Totes les cites que he tret dels llibres les he deixat en anglès al “quote” perquè en la traducció al català es perdien els matisos (així que també era consistent amb les cites de Pottermore en anglès), tot i així també he deixat ― pel que fa als fragments dels llibres ― la traducció al català de la cita en un espòiler. M’he allargat un munt, i per això he marcat algunes coses amb colors. (Ja us ho vaig dir, jo, que tenia *opinions* sobre els llufes.) Ho he ordenat per apartats i numerat perquè sigui més fàcil de seguir. M’encantarà saber les vostres opinions i perspectives!! No cal que feu tots els punts com jo, feu-ne algun només, si voleu, i endavant en afegir nous aspectes a tractar! (No vull que el meu totxo us espanti de participar hahaha.)
1. Llufa: el concepte
2. L'actitud davant dels llufes
3. Els llufes i la societat màgica
4. La Conselleria d'Afers Màgics
5. Les famílies bruixes i els llufes
6. Quina educació tenen?
7. Feines al món màgic
8. Els llufes, la màgia i els "familiars"
9. Els llufes, paral·lelismes i metàfores
―――
En relació al cànon, se’n sap relativament poc dels llufes. En les explicacions extra-literàries ofertes per la Rowling, com a Pottermore / Wizarding World, la dels llufes no aprofundeix gens. Quina ironia, amb un títol com "Everything you need to know about Squibs". Serà que n'hem de saber poques coses. És més, sembla que fins i tot relativitzi i ignori bona part de la discriminació que pateixen als llibres (mentre afegeix informació nova que no serveix de gaire...), com es pot veure en frases així:
Crec que, si ens agafem als llibres (i sempre tenint en compte que hi ha pogut haver canvis, com totes les societats evolucionen), podem veure com els llufes són fortament discriminats en la societat màgica, en la qual són ciutadans de segona, i per als quals sol ser millor una vida al món muggle que no pas al món màgic. Així doncs, crec que el tema és més greu que "doesn't sound all too fun", i que moltes vegades la relació (o no relació) dels llufes amb el món màgic els ve imposada, pels pares, per la societat en general, que no pas poder-la decidir ells mateixos.J.K. Rowling ha escrit:So the life of the Squib doesn’t sound all too fun, but there can still be a connection to the magical world for them, if they choose.
―――
1. Llufa: el concepte
HP & the Chamber of Secrets (chapter 9: the writing on the wall) ha escrit:“A Squib is someone who was born into a wizarding family but hasn’t got any magic powers. Kind of the opposite of Muggle-born wizards, but Squibs are quite unusual.”
Spoiler:
Aquestes persones també són anomenats "fills de bruixots" (segons es pot veure en el Twitter de la Rowling). Jo entenc que, més aviat, com hi ha els bruixots fills de muggles, s’haurien d’anomenar "muggles fills de bruixots"... Perquè "fills de bruixots" a seques és confús respecte si estàs anomenant així un bruixot o un llufa. Amb aquest concepte de “fills de bruixots” també s’estableix un paral·lelisme amb els fills de muggles, que ja estableix el Ron a l’hora de definir-ho. Són persones d’un món que no pertanyen a aquell món (i per tant, han d’anar a un altre món); tot i així, els llufes no són tant freqüents com els fills de muggles. Hi deuen influir diversos factors: la visibilitat real que tenen (potser podria haver-n’hi més, però són criatures que desapareixen misteriosament ― cosa fàcil, perquè no hi ha cap control ni mecanisme de protecció sobre ells), l’aspecte genètic (segons la Rowling, el gen màgic ― em sembla que era una cosa així ― és predominant; i això influeix en la visió que tenen els bruixots dels llufes)...
Com ja aprofundiré a continuació, els bruixots veuen amb mals ulls els llufes. Com que la màgia és predominant, tenir un fill llufa per a moltes famílies bruixes és decebedor, una mostra de la ‘degeneració’ de la família i la debilitat del seu nom. Ras i curt, la seva reputació màgica és qüestionada. Són, per tant, els llufes una “tara”, un “error”. Aquesta mentalitat explica molts aspectes socioculturals del món màgic que tractaré breument en els apartats següents. (Qui diu breument...)
Aquí m’agradaria centrar-me en un altre aspecte. Quin seria l’estatus de sang dels fills dels llufes? Primer ho havia plantejat com una qüestió biològica, però com la Rowling diu també hi ha un fort aspecte de voluntat sociopolítica, ja que és tècnicament impossible que els bruixots sang pura siguin realment sang pura.
Un llufa és fill de bruixots i, per tant, sol ser un sang pura. (Excepte quan un dels seus progenitors és fill de muggles, que el convertiria en un mestís. És possible que l’altre progenitor sigui muggle.) El meu dubte és, per tant, quin estatus de sang tindria la seva descendència. No importa gaire si se’n van a viure al món muggle, però igualment trobo que és un punt curiós a debatre. La Rowling estableix les categories sang pura ― mestís (almenys un avi bruixot i un avi muggle) ― fill de muggles (“sang de fang”). Hi ha famílies, com els Malfoy, que s’enorgulleixen de ser sang pura, però això no és sempre tècnicament possible, i em sona haver vist per alguna banda que si es casen amb bruixots mestissos o fills de muggles, com que hi ha un moment que l’aspecte muggle desapareix, es poden seguir considerant sang pura.J.K. Rowling ("Pure-blood") ha escrit:As Muggle/wizard marriage had been common for centuries, those now self-describing as pure-bloods were unlikely to have any higher proportion of wizarding ancestors than those who did not. To call oneself a pure-blood was more accurately a declaration of political or social intent (‘I will not marry a Muggle and I consider Muggle/wizard marriage reprehensible’) than a statement of biological fact. (X)
Un llufa pot ser sang pura o mestís. En el cas que sigui sang pura, si es casa amb un muggle, els seus fills seran mestissos (siguin bruixots o no), perquè tindran avis bruixots; però crec que al mateix temps també podrien reclamar ser fills de muggles (encara que un dels seus progenitors fos llufa), perquè tots dos progenitors no tenen màgia. Si es casa amb un bruixot fill de muggles o mestís, els seus fills també seran mestissos (i seran o bruixots o llufes ― ja que llufa implica almenys un progenitor bruixot). Per tant, si es casa amb un bruixot sang pura (assumint que el llufa també ho és), els seus fills serien sang pura, oi? Ja que els vuit avis serien bruixots sang pura. Al mateix temps, també es podrien anomenar mestissos, ja que un dels seus progenitors no és bruixot (tot i que ser llufa és diferent que ser muggle).
Trobo que és un debat interessant perquè, com diu la Rowling, l’estatus de sang no es decideix biològicament (tot i que sembla que hi ha molts sang pura que pretenen que sigui així, i per això en alguns casos es defensa l’existència d’una raça màgica o la consideració que els muggles són bèsties) sinó que és una declaració d’intencions político-socials. No només dels sang pura, crec jo, sinó també a la disposició d’algú amb qualsevol altre estatus de sang. Al cap i a la fi, la identitat és una arma política, ara i sempre.
―――
2. L'actitud davant dels llufes
Quan mirem els llibres, quines són les actituds dels bruixots vers ells?
Menyspreu:
Repugnància:J. K. Rowling (“Scottish Rubgy”) ha escrit:It had always been the proud boast of Mr Buchanan senior that such an anomaly had never occurred in their family. The proud old warlock went further: a Squib in any family was a sign that they were in decline and deserved to be winnowed out. (X)
HP & the Half-Blood Prince (chapter 10: the House of Gaunt) ha escrit: “You disgusting little Squib, you filthy little blood traitor!” roared Gaunt, losing control, and his hands closed around his daughter [Merope]’s throat.
Spoiler:
HP & the Order of Phoenix (chapter 8: the Hearing) ha escrit:“I’m a Squib,” said Mrs. Figg. “So you wouldn’t have me registered, would you?”
“A Squib, eh?” said Fudge, eyeing her suspiciously. “We’ll be checking that. You’ll leave details of your parentage with my assistant, Weasley. Incidentally, can Squibs see dementors?” he added, looking left and right along the bench where he sat.
“Yes, we can!” said Mrs. Figg indignantly.
Fudge looked back down at her, his eyebrows raised.
Spoiler:
HP & the Half-Blood Prince (chapter 19: elf tails) ha escrit:“And what difference does that make?” asked Filch obnoxiously.
“I’m a ruddy teacher, aren’ I, yeh sneakin’ Squib!” said Hagrid, firing up at once.
Spoiler:
HP & the Chamber of Secrets (chapter 9: the writing on the wall) ha escrit:“And what on earth’s a Squib?” said Harry.
To his surprise, Ron stifled a snigger.
“Well — it’s not funny really — but as it’s Filch,” he said. “(...) It would explain a lot. Like why he hates students so much.” Ron gave a satisfied smile. “He’s bitter.”
Spoiler:
―――
3. Els llufes i la societat màgica
HP & the Deathly Hallows (chapter 8: the wedding) ha escrit:“Ariana was not a Squib!” wheezed Doge.
“So you say, Elphias, but explain, then, why she never attended Hogwarts!” said Auntie Muriel. She turned back to Harry. “In our day, Squibs were often hushed up, though to take it to the extreme of actually imprisoning a little girl in the house and pretending she didn’t exist —”
“I tell you, that’s not what happened!” said Doge, but Auntie Muriel steamrollered on, still addressing Harry.
“Squibs were usually shipped off to Muggle schools and encouraged to integrate into the Muggle community . . . much kinder than trying to find them a place in the Wizarding world, where they must always be second class.”
Spoiler:
La tieta Múriel i l’Elfies Dux són de la generació de l’Albus Dumbledore, nascuts a finals del segle XIX i principis del segle XX. En la primera part de la conversa parlen de la seva època (quan “els llufes eren molts cops amagats”, “fins al punt d’empresonar[-los]” i pretendre que no existien). Aquesta última opció sona rotunda per alguns, com la tieta Muriel, però sembla que d’altres la duien a terme (no en el cas de l’Ariana, recordeu que ella no era una llufa), així que era una cosa existent en la societat. Crec que la situació es devia radicalitzar encara més durant els períodes de terror del Grindelwald i el Voldemort, amb l’auge corresponent del supremacisme. No és casualitat, crec jo, que el Directori de la Sang Pura, amb la llista dels Sagrat Vint-i-vuit, fos publicada als anys trenta.
En canvi, en la segona part de la conversa, quan parlen en present (“són enviats (...) i encoratjats”...), entenc que es fa referència a la societat dels anys noranta. (Això ho sembla en la traducció, no pas en l'original on està en temps passat, però mantinc l'argument.) En aquesta època, els llufes segueixen apartats del món màgic i integrats en la societat muggle. És a dir, en comptes d’afrontar els prejudicis que té la societat màgica i integrar els llufes ― que, no ho oblidem, són fills d’aquesta societat ―, és més fàcil tapar-ho una vegada més amb la catifa, però aquesta vegada tractant-los amb més “dignitat”, amb condescència potser. És més “amable” enviar-los a un món que no és el seu, allunyar-los i separar-los del món màgic que no afrontar com a societat per què els llufes (que, al contrari dels fills de muggle, no vénen de “fora” sinó de “dins”) són ciutadans de segona classe. Fixeu-vos amb la rotunditat del “sempre hauran de ser”.
Els llufes són escadussers, i molt menys freqüents que els fills de muggles, i segurament van estar sols durant molt de temps. Però, segons la Rowling, durant el govern de la Consellera d’Afers Màgics Eugenia Jenkins (1968-1975) van començar a aparèixer moviments en defensa dels drets dels llufes, que van ser atacats per contra-manifestants sang pura. Deixant de banda la similitud d’això amb el moviment afroamericà pels drets civils als EUA (raó per la qual suposo que la Rowling va escollir aquestes dates), quin va ser el resultat de tot plegat? Va servir per alguna cosa? No ho sembla. L’Argus Filch i l’Arabella Figg, que són els dos únics llufes que tenen presència en els llibres, segueixen vivint molt marginats en la societat, i a vegades se’n burlen (com es veu almenys un parell de cops amb el Filch) per ser llufa. Deu ser això perquè la Rowling s’ho devia inventar després d’escriure els llibres, i és una altra font de la seva inconsistència? Devia servir això per què els llufes ja no fossin més empresonats a casa seva, amagats, i en canvi se’ls enviés al món muggle (una mica com si se’ls apartés de la vista, igualment, i impedint-los, així, que poguessin tenir una oportunitat laboral al món màgic i, per tant, de poder-s’hi integrar)? Són temes a debatre, a reflexionar, perquè la Rowling evidentment no ho va fer.
Encara que hi hagi hagut canvis, encara que ja no s’empresoni els llufes dins de casa i s’amagui (i s’esborri, per tant) la seva presència, encara segueixen sent apartats del món màgic. En aquesta actitud es pot veure com el prejudici contra els llufes està molt arrelat en la mentalitat del món màgic. Es pot veure en el cas de l’Angus Buchanan i del Marius Black, expulsats de les seves respectives famílies, i el cas de l’Arabella Figg i de l’Argus Filch, que vivien apartats de la societat màgica i al mateix temps dins d’aquesta: l’Arabella Figg criava Kneazles, però en la solitud de les quatre parets de casa seva, i l’Argus Filch no era gaire estimat pels bruixots de Hogwarts. (Més endavant continuaré amb el tema de les professions, a l’apartat set.)
―――
4. La Conselleria d’Afers Màgics
La Conselleria d’Afers Màgics, seguint la tradició de la societat que governa, ignora completament els llufes. Es pot veure amb el fragment de l’Arabella Figg a la vista oral, que ja he passat anteriorment i torno a citar:
HP & the Order of Phoenix (chapter 8: the Hearing) ha escrit:“I’m a Squib,” said Mrs. Figg. “So you wouldn’t have me registered, would you?”
“A Squib, eh?” said Fudge, eyeing her suspiciously. “We’ll be checking that. You’ll leave details of your parentage with my assistant, Weasley. Incidentally, can Squibs see dementors?” he added, looking left and right along the bench where he sat.
“Yes, we can!” said Mrs. Figg indignantly.
Fudge looked back down at her, his eyebrows raised.
Spoiler:
―――
5. Les famílies bruixes i els llufes
Què tenim? Els llufes són ciutadans de segona, apartats de la societat màgica. La supremacia de la sang, i de la màgia, porta a que es considerin una desgràcia per a moltes de les famílies bruixes que tenen un fill llufa. La Rowling diu que la màgia és el gen dominant, i per això els llufes poc habituals, però quan n’apareix un sol ser vist amb mals ulls, perquè representen una ‘tara’ per la reputació de la família. Aquesta actitud explica perquè en el cas dels Black, per exemple, el Marius (nascut circa 1917) va ser esborrat de l’arbre per ser llufa. O el cas de l’Angus Buchanan:
Així doncs: què passa quan un fill és un llufa? La Rowling ofereix dues opcions: o tanquen el fill a casa, empresonant-lo, o l’envien al món màgic. Crec que hi ha moltes més opcions que aquestes dues, i que aquestes dues opcions també estan plenes de matisos. Un factor que influeix és l’època, del qual ja n’he parlat una mica al principi, i un altre factor deu ser la família bruixa en sí, el seu estatus de sang i si és purista.J. K. Rowling (“Scottish Rubgy”) ha escrit:“It had always been the proud boast of Mr Buchanan senior that such an anomaly had never occurred in their family. The proud old warlock went further: a Squib in any family was a sign that they were in decline and deserved to be winnowed out.” (X)
Com ja he dit anteriorment, els llufes són els fills sense màgia de progenitors bruixots. Com són acceptats en aquestes famílies depèn de la mentalitat de la família i de la pressió de la societat. Algunes de les opcions que se m’acudeixen són: o enviar-lo a estudiar al món muggle o amagar-lo a casa, com diu la Rowling. O també enviar-lo a un orfenat i ―com amb l’opció d’amagar-lo― fer veure que aquell fill no va existir mai, o matar-lo (intencionadament o no). Segurament hi ha moltes altres opcions, ja direu!
Les famílies de mentalitat més oberta deuen acceptar els fills llufes en la seva família i proporcionar-los una educació muggle, per encaminar-los a una vida muggle, que suposo que serà més fàcil que en el món màgic. Hagués dit els Weasley, però tinc els meus dubtes ― hi ha un membre llufa a la família (un cosí segon de la Molly Prewett) del qual no parlen mai, i també ja heu vist la reacció del Ron...). Crec que aquesta dinàmica serviria per alguna família que realment tingui contactes amb el món muggle: que un dels progenitors sigui un bruixot fill de muggles, o mestís, o que per raons X s’hagués criat per muggles. D’aquesta manera la integració del llufa a la societat muggle seria més fàcil, perquè sinó entenc que els deixen a la seva sort i que s’espavilin.
Altres famílies més puristes, que deuen considerar que els llufes són una vergonya per la família, els deuen amagar del món. Els deuen tancar, potser, a casa.... Vés a saber per quant de temps dura això, i en quines circumstàncies deu viure. Segurament en alguns casos fingeixen que aquell fill ha mort, mentre l’amaguen o, potser, l’entreguen a un orfenat, per desfer-se del “problema” i no haver-se’n de preocupar mai més. Tot cap a sota la catifa, i fem veure que aquí no ha passat res.
Però, en quines circumstàncies viuen, aquestes persones? Quina infància tenen? En general, deu ser una de molt difícil i complicada. Aquell precís moment en el qual t’adones que no ets com els teus pares, com els teus germans ― que no compliràs les expectatives de la teva família. Quan t’adones que no aniràs a Hogwarts, com tothom que coneixes hi ha anat. Que hi ha alguna cosa errònia en tu, i això és una vergonya per la família. Crec que en alguns casos deuen ser maltractats ― no m’atraviria a dir tots però crec que sí la majoria. Per als bruixots la màgia és molt important, molts ― moltíssims ― no veuen res més enllà, no tenen relació amb el món muggle... Així doncs, un fill sense màgia és el pitjor que pot passar. A més a més, són tants pocs els llufes que es coneixen (tingueu en compte, per exemple, els bruixots que conformen cada generació, i d’aquí, una petita proporció són llufes), que és possible que ningú en conegui cap altre. Cap referent (a part, potser, d’Angus Buchanan, que deu ser un mite esborrat en el record).
Desemparats per la llei i pel govern de la seva societat, amagats per les seves famílies, quantes d’aquestes criatures deuen ser maltractades? Amb l’objectiu que la màgia els sorgeixi de dins? Què deu passar amb els llufes quan no mostren màgia, quan no reben la carta de Hogwarts? No crec que ningú es preocupi per ells; tan invisibilitzats com estan, qui es deu preocupar, per ells? La Conselleria d’Afers Màgics, està informada de la seva existència? Vés a saber. En el món màgic, aquest abús físic que poden patir de les famílies se suma a un abús verbal i psicològic, segurament, estès per la societat. Per això deu ser més “fàcil” per ells aprendre a viure al món muggle, fugir de casa segurament en els casos més extrems...
Sobre la infantesa d’Angus Buchanan ― un llufa de finals del segle XIX de qui parlaré a continuació ―, la Rowling explica que “Angus’s early childhood had been spent dodging curses on an almost daily basis”. Això només ho sé interpretar com a maltractament, perquè és el mateix que el seu pare fa per expulsar-lo de casa quan descobreix que és un llufa. (“He was met by his humiliated father, who barred his entrance, bade him never darken their door again, and fired curses after Angus as he fled.”)
Recordeu el cas del Neville Longbottom, i la manera tan naturalitzada ― esfereïdorament naturalitzada ― com explicava que:
HP & the Philosopher’s Stone (chapter 7: the Sorting Hat) ha escrit:“My Great Uncle Algie kept trying to catch me off my guard and force some magic out of me — he pushed me off the end of Blackpool pier once, I nearly drowned — but nothing happened until I was eight. Great Uncle Algie came round for dinner, and he was hanging me out of an upstairs window by the ankles when my Great Auntie Enid offered him a meringue and he accidentally let go. But I bounced — all the way down the garden and into the road. They were all really pleased (....).”
Spoiler:
L’última frase: “Es van posar tots molt contents.” Contents, per què? Després del relat, no crec que sigui perquè el Neville ha sobreviscut. Sinó perquè finalment ha mostrat màgia. Perquè sort que és un bruixot. La meva pregunta és: quants anys? Quants anys va estar el Neville aguantant aquestes circumstàncies? Aquest maltractament físic? O pensem també en la Merope Gaunt; era bruixa ella, però seguia maltractada pel seu pare, que la considerava una llufa per la poca quantitat de màgia que mostrava.
(Aquest és un altre tema a tractar: la idea de “es pot tenir tan poca màgia que no poden entrar a Hogwarts?”. El Neville expressa una idea així ― a continuació de la cita mostrada diu “Els hauríeu d’haver vist les cares quan vaig rebre la carta de Hogwarts… Es pensaven que potser no tenia prou màgia per ser admès.” Què passa amb aquests que es troben en aquestes circumstàncies? Què són? ― Segurament els que necessiten cursos com Màgicràpid, i potser intenten aprendre màgia a distància. ― Deuen ser considerats llufes, però no ho són... Gràcies, Rowling, per pensar en aquestes coses, eh.)
―――
6. Quina educació tenen?
Com es pot veure amb el cas de l’Angus Buchanan, els llufes no van a Hogwarts. (Cosa lògica, ja que és una escola de màgia i, sorpresa sorpresa, els llufes no tenen màgia.) (Tot i que hi ha algunes assignatures que sí que haguessin pogut fer ― com explico més endavant en aquest apartat.) Per a qui no el coneixeu, ja que és una inventada de la Rowling per Pottermore, l’Angus Buchanan era fill d’una família bruixa de molts germans. Els seus germans van anar tots a Hogwarts, tots menys ell. Un dels seus germans va dur-lo a Hogwarts amb escombra l’1 de setembre quan ell tenia onze anys. Va entrar al Gran Saló i es va emprovar el Barret que Tria, que li va dir que encara que tenia molt bon cor, no era bruixot. Així doncs, el noi se’n va haver de tornar cap a casa, on els seus pares el van expulsar de casa. Eventualment, l’Angus va ser adoptat per una família muggle d’Edinburg i va acabar convertint-se en jugador de rugbi. (Sí, aquest Angus Buchanan ― no m’acaba d’agradar això de basar-ho en persones reals.) És a partir d’ell que hi ha una societat bruixa en favor del rugbi muggle escocès. Buchanan també és l’autor de La meva vida com a llufa, una autobiografia publicada el 1900 que va tenir molt d’èxit.
Amb Hogwarts descartat, l’opció lògica seria que els llufes tenen una educació muggle. La Rowling també devia arribar a aquesta conclusió: per això la posa en boca de la tieta Muriel, i també es pot assumir en el cas del cosí segon de la Molly Weasley que és comptable. Però, passa realment així en tots els casos? Ho dubto. No hi ha cap interès per part de la Conselleria sobre aquestes persones ni, per tant, cap regulació al respecte. (Tant fàcil que seria que s’encarregués de becar els estudiants llufes a les escoles muggles, o tingués alguna organització que ho supervisa. Si ho tingués, llavors també seria de creure que tenen, així doncs, un registre dels llufes... Però no sembla que sigui el cas, segons les paraules de l’Arabella Figg.)
El desconeixement que tenen els bruixots sobre el món muggle és molt gran: saben, per exemple, què s’ha de fer per matricular algú en una escola muggle? (Aquí hi ha l’altra qüestió: tenen els bruixots algun tipus de documentació d’identitat que els permeti viure així al món muggle? És a dir, tota la documentació d’identitat que puguin tenir ― si en tenen, és clar ― forma part del món màgic i només està sota el control de la Conselleria o també funciona pel món muggle? Com? Tenen documents muggles? ― En aquest cas: se’ls han de tramitar ells a voluntat o de facto la Conselleria els crea una còpia que sigui acceptable pels muggles?) Hi ha moltes, moltes preguntes que la Rowling no es va ni plantejar. Se les plantegen, els bruixots? Who knows. Potser diuen que fuck it, és massa feina, i per això mantenen els fills tancats a casa (una altra manera d’assegurar-se que ningú descobreix res) o els envien directament a un orfenat i que s’encarregui algú altre de tot plegat. O potser encanten algú a l’escola per aconseguir que el seu fill llufa pugui anar a classe... Tenint en compte els prejudicis que la societat té contra els llufes, em pregunto si això ha passat mai.
Com ja he dit anteriorment, hi ha moltes variables i zero regulació comuna. L’època històrica i la ideologia de la família deuen influenciar enormement en tot plegat.
Tot i així, els llufes haguessin pogut rebre una educació màgica... No pas les assignatures que es necessita una vareta (Encanteris, Transfiguració, Defensa contra les Forces del Mal...) ― de les quals n'haguéssin pogut aprendre la part teòrica, ignorant la pràctica ―, però sí algunes de les altres, ni que fos en un nivell bàsic: Pocions, Magimàtica, Runes Antigues, Criança de Criatures Màgiques, Botànica, Història de la Màgia... Això hauria permès que fossin integrats en la societat màgica ― que, recordo, és la societat on neixen ― i al mateix temps els hauria permès accedir a algunes feines del món màgic. Potser necessitarien l’assistència d’algun bruixot, però no és necessària la seva exclusió completa. Bé, en pocions, la Rowling va dir que sempre hi ha l’ús de vareta o la màgia implicada d’alguna manera... Aquesta part sempre la podria fer un bruixot ― en un procés col·laboratori de dos estudiants (un bruixot / un llufa) a Hogwarts... Així s’aprendria sobre les diferències i serviria per a l’acceptació de la diversitat.
Però Hogwarts no té per què ser l’únic lloc on s’estudien assignatures màgiques de tot el Regne Unit. (Ja sabem que no és l’única escola del món...) Al llarg de les sèries es veuen els casos de bruixots que estudien a casa (si no ho recordo malament, era el cas dels Gaunt), i també sabem de l’existència de cursos per correu mussol com Magicràpid. Així doncs, hi podria haver un mecanisme per tal que els llufes aprenguessin en el món màgic sobre el món màgic, ja sigui per correu mussol, estudiant a casa o, per què no?, amb una escola on hi hagués una educació que potenciés i barregés el millor dels dos mons. (Clar que això suposaria contradir l’Acta de Secretisme però, de fet, quan tracta dels llufes ― com tota l’organització social del món màgic ― deu fer que no existeixen.) També s’ha de dir que l’existència d’una escola així hagués pogut ajudar molt a tenir una societat més oberta i tolerant, tot impedint l’auge de supremacistes com Voldemort, ja que els estudiants bruixots tindrien un contacte més proper amb el món muggle. (En fi, si fos per mi, faria mínim que Muggleologia fos obligatòria a Hogwarts.)
―――
7. Feines al món màgic
Malgrat que sigui allunyar-se de la família i d’un món màgic que coneixen, crec que la vida més senzilla pels llufes seria viure en el món dels muggle, sobretot si s’aparten de la màgia de petits. (He dit senzilla, no fàcil.) Però, igualment, coneixem als llibres els casos de dos llufes que seguien estretament relacionats amb el món dels bruixots: l’Argus Filch i l’Arabella Figg. (Que curiós que els seus noms comencin igual.) El cas d’altres llufes, com l’Angus Buchanan, que s’allunyen més del món màgic no els descobrim fins més endavant. (També és possible que la Rowling no s’ho inventés fins més endavant.)
Coneixem casos concrets, l’Argus i l’Arabella, que mostren que sí que hi ha llufes que viuen al món màgic, i hi treballen, però igualment aixequen moltes preguntes: com pots treballar al món màgic sense una educació màgica? Suposo, com ja he dit al final de l’apartat anterior, que deu ser a través de l’existència de cursos a distància o escoles especials. Tot i així, la Rowling en les seves obres no fa explicació alguna i ens quedem només amb les nostres elucubracions. Em centro en els seus dos casos concrets primers, que també són la mostra de com els llufes, fins i tot quan no són expulsats del món màgic, segueixen sent marginats i són, definitivament, ciutadans de segona.
L’Arabella Figg és una criadora de Kneazles i de gats, que els entrecreua per mestissar-los, i així poder-los vendre a la societat màgica (ja que es necessita un permís especial per tenir un Kneazle pedigrí). A més a més, formava part de l’Ordre del Fènix original, i en la segona etapa de l’organització, seguia sota les ordres del Dumbledore vigilant el Harry. Així doncs, aquí hi hauria l’assignatura de Criança de Criatures Màgiques... Va aprendre’n d’alguna banda de manera teòrica? Quin suport va tenir de la seva família? Potser era el negoci familiar i el va heretar dels seus pares, ja que no li calia vareta per dur-lo a terme? No ho sabem. En el cas de l'Argus Filch, sabem que és el zelador de Hogwarts... Però, que no tenen ulls, els quadres? Que no poden fer vigilància els elfs domèstics? Que no hi ha les rondes de monitors? M’agrada molt aquesta teoria que explica que en realitat el Filch seria el restaurador d’art de Hogwarts. En aquest cas, necessitaria història de la màgia i pocions. (En aquesta darrera es necessitaria l’ús de màgia, però aquest detall hi ha moltes maneres de salvar-lo: algú altre podria fer la poció, o part de la poció, etc.)
En general, hi ha moltes altres feines que els llufes podrien fer en el món màgic. Podrien fer, sobretot, la part manual i creativa d’una tasca que més endavant s’encantés. Per exemple: podrien construir les escombres màgiques, i dissenyar-les, i que sigui un bruixot que després en faci els encanteris que permetin que serveixin per volar. També podrien treballar en moltes botigues ― en les quals fos necessari un coneixement del món màgic, i en el cas que s’impliqués la necessitat de fer servir màgia, que tinguessin un treballador o un soci fer aquesta part. Però la part en sí de dur la botiga i ser-ne el dependent és factible. Els llufes també podrien ser els professors d’algunes de les assignatures de Hogwarts que, assumeixo, no necessiten màgia: Muggleologia, Història de la Màgia (coi, que la fa un fantasma!), Runes Antigues i Magimàtica... També podrien treballar en la Conselleria d’Afers Màgics, en moltes feines de funcionari de taula de despatx. Els veig de burocràtics, de secretaris, o també de diplomàtics, sobretot encarregant-se de les relacions amb els muggles. (Bé hi ha una Oficina així.) No es necessita màgia, per això! O també podrien ser historiadors i arxivistes ja fos per institucions privades o públiques, com la Conselleria, o bibliotecaris a Hogwarts, per exemple. També podrien ser traductors; assumeixo que les traduccions de les llengües modernes es pot fer màgicament i és més automàtic, però i de les llengües antigues? Les llengües mortes o les llengües màgiques, com Runes Antigues, on es necessita saber el context per traduir el significat precís. Com l’Angus Buchanan, els llufes també poden ser escriptors; poden escriure tot tipus de novel·les, fins i tot molts dels llibres de temari per a Hogwarts. (Especialment de les assignatures que he mencionat anteriorment i que crec que ells podrien ensenyar.) I em deixava feines relacionades amb la criança de criatures màgiques, com fa l’Arabella Figg amb els Kneazles; potser no totes les bèsties són segures si no es té màgia, però igualment podrien adquirir recursos muggles o cuidar les espècies més segures. Així doncs, ja veieu!, hi ha realment un munt d’oportunitats per als llufes a la societat màgica. Però aquesta societat valora massa la màgia així que qualsevol persona que no té màgia, no té valor ni capacitats per formar part de la ‘seva’ societat.
―――
8. Els llufes, la màgia i els “familiars”
Els llufes no tenen màgia, així que es podrien equiparar amb els muggles. Tot i així, a la vegada són diferents dels muggles. No només perquè neixen en el món màgic, i per tant creixen coneixent sobre l’existència de la màgia, sinó perquè també solen tenir una afinitat especial amb la màgia que els muggles no tenen. Per descobrir llocs secrets o amagats com per exemple Hogwarts o la Marmita Foradada, als muggles se’ls ha d’ensenyar el camí, se’ls ha de fer saber de la seva existència, perquè sinó veuen una cosa completament diferent. En canvi, els llufes ho veuen directament. Així mateix, també són capaços de veure i interactuar amb alguns objectes màgics i bèsties fantàstiques.
Un aspecte que crida l’atenció és el cas dels cats i la relació que hi tenen tant l’Argus Filch com l’Arabella Figg. Potser també és amb altres animals, però en el cas dels dos llufes més coneguts, són gats: uns animals que se solen relacionar molt estretament amb la màgia. Les seves relacions amb les seves mascotes són molt profundes, que en molts casos sembla que els tractin com a persones. Coneixem més el cas de l’Argus Filch amb la senyora Norris, però segurament també seria el cas de l’Arabella Figg amb els seus gats, ja que els utilitza per vigilar el Harry. (Com si fossin membres d’una xarxa d’espies.) Els gats, així doncs, sembla que siguin també els ulls dels llufes.
Això em fa pensar amb els familiars (en anglès), és a dir, criatures sobre-naturals que viuen en formes animals i que solen ser guies de les bruixes en la seva pràctica de la màgia. No sé com ho hauríem de traduir al català (esperits familiars?). Seria, per exemple, el cas del gat Salem amb la Sabrina, de Sabrina, la bruixa adolescent. (O també de Chilling Adventures of Sabrina, la versió moderna de Netflix, que no té la mateixa àura que la primera: per exemple, el Salem no parla, i és molt més fosca.) Igualment, seria el mite del gat negre que acompanya la bruixa i, per tant, relacionaria l’Argus Filch i l’Arabella Figg, que són llufes, amb la màgia.
―――
9. Els llufes, paral·lelismes i metàfores
Els llufes són discriminats per la societat on neixen perquè no encaixen en els seus motlles (el fet de posseir màgia és un factor molt important en la societat) i no compleixen amb les seves expectatives. Aquesta representació encaixa amb la situació d’altres col·lectius minoritaris de la societat que coneixem nosaltres. A continuació ho exposaré amb el cas de les persones amb discapacitats, que crec que és la metàfora més clara que hi ha. Tot i així, hi ha alguns aspectes que també es podrien relacionar amb la comunitat queer.
L’existència dels llufes és invisibilitzada. Aquesta ha sigut històricament la situació de les persones amb discapacitats (així com també d’altres col·lectius minoritaris). La nostra presència en el relat de la societat és invisibilitzada perquè la nostra presència és moltes vegades una molèstia. En comptes de plantejar una societat que sigui molt més oberta i accessible a tothom, es crea un model/patró únic en el qual la discapacitat no es té en compte (excepte en aquells casos quan està molt generalitzada) i que suposa la marginació de molta gent. Em pregunto quants llufes no miren les seves famílies bruixes i es pregunten si estan trencats o hi ha hagut algun error amb ells. Quants deuen haver sentit que la seva vida no és tan valuosa com les dels bruixots o que els altres la veuen amb llàstima, quan tu és tot el que tens.
Com que la societat està construïda d’aquesta manera i evoluciona sobre aquests pilars, el fet de intentar plantejar algunes polítiques d’accessibilitat suposa haver de desmuntar conceptes o construccions fermament establertes. És, també, el que passa en el món màgic, on els llufes no són tinguts en compte ni per la Conselleria i la seva legislació ni per la societat, motiu pel qual no poden accedir a una educació màgica ni a una vida plena en la societat màgica. Intentar canviar això contradiria lleis fortament establertes com l’Acta del Secretisme. El tema que els llufes simplement no van a Hogwarts, en comptes de buscar la manera d’integrar-los, ressona amb tots els problemes d’accessibilitat en el sistema educatiu i laboral del nostre món.
Aquesta ignorància per part de la societat (malgrat tot els avanços que hi ha hagut) porta a que en molts aspectes siguem estrangers de la societat en la qual naixem. Per a molts, és més fàcil ignorar la nostra existència i fer veure que no existim que no pas reconèixer-la i intentar construir una societat més accessible. Com en molts casos les persones amb discapacitats neixen de pares que no ho són, els llufes són fills de bruixots. Així doncs, crec que el sentiment de soledat és compartit per la falta de referents iguals a tu amb els que vius i creixes, així com el fet que hi ha poques persones com tu en els teus cercles socials si no les busques. És per això que crec que els llufes, en algun punt (potser al voltant del moviment de defensa dels seus drets), també haurien muntat les seves comunitats. Perquè sinó el món és molt solitari. I hostil.
Els gats de l’Arabella Figg i l’Argus Filch, com a “esperits familiars” que els acompanyen a navegar pel món màgic i són els seus ulls (així com un punt de connexió per a ells amb la màgia) em fa pensar en els gossos d’assistència que utilitzen moltes persones amb discapacitats (no només els cecs) per navegar el nostre món. Aquestes bèsties són els nostres ulls, les nostres orelles, el nostre nas.
“Llufa” deu provenir d’un insult, d’una burla vers aquestes persones que ha quedat com l’etiqueta que les defineix. (Crec que aquest aspecte s’entén més en la versió en anglès i el significat d’Squib; perquè la veritat és que no entenc d’on acaba de sortir ‘llufa’.) Hi ha molts, i diversos, insults que defineixen els diferents tipus de discapacitats; i molts d’aquests són ofensius. Defineixen la discapacitat des d’una perspectiva negativa, com allò que falta per encaixar el motlle, en compte d’allò que és. (Suposo que en aquest sentit, “deficient visual/auditiu” en seria un exemple.) Actualment se sol utilitzar discapacitat, com abans s’havia utilitzat “invàlid” (no-vàlid, és a dir, visió negativa que fa referència al valor de la persona en sí), i com demà s’utilitzaran altres paraules en el debat de les quals ara no entro que és molt llarg. (Però tinc opinions, també.)
Si “llufa” és un insult, em pregunto si d’aquí van sorgir l’intent d’altres definicions més positives com la que proposava abans “muggles fills de bruixots” o “fills de bruixots” a seques. Em pregunto quines fan servir els llufes, si aquestes, unes altres o llufa en sí mateix. Si utilitzen “llufa” igualment, malgrat haver estat dirigida contra ells com a insult històricament, em fa pensar en la situació de la comunitat LGBTQ+ amb el mot “queer”. (Per dir-ne un entre molts.) Perquè la comunitat queer també pot veure’s reflectida en el fet de decebre les expectatives de la societat on viu, del motlle de la cisheteronormativitat. La cronologia de l’aparició del moviment dels drets dels llufes em fa pensar també en els inicis del moviment en favor de la comunitat queer tal i com la coneixem actualment, amb el punt d’inflexió dels aldarulls d’Stonewall (28 Juny 1969).
―――
I em sembla que això és tot per ara! (Mare meva, això duplica la llargada del relat del concurs.) M’alegro haver deixat tota l’argumentació per escrita (tot i que hi ha uns quants punts que s’han d’acabar de polir, però ja he escrit prou i hi he d’acabar de reflexionar!), perquè ho tenia tot desestructurat i moltes de les coses al meu cap. Us felicito si heu arribat fins aquí, i m’encantarà saber les vostres opinions i impressions sobre el tema.
Ens llegim!
Cass