Una Nova Profecia - (CapÃtol 5: "Slytherin", 1ª part)
Escrit per accraEnviat el dia 09/02/2004 a les 09:48 am
Última modificació 09/02/2004 a les 09:48 am
Tots els capítols de Una Nova Profecia
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
CAPÃTOL 5: Slytherin
En Kal va omplir-se el seu plat en silenci. Va adonar-se, sense poder evitar que un petit somriure aparegués en la seva cara, que la nena que era asseguda al seu costat s'havia apartat deixant un bon espai entre ells. Era obvi que li tenia por.
No l'havia volgut espantar intencionadament, però el barret de la tria l'havia enfurismat molt. I quan aquella criatura de primer curs s'havia atrevit a demanar-li que li passés el puré, l'havia mirat amb tanta rà bia que la nena s'havia posat a plorar. Bé, si això servia perquè els demés el deixessin en pau, havia valgut la pena.
Va mirar cap on seia la seva germana i el seu somriure va morir en els seus llavis. Estava parlant alegrement amb el Potter. Realment no pensava perdre el temps! Semblava que hagués decidit fer cas al seu “adorat†pare i afanyar-se a fer-se amiga d'ell, com els hi havia recomanat en la carta. La LÃvia havia tingut la “delicadesa†de llegir-la en veu alta, tant si ell volia saber què hi posava com si no.
Fastiguejat, va abaixar la mirada cap al seu got. Menjava a desgana, enfadat amb la seva germana, furiós amb el barret de la tria i enrabiat amb tothom en general. Què dimonis hi feia ell all� Ja estava prou bé en la seva antiga escola! I per molta fama que tingués Hogwarts, no era res de l'altre món!
S'havia de reconèixer que l'escola era gran, un veritable castell amb el seus fantasmes. En Kal podia sentir la mà gia antiga que impregnava els més insignificants racons de la sala on es trobava. Però malgrat la impressionant magnificència del lloc, el noi no trobava que hi hagués res d'especial. Els companys semblaven tant babaus com els de la seva antiga escola i tots els mestres (potser amb la sola excepció del seu oncle Snape) tenien aquella expressió paternal a la cara. Semblava que tots aprenien del mateix manual: Com ser un mestre inútil en 13 lliçons.
Va observar la taula principal arrufant les celles. Allà seia el seu oncle amb cara de males puces. Semblava que no havia oblidat la broma que li havia fet, perquè els seus ulls no paraven de escodrinyar les taules dels alumnes, buscant el culpable de l'ofensa. En Kal va observar-lo una estona més. No era el tÃpic mestre al que estava acostumat i això l'intranquil·litzava una mica. Era un destre Legiliments? Hauria de vigilar-lo...
-Ei, tu! Black!
En Kal va sobresaltar-se. Enfurismat per la interrupció, va girar-se cap el seu interlocutor. El noi que l'havia cridat va retrocedir un pas, intimidat, però va recuperar-se rà pidament. Semblava que havia estat intentant cridar-li l'atenció durant una llarga estona.
En Kal va estudiar el noi que tenia al davant. El seu cabell era ros, gairebé platejat, i la seva cara afilada. Una insÃgnia de monitor brillava en el seu pit. A banda i banda del noi, com dos goril·les protectors, hi havia dos nois més, amb una expressió absent en la cara que semblava anunciar a crits el seu baix coeficient intel·lectual. En Kal va ignorar els goril·les i va fixar la seva atenció en el noi ros. Una rà pida ullada als seus ulls i el va qualificar de seguida com el delfà ric d'algun peix gros.
El noi ros va fer un pas endavant i va estendre la seva mà .
- Kal Black, no? Sóc en Draco Malfoy.
En Kal va mirar la mà i després va aixecar la seva mirada cap el noi. No va fer cap gest de voler donar-li la mà .
En Draco va prémer els seus estrets llavis amb rà bia continguda. Empal·lidint, cosa gairebé impensable tenint en compte el color original de la seva pell, va abaixar la mà i va xiuxiuejar entre dents:
- Jo de tu no seria tant arrogant amb els teus companys de cambra.
En Kal va limitar-se a somriure, com si li acabessin d'explicar un acudit molt divertit.
- I vigila amb qui es relaciona la teva germana! Potter, Weasley i la sangdefang Granger... No li convé barrejar-se amb ells.
En Kal va limitar-se a aixecar una cella i en Draco va mirar-lo sorprès. Aquell gest... Era el gest preferit del seu padrà Severus! Encara que aquell noi no s'assemblava gens a l'Snape, la seva mirada i els seus gestos li eren molestament familiars. Estarien emparentats? Si era aixÃ, més li valia anar amb compte: Tant al seu pare com al seu padrà no els hi agradaria que es fes enemic seu. I Black era un cognom important! Potser descendia d'aquella branca de la famÃlia que va emigrar al nou continent feia dècades. L'hi hauria de preguntar al seu pare...
En Draco va fer un esforç per empassar-se la rà bia i somriure. En Kal va observar-lo, de sobte intrigat. A què venia aquell somriure?!
- Has acabat de sopar?,- va preguntar el noi ros amb educació. Com que no hi va haver resposta, en Draco va continuar intentant amagar l'ira que sentia i sense deixar de somriure ni un moment.- És que sóc MONITOR...- va ressaltar la paraula monitor i va fer una pausa abans de continuar.-... i haig d'acompanyar-te a la sala comuna...
- No cal que et molestis,- va tallar en Kal sarcà sticament. Fastiguejat per la hipocresia de l'altre noi, va girar-se cap al seu plat, donant-li l'esquena deliberadament.
La cara d'en Draco va envermellir. Com s'atrevia a tractar-lo aix�! Tremolant de pura rà bia, va esforçar-se a respondre:
- Com vulguis. -Després de dubtar un moment, va afegir.- La contrasenya és “Serpentoriaâ€.
I sense dir res més, va marxar amb els seus dos goril·les trepitjant-li els talons i un somriure venjatiu va creuar la seva cara.
En Kal va observar-lo de reüll mentre sortia del menjador. Aquell noi es pensava que era idiota o què? Era evident que la contrasenya no era correcte! Remenant el cap, exasperat per aquella increïble falta de imaginació a l'hora de planejar una broma, va agafar una poma i va aixecar-se de la taula. Sense prestar atenció a cap dels seus companys, va sortir del menjador.
Un cop van tancar-se les portes darrera seu, en Kal va aturar-se. Va mirar al seu voltant per assegurar-se que no hi havia ningú a la vista i, quan en va estar segur, va treure un petit objecte de la seva butxaca. Encara sort que havia estat prou previsor per portar-lo amb ell i no deixar-se'l en el bagul!
En Kal va mirar l'objecte i va somriure. Li havia costat gairebé un any de feina, però havia valgut la pena! Tot un tresor amagat en una simple bosseta de cuir, amb un encara més simple tros de cordill lligat a ella.
El noi va tornar a mirar al seu voltant. Un cop es va haver assegurat, per segona vegada, que no hi havia ningú, es va penjar la bosseta del coll i se la va ficar dintre la camisa. Quan la bossa va tocar la pell, un flaix de llum va il·luminar-la breument i una esgarrifança va recórrer el seu cos, com si de sobte s'hagués submergit en aigua glaçada.
****** **********************************
Bé, la primera part del 5 capitol... Ja queda menys per penjar fins atrapar el forum!
Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)
lAuRa49 Enviat el 09/09/2005 a les 23:34 #1367 FANTASTIK
sirius7 Enviat el 02/09/2006 a les 18:09:50 #12099 en kal fa por prefereixo la livia
kumi Enviat el 05/10/2006 a les 14:08:16 #12689 em mola mooooool el Kal!! Segu k stava bunisim xDD
Continua!!
Shonosh Migfoll Enviat el 22/04/2007 a les 11:20:22 #14764 He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols T'odio...