harrypottercat.cat

hola he decidit obrir aquest tema sobre les millors escenes de tots els harry potter
Les meves:

- En el 1 llibre quant en hagrid li diu al harry que es un mag, aixo li canvia la vida per complert

- En el 4 llibre el retorn de voldemort es una escena molt negra i amb molt de sentit.

- En el 7 llibre quant el ron trenca el medallo i el medallo li parla diguent que ell no es ningu i que no es pot comparar amb hp i que li virlara l'hermione.

- En el 7 llibre la ultima batalla la trobo molt bona i emocionat.

-En el 6 llibre quant el harry els hi diu al ron i hermione que ha de anar a destruir el horricreus i els altres li diuen que l'acompanyaran

Per mi, la millor escena és quan en Harry li diu a l'Albus Severus Potter que porta el nom de dos directors de Hogwarts, un d'ells Slytherin, i possiblement la persona més valenta que ha conegut mai.

kity-weasley ha escrit:Per mi, la millor escena és quan en Harry li diu a l'Albus Severus Potter que porta el nom de dos directors de Hogwarts, un d'ells Slytherin, i possiblement la persona més valenta que ha conegut mai.

Genial, és l'escena que més odio

La millor... no ho sé... alguna del 1r llibre , era el q m'agradava més
potser quan griffindor guanya la copa... nuse nuse ^^

Hi han moltes escenes que m'han agradat.

Per ara us dic les que m'han agradat del setè llibre ara que el tinc fresc al cap

Una escena que em va impactar va ser quan en Harry enterra a l'elf i es un moment clau per a ell ja que agafa forces per el repte final.

Una altra escena que em va agradar més és el duel cara a cara amb en Voldemort, espero que quan facin la peli no ens decepcionin...

Una escena divertidissima va ser quan en Harry, l'Hermione i en Ron es prenen la pocio per transformar-se ens un empleats de la Conselleria, i entren al ascensor... em petava de riure amb en Ron :D

Una altra escena emocionant és quan en Ron la Hermione i en Harry van a la sala on es trova la corona de Ravenclaw i tot els que hi passa allà amb en Draco.

També em va agradar quan en Harry entra al pensiu i veu el que sentia el Snape per la seva mare...

L'escena on apareix en Harry enterrant a en Dobby és molt emotiva, em va agradar molt que tingués aquest detall amb l'elf.

El fet de no fer servir la magia per fer la tomba també és molt significatiu, em va agradar molt, tot hi que em va fer molta pena que es morís... T·T

Sí, a mi em va impactr allò de
Here lies Dobby, a free elf

però en català.. queda una mica menys macu aquí reposa el Dobby, un elf lliure (era així¿? :s)

-quan en Harry diu que es el gos fidel d'en Dumbledore (no recordo si al fudge o al scrimgeour)

l-'enterrament d'en Dumbledore. es molt emotiu, i depres quan el Harry els explica lu dels horricreus.

-l'enterrament d'en Dobby, a free elf.

-i sobretot la última batalla de hogwarts, s'hem va posar la pell de gallina, quan entren els elfs amb en kreacher al capdevant:a armes!a armes pel meu amo! a armes en nom del coratjós regulus.impressionant!!

Una de les que em va impactar més ique no surt a la peli és la visita a St. Mungo quan es troben el Neville amb els seus pares(m'encanta). La trobo tan tendre, com reacciona en Neville amb l'actitud de la seva mare,...buf..
En aquest llibre l'escena que em va agrada molt és la que descriu com el professor Flitwick ha de desfer la cascada que han creat en Fred i en George al marxar de l'escola i com li costa que li sabia molt greu!
Una altre escena, que és molt còmica és quan en George es queda sense orella!(em tronxava)
Una que em va arribar molt al costadet del cor es la carta de la Lily que troba en Harry i que després en Harry veu al pensiu que l'Snape tenia l'altre meitat i tenia el tros de fotu que sortia la seva mare!!!
Al primer llibre les probes per arribar a la pedra filosofal, la prova de les diferents pocions, com l'Hermione ajuda en Harry,..
Al setè quan en Ron li diu a en HArry que no probi de cordarse els pantalons amb màgia per si de cas pk ell havia tingut un petit accident probant-ho,..


En tinc moltíssimes d'escenes preferides dels llibres de HP!

Hauria de fer memòria perquè n'hi ha moltíssimes... però la mort del Sirius per mi és un dels moments més significatius de tot Harry Potter... el fet de perdre a l'única persona que el Harry de debó considerava com a família. El fet de veure que ara ningú serà realment responsable d'ell, si no que haurà de viure per si mateix sense esperar trobar la seva llar a la llar d'algú.

Bueno... en definitiva crec que no s'ha dit abans la mort del Sirius, no?... i crec que és un moment molt important a la història.

LilyLuna ha escrit:Hauria de fer memòria perquè n'hi ha moltíssimes... però la mort del Sirius per mi és un dels moments més significatius de tot Harry Potter... el fet de perdre a l'única persona que el Harry de debó considerava com a família. El fet de veure que ara ningú serà realment responsable d'ell, si no que haurà de viure per si mateix sense esperar trobar la seva llar a la llar d'algú.

Bueno... en definitiva crec que no s'ha dit abans la mort del Sirius, no?... i crec que és un moment molt important a la història.

Va ser el primer cop que vaig plorar en un llibre de Harry Potter ...

kity-weasley ha escrit:

LilyLuna ha escrit:Hauria de fer memòria perquè n'hi ha moltíssimes... però la mort del Sirius per mi és un dels moments més significatius de tot Harry Potter... el fet de perdre a l'única persona que el Harry de debó considerava com a família. El fet de veure que ara ningú serà realment responsable d'ell, si no que haurà de viure per si mateix sense esperar trobar la seva llar a la llar d'algú.

Bueno... en definitiva crec que no s'ha dit abans la mort del Sirius, no?... i crec que és un moment molt important a la història.

Va ser el primer cop que vaig plorar en un llibre de Harry Potter ...

Jo també...

i vaig plorar perquè la meva mare m'ho va dir abans de llegir-me el llibre... em va di "en una article diu que se'n mor un d'important. vols saber qui?" i jo vaig dirli que m'ho digues i després vaig plorar aixo que estavem sopant quin trauma
amb el quirrel, en canvi, no vaig plorar.. per què serà? si era mol carismàtic

Ufff.. Jo en la mort del Sírius també em vaig posar a plorar com una tonta... I això que ja m'ho havien dit abans (encara que com m'ho van dir mig de caxondeo, no m'ho creia del tot). En fi, un moment important del llibre...

Altra escena que em va resultar molt bona i que no heu anomenat, és quan, en el 7è, el Harry es dirgeix cap al Bosc Prohibit, conscient de que va a morir, utilitza la pedra de la resurecció i apareixen els seus pares, Llopin (que acaba de morir) i Sírius.

Uff jo diria,de cada llibre:
-Al primer,quan està sentat davant del mirall de Gised i se n'adona quant troba a falatar als seus pares..
-Al segon,quan coneix en Dobby..
-Al tercer,obviament quan coneix al Sirius,i també a en Llopin.
-Al quart,el cementiri.Tot el que significa aquell capitol és..
-Al cinquè,clarament la mort d'en Sírius..crec que és un dels fets més significatius de la saga.
-Al sisè,la mort d'en Dumbledore,el que per ell significa quedar-se sol del tot..
-Al setè,que triar del setè..No puc triar un fet i deixar-ne un altre però diria que un dels capitols que més em va marcar va ser quan es dirigeix al bosc,per morir-se i es retroba amb els seus pares en Sírius i en Llopin,va ser...

Ostres, a mi hi han molts moments que m'han agradat de hp, un d'ells és quan al tercer llibre s'acomiada de Sirius. També en un moment que vaig plorar moltíssim ha sigut en el 7 llibre, des de que Harry entra al bosc prohibit amb la pedra de la ressurreció (em va commoure molt quan van aparèixer els seus pares, en Remus i Sirius) fins que en Voldemort el "mata" (al final no, però jo em vaig pensar que sí i vaig plorar molt), també vaig plorar quan es van morir Fred (es moria ell no?) Tonks i Llopin... i molts més moments però que ara no recorde xD