Hola, hola,
hoooolaaaaaa!!! 
Quines ganes que tenia de tornar per aquí!! He de dir que estic d'exàmens... TT Sí,
estic d'exàmens, sempre estic d'exàmens, no se m'acaben mai... NECESSITO RESPIRAR!!! O sia que us dedico un fabulós missatge meu!!
Abans de res, voldria dir que estic molt contenta de com està quedant aquest projecte!! És tan fantàstica, que em vénen ganes d'imprimir-la i enquadernar-la (amb un llibret a part de tota la feina paral·lela a l'escrit en si) quan l'hàgim dat per acabada, que espero que sia
d'aquí moooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooolt de temps!!!! De debò, molt bona feina, noies!!
---
Dit això, responc cosetes:
Mmm, no sé per què prometo coses. Em costa bastant acabar el capítol. De fet, fins el dia 8 d'abril no el tindré. És que tinc un examen important i si no m'hi dedico 99% si després em va malament em sentiré horrible, per això fins que no el faci no puc continuar amb el capítol. He intentat acabar-lo abans d'arribar a Setmana Santa però no hi ha hagut manera. Donat que ara sé que fins el dia 8 no podré tenir-lo he trobat que el mínim que podia fer és avisar.
Em sap greu sóc la que més s'endarrereix, ja he entès que escriure, si no és en solitari, no és per a mi, per a no fer esperar a les altres persones, així que no em tornaré a involucrar en un projecte així. Em podeu idear un càstig en les vostres ments per a desfogar-vos, com més dolorós millor.
No diguis ximpleries, Arwen!
No t'amoïnis si ens fas esperar! Després, el resultat s'assaboreix amb moltes més ganes!! I em sembla que no em podries superar encara que volguessis... Fent-me meva la frase de l'Agatha, «el món real va abans»! Sap greu, però les coses són com són.
Almenys tu ets més activa que jo, últimament, i no t'imagines com això em repercuteix emocionalment... O sia que no t'amoïnis per a res, que
aquí la que deu més muffins sóc jo...
Les tortures fabuloses que t'han preparat preparat per aquí són d'allò més interessants. (Gryffis, sàdics!! ¬¬' Buuuu!).
Però que en voleu més, de tortures?
Tenim les mitges canyes sota les ungles, els electroxocs, els “remojos” (
sorry, Com diria en català...? La paraula és 'remull', però aplicat a això...?), penjat dels polzes, claus a les mans, el Càstig de Yim, l'Escombra de la Bruixa, el Foc de Cao Ying, tallar la llengua, nits de cap per avall, la màquina de tortura del Poltre, fer beure aigua fins al límit, la Tortuga, els cobs menjadors d'ulls, Yao Zhan, Ling Chi, el pou de les serps, desaquarterament amb cavalls, seure sobre el fil d'una fulla, el Turment de la Rata...
No les explico per si hi ha algun sensible a la sala... Però podeu preguntar xD
Sens dubte, la de l'aixafament per l'elefant és la millor
Mmm
em sembla que ja n'hi ha prou... xD La veritat és que, de tortures, en sé força.
Però val més que canviem de tema.
O, com deia la Drusila (interpretada per la GRANDÍSSIMA Anna Lizaran) de la sèrie La Via Augusta:
«
Se'l crucifica i ja està!». Però bé, jo crec que amb un
crucio ja faríem. A més, «si en Cornellius no ho sap, no li sabrà greu»!
Doncs bé, no sé, ja direu què li fem a l'Arwen. Jo primer he pesat que l'aixafapolzes estaria bé, però llavors he caigut que potser sense polzes li costa més escriure... No sé com ho veieu.
Bah, no té més importància: Ja ens acostumaríem a llegir sense espais!! hahahaaa
Arwen, tot això va de broma! 
--
No sabia que tants tinguessin representació en persona, de moment ja en tinc 9!
En realitat
els meus no en tenen.
No estan basats en ningú i en cap personatge existent... Però la foto vaig posar per aquí crec que és prou suggerent per l'Edwin. Per ensenyar-te alguna versió de la professora Papilio t'hauria d'enviar una foto d'una dona que havia estat professora meva de castellà. Però... no sé si és legal, això...
xDD Tal com la descric a la la fitxa. És gran, té els cabells blancs, un xic esgrogueïts, recollits en un manyoc vertical enganxat a la part del darrere del cap... Porta ulleres i és estirada i elegantíssima. Sempre porta vestits (túniques) negres i molt elegants. Podries fer-li els llavits lleument pintats d'algun granat fosc fosc...
Agatha!! T'ha faltat una imatge que no ens pot passar per alt. L'Agatha Black té dues cares (o més). La cara de nena mona com la que ens poses aquí. I l'altra és la que posa quan parla amb algun Slytherin a la defensiva, i quan n'estudia un de "simpàtic" (you know what I mean). I no la trobo ni al google! S'ha volatilitzat! I no sé passar-les des de l'ordinador... En fi, la que tenia al principi al Mapa de Magatotis. Amb això està tot dit
Abans n'he deixat una, la de la cara de trapella i un link d'una mes gran que està seriosa... Mmmmm, no sé quina era exactament, però us en deixo unes quantes de l'Agatha sent borde XD:
De fet, no em referia a aquestes xD Però
m'he mort de riure, són genials!!!
Ho dic tard, però...
Erin, em va encantar el capítol Edwin v.s. Edwin!!! Molt bo!
Després vaig mirar l'esceneta de la Darling a Gilmore Girls i també em vaig pixar! Encara no he pogut començar a mirar la sèrie perquè no tinc gaire temps, però aquest estiu de debò que ho faré!!
Veueu en Drake jugant a quidditch!? Jo sí!
El camp de Quidditch es cremarà xD Seria boníssim!!
Apa! Com me'l pinteu! Que és un noi d'acció, però és mereixedorament Ravenclaw! Potser és un xic deixat, però és molt intel·ligent!
Jo el veia batedor, però veig que les places són plenes. Potser porter? O caçador? De què el veieu més?
A mi m'és igual que la Noa sigui batedora o una altra cosa. Pots posar el Drake batedor, i faig a la Noa portera Què et sembla?
Com que les places de batedors estan ocupades,
pensava posar en Drake de porter o de caçador. No m'acabo de decidir del tot. Com el veieu més?
Potser estaria bé que fos caçador, però
l'Edwin ja en deu tenir ben bé prou, de porters!! huhuhuu
---
Atenció, atenció! Ja sé que us dec molts muffins... Però no he vingut pas amb les mans buides!!!
Us porto cosetes!!!
Per començar,
us tinc els aniversaris de l'Edwin McGregor, de la Mutatio Papilio i d'en Drake Slim:
De fet, ja els tenia quan vaig concebre els personatges, però com que vaig llegir que ho tindríem en compte, us els poso! Jo crec que és prou essencial, no?, conèixer aquestes dates dels nostres personatges, però no sabia si jo era l'única que li donava importància...
Mutatio Papilio: 21 de setembre
Drake Slim: 9 de desembre
També en tinc els grups sanguinis, per si us interessa! xD Potser no tenen gaire importància per vosaltres, però a mi m'agrada pensar-los, així com d'altres dades dels personatges. Parlant d'això,
abans que ningú l'espifiï: en Drake és esquerrà. Ho dic perquè la gent sol tenir la mania de parlar sempre de la mà dreta i a pressuposar un món dretà per norma...
També ho dic com a banalitat, perquè a les fitxes de personatge tampoc no vaig posar que l'Edwin i la Mutatio Papilio són dretans. Perquè ho sàpigueu.
Pel que fa els aniversaris dels vostres personatges:
A mi ja m'agradava que la Circe fos taure de l'abril i que l'Angela fos gèminis!! La veig d'allò més gèminis!
Però ara que és taure
també m'hi acostumaré, però ara la tractaré d'una altra manera, perquè
se m'han modificat els esquemes! xD
La Circe ja està bé que es quedi amb escorpí. De fet,
taure i escorpí poden atreure's i repel·lir-se irresistiblement!! I sí que em modifiques els esquemes i la idea que tenia d'ella, però ara
NO TOQUIS RES!! El meu cervell ja barrina a partir d'aquests supòsits!!
És fantàstic i molt encertat que en
Billy sia del 29 de febrer i que en
Joe sia del dia de Sant Valentí! Molt bé tot plegat!!
---
Diria que totes dues coses són una mica importants: l'aniversari perquè com sigui a principis de curs (que tinc la sospita que l'Edwin ho deu ser, dels grans del curs) encara ens el saltarem sense voler. Però sobretot les tres fitxes de personatges que falten, que costa molt fer sortir els personatges si no sabem com interactuen amb el nostre.
Això m'ha fet gràcia!! Perquè precisament l'Edwin és dels més petits!! xD Ell és cranc. És en Drake, ell més gran, un sagitari aventurer de principis de mes. No, no us salteu l'aniversari d'en Drake, si us plau!!
La data de l'aniversari d'en Drake la deu saber molta gent. La de l'Edwin segurament només en Drake (fins que algun any es devia dir a més gent). I el de la professora Papilio, m'imagino que deu quedar un xic en l'anonimat...
Pel que fa les relacions, NO PROBLEM!
També us porto les
relacions. Estan escrites amb paraules que potser farien servir ells, però només en algunes parlen ells directament. Ja ho notareu!
Edwin McGregor:
Agatha Black: Li cau bé. Encara que, de vegades, sembla que menyspreï el seu infantilisme. El problema està que ells dos pensen molt l'un de l'altre (segurament s'intriguen i s'encurioseixen mútuament), però si cap del dos no inicia una conversa; malament. I és que l'Edwin potser no l'anirà a cercar, perquè ell no és especialment sociable, però és que l'Agatha s'ha de treure aquesta paranoia del cap creient que l'Edwin la rebutjarà perquè "no és prou intel·ligent". L'única cosa que l'Edwin pensa és que és una noia molt enginyosa, però que podria fer servir el seu enginy en altres coses. Això és tot. Però se sent igualment intrigat per ella.
Maire Brown: Li agradaria que parlés més, només per sentir el seu accent interessant que és una barreja estranya de francès, brezhoneg i irlandès. Si en algun moment tinguessin l'oportunitat de descobrir que tots dos s'interessen per qualsevol classe d'aprenentatge, potser serien d'allò més amics. Però com que cap dels dos no obra boca si els altres no ho fan abans... Malgrat això, l'Edwin segurament intentarà saber-ne més coses, ja que és nova....
Christinne Connors: Seria una noia correctíssima, si no fos que té més influències de l'Agatha que de l'Erin. No parlen gaire; perquè si ella no li dirigeix la paraula, ell tampoc no ho farà (en principi). No és que no li caigui bé; senzillament no ha indagat en ella, ni sembla mostra interès per fer-ho. Tenen una relació cordial. Que no li caigui bé el seu germà no vol dir que ella també li hagi de caure malament. Però té la sensació que la Connors vol ser auror (o treballar al departament de Jocs i Esports Màgics) perquè imita l'Agatha. Segurament li falta personalitat.
Jack Moore: Han parlat molt poc... Sembla que ell s'interessa pel seus invents i l'Edwin n'hi parla quan li pregunta per aquests. Però sembla que en Jack no sol atrevir-se a parlar-hi gaire...
Ethel Earl: No la coneix gaire, però és que tampoc en té ganes. Està convençut que el que li passa és que és una envejosa i que està gelosa de les notes brillants de l'Edwin. Tenen com una mena de guerra pel que fa els llibres de la biblioteca. Tot dos són uns addictes a la biblioteca, però quan volen el mateix llibre la cosa pot desencadenar en una guerra freda d'allò més tensa. L'Edwin no farà cap moviment per esbarallar-s'hi, perquè no va gens amb ell, però cap tensió no és bona...
Erin River: És la centradeta del trio perillós i explosiu de Gryffindor. És iralandesa... Deu parlar irlandès? Però com que ella sembla molt tímida, l'Edwin no gosa preguntar-ho. Potser si no fos tan reservada i l'Edwin sabés que és una amant de l'art, potser es llançaria a entaular-hi una conversa: Una persona així ha de ser interessant per força! Això sí: No li fa gens de gràcia que el seu gos es digui igual que ell!!!
David Gallgher: «Un antisistema que no se sap vestir»... No té cop mena d'educació ni de cura. No s'hi barallarà, perquè l'Edwin és pacifista. I, com que l'Edwin tampoc no té cap codi moral, tan li fa si organitza concerts o fa entrar una cabra alada al despatx del director. Mentre no li destrossi les classes que li agraden i el deixi estudiar i dormir, en paus.
Circe Black: L'Edwin no pensa mal de la Circe. Ell no té cap codi moral, i si ella li ofereix un tema interessant de conversa, l'entomarà al vol! Coincideixen a les classes i se solen saludar i entaular una conversa, si a la Circe li ve de gust. Si el tempta, s'ha avindrà. Mentre la Circe no digui cap burrada, estarà bé. Hi ha una cosa important que l'Edwin valora de la Circe, i és la seva sofisticació. Mentre la Noa Simpson, per exemple, parla amb tothom, la Circe és més selectiva, i això li agrada.
Billy Swift: Com es pot ser tan poca-traça...? Si l'Edwin tingués sentit de l'humor, potser el divertiria estar amb ell. (...)
Joe Connors: És un faldiller i aquell somriure postís que li deforma la cara ja el podia deixar a la sala comuna de tant en tant... Ja li està bé que aquest guaperes amb prou feines sàpiga que existeix; tampoc no té a dir-li.
Noa Simpson Gómez: Troba que aquesta combinació de cabells llampants amb el seu to fosc no piten gens. Però és una noia de tractament fàcil. Encara que l'Edwin no sia de parlar gaire, tenen confiança (tot i que l'Edwin no és d'explicar secrets). Li cau molt bé i l'aprecia molt. Li agrada molt que en Drake i ella siguin amics.
Eric Earl: No han parlat gaire. És el germà de que li roba el llibres de la biblioteca, l'acusa de ser ell qui els hi pren i poc li falta per amenaçar-lo perquè li retirin els drets de préstec i d'accés a la zona restringida. O sia que tampoc no sembla tenir massa interès a descobrir qui és. Més endavant, això canviarà i farà un gir totalment inesperat...
Angela Darling: És la professora més rara que ha vist mai. De vegades pensa que no hi toca gens. Que és com una nena. Com es pot ser tan feliç? Amb el temps, però, es va adonant que en realitat és d'allò més intel·ligent. I potser si conegués el seu passat veuria que si és feliç és perquè les ha passades de tots colors i la seva felicitat és tota mèrit seu. És una actitud. A l'Edwin li agrada moltíssim l'assignatura d'encanteris i més amb la professora Darling. I és que, tal com ell diu, «és l'única que no li porta maldecaps», és l'única que no li exigeix fer els deures. Sempre és molt natural i els diu pel nom de pila (cosa que, de professors, només li ho permet a ella).
Mutatio Papilio: La professora papinolis? Pff Ell et dirà que és molt bo en transfiguració (i en això tindrà raó), però que aquesta senyoreta . En el fons, creu i sap que és una gran professora i, si no m'esbronqués pel que ell considera una «minúcia de doxi», es passaria tot el dia parlant amb ella. I és que l'Edwin mai no li fa la feina. De fet, pràcticament mai no fa els deures de cap professor, però ella li ho exigeix molt enèrgicament.
Natalie Bellamy: Aquesta noia és de maniquí. Només li interessa està guapa i que els nois la mirin. Doncs l'Edwin no la pensa mirar (I, fins i tot, prefereix ignorar si és intel·ligent o no...). No es pot gastar tant de temps en la imatge i oblidar-se de cultivar la ment. A més, tan guapa tan guapa tampoc no n'és, i és un sac d'ossos... Si li parla, li respondrà cordialment, com amb tothom. Algunes paraules han intercanviat, i és que és amiga de la Circe i solen anar juntes.
Drake Slim: Són companys de dormitori a Ravenclaw. Són com la nit i el dia. Gairebé antagònics. En Drake és molt actiu i despreocupat, mentre que l'Edwin prefereix més aviat la tranquil·litat, evita l'adrenalina i és molt ordenat. Però tot això no suposa cap entrebanc en la seva convivència. Excepte, potser, quan en Drake es deixa roba per terra o la porta de l'armari oberta o el raspall de dents sense esbandir al vas de glopejar del lavabo. També és veritat que de vegades a l'Edwin l'assalta el dubte de si algun dia es trobarà d'improvís un drac escopint foc per tota l'habitació... També pensa que és un xic mandrós, que és massa impulsiu i que potser desaprofita les seves capacitats intel·lectuals. En el fons, l'Edwin admira en Drake pel seu afany de superació, la seva capacitat de supervivència i el seu esperit crític. No nega que sia intel·ligent, però està convençut que en Drake encaixaria molt més a Gryffindor. Allí té els seus amics, amb els que surt més, mentre l'Edwin està llegint o fent invents.
Zac Layton: L'Edwin està enamorat d'aquest noi. Ras i curt. Això no li agrada gens a la seva part racional, perquè forma part de les emocions i els sentiments i és el que no pot entendre. No saber el motiu d'alguna cosa el desconcerta moltíssim. Considera que és la seva gran distracció i una part d'ell mira d'evitar-lo i l'altra el cerca desesperadament. Quan ell és aprop, l'Edwin es transforma. Ja no és el noi centrat, tranquil i lògic de sempre. Es torna insegur i vulnerable. Fins i tot, va a veure els partits de quidditch i alguns entrenaments només per veure'l a ell. I això tenint en compte que ell odia el quidditch. Ho troba malaltís... L'Edwin prova d'autosuggestionar-se, dient-se que li interessa perquè és algú intel·ligent i que és perfectament normal que en unes circumstàncies així (algú intel·ligent i interessant!) vulgui entaular-hi conversa. Però la realitat és que no hi ha cap explicació per això; que l'únic nom que se li pot donar és enamorament, és amor. Per descomptat, no ho ha explicat mai a ningú. Creu que és la seva feblesa.
Caleb Rowe: No hi ha tractat gaire. Sembla intel·ligent, però sembla no mostrar interès a parlar amb l'Edwin. Potser si es trobessin junts a classe, cooperarien d'allò més bé, per exemple a pocions.
Zoe Allen:
Max Garnett:
Hilary Blythe: No té el més mínim interès de saber qui és.
Mike Gibson:
Skye:
Kenneth:
Nöel Ollard:
Megan Benford:
Natia O'neil:
Mordred Pendragon: Li agrada molt aquest professor. Les classes es fan molt amenes i no sent tant aquella imperiosa necessitat de documentar-se per si mateix perquè el professor no ensenya la seva assignatura com cal. Però també pensa que no hi toca gaire de vegades.
Aurelia Hook: L'Edwin està convençut que aquesta professora li té mania, i això que ell no és de la mena d'alumnes que pensen aquestes coses dels seus professors. Però és que sembla que li tingui votada i que provi per tots els mitjans de suspendre'l. Però no pot, perquè l'Edwin és molt bo en pocions. N'és un geni, de fet. Malgrat això, li agrada. Es nota que en sap i l'admira. Tots dos són força seus i no es relacionen gaire, però a l'Edwin li agradaria poder parlar amb ella... L'aspecte desastrós va amb ella: encara que l'Edwin sia més polit, això no el fa fer-se enrere.
Cormoran Strike:
Cuthbert Binns: No té cap relació directa amb el professor Binns. Vaja, que ve a classe i punt. La Història de la Màgia li encanta, naturalment, com tota font plaent de coneixement! Però el professor Binns és tan monòton... Si està inspirat, prendrà apunts i anar fent. I si està molt inspirat, passarà pel professor i repassarà el llibre de text per trobar idees per a nous invents!!!
Nicholson:
Franz Fidus: L'Edwin no fa classe de Muggleologia ni va a Hufflepuff, o sia que no el coneix gaire... Està interessat pel seu accent alemany...
Alan Mist: Malgrat tot el que se'n diu (a l'Edwin se li repampimfla l'èxit social dels altres en em camp de les relacions físiques o sentimentals, encara que sí que és veritat que és prou atractiu...), no hi ha dia que no desitgi anar a classes de Magimàtica. Va haver d'escollir CCM perquè Magimàtica coincidia en horaris amb Runes Antigues, i Runes Antigues no es toca!! A més, aquest professor és realment intrigant... Encara que no li faci de professor, aprofita qualsevol ocasió per dirigir-li la paraula. És absolutament apassionant! I tothom es queda una mica parat en veure amb quina naturalitat intercanvien paraules d'allò més intel·lectuals. Quan el professor Pendragon falta, s'escapuleix per anar a Magimàtica. L'Edwin necessita un recula-temps ja!
Hortense Woolgather:
---
Mutatio Papilio:
Agatha Black: La Black i la seva amiga Connors són un perill ambulant! Sort que la senyoreta Rivers hi és per posar seny... Mentre no se li acudeixi destrossar-li la noble classe de transfiguració, tot bé. També és cert que últimament procura portar-se bé: com si no sabés que la professora Papilio ja sap que aquest canvi d'actitud es deu al fet que necessita l'assignatura. Això sí: aquesta nena la posa nerviosa (però, d'acord amb la correcció innates de la professora Papilio, manté impassible la calma). I és tan moguda! És que no para quieta! I és tan escandalosa! Ja podria mirar de passar desapercebuda, de tant en tant, però ja sap que això no va amb ella... Creu que una senyoreta no hauria de fer aquestes coses... No comprèn per què s'entesta a cridar l'atenció i a comportar-se amb tan poca elegància. Per què no pot ser com la seva cosina? Li sembla que l'Agatha, per alguna raó, fa veure que no és llesta. Però té bones idees, encara que no les dedica al que valdria la pena. Juntament amb l'elegància, les formes, la correcció i la disciplina, la intel·ligència és una de les màximes de la professora Papilio. Malgrat tot això (que la fa ser difícil), és molt bona en la transfiguració. Caldria que deixés de fer la criatura, que madurés, que mostrés més interès en el noble art de la transfiguració i s'hi esforcés més. És prou bona en la pràctica, però amb això no n'hi ha prou. No li reca restar punts si cal i li parlarà amb fermesa, però no pas amb menyspreu o en to de reny. De fet, en el fons sent un afecte especial per aquesta noia. Però pobra d'ella que li aixafi la classe!
Maire Brown: Es nota que té ganes d'aprendre i té potencial. Sí, per fi algú amb interès que no confia únicament amb cap talent innat per merament defensar-se en transfiguració. Tenir alumnes nous li provoca sentiments contradictoris: per una banda, té un nou front per descobrir, i per altra juga amb més inseguretat perquè no coneix prou l'alumne nou. Però si tots els alumnes nous han de ser tan prometedors com la senyoreta Brown, que n'hi portin un carregament sencer!
Christinne Connors: És una bona alumna. Però tot no és ser metamorfomaga... La transfiguració requereix esforç, una ment forta i estructurada i no pas menys talent. La Black no és una bona influència per ella...
Jack Moore: Està centrat a classe i mira de no distreure's. «Així m'agrada». Si no s'està atent, no es poden fer miracles. Caldria que procurés arribar a l'extensió mínima de les redaccions sense haver d'anar fent la lletra cada cop més grossa...
Ethel Earl: Alumna exemplar. O gairebé exemplar, si no hi fos l'Erin River. Sort que la professora Papilio sol posar feines individuals. Els treballs en grup la delatarien massa: o els acabaria fent sola i firmant tots; o els acabaria fent sola firmant únicament ella. Té bones maneres i és formal. Més estirada que la pròpia Pra Papilio, però no li importa.
Erin River: És una noia molt i molt maca. I és molt bona alumna. I com hi ha Màgia que es nota quan l'amoïna alguna cosa! Encara que faci veure que no, per no preocupar els altres... No és una exclusiva prodigi de la transfiguració en particular; perquè, de fet, és talentosa en tot el que fa. La seva feina constant i actitud a classe són impecables.
Edwin McGregor: Una ment brillant, sens dubte. Cada dia està més impressionada amb aquest nen. Però és l'única professora que no li ha posat un Extraordinari (bé, la professora Hook potser tampoc), i, per descomptat, no demostra tenir-hi cap interès especial (encara que sí que n'hi té). Podria ser el millor en tot (i, de fet ho és), però, tot i que per a ella el talent és extremadament important, no ho és tot. La feina és la feina, la disciplina és la disciplina, l'esforç és l'esforç, la dedicació és la dedicació. I sense feina, sense disciplina, sense esforç i sense dedicació no és pot premiar res. L'Edwin ha d'aprendre a fer els deures com tots els seus companys i no confiar sempre en la seva capacitat sorprenent. Hi té una lluita.
David Gallgher: Aquest nen li ve espellifat a classe, dia sí dia també... Es nota que estudiar no li interessa gens. Mentre no converteixi la classe en un batibull, el deixa està. Li dirigeix la paraula i el corregeix com a qualsevol altre alumne, naturalment. Però manté les formes i prou, perquè ell no li agrada. No li va doldre gens suspendre-li els GNOM; potser així es proposa d'esforçar-se més, però sembla que això no passa...
Circe Black: És una noia molt bonica i té sentit de l'elegància. Però a la seva edat ha de ser més humil i acceptar que ella també s'equivoca. Quan tingui l'edat de la professora Papilio i hagi superat aquesta etapa, ja podrà donar-se-les del que vulgui. No és de les que li destrossen la classe i això és molt bo. Una bona mà en la transfiguració seria el complement essencial per una bruixa amb tant d'estil. Com a alumna li agrada força i li agrada el seu gust refinat, però potser si la sentís parlar de la sang fora de classe no la veuria tan sofisticada...
Billy Swift: Pobre noi! Quin desastre!! Cal tenir la ment ben estructurada per a la transfiguració! Com voldrà aprendre a transfigurar escarabats en botons, si no és capaç de trobar la classe de Transfiguració ni amb l'ajuda d'una rata-penada brúixola!? Ja sé que no ho fa expressament, pobre, ja sé que s'hi esforça, ja! Un dels reptes més complicats que he trobat en cap alumne. Aquest botons treuen banya...!
Joe Connors: Potser li anirien millor els estudis si, en comptes de preocupar-se per les noies, se centrés. No és un bon alumne. No li agrada. Quan torni a venir amb aires de presumit parlant de temes banals, potser no el deixa ni entrar a classe. Ella no té remordiments de fer fora ningú que no atengui.
Noa Simpson Gómez: És una mica xerraire. De vegades parla a classe, potser sense ni adonar-se'n, però parla. La professora Papilio li crida l'atenció un parell de cops durant la classe, però si la cosa passa de mida ha de prendre mesures encara que li dolgui. Encara que li dolgui, perquè la senyoreta Simpson és una alumna molt correcta i una noia molt maca. Però no cal que hi insisteixi massa: amb un cop que la professora Papilio l'avisi, ja n'hi ha prou...
Eric Earl: La Professora Papilio creu que l'Eric és un bon alumne: és aplicat i fa els deures que es posen, i a temps. Sovinteja la biblioteca i és PUNTUAL! I tot això és un punt súper important per a ella!! Però, malauradament, no és un alumne modèlic... El que passa és que, de fet, ho podria fer, però l'ha d'arrossegar... No és hàbil en transfiguració (i, si vol ser animàgic, ja cal que s'espavili o que ho deixi córrer!). El talent és important per a ella. Això la frustra més a ella del que l'Eric es pensa, encara que no ho manifesti. És molt replegada en si mateixa. Es pregunta si és que ella no és prou didàctica... El que passa és que encara ha d'arribar el dia que els deixi tots amb la boca oberta Si alguna vegada, ella el compara amb la seva germana (que no s'assemblen gens!) o amb un altre alumne no ho fa per burxar-lo. El que passa és que sap que això el toca i estar provant estratègies.
Angela Darling: Des de fora, algú podria pensar que l'Angela no li agrada. Això és perquè són d'allò més diferents. Una antítesi l'una de l'altra. I també és veritat que pensa que és un autèntic desastre. Tanmateix, tot això no vol dir que no li agradi, o que l'eviti o que la detesti. És cert que no comparteix les seves maneres i, evidentment, opina que «una dona no s'hauria de comportar així», però en el fons l'enveja. Les ha hagudes de passar de tots colors, sí, però almenys ella ha assolit una plenitud que ella encara no ha aconseguit. No ho suportarà, si arriba tard; però quan parli l'escoltarà encantada.
Natalie Bellamy: Bé, és una alumna. Té estil, per què té tan d'interès a cridar l'atenció dels nois? Podria ser bona en transfiguració. I no vol dir que no hi sia... Però podria donar-hi molt més. Tanmateix, alguna cosa li diu que no és només una façana... Té petites sospites del que s'hi podria amagar...
Drake Slim: És un noi curiós... És un bon alumne. No hi ha queixes; tret potser de la seva excessiva felicitat quan algú que tots coneixem prou bé decideix fer volar la meva classe pels aires. Segur que a Criança de Criatures Màgiques i a Defensa contra les Forces del Mal està molt més atent...
Zac Layton: És un noi encantador i prou bon alumne. És popular sobretot entre les noies, però no és l'extrem indesitjable d'en Joe Connors; és educat i aplicat. Malgrat que passa massa temps pensant en el quidditch i la resta del temps jugant-hi. Sí que li entrega la feina i les seves transfiguracions són admirables, però la professora Papilio creu que s'ha de cultivar la ment i no tant fer esport. Pensa que les seves redaccions podrien ser millors i li exigeix millores.
Caleb Rowe: És un bon alumne. De debò, molt bo i centrat. Té una ment estructurada i és bo en la transfiguració. No li fa gaires preguntes (per no dir cap). A ella li agradaria que n'hi fes. Les seves redaccions li agraden molt.
Zoe Allen:
Max Garnett:
Hilary Blythe: Aquesta nena és estúpida. No hi ha cap altra paraula. Però la professora Papilio no seria tan radical i faria servir altres eufemismes elegants per expressar-ho (si és que ho ha de fer, que de moment no en té pas cap intenció). Les seves redaccions són curtes, buides, banals i avorrides. Pobreta, d'on no n'hi ha no en raja...
Mike Gibson:
Skye:
Kenneth:
Nöel Ollard:
Megan Benford:
Natia O'neil:
Mordred Pendragon: Un home ben curiós, certament. És un bon director i segur que és molt bo en la seva assignatura, però mima massa els alumnes i de vegades es comporta com si ell mateix fos un nen. Això sí, ha sabut portar aquesta escola pel bon camí i tot el professorat li ho agraeix molt.
Aurelia Hook: Per Merlí! Necessita un estilista personal! Una dona no pot anar així tan deixada pel món! Això sí, és molt intel·ligent. Resulta que la Pra. Papilio sovinteja sospitosament l'aula de pocions (per motius misteriosos que caldrà descobrir) i ha de tenir molta cura que la Hook no l'enxampi amb les mans a la marmita...
Cormoran Strike: Aquest home és una animeta sensible tancada dins la carcassa vella del que havia estat un auror valent i corpulent. Té d'allò més presència. Al seu costat, la professora Papilio es veu d'allò més menudeta.
Cuthbert Binns: Com? Què en aquesta escola tenim un fantasma per professor? Mmm... ALgú li hauria de dir que és mort... (no pas ella...) En fi... No és un professor que es deixi conèixer gaire. De fet, quan ve a les reunions no parla gaire; i quan li pregunten pel comportament d'algun alumne o per la mitjana de notes de treballs i d'exàmens, es posa a parlar de guerres de goblins i de gegant. És un maleducat o és que desvarieja? El seu parlar tan monòton l'irrita d'allò més...
Nicholson: Mmm... Potser valdria més que tinguéssim un guardabosc més... Madur?
Franz Fidus: Per fi Hufflepuff té un cap amb criteri. Quan s'ha de castigar, s'ha de castigar. El seu aspecte, però, deixa molt de desitjar...
Alan Mist: Quin bruixot! Sí, d'acord: és atractiu, és intel·ligent, coneix la seva matèria... I hi ha una bona relació formal al passadís, a les reunions, al Gran Saló... Però la Pra. Papilio no és pas de les que es fixen en els homes ni de les que els interessa buscar-se relacions... A més, tots dos són massa misteriosos per intimar l'un amb l'altre.
Hortense Woolgather:
---
Drake Slim:
Agatha Black: Aquesta noia mola molt! En Drake s'apuntarà a qualsevol bogeria que decideixi posar en pràctica! Creu que té un do per fer bromes, que té les millors sortides del món i . En el fons, també sap que el seu passat l'ha fet forta, i, de la mateixa manera que ell ha hagut d'aprendre a espavilar-se tot sol i a valdre's pel si mateix, ella també ha fet el seu procés i s'enfronta a les coses amb coratge. Mai no parlen d'això, però si ho fessin potser la seva relació ja no seria la mateixa.
Maire Brown: No la coneix gaire. És nova a l'escola i no parla gaire: amb prou feines ha descobert que el seu seu nom és Maire (i no Marie, per exemple). Però tenen una relació potencialment molt bona.
Christinne Connors: Aquesta noia si que s'ho passa bé! Ella i l'Agatha són un perill públic genial! Normalment, en Drake va amb els de Gryffindor de sisè, però sempre s'apunta a les seves bromes. És experta a posar cara de bona nena i això diverteix molt en Drake.
Jack Moore: No és de la seva colla, però no li cau gens malament. Creu que és prou intel·ligent. Li fa una mica de pena que parli de la seva mare com en parla... Això li costa molt d'empassar...
Ethel Earl: És una estirada i una avorrida. Se li faran arrugues abans d'hora si continua amb aquesta actitud. És terrible que l'hagin feta monitora de Ravenclaw. No es pot està bé ni a la sala comuna! Tot i que ell intenta ignorar-la tan com pot. És odiosa. Se la imagina de vella com una bruixa solitària amb la cara desfeta, fent una llista de les famílies pura sang que encara queden i repetint-se amb orgull que ella pertany a una d'aquestes famílies de gran renom... Quasi el fa vomitar.
Erin River: És una noia molt madura. Sembla la mama de tots. És molt simpàtica també. A en Drake li agrada molt estar amb ella. (...)
Edwin McGregor: Són companys de dormitori. Troba que l'Edwin és fascinant. De vegades pensa que li agradaria ser com ell i tenir una ment brillant. Però pensant així no s'adona que ell també és molt intel·ligent. Li agradaria que parlés més, de tant en tant, però és molt callat.
David Gallgher: Solen anar junts, quan la colla explosiva se'n va a fer mal. Tot i així, no tenen una relació gaire íntima, potser perquè en David aprova el comportament d'en Joe, no li agrada estudiar i és un xic massa directe. Acostumareu a veure'ls junts amb tota la colla, però sols potser no tant...
Circe Black: Prefereix no acostar-s'hi gaire. És desagradable. És malvada. A més, és l'enemiga de l'Agatha; no té res a dir-li. No és que tingui odi o mania als Slytherin, però és que la Circe . L'únic motiu pel qual no l'ataca potser (a banda que tampoc no vol problemes amb cap Slytherin, perquè amb els problemes es coneix molta gent, s'entaulen converses animades i fins i tot s'hi fan amics) és perquè es potra bé amb l'Edwin. Els amics són molt més importants que els enemics. En secret, pensa que és molt guapa, però mai no ho admetrà.
Billy Swift: Aquest noi és un cas!! En Billy li fa molta gràcia: Sempre amunt i avall, perdent-se, perdent coses, perdent el cap. És tan poca traça! Són bons amics. El millor és veure en Billy involucrat en alguna de les maquinacions del trio de lleones i companyia!
Joe Connors: En Joe en Drake són amics i es porten molt bé. Sempre són apunt per a fer-ne alguna amb la colla de Gryffindors, l'Skye, i en Kenneth si s'hi volen apuntar. Tot i així, a en Drake no li agrada gaire la seva manera de tractar les noies. Ell no és que sia un galant, però les tracta com a iguals. En Joe, en canvi, té el mal costum de pensar que totes li cauen als peus.
Noa Simpson Gómez: Tot i que en Drake sol passar molt més temps amb els de Gryffindor que a la sala comuna de Ravenclaw, troba que la Noa és guai. La seva confiança és evident: ell sol saludar-la amb una amistosa braçada per l'esquena. I si s'apunta a fer bromes, millor que millor!
Eric Earl: Pràcticament no es coneixen. Però en Drake té clar que no és gens com la seva germana. L'Eric és intel·ligent i un bon Hufflepuff. Se'l veu un noi molt centradet. La seva bona relació es deu amb bona part a la Noa, que és tan amiga d'un com de l'altre.
Angela Darling: Aquesta profe és molt guai! A en Drake li encanta que sia tan esbojarrada! Ja era hora que es pogués cantar i trotar pels passadissos!
Mutatio Papilio: Aquesta professora és massa estricta. Ell no és precisament un geni de la transfiguració, però se'n surt molt i molt bé. Li agraden les seves classes, encara que, com en les de pocions, ha d'aguantar-les com un pal. Sempre desitja que l'Agatha en faci alguna... Ja li està bé que el corregeixi, però la majoria de cops opina que és massa Pere-punyetes; i no suporta sentir el seu alè d'anís quan li parla... Al contrari que l'Edwin, ell sí que fa els treballs que posa, si bé maleeix la professora de les papallones cada com que mesura les seves redaccions i encara li queden vint centímetres de pergamí per acabar: «Però si fa hores que falten vint centímetres!»
Natalie Bellamy: No li vol res, en aquesta nina de porcellana. Què es pensa, que tots els nois li aniran al darrere per ser més prima que un pal d'escombra!? Que no compti amb ell!
Zac Layton: En Drake sospita alguna cosa respecte els sentiments de l'Edwin cap a en Zac Layton (intuir els de l'Eric es fa més difícil perquè no el coneix tant i pràcticament no hi parla). No està del tot segur de la naturalesa d'aquests sentiments, però se la imagina vagament. No hi posaria la mà al foc i tampoc no n'hi ha comentat res a l'Edwin ni a ningú. No coneix personalment en Layton, llevat del que pot saber un aficionat al quidditch del porter de l'equip Slytherin (a banda del fet que en Layton sembla ser d'allò més famós, sobretot entre les noies). Però justament per tot això sent interès per conèixer-lo, encara que no ho admetrà.
Caleb Rowe: No han tractat gaire perquè no va amb el seu grup. El troba intrigant i molt interessant. Sobretot l'encurioseix la seva estreta relació amb en Gibson d'Slytherin.
Zoe Allen:
Max Garnett:
Hilary Blythe: És una ximpleta, oi? Però si les mateixes d'Slytherin li fan el buit! Només de veure-la ja li agafen rajabucs!
Mike Gibson:
Skye:
Kenneth:
Nöel Ollard:
Megan Benford:
Natia O'neil:
Mordred Pendragon: És un professor genial! És molt original i divertit. Es nota que li agrada la seva feina. Tant de bo fes Runes, així el veuria més. La seva barba tutti colori, l'apassiona! Si algun dia arriba a conèixer el seu amic Roy, podrien arribar a ser carn i ungla i n'aprendria molt!
Aurelia Hook: Aquesta vella fa por. Sí, vella, perquè amb aquella perruca esvalotada i aquell rostre de pansa espremuda sembla que tingui un centenar d'anys! En Drake suposa que ensenya bé... Manté l'ordre... però això no és un impediment perquè les Gry en facin alguna!! En Drake mira de fer les pocions i procura no fer preguntes a classe... Fa tota la pinta d'estar ficada en tot mercat negre (i en deu ser la reina). Deu trepitjar més Ronda Gola-llop que la pròpia Ronda d'Alla...
Cormoran Strike: Fa una mica de por, oi? (...)
Cuthbert Binns: «Quin rotllo de professor! Perquè no fem Història del Quidditch!?». En realitat, a en Drake li encanta la història, però amb aquest professor no hi ha manera; el llibre és la seva salvació... En les seves classes, es maquinen les entremaliadures o es passa l'estona bufant-li el cos incorpori i eteri... O abans de cada classe aposten per endevinar per quin cantó de la pissarra entrarà a classe.
Nicholson: És guai! (...)
Franz Fidus: Tot i que voldria, en Drake no fa Muggleologia i no va a Hufflepuff, però sí que ha tractat amb ell: quan castiguen la colla vandàlica de Hogwarts (la millor, és clar). Els seus càstigs són molt severs i de vegades li costa d'entendre'l amb aquest accent alemany... Parlar-ne amb el malnom de Franz Gras és el més divertit.
Alan Mist: En Drake volia agafar Muggleologia o Futurologia, però es va quedar un xic tocat quan va descobrir que totes dues eren a la mateixa hora que CCM, i aquesta tenia claríssim que l'agafaria. Us imagineu que parlen de dracs i ell s'ho perd!! Es va decidir per Magimàtica perquè volia una mica de marxa... Però amb l'Alan Mist té marxa, marxa!! Marxa intel·lectual, per descomptat! Aquest professor motiva molt i et fa submergir-te de dret al tema. L'exercici mental que li fa fer a classe li encanta. Amb l'Edwin, s'intercanvien els punts de Runes amb els de Magimàtica. Quan se'l veu calmat, en Drake li agrada molt l'Alan Mist, però la seva relació és merament alumne-professor. La Noa té raó: té un aire massa misteriós...
Hortense Woolgather:
--
Els apartats que són buits o incomplets ja els
actualitzaré més endavant. És que
encara no tinc prou informació d'aquests personatges com per escrure'n bé les relacions... (d'alguns sí que sé si m'agraden o no, però des del punt de vista dels personatges, caldria veure'n més coses). Si em poséssiu les relacions que tenen amb els meus tres personatges (els secundaris inclosos) que ja els coneixeu, em seria més fàcil...
La idea és haver escrit els noms de tots els personatges (les novietes d'en Joe i les preses de l'Skye -fora d'en Layton- me les he saltades!). Si me n'he deixat algun, m'ho dieu. Digueu-me els cognoms que no sé, també!
Ja sé que no sóc la més indicada per demanar-vos coses
, però podríeu
actualitzar les vostres relacions . Hi ha personatges que falten (encara que alguns no siguin principals, sempre va bé saber amb qui van, oi?) i d'altres que ara se'n té més informació que quan es van fer i hi ha coses que no quadren gaire.
Mmm... Arwen, jo em moria de ganes de veure
el dibuix portada de la fic...
--
Pel que fa a profes, ja tenim tots els llocs ocupats excepte els professors d'Astronomia i de Futurologia. Per si algú vol inventar profes ^^
També tinc posat el Guardaboscos Nicholson com a profe de CCM, perquè crec que bàscament una cosa va amb l'altra (perquè cuida de tot el que hi ha als terrenys i als boscos, oi?) i així no tenim TANTS personatges.
Està bé, perquè així no tindrem tants personatges. Però jo no veig que una cosa vagi amb l'altra... I... jo no em veig el Nicholson aquest fent classe!! Serà pitjor que en Hagrid!!!
hahaha Però si us va bé així, ja m'està bé!!
Jo voldria fer el
professor d'astronomia ^^ (No us vull dir ni si serà un home o una dona xD) D'acord, ja sé que he estat molt desconnectada i deixar un personatge tan important a les meves mans pot ser perillós... Però confieu en mi!
El de
futurologia, proposo que sia un home; que sempre són les típiques dones embafades plenes de braçalets i amb ulleres gruixudes. Ho veieu bé?
---
Estic treballant en la
fitxa de personatge d'en Drake. Hi ha coses que tenia pensades, però no les he escrites, encara. I, pel que fa en
Zac Layton, Cassie, ja afegiré cosetes a la seva fitxa, així com propostes pel dia del seu aniversari. De moment, crec que no ens n'hem de preocupar massa: No crec que en Layton sia ni verge, ni balança, ni escorpí, (ni serpentari). Encara que... No descarto sagitari ni capricorn, ni més enllà... Però crec que hi haurà temps
--
Aprofito per dir que tinc els capítols de la fic comentats! Però, com que no vull ser tampoc un fantasma que quan apareix inesperadament us omple de missatges i de coses per llegir, em sembla que aniré de mica en mica i ja em veureu aparèixer pels comentaris de la fic, així com per altres fòrums (xat, rellotges, confesso, què no dirien mai...) i pels MP!!!!!!!
---
Apa, doncs, que ja us he assecat els ulls de llegir-me!! (si és que heu aguantat fins aquí!).
Vinga dons: A sopar fort i a dormir d'hora!!!!
Antares
PD: Ah! Per cert,
hermione!
He completat la vareta d'en Joe, que tenia a mitges. La resta de varetes dels personatges nous també m'encantaria fer-les, si ho voleu, però no us prometo res i no sé quan m'ho podré mirar... Et poso la vareta en el proper missatge, que això està quedant mooolt llarg! XD
So sorry... 
