uhhhh
anava jo am els meus pares amb canoa x no se on de navarra, i per les vores del riu hi havia moltes mini-platges, on la gent s'aturava x menjar i bañarse.
Axo q jo veig un cúmul de gent en una vora del riu, i li dic a ma mare:
-Mama , que es allo??
I ella em respon amb tota tranquilitat:
-No res, una mini-platja amb molta gent....
- - -
¬ ¬ ;;;;;
Bé jo amb la meva innocència corrompuda, la vaig creure i vam seguir remant.
Però alla hi havia una cosa q no cuadrava.
La gent s'amuntegava a sota de les canoes, sense cap mena d'ordre, i no estaven pas mejant, ni prenent el sol....
A mesura que ens anavem acostant vaig saber smb certesa que allo eren uns ràpids de la ostia i q ningu avia aconseguit passar sense volcar, i jo anava directe a ells a tota velocitat, amb els meus pares darrere.
Jo anava sense control i els ràpids s'acostaven envcara més....
SPLASH!!!!!
No se ccom u vaig fer , vaig impulsarme amb el tronc i la canoa va pasar entre les pedres donant cops, i jo no vaig volcar.
Jo, tota heroica, vaig aixecar el rem amb aire expert i vaig mirar enrere , per veure com estaven els meus pares (amuntegats a la platja), i llavors no em vaig adonar q uns kuans guiris em cridaven no se ke.
Aquest "no se ke" eren uns ràpids encara mes forts q els anteriors, i jo, acollonada, no vaig reaccionar prou ràpid i vaig volcar...
(^_^ ;; bieeen...!)
resultat: jo amb un trau al front i l'ombro dislocat
XDD
encara em fa mar qn u recordo.....XDD
) (apart de dedicarli algun insult de tant en tant...)
!) a fer una excursió en bici per la vora del riu Llobregat (sí, aquell riu fangós i asquerós i fet un fàstic d'aprop Sant Feliu de Llobregat). Total, que acabem l'excursió i arribo a la Plaça de la Vila a prendre alguna cosa, me la menjo, i el meu amic va tindre la fantàstica idea de jugar al pilla-pilla amb bici. Total, que no sé com, vaig perdre el control de la bici i em vaig empotrar contra un arbre!!! resultat: anar corrents cap a l'hospital amb mi plorant. tenia el radi i el cubit trencat!!! i això no és el pitjor!! resulta que tenia un nas que semblava una patata, i vaig haver d'anar a cirurgia pel mirar que m'havia passat!!! i això NO es tampoc el pitjor, doncs resulta que era el mateix metge que em va atendre quan, al febrer del mateix any, em vaig trencar la clavícula!! no asé amb quina imatge de mi deu tenir, però, de segur, que bona no és!!
) i una persona que no diré el nom, però que em cau molt malament, em va emputxar just al mig del camp, i em vaig fotre una ostia increible, per la cual em va quedar LA CLAVÍCULA PARTIDA PEL MIG!!!! 
Li estic explicant a un meva amiga ara mateix... 