Hahahahaha molt amable per part teva
aquest és l'últim post llarg que penjo (i sinó que un llamp caigui sobre la Zarzuela)
Bueno, per fi arribem al moll de l'os. El que tu dius el punt feble de la meva teoria és la qüestió que m'havia plantejat des d'un primer moment. Si l'Snape actua pel seu compte, què guanya matant el Dumbledore? El fet és que desconeixem quines són les motivacions de l'Snape. Pensem en quin pot ser l'objectiu del Severus. Una societat maga idíl·lica netejada de bruixots que practiquin la màgia negra? La defensa dels drets dels mags fills de muggles? Algun dels ideals que manifestava l'Albus? Jo no ho diria.
Pensant en això vaig arribar a una conclusió que no he pogut contrastar massa i que potser rellegint algun llibre em tombeu en mig segon. Encara que pugui semblar estrafolari, hem de fer el mateix que fa en DD per mostrar-li al Harry la veritat d'en Voldy: buscar al passat d'en Sev.
Sabem que en Sev era un individu marginal, amb grans dots de màgia i amb un ego immens que el duria a anomenar-se Príncep Mestís (pq ningú no es pregunta pq el llibre es diu així?? recordem el disgust d'en DD davant les atribucions de grandesa d'en Tod Morvosc Rodlel que el van fer abjurar del seu nom).
No sabem massa cosa més de l'Snape tret de que odiava tota la colla dels Rondadors. En una ocasió el James Potter el va salvar i això podria ser un element d'humiliació prou important. Al cinquè llibre en Harry mira al bacil la memòria "més trista "i torbadora de l'Snape: també és un escarni que li provoca el James, però és especialment humiliant ("el pitjor record de l'Snape") no per la broma del James, sinó per la presència d'un altre personatge: la Lily Evans; que malgrat ser filla de muggles li agrada força.
La qüestió aniria per aquí: passen els anys i en Sev es fa Cavaller de la Mort. Una nit sent la profecia de la Trellawney (en realitat la podria haver sentit tota, i no només una part) i corre a explicar-la a en Voldemort. Aquest va a matar als Potter, però abans en Sev li impreca que no mati a la Lily. Efectivament, quan es troba davant la Lily li diu que s'aparti, però davant l'obstinació d'aquesta no té més remei que matar-la.
Ara bé, no és en aquestes dates que en Severus es converteix en espia del Dumbledore? És just després d'aquest episodi? (pregunto, però en principi hauria de ser així). Si això fos així, en Severus no seria un personatge que actuï basant-se en idees sobre el bé o el mal, sinó que, de forma irracional, seria un "heroi" venjatiu com un Maties Sandorf, un comte de Montecristo o aquell personatge de l'Estudi en Escarlata.
En principi no tenia res en contra d'en Voldemort (al contrari). El fet que aquest mati la única persona que en aquesta vall de llàgrimes l'ha apreciat mínimament seria suficient motiu pel punt d'inflexió. Si diem que el que el mou és el seu odi immens cap al Voldemort a partir d'aquest moment, també trobem la impotència d'en Sev per destruir-lo, ja que veu davant dels seus ulls atònits com ha ressucitat. Ha sentit moltes vegades d'aquest que "ha près mesures per vèncer la mort". Si l'Snape les desconeix, la única forma és guanyar-se la confiança del Senyor de les Forces del Mal per descobrir quines són (Com **** s'ho devia fer sinó en RAB per arribar fins al horcrux de la cova?) Al principi del llibre es vanagloria d'haver contribuït a la mort de l'Emmeline Vance, un gest que en Voldy aprova, però no suficient. Què millor que la mort d'en Dumbledore per aconseguir saber més sobre el secret d'en Voldy?
Al setè llibre algú haurà d'ajudar al tanoca d'en Harry amb els Horcrux. Més que res perquè ara no en té ni idea d'on deuen parar i aquest algú, que ha de ser l'Snape, també serà qui el conduirà al duel contra en Voldemort (si és que sap la profecia completa).
Bé, està escrit ràpidament i encara m'ha quedat més ridícul del que m'imaginava. La idea d'un Severus romàntic i venjatiu no deixa de ser còmica. Però penseu també amb els ulls verds del Harry (els de la Lily), que tenen taaaanta importància... serà potser per despertar la llàstima de l'Snape al moment culminant? (estil gat d'Shrek)
Espero no provocar aturades cardíaques. És una teoria estrafolària però que quadra remaleïdament. De tot cor, tan de bo la Rowling prengui al setè llibre la versió voldyniana de l'Snape... no suportaria un altre love is all around