Observació 2:
ECLIPSI TOTAL DE SÚPER LLUNA
Aquell dissabte al vespre, la torre d'astronomia del castell de Hogwarts s'omplia de bruixots que pujaven les escales de cargol. La majoria dels quals eren alumnes, però semblava que alguns professors també havien estat convidats a la festa.
―Algú sap què hi fem, aquí? ―va demanar un estudiant a dos dels seus companys. Aquests van arronsar les espatlles.
―El professor Halley ha dit que volia ensenyar-nos una cosa...
―I ha de ser ara? ―va fer notar una noia de cabells llargs del seu costat.
Un noi pèl-roig va sospirar al seu costat.
―I és clar que
ha de ser ara. No pot ser en cap altre moment...
El altres tres es van mirar sense entendre res. Semblava que el noi pèl-roig sí que sabia de què anava tot allò, però cap dels tres no es va atrevir a preguntar-li-ho.
Aleshores la túnica inconfusible del professor Halley es va il·luminar màgicament en la foscor i van veure el seu professor flotant a un pam de terra, com de costum.
―Bona nit! ―va saludar entusiasmat, i de seguida va tornar al seu habitual to pausat―. Es deuen estar preguntant per quina raó els he fet venir avui a la torre d'astronomia a fer classe.
«Doncs sí», va pensar un noi ros de cabells llargs i llisos i, amb ell, uns quants més van tenir el mateix pensament.
―Sí, i ja pot ser una raó de pes... ―va xiuxiuejar una alumna de cabells negres a dues amigues seves―, que és cap de setmana! On s'és vist fer classe el cap de setmana??!
Una de les seves amigues, que tenia els cabells simpàticament acolorits, va fer una rialla.
―El nostre estimat director ―i el professor va indicar amb la mà un bruixot alt i prim que quedava entre els alumnes i tenia la barba de color rosa xiclet― ens ha donat permís per delectar-nos aquesta nit observant el firmament...
El professor Halley va posar cara somiadora quan l'Spútnik, el seu pit-roig australià, es va aturar piulant a la punta del seu llaaaarg barret punxegut, i el quart creient que hi penjava va balancejar-se. Mentrestant, la munió d'alumnes feia cares llargues i va començar a murmurar... I aquells murmuris no eren precisament crits d'alegria, sinó que més aviat eren plens de disconformitat...
―No pateixin ―va reprendre―. La lliçó d'Astronomia del dimecres se substituirà per la d'avui i el senyor director diu que dilluns no hi haurà classes.
Allò va provocar una onada de felicitat entre l'alumnat. Tanmateix, una professora que portava un vestit negre i un monyo tibat sota el barret de bruixa va fer cara de no semblar-li tan fantàstic com a la resta que li barressin les classes de Transfiguració de l'endemà...
―A canvi ―va prosseguir el professor Halley, i això ja no va agradar tant els alumnes―, m'hauran de fer una redacció. Espero que els sembli bé, perquè no els preguntaré pas què els sembla ―va fer l'ullet als alumnes―. No facin aquestes cares, no serà gaire llarga. Només uns apunts explicatius de la classe d'aquest vespre i unes impressions personals. Vull una redacció curta però amb cara i ulls. I això també va per vostè, senyor, mmh?
El noi pèl-roig es va sentir eludit i va voler desviar la mirada... però la túnica planetària del seu professor tenia un magnetisme captivant.
―Aquesta nit, el cel nocturn ens brinda un nou espectacle:
un eclipsi de Lluna.
La professora del cabells estarrufats va enfocar la seva vista volàtil i va mirar de veure alguna cosa amb nitidesa... Si hi hagués estat tota, hauria pensat que aquell dia s'hauria pogut estalviar una petita dosi de la seva “dieta especial”... Però, naturalment, no era el cas... El noi pèl-roig, en canvi, i com ell uns quants alumnes més (com ara dues noies també de Ravenclaw: una noia de pell fosca i una altra de cabells marrons ondulats), estava entusiasmat per la idea.
―Però no vas del tot preparat ―va dir baixet una noia prima que duia els cabells castanys amb metxes recollits en una cua―. T'has descuidat les ulleres protectores per veure'l, oi?
―
Les ulleres no calen pas ―va contestar el pèl-roig amb tranquil·litat―;
l'eclipsi és de Lluna.
―Les eclipsis de Lluna són diferents dels de Sol ―va explicar el professor Halley que, o bé havia sentit els comentaris dels seus alumnes amb la seva oïda fina o bé li ho havia comunicat l'Spútnik (que ara voleiava entre els caps que poblaven la torre d'astronomia)―. Si observem un eclipsi de Sol, cal que ens protegim la vista, perquè que mirem directament la seva llum...
―I ens podem quedar cecs ―va dir baixet una alumna d'Slytherin amb els cabells castanys lligats en una cua alta, dirigint una mirada irònica dels seus ulls verds i metzinosos a una altra alumna de cabells negres, que era a l'altra banda del cercle de la torre amb les seves dues millors amigues. Els seus ulls grisos van aguantar dos segons aquella mirada potent que feia saltar espurnes, fins que va parar de sobte per fer-li una ganyota.
―...en canvi,
en els eclipsis lunars no veiem la llum del Sol.
La noia que havia demanat per les ulleres a l'alumne pèl-roig es va sentir il·lustrada per les paraules del màgic.
―Fa poc, vam tenir
un eclipsi de Sol el març, se'n recorden? ―alguns alumnes van assentir amb el cap―. Era de dia; però
els eclipsis de Lluna els veiem de nit.
El professor Halley va treure la seva llarga i estrafolària vareta de la màniga i la va brandar cap el cel. El director, que s'havia tret una de les seves interminables bossetes de te de la butxaca i les havia posat en una tassa amb aigua calenta que havia conjurat amb màgia, bevia un te verd gaudint de l'espectacle d'un dels millors encanteris del professor d'Astronomia. Unes esferes de diverses mides i colors havien aparegut sobre els caps dels presents i havien començat a girar amb uns moviments exactes i acuradament calculats. Un planetari enorme i esplèndid es materialitzava sobre els caps dels que miraven, retallat contra el firmament real al fons.
Tot i que ja estaven acostumats a les classes del seu peculiar professor i ja ho havien vist altres vegades, alguns no van poder amagar la impressió que els provocava aquella màgia.
―Mmm, només necessitem
tres astres: El Sol, la Terra i la Lluna.
La resta de cossos selectes del planetari màgic van abandonar l'escena. Ara els protagonistes eren una enorme bola de foc, el planeta blau i una petita perla blanca.
―La Terra, com a planeta que és, gira al voltant de l'Estrella. Alhora, el seu satèl·lit, la Lluna, gira al seu voltant ―les esferes del planetari màgic es movien seguint aquella regla―. El Sol il·lumina la Terra i, des la Terra veiem la llum que la Lluna reflecteix del Sol.
Les fases de la Lluna representen les diverses posicions des de les qual arriba aquesta llum al satèl·lit. Aquestes es
repeteixen a cada volta.
Cada vint-i-vuit dies.
Fases lunars
Llegenda del gràfic
La terra del planetari màgic es va fer transparent i els presents van quedar-hi a dins. Els alumnes van poder veure clarament com la lluna del planetari quedava completament il·luminada pel sol (lluna plena) i com, després de passar pel quart minvant, desapareixia (lluna nova) i tornava a créixer (quart creixent) per tornar a ser plena.
La noia d'ulls grisos i fosca cabellera va arrufar les celles. No ho acabava de veure clar. Una de les seves amigues, la més menuda que tenia faccions irlandeses, li va agafar el braç, animant-la a preguntar-ho. El professor Halley també se n'havia adonat i, atansant-se-li a poc a poc lliscant a un pam de terra, la va convidar a exterioritzar el seu dubte.
―Mmm... No ho entenc ―va dir, mirant-se el planetari màgic―. Aleshores,
quina diferència hi ha entre els eclipsis i les fases de la Lluna? És el mateix un eclipsi lunar que la Lluna Nova?
El professor Halley va somriure afablement, i la seva barbeta es va fer visiblement més prominent.
―Aquí hi ha el secret, senyoreta ―va dir―.
Les fases lunars es repeteixen periòdicament. I apareixen perquè la Lluna és il·luminada parcialment pel Sol (quarts), completament (lluna plena) o la llum que li arriba és nul·la (lluna nova). Per altra banda,
els eclipsis són més escassos perquè
requereixen una col·locació dels tres cossos celestes molt especial.
El professor Halley va fer petar els dits i tots tres astres del seu planetari es va
aliniar. La lluna s'havia col·locat entre el sol i la terra.
―Això és un
eclipsi solar. En aquest fenomen, la Lluna es posa per davant del Sol. Des que la Terra, veiem que
la Lluna fa ombra al Sol; l'eclipsa. Mmm... Això des de la Lluna no es pot veure, és molt diferent...
El profesor Halley va mirar cap amunt amb la intensió de mirar de Lluna real... En certa manera, enyorava la seva vida allí... Però havia de tenir els peus a terra, a la Terra. Va sacsejar el cap i va mirar un altre cop els seus alumnes. Els oients van mirar-se desconcertats per l'incís del professor sobre la seva vida passada a la Lluna, i van tornar atendre...
―
La posició anul·lar es produeix quan la Lluna queda just al centre del Sol, perquè es veu com una anella de llum. I, en funció del moment i del lloc on en trobem, veurem una cosa o altra.
El planetari conjurat va mostrar un eclipsi de Sol a càmera ràpida.
―Però nosaltres volíem parlar de l'
eclipsi de Lluna. És un xic diferent.
És clar... el Sol no podia “fer ombra” a la Lluna..., oi?
El bruixot va tornar a fer petar els dits i ara
el cos que s'havia posat al mig de la línia del tres era el planeta blau.
―En aquest cas, la mateixa Terra impedeix que la llum del Sol arribi a la Lluna, que queda a les fosques.
La Terra fa ombra a la Lluna.
Aquell planetari era fantàstic. El professor Halley va convidar l'alumnat i els professors presents a passejar-se per la torre per tal de veure'n la representació des de tots els angles.
―Que guai! ―es va sentir des d'un dels merlets de la torre en posició nord. No era perquè sí l'
aliniació dels tres cossos.
―Quan el Sol il·lumina la Terra, que es troba al mig dels altres dos astres, crea
dues zones diferents de foscor: una de
penombra (fosc però no tant) i una d'
ombra (foscor total).
Esquema d'un eclipsi lunar
Representació de les zones penombral, parcial i total
―Quan la Lluna és
dins l'àrea de penombra (L1) ―la lluna del planetari es va moure― s'anomena
penombral. Per tal que l'eclipsi resulti
total, la Lluna s'ha de trobar en la
zona d'ombra (L3) ―la lluna es va moure més cap al centre, a una zona en la qual no li arribava gens de llum―. Quan la Lluna és
entre les dues àrees, es diu que és un eclipsi de Lluna
parcial.
―I de quin tipus és l'eclipsi que veurem avui? ―va demanar tot interessat un alumne ros. Els ulls verd marronós li brillaven d'emoció. Trobava d'allò més interessant aquella classe.
―Serà visible en la seva totalitat des del Regne Unit, des de gran part del continent, de l'Àfrica, de l'Amèrica del Nord, des de tot l'Atlàntic i tota l'Amèrica del Sud (a d'altres parts del món es veurà de forma parcial). Anirà canviant a mesura que la Lluna avanci ―va respondre el professor Halley pausadament―. Segons la zona, ho veurem més o menys.
http://eclipsewise.com/lunar/LEnews/TLE ... -map1a.gif
Mapa mundi de la visibilitat de l'eclipsi lunar (28 set 2015)
Els alumnes més interessats van treure la llibreta d'apunts per anotar els horaris que, juntament amb el mapamundi, van aparèixer brillants al cel, al costat del planetari, per art de màgia.
El professor Halley també va fer desaparèixer el sol i la terra, per deixar
una lluna blanca que es feia progressivament grossa, fent “la sensació” de cada cop era més a prop.
―Oh! Això sí que és una súper lluna! ―va exclamar el director, que tot just s'eixugava la barba rosa, que ja s'estava preparant un altre te.
―Vostè ho ha dit! ―va correspondre el professor Halley, tot content―. La nit també ens brinda una
Súper Lluna!
L'Spútnik voleiava amb gràcia al voltant de l'enorme lluna. El director va obrir els braços (amb la tassa de te en una mà), fent un gest com si la volgués abraçar...
―
El fenomen de superlluna presenta una Lluna molt més plena i brillant de l'habitual, perquè es troba més a prop de la Terra ―el professor Halley va fer desaparèixer la seva lluna i assenyalar la Lluna real, que va es veia plena i ben plena al cel, tot minimitzant encara més la lluminositat de la seva túnica màgica. El director va acabar abraçant-se a si mateix i es va vessar tot el te per sobre... (però això no el va privar de fer-se'n un altre...)―. És un fenomen habitual. Segons
Richard Nolle, el 'bruixot'
astròleg que va definir aquest fenomen el 1979, em va dir (...és que és molt amic meu) que
hi ha una superlluna de quatre a sis cops de mitjana a l'any. Però... saben què fa especial aquest fenomen de superlluna en concret?
Fins i tot l'Spútnik, que no li havia agradat gens que fes desaparèixer aquella preciosa i enorme lluna tan de sobte, va mostrar interès per la resposta.
―És
la primera superlluna que succeeix des del 1982 (quan jo encara vivia a la Lluna...) i, tot i que tindrem d'altres eclipsis lunar i d'altres superlluna, no es podrà observar
cap altra superlluna amb un eclipsi total fins el 2033.
―Professor Halley ―un noi rabassut d'ulls blaus i cabells marrons havia alçat el braç―, i què ho fa que es produeixi una superlluna? Com és que s'allunya i s'acosta a la Terra?
El professor Halley va fer l'ullet a l'Spútnik (podem suposar que li prometia tornar a fer aparèixer la lluna immensa), i aquest va traçar màgicament en l'aire una circumferència i una elípse lluminoses.
―Senzillament perquè
l'òrbita de la Lluna és elíptica i, per tant, la distància al planeta és variable.
Òrbites elíptiques de la Terra (al voltant del Sol) i de la Lluna (al voltant de la Terra)
El noi de Hufflepuff es va sentir satisfet per aquella breu i entenedora resposta.
―Però saben quines altres coses més fan especial aquest eclipsi?
Els oients van negar amb el cap.
―Es tracta del tancament d'una
tètrada lunar ―va explicar―. Correspon al
quart eclipse total de Lluna consecutiu que es produeix durant el termini de dos anys. Els dos primers van ser la matinada del
quinze d'abril i el
nou d'octubre de l'any passat (2014). El tercer va ser el
quatre d'abril d'aquest any, si se'n recorden. L'eclipsi d'avui tanca la tètrada.
L'Spútnik es va mirar el bruixot de la túnica galàctica. El professor Halley va brandar una altra vegada la vareta i va tornar a conjurar una lluna immensa. L'ocell es va posar a piular, content. A més, ara la lluna, a banda de ser enorme, havia pres una
tonalitat rogenca preciosa.
―Que bonica! ―va exclamar una alumna de Hufflepuff. El ulls negres li brillaven a la Lluna―. Com és que es veu tan vermella? Sembla un sol en el capvespre...
―Justa la fusta! ―va concedir el professor, tot content―. És precisament com un capvespre o com una albada. Normalment veiem la Lluna de color blanc perquè els rajos solars incideixen sobre la Lluna i la il·luminen.
En un eclipsi total, l’única llum que il·lumina la Lluna és la llum solar que prové del reflex de l'atmosfera de la Terra. Aquesta llum roja és la mateixa que veiem a l’alba i al capvespre.
Lluna de Sang
Els presents observaven la
lluna de sang meravellats. Finalment, el professor Halley va brandar el braç cap a la lluna i una ventada màgica la va enviar enllà de la torre. El pit-roig australià va córrer a atrapar-la, jugant tot cofoi.
―I ara els que es vulguin quedar a veure l'eclipsi es poden quedar a la torre o poden anar els jardins. No vull ningú rondant pels passadissos, però els exteriors queden oberts durant tota la nit.
Perquè gaudeixin d'aquest nou espectacle de la natura!
--
Antares
PD: Que consti que hi deia: «Antares_Black l’ha editat per darrera vegada el dia: ds. 26 set. 2015, 9:26 pm, en total s’ha editat 1 vegada». Però el vaig haver d'editar després perquè hi havia una paraula malescrita.