Pares massa joves... - Capítol 2 - El suïcidi és la millor manera d'escapar....
AvatarEscrit per Mione
Enviat el dia 12/05/2006 a les 14:14:02
Última modificació 12/10/2006 a les 10:37:33
Tots els capítols de Pares massa joves...
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 2 - El suïcidi és la millor manera d'escapar....

Abans de posar-vos un nou capítol, ( que per cert, no tenia que venir fins el dijous que vé ) voldria donar-vos les gràcies per les vostres notes d'ànim.

Us informo que com que lo bo es fa esperar, us posaré els capítols, sempre que pugui, cada dijous. Aquests d'avui és una excepció ;)

Doncs res, gràcies un altre cop a:

 

jeanne_crazy

ÒLIVA

Mizano_Miaka

Àngela

Getta91

anni

marta_draco

Hermion Granger

neus_snitch

 

Pos bé, ja estic per avui, aquí comença el segon capítol....

 

--------------------------------------- --------------------------------------------

 

Els últims alumnes caminaven pels passadissos per arribar a les seves noves habitacions. Moltes parelles ja estaven instal·lades a les que serien les seves habitacions per les tres pròximes setmanes. L' Hermione encara feia morros, tenia que trobar alguna cosa positiva al fet de viure amb en Malfoy i li havia demanat als seus amics que l'ajudessin en aquesta perillosa recerca. L'Hermione esperava que en Ron i en Harry la recolzessin però era demanar massa.

 

En Harry va arribar a la conclusió següent: - Podríem matar-lo, i així ja no tindries que aguantar-lo…

I en Ron murmurava simplement la mateixa frase des de feia una estona: - No pot ser…

 

En canvi les seves amigues havien vist les coses des d'un altre punt de vista:

-          Vull dir, no està malament, si el mires sota una altra perspectiva… - deia la Lavender guinyant-li l'ull.

La Parvarti pensava de la mateixa manera: - Vull dir, dorms a la mateixa habitació que ell Hermione, el podràs veure amb els seus adorables bòxers…

 

Aquests pensaments haurien d'haver millorat la moral de l' Hermione, però la veritat és que no tenia cap mena d'interès a veure'l en bòxers…ni en veure'l cap dia de l'any.

 

-          Senyor Malfoy, Senyoreta Granger, va cridar l'Snape. Els dos adolescents van acostar-se li sense semblar massa traumatitzats. - Vet aquí el vostre apartament.

 

Van entrar tots dos a l'apartament i van mirar al seu voltant. No van dir-se res però els dos estaven satisfets amb el lloc. L'apartament era bastant confortable, amb alguns sofàs i seients situats al voltant d'una xemeneia; hi havia dues portes en bandes oposades, en Draco va entrar en una i l'Hermione a l'altre. Ell aleshores va entrar al bany que tenien que compartir i va veure que hi havia una banyera del tamany d'una piscina i molts accessoris i taules pel "nadó". És en aquest precís moment, que allò li va venir a la ment… On estava el nadó del que es tenien que ocupar?

 

Aleshores, va sentir un petit murmulleig que venia de l'altre habitació i s'hi va dirigir, parant-se al peu de la porta. L'Hemione estava allà dret amb un petit bebè als braços, somrient i bressolant-lo dolçament. En Malfoy va acostar-se i va continuar mirant la escena des de la porta, amb aire indiferent. Es va fixar que hi havia dos llits, un amb un cobrellit negre, l'altre amb un cobrellit blau, i un bressol decorat amb coses de color rosa… Una nena.

 

L'Hermione somreia a la petita que continuava tenint als braços. El nadó tenia els ulls d'un blau molt clar i els cabells rossos com el blat, lleugerament rissats. En Malfoy va acostar-s'hi amb compte però es va quedar a una certa distància. L'Hermione se'l va mirar i li va dir:

-          No et mossegarà pas.

 

Ell va continua cap a ella molt prudentment, les mans a les butxaques. Va treure una mà i va tocar amb la punta d'un dels dits la panxa de la nena. L'Hermione es va girar de cop cap a en Draco:

-          "Què acabes de pegar a la nena?"

-          Només volia saber si ella faria alguna cosa - digué ell ràpidament.

-          És només un bebè, atontat, no esposarà pas a jugar al tennis o a parlar amb anglès! - li va dir ella desesperada.

-          Pffff… - va fer ell sense posar atenció al que ella li deia.

-          Quin nom vols posar-li? - va preguntar l'Hermione aixecant una cella.

-          Doncs com que sóc el seu pare, penso que… Malfoy júnior - digué ell satisfet.

-          És una nena…

-          I?

-          Doncs que no pots pas dir-li a una nena Malfoy jr…

-          Tinc el dret de posar-li el nom que em doni la gana!

-          Som dos a ser pares….

-          Siusplau, no m'ho recordis, intento fer com si tot això només fos un horrible malson…

-          Què en penses de dir-li algo simple com Hannah?

-          NO, va dir simplement, sabent de sobres que qualsevol nom que proposés l'Hermione no seria, només pel simple fet d'haver-lo triat ella.

-          Doncs quin? - digué enfadada l'Hermione. Ell va mirar la nena i digué: - Eugh! S'assembla a tu!

-          Vinga Malfoy, un nom - digué ella mentre s'asseia al llit.

-          Elle… - va dir mentre es mirava als ulls de la nena.

-          Ok, Elle guanya - va dir l'Hermione estirant-se sobre els coixins i mirant a en Malfoy.

 

En Malfoy va agafar la nena en braços i li va posar la mà sota la nuca. Elle va agafar amb els seus ditets, un dels seus i va riure. En Malfoy es va quedar impassible, caminà cap a l'Hermione i li va quasi llençar la nena als braços d'ella.

 

-          No pots deixar anar a un nen d'aquesta manera Malfoy! - va cridar l'Hermione mentre ell es dirigia cap a al a porta.

-          Jo faig el que vull quan es tracta de sangs impures.

-          És que intentes de debò ser un imbècil integral o et vé de naixement?

-          No tindries que parlar-me d'aquesta manera Granger.

-           I perquè no? És que vindrà el teu pare a matar-me? - li digué ella fredament com si li parlés a un sord.

 

Ell va treure la seva vareta i va apuntar a la noia "Tanca la boca". L'instint de l'Hermione va fer que ella es girés per a què la nena no estigués de cara a la vareta del noi. En Malfoy va mirar cap al cel mentre guardava la vareta i va sortir de l'habitació.

L'Hermione va sospirar i digué: - Bé Elle, em sembla que el teu pare no està fet per fer de pare encara. Creus que el seu instint paternal sortirà aviat?. La nena va cloquejar suaument. - No, jo tampoc ho crec…

 

************************

 

L'Hermione es va endur a l'Elle amb ella aquell vespre, i els seus amics semblava que ho esperaven. Va entrar al menjador i es va instal·lar al banc de fusta agafant bé a la nena contra ella. Va mirar al seu voltant i es notà que semblava confusa. Ningú més havia dut el seu nadó amb ell. Va mirar-se a en Harry que estava al costat d'ella.

 

-          Harry! - digué ella mentre ell es girava per mirar-la.

-          Oooh! Què maca que és! - va dir ell somrient-li, i fent una ganyota per fer-la riure. La nena va posar la seva maneta sobre la cara del noi.

-          Harry!! - va repetir l'Hermione. Ell va continuar ignorant-la i va tirar-li una mora a la cara, cosa que va fer riure a la Elle.

-          Harry!! - va tornar a intentar començant a perdre la paciència que ara picava de mans davant la cara de la nena.

-          "Cargol treu banya, puja la muntanya, cargol bové…" - va començar a cantar en Harry.

-          "Jo també vindré!" - va acabar en Ron per acompanyar al seu amic mentre s'assentava a l'altre costat de l'Hermione.

-          Cargol treu banya… - van continuar tots dos, mentre que l'Hermione començava a passar vergonya ja que en Dean passava davant d'ells. Van parar de cantar per agafar aire.

-          Cantar és la vostra nova passió? - preguntà l'Hermione escèptica.

-          No - va contestar en Ron fent rodar els ulls després de fer l'ullet a l'Elle.

-          A no? - va dir ella somrient.

-          On està el teu sentit del ritme…o de l'humor Hermione? - digué en Harry mirant-la.

-          Intentava preguntar-te una cosa quan t'has posat a cantar.

-          Perdó Hermione - va dir mirant el terra.

-          Ara, on estan els vostres bebès? Sóc la única que està amb el seu…

-          Ahh…el meu està dormint - respongué en Harry agafant un trosset de pa i posant-lo davant la boca de l'Elle "Tens gana?"

 

L'Hermione va agafar-li el tros de pa i el va deixar sobre la taula: - I el teu on és Ron?

-          Adormit, igual que el del Harry. - va dir ell mirant els ulls blaus de la nena.

-          Per què l'Elle no dorm com tots els altres?

-          Els nadons son diferents. Qui ha trobat el nom de la nena? - demanà en Harry mentre movia un tros de pastanaga davant l'Elle com si fos un gos.

-          El primer i únic imbècil, en Malfoy. - va dir ella apartant el tros de pastanaga. "Pararàs algun  dia de donar-li menjar?"

-          L'Elle deu tenir gana, Ron no creus que té que tenir gana?

 

En Ron va moure's una mica, va mirar la nena i va començar a detallar-la com si fos que quadre. "No ho sé pas Harry, com es sap si un bebè té gana?"

-          Doncs com Elle - respongué en Harry buscant menjar per sobre la taula.

-          Teniu els vostres propis fills, aneu a marejar-los! - digué l'Hermione somrient-los.

-          No la maregem Hermione, intentem només ser simpàtics… - en Harry es va aixecar de cop de la taula, va agafar una oliva - segur que li agradarà això!

-          Harry no pots pas donar-li això!!

-          Feia broma - rigué ell.

-          Bé - va dir contenta l'Hermione deixant l'Elle sobre la taula i ficant els brassos al seu voltant.

-          Com va amb en Malfoy? - va preguntar en Ron agafant un tros de pa.

-          Doncs, encara no ens hem matat mútuament, és el millor que puc esperar. - va respondre i va fer-li un petó al front a la nena.

-          Oooh Hermione, no t'encapritxis gaire de l'Elle, d'aquí a tres setmanes, l'únic mitjà per fer-la tornar serà anar-te'n al llit amb en Mal-

-          No intentis acabar la frase Ron!! Ni hi pensis, esborra-ho de la teva memòria jovenet! - va cridar l'Hermione tapant-se les orelles.


Llegit 2457 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)