harrypottercat.cat

Ei, com va
sa ma acudit una idea.
k tl si kada un sinventa el seu propi final, o sigi qe cada un escrigui com li agradari k agues acabat el llibre
per a mi ja esta be pero vosaltes podeu escriure el k us agradi
espero k kedin finals xulos

En el moment que el Senyor de les forces del mal va cridar el malefici de la mort, en HArry va respondre amb el seu típic Expusiarmus!
PErò va ser inútil, tot-hi haver sobreviscut dues vegades al sortilegi de la mort, un truc de fira com aquell no el va salvar. I va caure desplomat a terra, amb els ulls oberts, quiets, erms de vida.

Les cares de tots els innocents que havien cregut durant uns instants que podien guanyar al mag més poderós de tots els temps van esborrar l'expectació, només quedava trstesa i desolació.

Per fi, van compendre que estaven perduts, que només era qüestió de temps que el món quedés net de muggles i sangs de fang, que el Senyor de les Forces del Mal mai podria ser vencut per un ningú.

A poc a poc, anaven caiguent les llàgrimes, i les varetes s'anaven acumulant als peus de la multitud que es rendia davant del seu Senyor.

A poc a poc, raigs verds anaven volant per la sala, fent desaparèixer els que no es mereixien usar la màgia, els descastats i els sang de fang anaven caiguent el terra igual que les seves esperances, i igual que en Harry Potter feia tant sols uns minuts.


A poc a poc, al llarg dels anys de regnat del Gran Senyor de les Forces del mal, la gent va anar comprenent que el mon dels bruixots era molt millor sense muggles pel mig. I segles després, encara es recordava el Gran Lord Voldemort com el millor que havia passat mai al món de la bruixeria.

En Harry Potter, després de matar el Senyor de les Forces del Mal, se li demana que sigui el Conseller d'Afers Màgics, perè ell no accepta el càrrec i proposa al Kingsley (que ho accepta molt encantat i proposa a en Harry que sigui el nou cap del aurors).
El seu fill gran porta una vida com son avi patern amb l'única diferència que ell mor a una edat avançada (97 anys).
la família Weasley continua creixent sense parar (criant com conills), de tal manera que el cap de dos segles, 3/4 parts de la població maga esta emparentada amb un Weasley i 1/7 part de la muggle el mateix.
La Luna descobreix que tots els éssers màgics que deia son pare eren mentida (una mentida molt antiga que es remonta a l'època dels Peverell, quan un assentend de la Luna s'ho va inventar perquè la comunitat màginca i muggle no sabessin que la seva família tenia uns poders sobrenaturals i molt més forts del normal. La Luna acaba trobant un diatari de la seva família on ho posa i descobreix tots els seus poders. Ara és la unitat secreta dels aurors).
Tots els membres de l'ED que no eren imnportants per ningú moren de manera molt esgarrifosa i sanginaria. Un nou enemic s'acosta...


(Ara si us plau no em mateu per les parides que he anat dient, si us plau!).

El de dalt sóc jo (harry_james_potter).

Els dos finals m'han agradat molt estaven molt currats
si se macut algun lescriure
per cert si podeu dieu a la gent k hi escrigin