Una Nova Profecia - (Capítol 5: "Slytherin", 3ª part)
AvatarEscrit per accra
Enviat el dia 11/02/2004 a les 09:15 am
Última modificació 26/02/2004 a les 11:41 am
Tots els capítols de Una Nova Profecia
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


(Capítol 5: "Slytherin", 3ª part)

En Draco va incorporant-se. Confós, va mirar al seu voltant. Davant seu, raigs de colors il·luminaven l'habitació. Crits i moviment... Era marejant. El noi va tancar els ulls i els va tornar a obrir. Els crits i els raig s'havien aturat. Algú gemegava, no sabia qui era ni li importava. L'única cosa interessant era que ja no se sentia marejat! Què havia passat? Que havia estat tot aquell rebombori?

El noi es va aixecar. Va oblidar les preguntes ràpidament. Era feliç, com mai ho havia estat en tota la seva vida! Els seus sentits estaven embriagats, no sabia on era ni que estava fent, però això no era important; Era feliç! Caminant fent esses, va allunyar-se dels gemecs que eren la única cosa que destorbava la seva tranquil·litat i va ensopegar amb alguna cosa verda, tova. Eren cortines? Què hi feien unes cortines en mig del seu pas? Qui les havia posat allí?!

Va desfer-se de les cortines deixant anar una rialla. Era divertit, no sabia perquè, però era divertit! Va seguir caminant. No sabia on anava ni perquè caminava. Simplement semblava la cosa adequada a fer en aquell moment. Res més que caminar! Va ensopegar amb un esglaó i va caure, tancant els ulls, cap endavant. Alguna cosa va aturar la seva caiguda. El noi va obrir els ulls i va veure un tros de roba negra. Va agafar-la amb els dits i la va mirar interessat; què hi feia una cortina negra allí? No eren verdes, les cortines?!

- Sr. Malfoy!

En Draco va deixar anar la roba i va aixecar la mirada. Davant seu, i amb cara enfurismada, hi havia en Severus Snape.

- Hoooooooola, professssssssssssssor Sssssssnape,- va saludar el noi, arrossegant les paraules i deixant anar una rialla.- Què fffffffffffa vesssssssstit ammmb cooooooortinessssssss?

L'Snape va agafar en Draco per les espatlles, evitant que caigués assegut a terra. Va mirar-lo fixament als ulls, però el noi no semblava capaç de ser capaç d'enfocar la seva atenció en res, durant més que uns pocs segons. Estava begut? Drogat?!

- Sr. Malfoy! Draco!!

El noi va sobresaltar-se. Va mirar l'Snape i va deixar anar una rialla. L'home el va mirar arrufant les celles. Va acostar-se al noi i va ensumar. No feia olor a alcohol. Drogues, potser? No, el seu fillol no era tant ximple... O si?

En Draco va fer un gest brusc i va caure assegut a terra. Rient, va intentar posar-se dret, però els seus peus no semblaven voler-lo obeir.

-Draco!,- va dir amb la seva veu més autoritària que tenia. Va tornar a agafar el noi per un braç, el va aixecar de terra amb una forta estrebada i va sostenir-lo dret. - Què has pres?!

El noi el va mirar molest.

-No cridis,- va exclamar.- Em molestes, com els altres!

-Els altres?

Pensatiu, l'Snape va deixar anar el noi. Una sospita va creuar la seva ment com un llampec. I si fos... Decidit, va treure la seva vareta i va apuntar el seu fillol.

- Finite Incantatum!

En Draco va parpellejar. Confós, va mirar al seu voltant i després al professor que tenia davant seu. Què hi feia a la sala comuna? L'últim que recordava era haver estat lluitant contra aquell ximple de'n Black!

L'Snape no va esperar que en Draco es recuperés de la sorpresa. Agafant-lo pel braç, va anar cap a l'estàtua de la serp i va dir amb veu seca:

- Cinquè curs!

La estàtua va obrir la boca i professor i alumne van entrar en l'habitació.

En Draco va quedar-se parat quan va entrar en l'habitació. En Nott estava a terra amb les mans a la cara, mentre la sang li regalimava entre els dits, sense deixar de gemegar. En Vincent Crabbe era al seu costat, amb les cames movent-se com boges i tota la cara plena de grans verdosos. En Gregory Goile estava assegut en mig de la cambra, amb cara de sorpresa, mentre del seu nas i de les seves orelles no paraven de créixer flocs de cabell, que ara ja feien ben be uns dos metres de llarg.

Però el que feia més mala fila era sens dubte, en Blaise Zabini. Estava assegut en un racó, abraçat als seus propis genolls. Tenia tota la pell recoberta d'escates vermelles, de tal manera que de la seva cara només es distingien els seus ulls plens de llàgrimes. No li quedava ni un sol cabell en tot el cap; ni nas, ni llavis, ni ungles.

En Draco va aixecar la mirada cap al professor. L'home mirava l'habitació com si no pogués donar crèdit al que veia.

Espantat, en Draco va buscar en Black. En Kal tornava a estar estirat en el seu llit, llegint la mateixa llibreta, com si res hagués passat. Cinc varetes descansaven tranquil·lament en la seva tauleta de nit. El noi va aixecar la mirada de la llibreta i va plantar la seva mirada en l'home. Tots dos van estar mirant-se uns segons que a en Draco li van semblar hores. De sobte, en Kal va somriure i va saludar amb la mà el professor:

- Hola, oncle Sev!

***************************************

Fins aquí el capítol 5. El pròxim "Gryffindor"

Espero que us agradi, i algún comentari no aniria gens malament...


Llegit 2226 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)