Pàgina 1 de 1

La inspiració

Publicat: dj. abr. 03, 2008 8:28 pm
Autor: Eric Ardan
La Rowling devia tenir molta inspiració per imaginar-se el món màgic del Harry Potter. Inspirat per gent com la Rowling, estic fent una petita enquesta per un assaig sobre la inspiració. I tinc un problema, no en tinc ni idea d'on prové. Necessito la vostra ajuda. La pregunta és:

D'on creieu que surt o com redimonis es crea la inspiració?

Digueu el primer que us passi pel cap! Segur que psicoanalíticament ha de tenir molt valor qualsevol resposta ràpida i automàtica.

Moltes gràcies!

PD: En ficar la vostra resposta, podeu dir quin tipus de perfil teniu? de l'estil: Estudiant de secundària, Reparador d'ascensors, Saxofonista asmàtic, etc. És per fer-ho un xic més seriós.

Re: La inspiració

Publicat: dj. abr. 03, 2008 8:37 pm
Autor: F.G. wesley
de l'interior del cervell partint de les nostres experiencies o d'una cosa que veiem en un moment concret

Re: La inspiració

Publicat: dj. abr. 03, 2008 8:58 pm
Autor: HpConan
Així ràpid et diria que prové del cor, però això no té cap mena de sentit, a no ser que la inspiració sigui sang.
L'altra resposta seria que la inspiració no és més que el punt àlgid d'una recuperació i reunió d'informacions anteriors (és a dir, l'originalitat no existiria, tot seria un cúmul de 'precedències' [però aquestes 'precedències', d'on surten? Ha d'haver-hi una originalitat primera, no?]) que les arribes a ordenar d'una manera que (creus que) crees una cosa nova, i aquest egocentrisme humà fa que irremeiablement vulguem plasmar-ho d'alguna manera (escrit, pictòric, musical) perquè es conegui, i és aquest impuls dramàtic que nosaltres anomenem inspiració.

... Però no ho sé. És una pregunta molt complicada. De vegades n'hem parlat a literatura i a grec... Mai no ha sortit res de clar. I això que acabo d'escriure abans és totalment meu, ara m'ha sortit així, no m'¡hi havia parat a pensar tan detingudament.

Anteriorment es considerava que provenia dels déus (tot allò de "Canta'm, Musa, la còlera funesta del diví Aquil·les i blablabla" XD XD XD), però és una solució massa 'fàcil' (com ve a ser la religió en general, per definició... ^^'), cosa que no em convenç gaire, la veritat.


Perfil? Estudiant de segon de Bat, freaky consumat, fan de Harry Potter, Detectiu Conan, i de mi mateix. :roll: Mmm... M'agrada molt la menta, el doblatgeee... mm... no sé què dir. XD XD XD Vaig a la classe dels Girasols, i tinc 5 anys... :roll:

Re: La inspiració

Publicat: dj. abr. 03, 2008 9:36 pm
Autor: lanark
La llet, quines preguntes ens fas... Pareguda a la famosa ¿A qué huelen las nubes? :P

Després de posar a treballar la meua ment esgotada, ací va la meua resposta:

Tots els éssers humans tenim alguna cosa que ens agradaria expresar de qualsevol manera (art, per exemple), encara que no sigam conscients. Només és qüestió que al nostre voltant es done una situació propícia, un esdeveniment important o traumàtic, per exemple, per a que eixa necessitat d'expressar allò que tenim més a dintre ixca... Per tant, diria que la inspiració és un impuls sorgit d'un entorn que ha fet reflexionar a l'individu i l'ha abocat a crear alguna cosa.

No sé si m'explique (i crec que no), però bueno...

PERFIL: Llicenciada en Història en atur, estudiant d'opossicions per al professorat de secundària (per la qual cosa sovint estic de mala llet) i assassina en sèrie els diumenes de 7 a 8 de la vesprada.

Re: La inspiració

Publicat: dv. abr. 04, 2008 1:12 am
Autor: LilyLuna
Doncs, fen-te cas i responent ràpidament el primer que em ve al cap a l'hora de pensar sobre la inspiració, et diré que personalment, crec que la inspiració és el fet de trobar la manera d'expressar físicament (és a dir materialment, d'una forma no personal ni exclusiva dins la nostra ment...) allò que pensem i relacionem davant de certs estímuls en concret. És a dir, i intentant fer-me entendre, ja que sé que no m'explico gaire bé... crec que la inpiració ens ve quan alguna cosa aliena al nostre pensament personal ens provoca o ens desperta certes idees que pertanyen a la nostra ment i a cap altra més. Per exemple, quan t'arriva la inspiració i pintes un quadre (per dir algun tipus d'expressió material, com he dit abans...), aquesta idea, aquesta imatge del quadre que et fas a la ment abans de pintar-lo te la fas tu, i només tu, és a dir, que aquesta idea ja existia abans de que t'arribés la inspiració, però cal un estímul perquè la inspiració tregui la idea a la llum... no se si m'he explicat gaire be... bé, de fet si ho se, no ho he fet, pero es que costa explicar-ho... jajajajajaja

En fi... si algú necessita algun tipus d'aclaració, que m'ho digui i intentaré parlar una mica més entenedorament... jajajaja... U^^

En quant a la petita descripció personal que has demanat... bueno, jo estudio batxillerat humanístic, m'encanta dibuixar, toco el baix, i m'encanten els moments d'autisme amb un bon llibre =)

Re: La inspiració

Publicat: dv. abr. 04, 2008 12:51 pm
Autor: Severus Davnur
Ho fare resumit perquè no tinguis mal de cap de llegir tant ;p

La inspiració jo crec que ve:

- Segons l'estat d'ànim
- L'experiencia de la vida
- I les persones que t'envolten

Tu pots anar al mar a escoltar les onades, i relaxar-te, però segurament la inspiració t'arribi al metro desprès d'haber discutit amb la novia o els pares! O en un lavabo d'un restaurant desprès d'haver mantingut una xarrada molt interessant amb el teu amic/amiga.

La inspiració és un loteria, però jo crec que aquests són alguns del números per guanyar-la (ara me inspirat, tu xD)

Perfil? Assesí en serie perdut en una illa mentre faig viatges en el temps per salvar el mon......és a dir, enginyer tècnic electrònic, 26 anys, llibres, series, pelis, futbol, futbol, futbol.... (ja tens prou, no? ;p)

Re: La inspiració

Publicat: dv. abr. 04, 2008 10:16 pm
Autor: Eric Ardan
Sou molt mítics, m'heu farcit d'idees qual gall d'indi inflat! Heus ací un petit resumet del què heu dit cadascun:

SeverusDavnur: La inspiració és un loteria, però jo crec que aquests són alguns del números per guanyar-la. (Entorn, situacions, esdeveniments). Factor extern que desperta i sacseja les idees.

F.G.Weasley De l'interior del cervell partint de les nostres experiencies o d'una cosa que veiem en un moment concret. Factor introspectiu, a partir de com assimilem el que fem i els esdeveniments que hem viscut, es projecta la idea.

Lanark: La inspiració és un impuls sorgit d'un entorn que ha fet reflexionar a l'individu i l'ha abocat a crear alguna cosa. Factor extern que fa reaccionar i permet donar sortida a idees que no trobaven el seu canal de comunicació.

LilyLuna: La inpiració ens ve quan alguna cosa aliena al nostre pensament personal ens provoca o ens desperta certes idees que pertanyen a la nostra ment i a cap altra més. Factor extern que activa una primera recreació interior.

HP Conan: la inspiració no és més que el punt àlgid d'una recuperació i reunió d'informacions anteriors (és a dir, l'originalitat no existiria, tot seria un cúmul de 'precedències'). Corol·lari exitós d'un procés interior d'ordenació i jerarquització dels propis referents culturals, socials, polítics...


M'agraden molt les quatre teories perquè totes elles es complementen la mar de bé. Es parteix d'unes idees preexistents que no han sortit a la llum perquè no se les ha jutjat útils o no se les ha sabut desenvolupar(LilyLuna). Aquestes idees sorgeixen com un doll d'aigua a pressió quan es topen amb un impuls en el món exterior (Lanark). Quins són aquests impulsos? Els que apunta en Sev amb la colossal metàfora de la loteria. I abans de totes elles, les idees preexistents al moment en què sorgeix la inspiració responen al marasme d'informació acumulada durant anys i etiquetada de forma arbitrària a les catacumbes de la nostra memòria (HPConan). Realment brutal.

La veritat és que m'he quedat molt parat. Primer perquè m'ha sobtat que la teoria de l'HPConan és molt semblant a la meva sobre l'originalitat: no existeix, cap coneixement és verge i nou, sinó que és un rebregat de múltiples coneixements previs, que a la vegada ho eren de milers d'altres coneixements anteriors. La gràcia de l'originalitat està en saber combinar els diferents elements que configuren la teva cosmogonia (qualsevol que li agradi la literatura fantàstica arribarà aviat a aquesta conclusió heheh). I després, com la LilyLuna ha invertit la truita, i les dades acumulades han passat a ser la munició que la inspiració dispara quan li ve l'impuls de la Lanark de l'entorn ludòpata d'en Sev... això ja ha estat místic. Curiosament un resum de tot plegat és el que ha dit més o menys en una frase en F.G. Weasley.

Moltes gràcies a tots ;)

Re: La inspiració

Publicat: ds. abr. 05, 2008 9:20 pm
Autor: Enllunada16
És bastant complicat de fer entendre..
Sempre he cregut que la inspiració artística (tant un llibre,una pintura,una cançó) és una manera de fer "palpables" les emocions que tenen lloc al teu cap en aquell moment.La manera d'expressar sentiment,anhels,etc..
No sé gaire per quina regla es va regir la Rowling,però diria que és aquesta la manera amb la qual els artístes s'expressen..

Una definició meva...
Com diuen per aquí,el grau d'autisme al que he arribat ultimament és bastant gran..Faig 1 batx i m'he adonat de la de bestieses que fa la gent de la meva edad...la millor forma de relaxar-me sempre serà o fent esport,o tancar-me a la meva habitació amb una manta i un llibre..