CdeH: Behind the Scenes

Fòrum per comentar fan fictions i crear-ne de comunitàries.
Per enviar-ne una usa la secció especial a http://www.harrypottercat.cat/fanfictions/.
Regles del fòrum
Recordeu-vos d'escriure com a mínim 4 línies.
Recordeu-vos d'argumentar les coses sempre que pugueu.
Totes les Normes del fòrum
Avatar de l’usuari
Arwen Black
Treballador/a de la conselleria
Treballador/a de la conselleria
Entrades: 365
Membre des de: dv. set. 03, 2010 1:50 am
Rang: Dels que tenen mapes per cicat
Ubicació: Desubicada. Sí, falta "rius" i no vull que falti... riure

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: Arwen Black »

Saps que estic molt enfadada de que hagi acabat de llegir i no n'hi hagi més? XD Se m'ha fet molt curt!!!

M'ha encantat quan parla de l'equilibri, i també de la quietud i el soroll intern...

"I li hauria d'estar agraïda per recordar-me el meu lloc." Això m'ha xocat i tot, de tan real. Masoquista fins al final hahah

El text té un ritme molt ràpid (o almenys jo l'he llegit així) i s'hi esqueia molt per l'ansietat que ella té i tot...

El Joe trobo que l'has fet molt bé, també!

M'ha agradat moltíssim, de debò. Amb ganes que li toqui a la Maore, ara m'has deixat! Hahaha
"No serveix de re preocupar-se. El que hagi de venir, vindrà, i ja ens ho trobarem quan arribi" Hagrid

Avatar de l’usuari
hermione potter
Alumne/a de 7è
Alumne/a de 7è
Entrades: 299
Membre des de: dl. març 26, 2012 1:31 pm
Rang: Gryffindor
Ubicació: Algun lloc del món màgic

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: hermione potter »

Cada vegada trobo més interessant la Maire. El dia que es deixi anar, serà brutal, n'estic segura. :celles:

Comparteixo el sentiment amb l'Arwen, se m'ha fet curta l'escena (i mira que ja l'havia llegida xD). Però em deixes amb les ganes de saber més coses sobre el seu passat. Jo crec que ella és prou forta com per tirar endavant! :ok :ok El que hi hagi en aquelles punyeteres cartes...

Sobre en Joe, ja et vaig dir que l'havies clavat molt :riure: M'agrada que l'hagis fet parlar seriosament! És una faceta de moment inexplorada!!! I, sincerament, m'ha agradat molt veure que es comportava així amb la Maire.

M'ha agradat molt com t'ha quedat l'escena. Espero el capítol de la Maire amb molta impaciència :pray:
Has de saber, que qui ens estima no ens abandona mai.
Imatge
Imatge

Avatar de l’usuari
Mercè Granger
Alumne/a de 4t
Alumne/a de 4t
Entrades: 119
Membre des de: dv. oct. 25, 2013 10:47 pm

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: Mercè Granger »

Hola!

Ja m'agradaria escriure així de bé tot i estar desentrenada hahaha. M'ha agradat molt! Però em fa MOLTA MOLTA peneta la Maire. Espero de veritat que busqui ajuda, perquè no es mereix estar tan trista.

M'agrada molt la metàfora del desequilibri i com la segueixes durant tot el capítol. Crec que hi escau molt. "No soc capaç de recordar un moment de la meva vida en què estigués en equilibri" Jo, pobreta. De veritat espero que cap al final de la fic veure-la molt feliç, amb molts d'amics i amb un super futur. Per favor! I m'ha fet molta gràcia la metàfora a Les Misérables, molt bé!

Em fa molta ràbia l'actitud de la Maire amb les cartes. No ràbia ella, sinó com han actuat els companys perquè ella ho accepti amb resignació. Mare meva, és que s'ha de ser molt malparit per fer això. És una reacció realista, per com ens has presentat a la Maire, i trobo que és una trama ben trobada; però em causa impotència no poder-la ajudar.

M'encanta la intervenció del Joe, i com congenien més del que esperava! A veure shippejar ja són paraules majors, però no els perdré de vista :mrgreen: Trobo interessant el punt en comú que has trobat: els uneix tot i que són en aparença tan diferents. Mola! I el principi que sembla que no s'entenen també m'ha agradat molt, perquè fa molt amb els personatges i la situació que es troben.

"El molt idiota del David avui està roncant més del compte i no em deixa dormir" :calla :lol:

La reflexió de les presències m'ha agradat molt! I també com acabes el capítol, amb la sortida de la Maire. És com si ela anés descobrint alguna més dins ella mateixa, tant de bo continuï així i aconsegueixi les forces per plantar cara. Perquè ja sabem que pot!

Concordo amb l'Arwen i l'Olga, molt guai, se m'ha fet massa curt i espero amb ànsies el capítol de la Maire (i de l'Ethel també, eh? De tots!). Enhorabona!

:hug:
"We've all got both light and dark inside us. What matters is the part we choose to act on...that's who we really are"
Imatge

Avatar de l’usuari
marta_ginny
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 443
Membre des de: ds. jul. 14, 2007 1:00 pm
Rang: Ravenpuff
Ubicació: Asteroide B-612

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: marta_ginny »

Només volia passar per donar-vos les gràcies per haver-ho llegit i per les respostes! M'alegro que us hagi agradat i que se us hagi fet curt, sobretot tenint en compte que té la llargada d'un capítol sencer :mrgreen:

Aprofito per respondre un parell de coses. Heu parlat del masoquisme de la Maire, i del fet que li hagin fet creure que el que li passa és culpa d'ella i que s'ho mereix. És una de les coses que volia ressaltar més del personatge, i un tema que em crida sempre l'atenció en persones que han patit diferents tipus de bullying. A mi em passava, i parlant-ne amb altres persones després m'he adonat que és molt comú. Quan et passa el mateix a diferents llocs i amb diferents persones acabes arribant a la conclusió que el problema ets tu, perquè ets l'únic factor comú de les diferents situacions, i és un pensament que queda completament integrat en la teva percepció de la realitat. La primera vegada que algú et diu que no era culpa teva, que no t'ho mereixies, et queda gravada. Suposo que tots els nostres monstres acaben sortint quan escrivim, i senzillament aquest és un dels meus.

I està bé que us faci pena la Maire, però no us equivoqueu, té la pell més dura del que sembla ;) El que passa és que ha d'entendre que moltes vegades el seu enemic més gran ve de dins i no de fora!

Tinc moltes moltes ganes de llegir el capítol de l'Ethel i les escenes extra que sé que s'estan coent per aquí :celles: Endavant!
They're supposed to be, you blithering idiot! Now go and do something constructive. Find Peeves! ...Yes, Peeves... Haven't you been complaining about him for a quarter of a century?

La Crida d'Avalon
http://www.harrypottercat.cat/mostra.php?titol=824

Avatar de l’usuari
Cass Ross
3r Orde de Merlí
3r Orde de Merlí
Entrades: 487
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm
Ubicació: Departament de Misteris

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: Cass Ross »

Hola!!

Trobo que el títol està molt ben trobat des del principi amb la metàfora de la cadira de la Maire fins al final, amb la metàfora del Joe i el Quidditch.

Sap molt greu que la Maire sigui tan cruel amb ella mateixa. Té molt més potencial i més força del que es pensa. Espero que trobi a Hogwarts les amistats que necessita, i espero que aviat decideixi parlar amb algú, que li anirà bé! M'ha agradat molt que de totes les persones amb qui es podia trobar, sigui justament amb el Joe Connors. Són com pols oposats i, com es veu una faceta diferent de la Maire, també es veu una altra cara, més seriosa, del Joe.

Trobo molt interessant aquesta escena, perquè crec que m'havia quedat massa influenciat en el punt de vista de l'Ethel sobre la Maire (una noia tímida de Beauxbatons que no val gaire), però realment, té molta força i molta ràbia a dins que l'empeny endavant. I està molt, molt ben escrit -- les reflexions internes de la Maire també m'han agradat molt. (Per exemple, "(...)no puc evitar notar tota l'escalfor de la seva presència. Sabeu aquelles persones que, per alguna raó, quan les tens a prop, les notes? Com si tinguessin una presència més poderosa que la resta de la humanitat.")

Tinc moltes ganes que arribi el següent capítol de la Maire!

Cass
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore

Avatar de l’usuari
Mercè Granger
Alumne/a de 4t
Alumne/a de 4t
Entrades: 119
Membre des de: dv. oct. 25, 2013 10:47 pm

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: Mercè Granger »

Holi :heart:

Amb la represa de Cróniques i tots els plans que he anat fent per la Nina (i les trames que tenim la slytherin crew preparades) m'he anat engrescant i ha acabat sortint aquesta 'mini' escena. Sé que hi ha mini-incoherències, però tampoc no són tan grans i és Behind the Scenes! Crec que en general no em desagrada del tot i em feina ganes compartir-la :think:

Espero que us agradi moltmoltmolt :hug:

Disclaimers: Sé que l'encanteri del treball de la Darling ha de ser curatiu xd Per alguna raó el meu cervell ho va decidir ignorar i gronxar-se i la veritat és que m'agradava com donava peu a tota la història i no vaig trobar una altra excusa que em convences tant. És un Behing the Scenes, mira xd. El Verd de París és un pigment molt tòxic però que als impressionistes els flipava; s'ha apuntat que va contribuir a la ceguera de Monet (això Google, si teniu curiositat, segur que us ho explica millor que jo). I segurament les pàgines dels llibres de Hogwarts no siguin del tot blanques però tot sigui a favor de la fantasia. No sigueu massa estrictes amb jo, porfi :pray:

Verd de París, carmesí, marbre

—Fem Colovaria? —em proposa l’Eric.

Alço la vista, innecessàriament, doncs ja he decidit la meva resposta. El veredicte és clar: un encanteri massa fàcil. Em mossego la llengua per no deixar anar cap comentari mordaç sobre que potser ell, en qualitat de Hufflepuff, no pot aspirar a més, però jo sí. És un Earl. Els Earl son part del selecte grup el qual podem catalogar com ‘amics’. Suposo. M’ho han dit enèsimes vegades: darrere tanta repetició hi deu haver certa veritat.

L’Eric i jo seguim buscant encanteris pel treball de la Darling. Episkey, Brackium emendo… Progressivament, les lletres comencen a ballar. Adopten ritmes frenètics que ja son impossible de seguir. Exasperada, m’aguanto el cap amb el braç; estic cansada. Exhausta, precisaré. Fa una hora que estem aquí i no s’ha materialitzat, encara, cap progrés. Estic perdent temps i noto que l’Eric comparteix aquesta mateixa sensació. El veig sospirar, fart. Malgrat que ha intentat dissimular-ho, ho he captat. Està fart de jo?

Ell també?

—Per què has proposat Colovaria?

—És molt visual i, segons l’objecte que triem, pot ser espectacular —Encongeix l’espatlla.

Colovaria.

La portada del llibre de l’Eric passa de carmesí a verd maragda. Somriu i jo l’imito. Potser l’allargo una mica més de l'estrictament necessari, però últimament no tinc gaires motius per fer-ho. No espero massa temps en retornar la portada al seu to original: segurament, si Madame Prince ho descobrís, acarreraria conseqüències nefastes. I jo no em penso quedar a descobrir-les. Massa problemes tinc, ja.

A la nit, torno a pensar en l’encanteri. He vist a la mama usar-lo per camuflar les canes que a vegades li sorgeixen. Ha estat anys perfeccionant tots els encanteris que calguin per potenciar-se. A jo ja m’agradaria canviar una llarga col·lecció de coses, però, crec, els meus cabells no hi estan inclosos. Si m’apuntés a jo mateixa, canviaria alguna cosa? Podria passar a ser d’un color més atractiu, un que no cansés la gent? Tothom té un color intrínsec a la seva persona? Quin és el meu?


El color verd és tot el que veig quan estic fent voltes, sola, pel camp de Quidditch. En ocasions normals, repelo la suor. Però ara, n’estic tota coberta i segueixo entrenant. Tot i que sé que el que em regalima dels ulls no és suor, precisament. Me'ls rento com puc, sense baixar de l’escombra. Avui encara no he entrenat suficient, no he cremat gaires calories.

Em pinto els llavis de roig carmesí. A la mama no li agrada aquest color, diu que no és apropiat per una senyoreta. Però el papa deia que estava maca… M’agrada maquillar-me. O potser seria més adient dir que m’agradava, en passat. Abans gaudia de passar-me hores arreglant-me: no, aquesta base és massa clara; no, aquest to no acaba de casar del tot amb els teus ulls; sí, aquest il·luminador et realça els trets. Ara, és una necessitat; com dormir, com respirar. Me n’adono quan he de matinar per passar-me una hora retocant-me; quan a vegades no m’agrada el resultat i esclato en plors. En aquells moments, desitjo fotre un cop de puny tan fort que rompi el mirall. Penso que, si deixés d’existir el mirall, potser els problemes amainarien. Però no tinc suficient força per trencar-lo.

Les pàgines del llibre de Transfiguració són blanques. Visualitzo la meva ment del mateix color, inhòspita d’idees i inspiració. És similar, així, al pergamí que tinc davant meu. No ho hauria d’estar: el seu estat hauria de correspondre al d’un emplenant amb una lletra elegant i maca, digne dels continguts de l’escrit. Una redacció que fes que la professora Papilio perdés la cara d’estirada que sempre porta i, fins i tot, escopís el caramel d’anís. Però no sóc capaç d’escriure-la.

Les maragdes del rellotge em persegueixen acusatoriament. Criden: ‘Podríem ser més, podríem mirar-nos les altres cases des de molt, molt amunt… però no ho fem, i és culpa teva’. Estiro a la Cece per fugir ràpidament d’allà. Ja ho sé, que hauria de millorar les meves notes. Tot per davall de l’excel·lent no val. I ho intento. Juro que ho intento, però sembla que intentar-ho no és suficient. Somric escoltant les acusacions que fa la Circe a certs professors: ‘És inadmissible. Tenen una preferència per la púrria. A aquestes els hi posem un excel·lent per òrfenes… Mala sort si els teus pares no t’estimen, nena. Com t’expliques que la meva cosina aprovi? Ja se’n penediran, ja...’.

El roig és el color de la sang. A casa meva sempre s’ha predicat que la sang és més espessa que l’aigua. Però sembla que al meu pare se li va oblidar, o, potser, mai no ho va aprendre. No hi veig, sinó, cap altra explicació al lloc buit a la taula de la cuina, que tantes vegades m’ha colpit aquest estiu. Qui pot ser tan encisador per aconseguir que un home decent ho deixi tot enrere? Malgrat estar curullat de privilegis, com si fos un rei, renunciar a tot i acceptar caure de cop a simple servent… Algun dia arribaré jo a ser així, suficient perquè algú accepti voluntàriament a una degradació de tal mida tan sols per no perdre’m? Juro que intento convertir-me en algú així.

Blanc, com ho és la porcellana, i els plats n’estan fets. Fa temps que no els veig completament blancs, però, i en certa manera això em fa sentir orgullosa. Aquests mesos he après a esmicolar el menjar, distribuir-lo de manera que sembli que he menjat més del que ho he fet. Espero que la mama, a casa, se senti orgullosa. Sempre em diu que sóc de constitució gran i que no hauria de menjar tant. Quan agafo una cullerada de pastís, els ulls de la mare es materialitzen davant meu. Em mira amb reprovació, em crida que no agafi un altre bombó, que, encara que he intentat anar-hi d’amagat i no fer soroll, m’ha trobat. Però el papa, que li deia que es calmés i no martiritzés a la nena, no apareix al seu costat.

El verd predomina en el retrat de Merwyn el Malvat. Els quatre comencem a parlar dels quadres. El Jack ens explica que els pintors muggles utilitzaven un verd similar per les seves obres, però que era extremadament tòxic. La Cece respon: ‘Són clarament inferiors, s’ha de ser inútil. Aquest pigment els feia un favor, enverinant-los’. Ric la seva gràcia —els muggles són clarament inferiors— mentre l'Ethel ens fa cinc sickles d'un llibre de verins que va trobar per la biblioteca, però estic absorta. El comentari del Jack ha sembrat dubte en mi. I si jo també tinc alguna cosa dins que és tòxica pels altres? Potser la mare abans no era així, jo l’he convertida en el que és. El pare se’n va adonar i va marxar: era la seva única opció. El Jack sempre actua de manera rara perquè ho ha descobert i no sap com allunyar-se. L’Ethel ha llegit sobre el tema i ja ha fermat caps, o si no ha arribat el dia encara, poc falta. La Cece, al final, també ho farà.

Diuen que el vermell és el color de l’amor. Em pregunto si algú m’estimarà en vermell, amb passió i, potser, sincerament. Però no m’agrada relacionar el color vermell amb l’amor. M’autoenganyaria si digués que desconec el perquè. Concedir al roig la significació de l’amor seria endinsar-me encara més a aquest pou en el que no sé com m’hi he ficat i només sé que anhelo sortir-ne. Odio quan, durant el sopar, les mirades es desvien cap a la taula de Gryffindor i sóc plenament conscient que estic cercant algú en específic. Els meus ulls sempre cauen en el blau dels seus, i per molt que ho intento, no puc evitar-ho. Sé que no és amor, sé que tinc mil opcions millors, però és un d’aquells desitjos que arrelen dins teu i no saps com aturar-ne el creixement. I no posseeixo cap destral per eliminar-lo.

El blanc em recorda a les escultures muggles. M’han dit que sóc freda com elles. Són un plaer culpable, les escultures: m’agrada mirar-ne alguna, a vegades. Em vaig comprar un llibre d’escultura muggle: va ser una experiència singular —ho diré així—, aventurar-me pels carrers de Londres. Envoltada de gent tan diferent de mi, estranyament, no em vaig sentir tan descol·locada com esperava. Ningú no em coneixia, era anònima. Aquell moment va ser blanc: de tranquil·litat, d’alleugeriment, d’assossec; de puresa. Però aviat es va pervertir, es va tornar gris: sentia vergonya dels meus sentiments. No se’m feia insuportable estar rodejada d'éssers menyspreables, i em demano si això m’atorga la mateixa categoria que ells.

El verd és el color d’Slytherin. És ambició. Suposo que en tinc. Tinc plans, objectius. Però no els aconsegueixo dur a terme.

El roig és el color d’un dels meus vestits preferits. Després que el papa se n'anés, quan me’l vaig voler posar, no hi vaig cabre. L’he desterrat del meu vestuari, tenir-lo prop del meu camp visual em punyia com una ferida oberta.

El blanc és el color del marbre. El material de les meves escultures preferides. M’agrada mirar-les perquè sé que mai no canviaran l’expressió, podran mantenir la màscara durant l’eternitat. Les admiro: jo no crec que pugui.

Verd. Roig. Blanc.

Blanc. Roig. Verd.

Són aquests els colors que jo desprenc?

Podria ser groga? És un color alegre. Rosa? Evoca a la feminitat. Blava? Implica saviesa.

Em llevo i vaig al bany. Em demano si el mareig que sento de sobte és una mena de premonició: el meu cos m’avisa que no ho faci. Em veig obligada a arrepenjar-me sobre la pica mentre m’enfronto al meu arxienemic: el mirall. M’he de recordar que la noia pàl·lida que està a l’altra banda sóc jo. Costa, però em pareix veure al seu somriure certa malicia. Alguna cosa em diu que és capaç de cometre fets espantosos que jo desconec. De fer molt, molt de mal. De tenyir el món del mateix color que ara hi té els ulls.

Per primera vegada en molt de temps, m’encaro amb ella. Ens mirem als ulls. Però, covarda de mi, de no puc estar-m’hi gaire temps fins que alço la vareta i poso distància entre les dues. La vareta ens apunta al pit.

Colovaria.
"We've all got both light and dark inside us. What matters is the part we choose to act on...that's who we really are"
Imatge

Avatar de l’usuari
marta_ginny
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 443
Membre des de: ds. jul. 14, 2007 1:00 pm
Rang: Ravenpuff
Ubicació: Asteroide B-612

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: marta_ginny »

Mercè, brutal és poc!

Quin viatge per la ment de la Nina... crec que ens dona una idea molt més definida de com és ella i per què, i ens ajuda a entendre-la tot i que no estiguem d'acord amb els seus valors. Jo diria que a Hogwarts podríem muntar un grup de suport, a aquest pas...

M'ha encantat com has descrit els seus pensaments i com li anaven d'una cosa a l'altra, amb les seves preocupacions, que anava intentant combinar amb la feina diària sense gaire èxit. Ho trobo molt realista, això dels pensaments intrusius que no et deixen concentrar-te en el que fas, i em quadra molt en un personatge com ella. I no passa res que hagis canviat el tema de l'encanteri, perquè t'ha donat peu a una reflexió dels colors molt, molt interessant. (A banda d'això, ja sabem que això dels colors és un tema que ens agrada, per aquí...)

Bufa, que m'ha agradat molt tot, tu! El redactat, la definició del personatge, les intervencions dels altres, el que passava, el significat que dones a tot... un èxit!

Quines ganes de llegir més coses!
They're supposed to be, you blithering idiot! Now go and do something constructive. Find Peeves! ...Yes, Peeves... Haven't you been complaining about him for a quarter of a century?

La Crida d'Avalon
http://www.harrypottercat.cat/mostra.php?titol=824

Avatar de l’usuari
hermione potter
Alumne/a de 7è
Alumne/a de 7è
Entrades: 299
Membre des de: dl. març 26, 2012 1:31 pm
Rang: Gryffindor
Ubicació: Algun lloc del món màgic

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: hermione potter »

Mercè! Ara ja et puc comentar com cal l'escena xD

Quina bola de pensaments més grans que té la Nina. Hi ha hagut moments que m'han encongit el cor. Té una situació familiar que no l'afavoreix gens. Quina mare! I el pare missing. La noia porta una gran càrrega a l'esquena que no vol explicar a ningú.

Jugar amb els colors d'aquesta manera com ho has fet m'ha agradat molt. Ho he trobat molt original i encertat. La manera com es descriu i com es menysprea m'ha impressionat moltíssim. És increïble la de voltes que ens pot arribar a fer el cap per certs factors externs que ens condicionen...

T'he de dir que m'ha matat veure com mirava la taula de Gryffindor. I acabar apuntant-se amb la vareta... Bua, tota una muntanya russa!

Felicitats, de debò, brutalíssim! La Nina da que pensar :think:
Has de saber, que qui ens estima no ens abandona mai.
Imatge
Imatge

Avatar de l’usuari
Cass Ross
3r Orde de Merlí
3r Orde de Merlí
Entrades: 487
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm
Ubicació: Departament de Misteris

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: Cass Ross »

És molt potent, aquesta escena! M'agrada molt, molt, haver-nos pogut posar dins de la ment de la Nina. Ho has fet genial, anar enfilant a través dels colors les seves inseguretats, els seus dubtes, les seves pors. Les metàfores estan molt ben trobades, i les comparacions que fas. Realment, el tema del pare l'ha marcat moltíssim per moltes bandes diferents: la pressió de la mare, el buit que deixa, i la situació social que tot això comporta. M'ha agradat moltíssim poder-la coneixer més, en aquesta fila de pensaments intrussius i constants. M'ha impressionat molt com de tèrbol és el seu món interior, perquè per fora sembla molt més recomposta. Pobra.

Hi ha un parell de coses que m'ha sorprès: en relació al pare, comentes el buit de la taula de la cuina. És que menjaven a la cuina, els Bellamy? És on fan els àpats? I al principi, diu que no té prou força per trencar el mirall... No cal fer força física, ho hagués pogut fer amb un encanteri!

M'ha fet gràcia que al principi aparegués l'Eric, i sóc molt fan de l'Ethel i el llibre de verins haha.

Felicitats per aquesta escena! Està molt currada i és molt, molt potent.
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore

Avatar de l’usuari
marta_ginny
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 443
Membre des de: ds. jul. 14, 2007 1:00 pm
Rang: Ravenpuff
Ubicació: Asteroide B-612

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: marta_ginny »

Hola hola!

Volia escriure alguna escena del Billy per practicar una mica, que em toca molt aviat, i quan he obert la carpeta de la ff comunitària m'he trobat aquesta escena de la Maire que vaig modificar per última vegada el 10 de juliol... en aquell moment no pensava penjar-la, però he trobat que no estava tan malament i que, per ser de la Maire, era bastant graciosa, o sigui que mira, aquí la teniu!

És una mini-escena que vaig escriure en el moment en què vaig decidir que la Maire tenia un crush amb en Joe, i volia investigar una mica exactament com se sentiria ella i com ho portaria. Això va ser abans de crear el drama del Flynn, llavors ja vaig passar la meva atenció a un altre tema hahaha Primer no la volia penjar perquè l'altra que vaig escriure ja era Joe-Maire i no volia que fos repetitiu, però he pensat que potser podia ser-li útil a algú :nose i fa gràcia veure la Maire així, la veritat, menys drama hahaha

No li he passat a ningú dels altres personatges que surten (Edwin, Erin, Joe) perquè surten poquet i només és una escena curta que no té gaire importància, però si veieu qualsevol cosa que no funcioni, ho edito!

Espero que us agradi!



Persuasió o com no estudiar per un examen

Vaig fent glops de te distretament mentre resumeixo el llibre en un pergamí. Ja sé que el Gran Saló no és el millor lloc per estudiar, però sempre m'ha agradat tenir alguna cosa de fons. A casa, sempre em poso música. Aquí, no tinc gaires més opcions. L'únic que he de vigilar és de no tacar res, però tampoc no seria la primera vegada que els meus llibres de text fan olor de te i tenen una pàgina sospitosament marronosa.
Poso punt i final al resum dels mitjans de transport muggles i me'l miro amb satisfacció. Ningú més no és capaç de desxifrar els meus resums, plens de fletxes i símbols, però tenen tota la informació que necessito ordenada de la millor manera per poder-la memoritzar amb rapidesa. La mirada se'm desvia cap a un punt més enllà i torno a baixar-la amb rapidesa quan m'adono d'on mirava.
D'acord, tinc un problema. Ja faria deu minuts que hauria acabat aquest resum si no fos perquè la vista se me'n va cap a la taula de Gryffindor cada dos per tres, on en Joe Connors riu amb els seus amics populars. Segur que són la mar de divertits...
Sospiro perquè sé que he caigut en els seus encants de quatre potes i ja no hi puc fer res. És que a veure, qui em manava a mi ficar-me en aquests merders? Com si no veiés el tipus de gent amb qui es relaciona... els seus amics, la gent més guai del món, i totes les noies a qui fa cas (que no són ni de bon tros totes les que se li acosten), tan diferents de mi... Però bé, suposo que em tocarà mirar-m'ho tot més de lluny. No passa res, tot i que sé que em serà un estorb i voldria evitar fer el ridícul altre cop, com al camp de Quidditch, que no sabia parlar.
Em torno a concentrar en el resum i m'adono que tinc públic. L'Edwin se m'ha anat acostant a poc a poc pel banc, i està analitzant els meus apunts amb les celles arrufades.
—Si no fos perquè faig classe de Runes Antigues i ho reconeixeria, diria que estàs planejant algun tipus de ritual ancestral per cremar l'escola.
Em poso a riure i li senyalo un dibuixet de dues línies que es repeteix diverses vegades.
—És el resum per l'examen de Muggleologia, però no te n'allunyes tant! Mira, si t'hi fixes, cada vegada que parlo d'una persona poso la runa que representa l'ésser humà. També faig servir símbols de lògica, amb totes les fletxes, i després... aquesta runa d'aquí vol dir evolució, i la faig servir quan vull dir que una cosa es converteix en una altra. La coneixies?
M'agafa el pergamí per mirar-la bé i veig com ressegueix els traços amb la mirada. Mentrestant, aprofito per fer una llambregada a la taula de Gryffindor, on en Joe Connors conversa amb una noia de Hufflepuff acabada d'arribar mentre els seus amics s'han allunyat per deixar-los espai. Ells, també, sembla que riuen. Com és, que jo no tinc gràcia?
—Em deixes un tros de pergamí i la ploma? —li allargo i es torna a mirar la runa—. En quin ordre fas els traços?
Però bé que el vaig fer riure, en Joe, l'altre dia...
—Es comença pel mig, fixa't que aquest traç diagonal funciona com a base, i es construeix a partir d'aquí, primer a l'esquerra i després a la dreta, i es ramifica com les branques d'un arbre.
Assenteix amb el cap i es posa a la feina, i somric quan veig que ho agafa a la primera. És una de les persones més intel·ligents que he conegut mai, l'Edwin.
—Perfecte! A mi em va costar més, agafar-lo —li dic, tot i que no és veritat.
—Bestieses. A Beauxbatons fèieu Runes Antigues des de primer, oi? Segur que devíeu tenir un bon professor, es nota que en saps molt.
—Si vols algun dia et puc deixar els meus llibres perquè els fullegis, vaig demanar als meus pares que me'ls enviessin per repassar les runes que encara no hem fet.
—Oh, m'ho deixaries? —fa amb els ulls brillants.
—Sé que tu no els faràs malbé i ara mateix no els faig servir. Després de sopar, quan pugi a la Sala Comuna, te'ls puc baixar de l'habitació.
—Moltes gràcies, doncs!
Marxa sense dir res més i ja no em sorprenc, perquè sé que l'Edwin ja ho fa, això. És una persona que no em costa de tractar, tot i que tinc la sensació que els Ravenclaw que em troben "interessant" és com si em veiessin com una peça de museu. Les peces de museu interessants les vas a veure, les admires, però no te'n fas amiga, i quan es fa de nit i el museu tanca es queden soles.
Em permeto cedir a l'impuls de tornar a mirar a la taula de Gryffindor, una última vegada abans de seguir estudiant, i veig que en Joe s'aixeca, suposo que per marxar amb la Hufflepuff de les rialletes. Millor, si marxa, em tranquil·litza pensar que no em distrauré més, i també em tranquil·litza veure com mira la noia de Hufflepuff, perquè sé que, si en algun moment jo li cridés l'atenció, seria perquè soc la novetat, i seria una cosa vista i no vista, i jo això no ho vull, o sigui que m'acomodo en la meva lògica infal·lible que em diu que és impossible que passi res de res. Com un refredat, que molesta sense dominar la teva vida, ja em passarà.
Em disposo a estudiar quan noto que algú s'asseu davant meu i veig que és l'Erin. Li somric, perquè tot i que sembla que no podré estudiar de cap de les maneres, és impossible estar de mal humor amb l'Erin al voltant; i, de fet, soc jo, que he decidit venir a estudiar al Gran Saló.
—Maire, com estàs?
—Doncs bé, com sempre. Intentant memoritzar els mitjans de transport muggles.
—No sé com et pots concentrar, entre tant de xivarri...
—Quan està tot en silenci qualsevol cosa em distreu, en canvi, aquí, amb tot el moviment, se'm fa més fàcil. És una mica estrany...
—I ara, cadascú funciona d'una manera diferent! Si vols puc preguntar-te'ls, quan t'ho sàpigues, que això ho tinc controlat.
Vam funcionar tan bé treballant juntes pel treball de la professora Darling que m'alegra moltíssim que s'ofereixi.
—Oh, ho faries? Moltes gràcies! Ja saps que si necessites ajuda en res m'ho pots demanar, també...
Es queda un moment mirant-me i em somriu.
—De fet, venia a proposar-te una cosa. Ja saps que aviat anem a Hogsmeade... L'Agatha i la Chris insisteixen que volen anar al Cap del Senglar, i ens preguntàvem si t'hi volies afegir. Ja sé que l'última vegada que vas venir amb tota la colla no va acabar gaire bé, però...
A la mussolerissa fins a dalt de defecacions, així va acabar.
—Ai, Erin, moltes gràcies, però la veritat és que no comptava anar a Hogsmeade, volia quedar-me aquí a estudiar i practicar Quidditch.
—Però Maire, no et cal estudiar gens, i ja entrenes cada setmana, a Hogsmeade no s'hi pot anar gaire sovint!
La veritat és que m'agradava la idea que el castell quedés bastant buit i pogués respirar una mica jo sola... ja li he dit a la Noa, de fet, que no l'acompanyaria, aquest cop. M'imagino allà al mig, amb ells, com una més, i ho vull tant que em fa mal, però m'obligo a ser realista i sé que en algun moment faria el ridícul, i que s'adonarien que en realitat no em volen allà, i jo no vull que la gent vulgui estar amb mi per pena. Si és per pena, ja estic bé sola, que és el que em toca.
—T'ho agraeixo molt, de veritat, però és que ja he reservat el camp, i...
—Va, Maire, no et facis pregar, que ens ho passarem bé! Ai, mira... Joe! —diu, i estic a punt d'ennuegar-me amb el te quan m'adono que és just darrere meu, parlant amb en Drake—. Joe, ajuda'm a convèncer la Maire, que diu que no vol venir amb nosaltres a Hogsmeade aquest dissabte.
Vull desmaiar-me aquí mateix quan en Joe s'asseu al meu costat, massa a prop per la meva necessitat d'espai vital, però em quedo paralitzada al lloc amb cara de pòquer. D'acord, calma, aquí no passa res, si una cosa sé fer és mantenir una cara impassible per amagar què penso.
—Això sí que és una estupidesa. I quin millor pla podries tenir que gaudir de la nostra companyia? —diu amb un somriure. No el somriure de veritat, sinó el gros, el que no li arriba als ulls.
—Es veu que ha d'estudiar i entrenar Quidditch aquí, tota sola, com si no fos de les millors de la classe en els dos mesos que porta aquí.
—És que tenim exàmens... i partit...
—Que has d'entrenar, dius? Crec que vas bastant sobrada, també, en aquest sentit, que em vas fer córrer, l'altre dia, al camp de Quidditch... —noto la mirada interrogant de l'Erin a sobre, amb les celles alçades, tot i que no la miro perquè em fa por tornar-me del color de la remolatxa (el tomàquet fa estona que l'hem passat)—. Si alguna de vosaltres diu a la Benford que vaig fent compliments als jugadors dels altres equips ho negaré rotundament.
El miro de cua d'ull i, per un segon, soc capaç de distingir el somriure de veritat, el que li arriba als ulls, i m'adono que aquesta cosa que m'ha agafat no marxarà tan de pressa com em pensava.
—No li pots dir que no a en Joe, Maire, no després del que t'acaba de dir. No se sent gaire sovint, això! —fa l'Erin, amb un to de veu que delata que s'ho està passant la mar de bé amb aquesta sessió de tortura de què soc víctima.
—Això, això, Maire, si pots enviar bales a l'altra punta del camp amb els ulls tancats pots permetre't descansar un dia i venir a passar-t'ho bé amb nosaltres —diu, mirant-me fixament.
Ajuda.
—Suposo que per un dia puc fer una excepció... —dic, fent adéu a la quietud del castell—. Però a canvi em deixeu perquè pugui estudiar.
—Fet, fet! —diu en Joe, aixecant-se de pressa, i puc respirar una mica—. Marxem abans no canviïs d'opinió!
L'Erin també s'aixeca i mira en la direcció que ha marxat en Joe mentre jo faig un esforç per concentrar la mirada en el tros de pergamí que tinc davant, amb la mateixa expressió impassible que he estat capaç de mantenir però, evidentment, tota vermella.
—Que no t'espanti, en Joe. Té més capes del que sembla. Que vagi bé l'estudi!
—Gràcies...
I així, com si res, ja torno a estar sola. Respiro profundament unes quantes vegades, intentant regularitzar totes les funcions vitals.
Em sembla que em costarà una mica, estudiar per aquest examen.
They're supposed to be, you blithering idiot! Now go and do something constructive. Find Peeves! ...Yes, Peeves... Haven't you been complaining about him for a quarter of a century?

La Crida d'Avalon
http://www.harrypottercat.cat/mostra.php?titol=824

Avatar de l’usuari
Arwen Black
Treballador/a de la conselleria
Treballador/a de la conselleria
Entrades: 365
Membre des de: dv. set. 03, 2010 1:50 am
Rang: Dels que tenen mapes per cicat
Ubicació: Desubicada. Sí, falta "rius" i no vull que falti... riure

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: Arwen Black »

Aiii m'ha encantat!

He començat a copiar text aquí: "els seus amics s'han allunyat per deixar-los espai. Ells, també, sembla que riuen. Com és, que jo no tinc gràcia?" que m'ha fet riure, i després hi han hagut tantes frases que m'han agradat que he decidit memoritzar-les per comentar-te-les però a mesura que en venien de noves se m'oblidaven les antigues... si tingués la memòria de la Maire o l'Edwin... potser m'hauria de fer un esquema :wink:

M'ha agradat molt molt, se't dona molt bé posar-te en la pell de la Maire, queda molt real, com quan ha pensat que no volia anar a Hogsmeade perquè acabaria fent el ridícul...

I m'he sentit molt d'acord amb ella amb això que quan casi tothom marxa a Hogsmeade li encanta la quietud de l'escola... a mi m'encantava quedar-me a l'escola per la tarda, quan ja no hi havia gent, quan havia d'anar a les reunions del consell escolar. Em sentia estranyament bé i molt en calma.

En fiii que ara et toca escriure alguna escena del Billy jijij, que aquesta la vas escriure fa temps, si ho he entès bé! És broma és broma, em dono per satisfeta amb aquesta escena ^^
"No serveix de re preocupar-se. El que hagi de venir, vindrà, i ja ens ho trobarem quan arribi" Hagrid

Avatar de l’usuari
Cass Ross
3r Orde de Merlí
3r Orde de Merlí
Entrades: 487
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm
Ubicació: Departament de Misteris

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: Cass Ross »

M'ha agradat moltíssim, aquesta escena, Marta!

Per una banda, el remolí de pensaments interns de la Maire, que sempre s'infravalora, la pobra. I tot el tema de les miradetes que fa al Joe... A veure com evoluciona. Et queda un personatge molt real, amb molta profunditat. Tinc moltes ganes que toqui ja un capítol seu ^^ L'aparició de l'Edwin també m'ha agradat molt, així com la relació que tenen tots dos.

"És una persona que no em costa de tractar, tot i que tinc la sensació que els Ravenclaw que em troben "interessant" és com si em veiessin com una peça de museu. Les peces de museu interessants les vas a veure, les admires, però no te'n fas amiga, i quan es fa de nit i el museu tanca es queden soles." Ostres, quina metàfora! Molt xula. I m'agradaria hostiar la Maire per pensar tant poc d'ella mateixa... Quin greu que no es portin gaire bé amb l'Ethel, perquè a mi m'agradaria ajudar-la.

Ai, em pensava que es tornarien a parlar amb el Joe (em sembla que ja vas penjar un BTS així, de quidditch, oi?, que em va agradar molt). Però aquests comentaris de l'Erin els trobo molt encertats. Tinc tantes ganes de ship! hahahah
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore

Avatar de l’usuari
Cass Ross
3r Orde de Merlí
3r Orde de Merlí
Entrades: 487
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm
Ubicació: Departament de Misteris

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: Cass Ross »

Hola!

Penso aquest BTS avui, perquè en el darrer capítol del Billy, ell menciona el treball que va tenir amb l'Ethel. I jo tenia una escena, sobre això! Però que en el seu moment, en el capítol de l'Ethel, no havia pogut incloure-la perquè fallava cronològicament. Està ambientat una setmana abans del capítol de l'Ethel on ella explota. Gaudiu! (I gràcies a la Marta per les correccions gramaticals ^^)

----------

COM ORGANITZAR UN TREBALL AMB EL SWIFT

Començo a esmorzar quan arriben els mussols, i veig que n’arriba un per a mi amb el Periòdic Profètic. M’aguanto la respiració mentre la criatura amb plomes em deixa el diari al davant, i el netejo amb el tovalló abans de fullejar-lo. Quan acabo la secció internacional, veig que l’Eric s’aixeca de la taula amb una companya seva de residència. No sé si és la sang de fang o la mestissa, no he parat mai gaire atenció als Hufflepuff, perquè no destaquen en res. Miro la seva taula i no hi sé veure el Swift, així que m’aixeco, i em dirigeixo cap al meu germà.

―Eric!

Aconsegueixo atrapar-lo just quan hem sortit del Gran Saló. Les portes estan obertes, i hi van entrant i sortint els estudiants que van tard o que ja han acabat.

―Hola, Ethel ―em diu amb un somriure―. Què tal?

La noia Hufflepuff s’espera al seu costat. Porta una revista a les mans, i la fotografia no es mou. Muggle. Fora, fora. Li sostinc la mirada, com si volgués que desaparegués, però ella no se’n va.

―Te’n pots anar? Vull parlar amb el meu germà a soles.

―Ethel... ―mig protesta l’Eric.

―Ja parlarem després, Eric ―diu l’altra abans de marxar.

―I doncs, què vols? A part de saludar el teu estimat germà.

―Li pots dir al Swift que a l’espero a la biblioteca avui a les quatre? ―vaig directa al gra.

―Amb una condició. ―Aixeco una cella, a l’expectativa.― Somriu.

Si es pensa que és l’únic que sap jugar. Li ensenyo les dents, com si fos una amenaça. Ell riu.

―D’acord, però per què no li dius tu? El veuràs a Pocions. I a Transfiguració.

No, gràcies, penso, tot fent una petita ganyota. Intento tornar a la meva cara neutra. No vull imaginar-me que m’acosto al Swift, i ell fa explotar una marmita. I a Transfiguració, tinc coses més importants a fer, que parlar amb el Swift.

―És possible que hi vagi sense aquella cosa?

―El Brúixola? ―Fa veure que s’ho pensa.― Si vols que arribi a l’hora, no ho crec.

Sospiro.

―D’acord. Ens veiem a classe, he de passar a buscar els llibres a la Sala Comuna.

―Adéu, Ethel. I si mai vols parlar amb mi, ja saps on sóc, eh.

Faig girar els ulls. Tindria converses més llargues amb el meu germà si no tingués per objectiu a la vida fer-me la punyeta. O posar-se dramàtic. Però en el fons me l'estimo molt. I ell ho sap. Li faig un mig somriure i em giro, que he d'anar a buscar els llibres.

―Digues-li al Swift que arribi puntual o no es presenti! ―li dic amb un crit, quan ja estic uns metres enllà.



A dos quarts de quatre ja sóc a la biblioteca. Com que ja he fet els deures de la setmana durant el cap de setmana, em començo a preparar els horaris per dur el curs al dia. Que aquest any hi ha els GNOM, com ens ha recordat la professora Papilio avui a classe, i com ens ho recorden tots els altres professors. (Excepte la Woolgather, que dubto que sàpiga de quin curs som. I el Binns, que no té concepte del pas del temps.)

Sento de lluny les campanes de les quatre i, evidentment, el Swift no arriba. Li hauria d’haver dit a un quart de quatre, ara li he donat temps perquè es perdi. Miro el meu horari ja fet, satisfeta. Amb el pasi de regal de la Noa, que és dels millors regals que em podrien haver fet mai (i aquesta vegada, legal!) començo a treure els llibres pel treball de transfiguració. Sort que a ningú no li ha tocat el mateix encanteri que a nosaltres.

Em torno a asseure a la taula. Són gairebé dos quarts de cinc. Si escric el treball jo sola quedarà més bé, però la Papilio ho veurà d’una hora lluny. Sospiro. Potser la Nina té raó, quan diu que els Hufflepuff són inútils ―amb excepcions honorables. Quan ja tinc tot el treball organitzat i les lectures apilades a la taula seguint aquest ordre, sento de lluny com el Swift arriba.

―Hola! Ethel. Perdona, eh. ―Despentinat de mala manera, amb aquella criatura entre els cabells, se’m planta al davant. Està esbufegant i no porta ni cartera ni llibres ni tinter.― És que m’he desviat una mica, i m’he trobat l’Edwin, i m’ha ensenyat el seu experiment ―maleït sigui―, i després l’Agatha que havia de parlar amb mi, i després sort que m’he trobat l’Eric, que m’ho ha recordat.

L’ignoro. Com es pot xerrar tant en una biblioteca? Ni Madame Pince ni el senyor Greypowder són a la vista, per Merlí. L’últim que em falta és que m’arruïni la reputació a la biblioteca, aquest sapastre. El tracte del silenci funciona, perquè el Swift se centra tot sol i mira la taula on som.

―Uau, quants llibres!

―Sí, tinc contactes, saps? ―el passi m’ha anat molt bé per la Secció Prohibida―. En fi, he planificat el treball ―li ensenyo la llista―. Comencem amb els llibres. Saps llegir?
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore

Avatar de l’usuari
Agatha Black
Membre del Wizengamot
Membre del Wizengamot
Entrades: 662
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
Rang: Gryffindor. Res més a afegir.

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: Agatha Black »

Ohhhh que xulo!

No sé com l'aguanta, l'Eric, de veritat XD O sigui, el va buscar només per demanar-li favors i donar-li ordres i a més a més "en privat" perquè no vol els seus amics "intol·lerables" per allà. :boig: I l'Eric encara li demana que somrigui, a canvia, tot ho fa pensant en ella! Espero que de tant en tant tingui algun detall amb ell, pobret! :cabrejat:

I eviedentment que en Billy s'ha perdut pel camí tres vegades! Hahahahaha. M'ha agradat molt l'escena, (especialment el "saps llegir?" XD) però m'agradaria encara més veure'ls interactuar durant el treball, perquè l'Ethel es deu posar dels nervis escridassant-los, si és que no se'n va diractament! Hhahahahaha, aaaaaaai Billy, amb lo adorable que és!

Ha estat una escena maca i divertida! gràcies per penjar-la!
Imatge

Avatar de l’usuari
marta_ginny
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 443
Membre des de: ds. jul. 14, 2007 1:00 pm
Rang: Ravenpuff
Ubicació: Asteroide B-612

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: marta_ginny »

Aaaai Cass, se m'ha fet curtíssima! Més, en volem més!

Cada vegada que llegeixo el fil de pensament de l'Ethel em sorprenen alguns comentaris que fa. Ja sabem com és, però d'alguna manera és com que te n'oblides i llavors... pam! "No sé si és la sang de fang o la mestissa" uau, Ethel, uau. Sort que ella es fixava més en la intel·ligència de cadascú hahaha Al final encara tindrà una cosa en comú amb el Billy... no sap com es diuen la meitat dels seus companys de classe!

M'agrada molt la relació entre els dos germans, i tinc ganes de llegir-ne més coses (sort que aviat ve el capítol de l'Eric! i si no sempre tindrem els bts huhuhu). Tinc moltíssima curiositat per com avançaran les trames de tots dos. L'Eric suposo que aviat ho veurem, estic segura que amb el que hi estàs treballant tindrà una trama fantàstica, i l'Ethel sembla que haurem d'esperar més, però amb els comentaris que has fet... dir que hi ha hype és dir poc!

La frase final "Saps llegir?" hahahahhaha m'has matat! De fet és interessant, perquè als 11 anys hi ha gent que encara no llegeix gaire bé, i a Hogwarts no els ajuden pas...

M'ha agradat molt, enhorabona! Moltes ganes de llegir-ne més!
They're supposed to be, you blithering idiot! Now go and do something constructive. Find Peeves! ...Yes, Peeves... Haven't you been complaining about him for a quarter of a century?

La Crida d'Avalon
http://www.harrypottercat.cat/mostra.php?titol=824

Respon