enamorament/obsessió per la Lily, però ho trobo un bon motiu igualment, ja que és per amor. (diga-li obsessió)
"
que la Lily tingu´s un fill, no li importa, a l'Snape"
difereixo una mica, al principi no li importa, però passa a importar-li quan ho veu des de la perspectiva que li diu el Dumbledore de què és el fill de la Lily... que és l'únic que queda d'ella...

"
el meu judici és que el James va madurar i li van baixar els fums"
També cert, segurament.

Agatha:
"
No es posen al mateix nivell. En cap moment els Rondadors fan mal de debò a ningú. Es limiten a humiliar."

Bé, ja ho he respost abans, que jo opino que els dos tipus de violència estan al mateix nivell.

Cert, el Sírius li diu com entrar a ca l'Alfred... tela. I l'Snape sempre creu que el salva per salvar-se de que els expulsin. Sí. A veure, jo no crec que l'Snape sigui "el bo" sempre, (de fet mai no ho és al 100%) ni estic d'acord amb tot el que fa, però sí, acaba lluitant pel bàndol bo, i va tenir una infància difícil, i no puc evitar tenir-li estima.
"El que vull dir és la prepotència del James i el Sírius és perquè els han criat així, i quan s'adonen de lels coses, aquesta prepotència desapareix. L'Snape en canvi... d'on setsous ha tret aquests fums? D'on cony li venen? Dels seus pares, està clar que no! Són propis, autoproporcionats? I per què van a pitjor? Perquè van a pitjor... Després de la patacada de la Lily encara es torna més narcicista i ressentit. Això el que et diu és que és una característica pura i intrínseca del personatge, i que forma part de la seva personalitat, suposo. Què en penseu?"
Doncs et dóno la meva opinió xD. No són fums, es ràbia. I sí que és en part el que ha rebut on s'ha criat. Quan la Lily tria el James encara té més ràbia. La conté, però no es pot contenir per sempre, i busca algú contra qui soltarla (el Harry).

M'ha semblat molt interessant això que el James i el Sírius es creien millors per com havien crescut de petits.

Leo:
Menciones una cosa clau, que és que l'Snape s'ajunta amb els que odien els muggles segurament perquè ell també odia els que ha conegut (especialment, el seu pare).

I sobre això altre que dius:
"
l'Snape d'onze anys era un nen que buscava acceptació i a qui no se li donen bé les relacions socials, i que va trobar aquesta acceptació en un grup que no era precisament una bona influència, com serien els futurs Cavallers de la Mort."
Cert. Crec que l'Snape també va sentir-se acollit pel grup on va anar. I, tot i que no hi estigui d'acord, n'hi ha a qui les influències influencien molt (valguis la redundància).

"
Quina és la meva conclusió? Que tot i que em pugui sentir mig identificat amb l'Snape i pugui entendre els seus motius, no hi estaré d'acord, perquè el mal mai és l'únic camí"

Jo tampoc estic d'acord amb la seva fase de Cavaller de la Mort. Només és que, en aquesta escena on es mostra com el James i el Sírius l'humilien, més que dir que estic de part de l'Snape diria que estic en contra dels Rondadors, ara que ho he reflexionat més.


I com a apunt final, diré que sempre he connectat bastant amb el Harry i (vigileu, que calo foc) entenc que li posi Albus Severus al seu fill. L'Albus tampoc era un sant, com sabem. Els dos són personatges complexos. L'Albus lluita realment pel bé comú, perquè tenia la idea de que el Harry podria no morir, però no n'estava segur al 100%. Vaja, que el cria per a que mori en el moment oportú, com diu l'Snape. I l'Snape estimava la mare del Harry, tant tant que inclús era d'una forma menys saludable que la del James, on els seus patronus es complementen, però no canvien per a ser exactament iguals. Però canvia de bàndol per salvar-la, i després s'hi manté per salvar el fill. Segur que viu experiències i actúa de maneres que ja no voldria fer per poder seguir amb la seva tapadera. I això és una forma de valentia. No com la del James, de "em vaig a enfrontar al villà més poderós del món sense vareta" sinó una que dura anys i anys en què veu morir molta més gent i segueix al costat de la persona que va matar a qui més estimava per a salvar el Harry.
"No serveix de re preocupar-se. El que hagi de venir, vindrà, i ja ens ho trobarem quan arribi" Hagrid

Avatar de l’usuari
Agatha Black
Membre del Wizengamot
Membre del Wizengamot
Entrades: 608
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
Rang: Gryffindor. Res més a afegir.

Re: Rondadors vs Snape

Entrada Autor: Agatha Black » ds. març 28, 2020 12:15 pm

Bé, amb en Leo crec que més o menys coincidim en com veiem les coses, però amb l'Arwen no gens!
Sobre això que l'Snape assetja verbalment a la seva millor amiga, bé, ho fa una vegada i se n'arrepenteix la resta de la seva vida, fins i tot veiem a l'Snape dient-li al Nigellus Black que no digui "sang de fang"...
Li diu una vegada a ella. Imagino que ho diu molts cops abans, a altra gent. I li deixa de dir així a la Lily perquè aquest és el moment en què la Lily deixa de dirigir-li la paraula.
Potser sí que són dos bàndols en guerra declarada, però el Sírius i el James van a l'atac de l'Snape quan aquest està sol, SÓN DOS CONTRA UN, i humiliar-lo em sembla tan greu com llançar el Sectumsempra per fer algun tall (o és que la violència psicològica no és tant important com la física?)
Estàs en sèrio comparant fer levitar algú amb un Sectumsempra? O.o? Si l'Snape hagués tocat al James de ple, l'hauria MATAT, igual que el Harry gairebé mata el Draco sense pretendre-ho. Això és l'encanteri que fa en resposta a un Levicorpus! Com et pot semblar igual de greu?

I el que dius sobre si la violència psicològica no és tan important com la física... Mmm no, no és que no sigui tan important, és que és més greu. No és el mateix cridar "gilipolles" a algú que fotre-li un cop de puny. No és el mateix. No podem dir que "violència és violència" sempre, perquè no, perquè hi ha diferents tipus de violència. No és el mateix que un adult pegui a un altre adult, que que un adult pegui un nen. No és el mateix que et foti una pallissa un criminal, que que et foti una pallissa un policia. No és el mateix que et faci bullying un company de classe que, que et faci bullying un professor. Hi ha violència més greu que altra.

No és el mateix la violència del James que la de l'Snape. No és el mateix, ho sento. El James no maltractaria mai algú dèbil, no maltractaria la Lily, no maltractaria un nen. L'Snape sí, l'Snape faria (fa) totes questes coses. Així que no, no, no, no és el mateix.

Dius que en aquesta escena són dos contra un. És veritat (tot i que el Sirius només intervé per desarmar l'Snape quan, repeteixo, aquest li llança un Sectumsempra al James, xk en sèrio, WTF). però vale, sí, són dos contra un. Vols dir que si en aquell moment el James hagués estat sol i l'Snape amb els seus amics l'haurien deixat en pau, perquè ehhhhh, no, pobre que està sol? Jo crec que no. I amb això tornem al fet de "és bullying, o són dos bàndols?".

El James i el Sirius no són bullies, perquè no ataquen als dèbils. No dic que no ho comencin ells, perquè ja dic, ells són actius, no reactius, els la tenen jurada aquest grupet, i quan els pillen van per ells, però això no es pot considerar bulling, quan, de nou, l'Snape està llançant maleficis greus.
Sí, i en Remus diu que fins i tot va estar a punt de mossegar algú. MOSSEGAR. El que fan per amistat excedeix els límits... El Remus no s'ho hauria perdonat mai...
Mmmm no sé si ho tinc malentès, però sempre he assumit que aquesta persona que gairebé va mosegar era l'Snape. Potser no, es referien a algú altre? De tota manera, no va passar mai res perquè el James i el Sirius es van assegurar que això fos així. Ells dos podien controlar el Remus quan es desmadrava així que podien sortir sense grans problemes. No sé, si sempre es van assegurar que tot anés bé, jo no hi veig el problema :nose Fins i tot la vegada de l'Snape el James gairebé la palma per salvar-li la vida, així que no crec que se'ls pugui criticar d'irresponsables, perquè cada vegada que se'ls anava una mica l'olla, prenien responsabilitat i ho arreglaven ells mateixos. :sua
El que passa és que llegint les vostres respostes m'he adonat que no hauria d'odiar el James i, per tant, tampoc en Sírius. O sigui que ja no els odio.
Ok! Mission accomplished! :ok
Vull fer un apunt en això que dius que l'Snape només canvia de bàndol perquè Lord Voldemort ha caigut. En realitat, si ho recordo bé, canvia de bàndol abans que Voldemort caigui, canvia quan li demana al Dumbledore que protegeixi la Lily i ell li diu "I tu, Severus, què em donaràs a canvi?".

I és cert que no és un motiu altruïsta sinó aquest enamorament/obsessió per la Lily, però ho trobo un bon motiu igualment, ja que és per amor. (diga-li obsessió)
Hosti, no, no és un bon motiu, és un motiu molt egoïsta i miserable, sobretot quan penses en el fet que va ser l'Snape qui va causar que en Voldemort anés per els Potter, perquè va ser l'Snape qui li va dir la profecia. Per mi, el pla de l'Snape era claríssim i va jugar a dues bandes: per un costat, li va demanar al Dumbledore que portegís la Lily "o tots tres, si no", però PER L'ALTRA també li va demanar al Voldemort que quan anés a matar-los, no matés la Lily. Així amb una mica de sort la Lily es quedaria vídua i sense el fill del repugnant Potter i potser tindria alguna possibilitat amb ella. L'amor no és un bon motiu per canviar de bàndol, perquè es podria haver enamorat d'algú del bàndol del Voldemort. Estimar algú no et redimeix de les teves accions.

Sobre els fums de l'Snape:
Doncs et dóno la meva opinió xD. No són fums, es ràbia.
No, jo sí que penso que són fums, es té en molt alta consideració i es creu millor que els altres, l'Snape... La primera escena en què coneix el James i el Sirius als 11 anys, al compartiment del tren. El James menciona que vol anar "A Gryffindor, com el meu pare!" i l'Snape es riu d'ell, i el James li pregunta si té algun problema amb què vulgui anar a Gryffindor i l'Snape li contesta "Si prefereixes la força a la intel·ligència..." (Ai, i em mata el Sirius que li deixa anar "I tu, que no tens ni una cosa ni l'altra, on aniràs?" --> M'encanta aquest comentari fet per un nen d'onze anys XD). Però ja es veu aquí que es considera superior i més llest que els altres, oi?
M'ha semblat molt interessant això que el James i el Sírius es creien millors per com havien crescut de petits.
Sí, em sembla molt lògic, i és el mateix que li passa al Malfoy. I és una cosa que he vist molt en la gent, en el món real. No falla. Els fills d'aquesta mena de pares són insuportables fins que es fan grans. Després, de vegades canvien, altres no.

També tinc molta barra d'estar fent aquests comentaris quan jo mateixa sóc una de les persones més narcicistes que conec (XD) i en el meu cas ja us asseguro que no és culpa dels meus pares, que són molt estrictes, sinó que és totalment culpa meva i ni ganes de posar-hi remei. 8)
Segur que viu experiències i actúa de maneres que ja no voldria fer per poder seguir amb la seva tapadera. I això és una forma de valentia. No com la del James, de "em vaig a enfrontar al villà més poderós del món sense vareta" sinó una que dura anys i anys en què veu morir molta més gent i segueix al costat de la persona que va matar a qui més estimava per a salvar el Harry.
En això hi estic d'acord. En cap moment no crec que l'Snape sigui covard, ni que faci malament la seva feina. El seu paper va ser molt útil per l'Orde del Fènix i per guanyar la guerra, ningú no li treu. Ara, els seus motius fan que l'odii molt, perquè ell mai no va canviar de parer, i només ajuda l'Orde del Fènix per venjaná, així que fuck you, Snape.

Per mi, això no és un (com va dir el Trump), "there were good people in both sides". No, hi havia gent bona en un costat, i gent dolenta a l'altra. Un costat era de futurs membres de l'Orde del Fènix i l'altre de futurs Cavallers de la Mort. Un costat feia unes coses, i l'altre en feia unes altres. Em sap greu però un dels grups és i SEMPRE VA SER millor que l'altre, i ja us podeu posar com vulgueu. No eren iguals, no feien el mateix, no actuaven igual i els seus motius no eren els mateixos. Que potser les accions dels rondadors no eren 100% encertades? Potser no. Però no eren 100% errònies com les de l'altre costat.

Així que si uns estan a 0 i els altres al 70%, TOTHOM hauria d'anar amb #TeamNoCavallersDeLaMort.

No fotem.
Imatge

Avatar de l’usuari
marta_ginny
Treballador/a de la conselleria
Treballador/a de la conselleria
Entrades: 375
Membre des de: ds. jul. 14, 2007 1:00 pm
Rang: Ravenpuff
Ubicació: Asteroide B-612

Re: Rondadors vs Snape

Entrada Autor: marta_ginny » ds. març 28, 2020 2:35 pm

A veure, quantes coses! La Gee em va interpel·lar com a punt de vista Ravenclaw (de fet, Ravenpuff) i, si em permeteu, i com que és inevitable perquè és una cosa que va amb mi, també sortirà el meu punt de vista de profe / educadora, és el que hi ha hahaha

Hi ha tantes coses que no sé per on començar... intentaré repassar tot el que s'ha dit però segur que em deixaré alguna cosa!

Primer vull dir que, personalment, m'agraden els personatges grisos, que no crec que les coses siguin blanques i negres, tot i que hi ha tonalitats de gris més fosc i més clar. La Gee també ho ha posat amb percentatges. I crec que és un d'aquests casos. Les accions de tots són reprovables en més o menys grau, i crec que hi estarem tots d'acord. Quina és la diferència entre uns i altres?

Crec que no podem dividir el món entre bullies i víctimes; de fet, molt sovint ens trobem que aquelles persones que fan bullying als altres tenen una autoestima molt baixa i necessiten reafirmar-se perquè en algun altre moment (o en algun altre entorn en aquell precís moment) són o han estat víctimes. I amb això vull passar a un comentari de la Gee:
els Slytherin (especialment aquests Slytherin) no encaixen gaire en la definició de "víctimes de bullying".
Vigilem amb això. És cert que la majoria de víctimes de bullying segueixen un estereotip (jo, per exemple, el seguia, i tot i això la meva resposta no va ser l'estereotípica i per això no ho van saber detectar). És com dir que les persones grasses no poden tenir anorèxia. Llavors tens una persona que fisiològicament no s'aprima però s'està matant. Repeteixo, la majoria segueixen un patró, però sempre hi ha casos que se surten de la norma i són els més difícils de detectar, cosa que, com a profe, em preocupa especialment.

Jutgem el que fan els Sly. Jo crec que no es pot negar que el que fan està malament, i punt. Estan atacant els altres i sí, fan bullying. Això no vol dir que puguin deixar de ser víctimes en una altra situació, però en la situació concreta que es veu al llibre són bullies. Pel que fa als Gry, la línia està més difuminada. En què es diferencia? Sobretot, com s'ha comentat aquí, es diferencia en l'ofensivitat dels actes i en la intenció.

Comencem per l'ofensivitat, els atacs en sí. És cert que l'Snape ataca per fer mal, cosa que és evidentment horrible (but then again, ja hem dit que el que fa l'Snape no està bé). Però el que li fan els Rondadors és humiliar-lo. Volia adreçar ferventment el tema d'atac físic vs psicològic perquè és un tema sobre el qual tinc opinions molt potents, però veig que la Gee ja ho ha fet en l'últim post (he de dir que seria el que firmaria més dels tres que has fet!). Només comentar que a mi ningú no em va posar la mà a sobre i a dia d'avui encara tinc seqüeles de l'humiliació psicològica que vaig rebre. Et fas gran, aprens a gestionar-ho, però no per això les seqüeles deixen de ser-hi. És més "innocent" l'atac dels Rondadors que el de l'Snape? Sí, evidentment. Però això no treu que el dels Rondadors el trobi horrible.

El que s'ha comentat molt, també, és la intenció per sobre dels actes. Entrem en un terreny perillós i Maquiavèl·lic (o del Grindelwald, el bé comú!). La intenció és important, si els actes són dolents? Penso que, per molt que la intenció fos bona, el que estan fent els Rondadors no és correcte. Respondre a la violència amb violència (i sí, considero que la humiliació és una forma de violència) no és la solució i només aconsegueix perpetuar una manera d'actuar, un patró, i el que s'ha d'aconseguir és tallar-lo. Quin objectiu tenen? Que escarmentin i parin de fer-ho? Perquè jo crec que és contraproduent, ja que el que s'aconsegueix és posar més llenya al foc. Cass ho ha expressat molt bé (jo no, perquè el meu cap és un caos ara mateix, espero que s'entengui alguna cosa haha):
Aquesta actitud del James i el Sírius mostra una prepotència: es creuen ells amb el dret de tenir la veritat absoluta, i per tant d'escarmentar i castigar els altres? Amb quin dret es converteixen els vigilantes de l'escola?
S'estan prenent la justícia a les seves mans, i això, en la meva opinió, no ajuda a una solució. Jo, el que els hi desitjo als que han fet bullying, és que s'adonin al cent per cent del que han fet a una altra persona, no que ho paguin (de fet, si se n'adonen de veritat, ja ho estan pagant, imagineu-vos com us sentiríeu). Així, segur que no hi tornen.

Havent expressat que la resposta del James i el Sirius no em sembla l'adequada, diré que sí, la intenció té una importància. Una bona intenció sempre és un punt positiu (tot i que llavors entrem en l'ètica personal i el que cadascú considera "bo", però bé, no cal. Soc molt relativa, com veieu hahaha). Una persona amb bones intencions ja té part del camí fet. Una persona amb bones intencions té ganes que el món vagi millor per a tothom, una persona amb males intencions vol veure patir els altres.

El passat dels personatges és un punt clau:
És clar que el James i el Sirius són uns egocèntrics i uns prepotents! Com no ho han de ser? Els han criat així, i encara no han madurat prou com per entendre que, a diferència del que els han fet creure de petits, no són els amos de l'univers. Aquesta precisament és una cosa que he de dir que "ve de casa" i que és 95% culpa dels pares, [...]

I és que el James i el Sirius tenen uns pares que la majoria de personatges de Hogwarts no tenen: Uns mals pares. Compte, no estic dient que els pares del James siguin males persones; no ho són. Són molt bones persones. Però són mals pares. Com ha dit la Rowling en diverses ocasions, van tenir al James de molt grans i el malcrien com si fossin els seus avis. Tracten el James com si fos la setena meravella del món. I això, als nens els afecta, i als adolescents també.

I el Sirius, tot i teir un passat difícil, també li han inculcat des de petit que és millor que la resta. Li han ensenyat que no ha de fer res que no vulgui. Li han ensenyat que TÉ DRET a tenir criats, Ha crescut caminant per una casa on tenen els caps dels servents penjats de la paret. Com no ha d'afectar això a un nen? Evidentment que ets millor que la resta i que les normes no s'apliquen a tu, perquè tu ETS MILLOR. I és veritat que el Sirius intenta combatre això des de ben petit, però merda, aquestes són coses que queden a dins.
També hem parlat de la infància difícil de l'Snape i com troba acceptació en males companyies (ai, no trobo qui ho va dir perquè hi ha molt de text, disculpes...).

Súper interessant la reflexió de la Gee, tot i que aquesta empatia que hi ha amb ells penso que també la podries tenir amb l'Snape, perquè sí, també s'hi pot empatitzar per molt que no m'agradin les seves accions. En aquests casos, jo sempre dic el mateix: són explicacions, no excuses. Entens per què actuen com actuen, i té molt de sentit, però això no excusa que el que fan no estigui bé. Per totes dues parts.

Segueixo en el que, per mi, és el punt clau. Arriba un moment de la vida en què, penso, tenim l'obligació com a persones d'analitzar el que som i per què i si això està bé, i som prou adults per actuar amb conseqüència. Sigui pel que sigui, el James i el Sirius ho fan (sobretot el James, crec). I milloren. Què fa, l'Snape? Segueix amb els cavallers de la mort, tenint perfectament facultats per distingir que és al bàndol dolent. Després es redimeix passant-se a l'Orde del Fènix? Podem estar-hi d'acord o no, però ja que parlem d'intencions i raons darrere del que fa una persona... l'amor que té per la Lily no és bonic. És creepy. L'Always que sempre cita la gent? Creepy. Estava obsessionat amb ella. Això, per mi, no és una bona raó. I el que, per mi, posa el punt final. L'SNAPE. FA. BULLYING. ALS. SEUS. ALUMNES. Repeteixo. L'Snape fa bullying als seus alumnes. Se'n riu dels que no se'n surten. Se'n riu de l'Hermione per tenir les dents grans. Sempre afavoreix els mateixos. I no entenc com ho podem passar per alt, com no en parlem més. Un senyor de la seva edat, fent bullying a nens d'11-17 anys? M'expliques?

Per mi, el que fan tots plegats d'adolescents, si bé em sembla malament i que tenien prou edat per actuar d'una manera diferent, es pot reconduir. El que fa un adult de més de 30 anys? Menyspreable.

L'Arwen ha preguntat si som team Rondadors o team Snape. Globalment, a la saga, és que no sé com algú pot ser team Snape (tot i que entenc que us pugui agradar com a personatge ric que aporta molt al llibre, però no com a persona!). Pel que fa a aquell moment concret? No m'agraden les accions de cap bàndol. Ara, em desagraden totes per igual? Tampoc.

I aquí deixo la meva Bíblia, si heu arribat al final i heu entès alguna cosa us felicito hahaha
They're supposed to be, you blithering idiot! Now go and do something constructive. Find Peeves! ...Yes, Peeves... Haven't you been complaining about him for a quarter of a century?

La Crida d'Avalon
http://www.harrypottercat.cat/mostra.php?titol=824

Respon