En Harry es va allunyar del carrer Privet. Va sortir caminant de casa; no volia buscar-se més problemes utilitzant màgia. Va creuar el passeig de les Glicines i es va perdre en la foscor de la nit. Els tiets i en Dudley no s’havien acomiadat d’ell. I no l’hi importava gens. Els havia vist asseguts al sofà mirant la televisió i intentant que l’oncle Vernon no ho empastifés tot. En Dudley li havia fet una ganyota però en Harry no s’havia ni immutat. A més, quedar-se en aquella casa ja no tenia cap mena de sentit; ara encara menys perquè al complir la majoria d’edat deixava de gaudir de la protecció que l'hi oferia. Pensava com s’ho prendrien a la Conselleria que hagués tornat a fer màgia. Després de l’experiència de dos anys enrere davant d’aquell tribunal sabia que, com a mínim, hauria de sofrir el mateix. Però el càstig era el que el preocupava menys en aquell moment. De tota manera, no va poder evitar sentir-se culpable i va recriminar-se aquell acte tan infantil contra el seu oncle.

Mentre caminava se sentia alleujat; lliure després de molt de temps. Va sentir de fons el dringar de les campanes que anunciaven la mitjanit. Ja era dia 31 de juliol i per fi era major d’edat. No va poder evitar somriure. Que bé que s’ho hauria passat celebrant-ho amb en Sírius! Per fi hauria pogut anar a viure amb ell. Però ara s’havia de treure tots aquests pensaments del cap, es va dir, mentre continuava caminant lentament a causa del pes del bagul. Per un instant es va imaginar en Ron i l’Hermione al Cau. Què deurien estar fent ara? Possiblement el trobaven a faltar però ja els havia dit que no en volia tenir notícies, per molt que l’enyoressin i ell se sentís igual. I la Ginny? Com deuria estar la seva estimada Ginny? Però, a l’acte, el record d’en Voldemort el va assetjar de cop. S’havia d’oblidar dels seus amics i concentrar-se en la missió que volia dur a terme.

Tot i que era força tard, en Ron i l’Hermione estaven desperts. L’Hermione feia una setmana que havia arribat al Cau. Els seus pares havien marxat de viatge a París, i ella preferia estar-se amb els Weasley que viatjar. La raó principal era perquè allà hi havia en Ron i, a més, a la capital francesa no hi havia cap persona que li interessés. Ella només tenia ulls per aquell noi pèl-roig i una mica maldestre que li tenia el cor robat. Era el seu secret.

En Ron estava nerviós. Malgrat que patia pel seu amic, del qual no havien tingut cap notícia des del dia que es van acomiadar a Hogwarts, no podia evitar estar intranquil perquè tenia l’Hermione al seu costat i gairebé tots els pensaments tenien a veure amb ella. Estaven asseguts al sofà, sota una manta, vora la llar de foc, on ja només quedaven quatre guspires que il·luminaven la sala. En Ron hauria donat la seva vida per parlar amb l’Hermione sobre el tema que tant el preocupava: n’estava enamorat i ella ni tan sols se’l mirava.

-         On creus que deu ser ara, en Harry? -va preguntar la noia, mentre es recolzava suaument sobre l’espatlla d’en Ron, al qual se li van encendre de cop les galtes.

-         No ho sé, però segur que dorm! És com una marmota! -va dir ràpidament per dissimular el seu nerviosisme.

-         Però si el que dorm sempre ets tu, Ron! Estic segura que en Harry està despert i pensant en nosaltres.

-         Sí, segur, a veure si ara faràs prediccions com la Trelawney! -va respondre en Ron en to burleta.

-         Jo crec que ho deu passar malament a casa els seus oncles. Tu què en penses?

-         No sé... tan malament no s’hi deu estar, no?

-         Però què dius, Ron! Si ja saps que en Harry sempre ens explica com el tracten de malament els Dursley! És que no tens memòria o què?

-         Ja està, ja ha parlat la llesta i la que ho recorda tot! No puc oblidar-me de les coses o què? Sempre ho has de saber tot i controlar-ho tot?

-         Ron... com pots dir-me aquestes coses!

I havent dit això, l’Hermione va aixecar-se amb els ulls plens de llàgrimes, i va córrer cap a l’habitació del primer pis que compartia amb la Ginny. En Ron, però, no es va adonar de res.

-         El dia que l’entengui..., va dir en veu ben alta tot sol a la sala. Es va abrigar completament amb la manta, es va estirar i va quedar adormit.

• 	jeanne_crazy	Enviat el 22/04/2006 a les 12:20:01
  	#6865	He escrit 1 fanfics amb un total de 17 capítols

  
  

  ei!!! wola!!! ta kedat mu b!!! k macos en ron y l'hermy..^^ pero pobret en harry, star sol es molt trist.. no li facis aixo.. :_(

  continua aviat plis!!!

  petonets, maria^^

  
  
  
  

• 	jeanne_crazy	Enviat el 22/04/2006 a les 12:21:29
  	#6866	He escrit 1 fanfics amb un total de 17 capítols

  
  
  soc la primeraa!!! el oro pa mi!!! pa mi!! jajaja(( carla i costa ni seus acorreixi rajarme, k e pillat una espasa x casa i jo tmb us puc rajar)) jijiji
  
  
  
  

• 	fitag05	Enviat el 22/04/2006 a les 12:32:45
  	#6868	He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols

  
  

  eis!!! sta mooolt be!!! vai a llegir el seguent capitol ^^

  ciao _cArmE_

  
  
  
  

• 	massa_hpifriends.com	Enviat el 02/05/2006 a les 14:14:00
  	#7863	He escrit 2 fanfics amb un total de 5 capítols

  
  
  ei, est ml bé, xe!!