Una Nova Profecia - (Capítol 14, "Crepuscle", 2ª part)
AvatarEscrit per accra
Enviat el dia 29/09/2004 a les 09:47 am
Última modificació 29/09/2004 a les 09:47 am
Tots els capítols de Una Nova Profecia
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


(Capítol 14, "Crepuscle", 2ª part)

Una nova foscor va projectar-se sobre seu. El noi va aixecar la mirada i va veure la Lívia, dreta davant dels seus peus, que el mirava. En Kal va estirar el braç, intentant arribar a ella. Volia demanar-li ajuda, volia cridar que l'ajudés, però semblava que havia perdut la capacitat de parlar. Només va ser capaç de deixar anar un crit ronc, breu i inintel·ligible.

La Lívia no es va moure. El seu cabell fosc onejava en el vent i la seva pell estava extremadament pàl·lida, blavosa. Portava un vestit curt, estampat, sense mànigues. En Kal recordava aquell vestit. Li havien regalat a la seva germana quan va fer cinc anys i a ella li havia agradat tant que l'havia dut durant anys, encara que li anés cada cop més curt, fins que, finalment, estava tan estripat que l'encarregada el va llençar. La Lívia no li ho havia perdonat mai.

En Kal va aixecar la mirada cap a la cara de la seva germana. Tenia els llavis completament blancs i la pell de les seves galtes semblava un pergamí vell descolorit pel temps. Els seus ulls, normalment vivaços, estaven enfonsats en les conques i no hi havia vida en ells. El noi no podia apartar la mirada en aquells ulls morts.

Van romandre en silenci una llarga estona. Finalment, la Lívia va obrir la boca, sense fer cap gest per acostar-se al seu germà. La seva veu va sortir àtona, sense cap resta d'emoció:

-Has fallat, germà. No has tingut valor per lluitar contra l'Ombra i ara ella m'ha atrapat. M'has fallat, has trencat la teva promesa. Has fugit i ara sóc seva. Per culpa teva. Ha estat culpa teva que l'Ombra m'atrapés.

El noi va negar amb el cap. Gemegant, va intentar allunyar-se de la seva germana. Grans llàgrimes li queien cara avall, però ell no semblava adonar-se. No! No podia ser culpa seva!! Ho havia intentat!! Havia intentat per tots els medis aturar l'Ombra! S'havia esforçat a aprendre a lluitar, rebent pallisses dels seus companys d'orfenat i de l'escola, tot per ser prou destre tant amb la vareta com amb els punys. S'havia passat dies a la biblioteca buscant maneres d'aturar-la, aprenent maleficis i encanteris, estudiant runes i magimàtica per poder dur a terme el ritual que acabaria amb ella! No podia ser que l'Ombra ja hagués guanyat!! NO PODIA SER!!! NO ERA JUST!!! No havia tingut temps de preparar-se!

Però allí estava la seva germana, mirant impassible com ell lluitava per alliberar-se de l'urpa... morta. Allí ja no hi era la Lívia, només l'Ombra.

El noi va rodolar sobre si mateix, donant-li l'esquena a la que una vegada havia estat la seva germana. Va estirar els braços intentant aferrar-se a alguna cosa, qualsevol cosa que li permetés alliberar-se i els seus dits van tocar un tros de roba. El noi va aixecar la mirada i va veure el cadàver d'en Severus Snape, dret en mig de la neu, amb la seva túnica negre i els seus braços creuats sobre el seu pit. Un gran cràter sanguinolent s'obria en un costat dret de la seva cara. Un ull i mig nas simplement havien desaparegut, deixant a la vista trossos trencats d'os. En Kal va recordar una pel·lícula de por que havia vist feia anys, on un home s'havia suïcidat d'un tret. Però allò era més real, no com a la pel·lícula. Els colors eren més vius, brillants, i el noi podia sentir l'olor de la sang que emanava la ferida.

La pell de l'home, normalment blanca, era ara blavosa i l'ull negre que li quedava havia perdut la brillantor. L'home va abaixar la mirada cap el noi que plorava incontroladament i els seus llavis apergaminats van somriure mecànicament.

-Has fallat, Black,- va dir l'Snape, xiuxiuejant.- Inútil com el teu pare! No has tingut valor per lluitar contra l'Ombra. Has trencat la teva promesa. Has fugit com el covard que ets i ara sóc mort. Per culpa teva. Ha estat culpa teva que l'Ombra em matés.

El noi va negar amb el cap, desesperadament. Tancant els ulls amb força, va intentar convèncer-se que allò no era més que un somni. Un simple malson! Però quan va obrir-los, va veure en Remus que estava dret, a l'esquerra de l'Snape i la seva túnica vella estava amarada de sang. El noi va tornar a tancar els ulls, no volia veure res més! Tenia la impressió que s'estava tornant boig! Però la veu de l'home-llop va sobresaltar-lo, obligant-lo a obrir els ulls, com si estigués sota el Malefici Imperatiu.

-Has fallat, Kal,- va dir sense gens de l'amabilitat que sempre impregnava la seva veu. El seu to inexpressiu va ferir el noi molt més que la visió de la cara desfigurada de l'Snape.- Ens has fallat a tots. Ara som tots morts. L'Ombra ens ha assassinat. És culpa teva i mai no et podrem perdonar.

En Kal va veure, entre llàgrimes, com en Remus senyalava cap al seu pare, que anava acompanyat per un Demèntor. La mà de la criatura descansava sobre l'espatlla de l'home, com si l'estigués guiant cap a on era ell. Darrera seu, el noi va veure dos cossos que s'acostaven a trompicons. La seva pell, completament carbonitzada, estava enganxada al seu esquelet. El noi va saber de seguida de qui es tractava. Eren el seu oncle Faustus i la seva tieta Adrianna, que havien mort en una explosió a casa seva feia un parell d'anys. Darrera seu, un vell coixejava; en Kevin, el seu vell mentor, la primera víctima de l'Ombra.

Plorant desesperadament, el noi va intentar tancar els ulls, però no podia separar la mirada de'n Kevin que anava dient, mentre s'acostava:

-Va ser culpa teva que l'Ombra ens matés. Has deshonrat la teva família i les nostres morts no han estat mai venjades.

Darrera seu, en Kal va veure en Draco i en Harry, que s'acostaven. L'Hermione i en Ron els seguien. En Dumbledore i la McGonagall s'apropaven per l'altra banda seguits d'antics companys de l'orfenat. Tots ells estaven morts. I s'acostaven, amenaçadors, parlant de culpes i traïció. En Kal es va cobrir el cap amb els braços. No volia seguir mirant! No volia sentir-los!!

Amb desesperació, va clavar la mirada en l'urpa que el retenia adonant-se per primer cop que estava sagnant abundantment. Va veure que l'Ombra anava avançant pel seu cos, engolint-lo lentament però inexorablement. Finalment, en Kal va semblar trobar la seva veu i va començar a cridar amb totes les seves forces.

**************************************** *************

En Draco va despertar-se de sobte. Sobresaltat, va mirar el seu rellotge sense entendre què l'havia despertat. Obrint la cortina que separava el seu llit dels dels altres, va mirar al seu voltant. Els seus companys d'habitació també s'havien despertat, excepte en Goyle que roncava amb força en el seu llit. El noi ros va adonar-se que en Kal no hi era. Va recordar que en Black s'havia quedat en la sala comuna, estudiant. Però eren les tres de la matinada! I què els havia despertat?!

La seva pregunta no va trigar ni un instant a ser contestada. Un fort crit va ressonar en l'habitació, però no provenia d'ella. En Draco va saltar del llit i va posar-se les sabatilles i el batí amb rapidesa, després va córrer cap a la porta. Els seus companys d'habitació van dubtar uns instants abans d'imitar-lo.

En Draco va entrar en la sala comuna. Un gran grup de Slytherins li barrava el pas, però el noi va obrir-se pas a empentes. En mig d'aquell cercle de gent, estirat a terra al costat d'un llibre obert i amb els ulls tancats, hi havia en Kal. El noi tenia els braços aixecats com si s'estigués protegint d'un atacant imaginari i el seu cos tremolava sense control. La seva cara estava amarada de suor i no parava de cridar amb totes les seves forces. De sobte, els seus crits van convertir-se en una gran rialla. En Kal reia de forma maníaca, histèrica, com si de sobte s'hagués tornat boig.

En Draco va quedar-se mirant-lo. Mai havia vist ningú tenir un malson semblant. Finalment, va fer un pas cap endavant, disposat a despertar-lo, però quan estava apunt de tocar-lo, una corrent freda d'aire va travessar la seva ma i en Kal va emmudir.

El noi ros va quedar-se glaçat, recordant de sobte, el malson de les cortines. No sabia perquè, però va fer un pas enrere, espantat. El cos d'en Kal va sacsejar-se amb força i un tall profund va aparèixer en el seu pit. La sang va començar a rajar, tacant-li la camisa que portava. En Draco va seguir retrocedint sense saber què fer. Va adonar-se llavors que en Black tenia el camal del pantaló amarat de sang. Tremolós, va tancar els ulls uns instants, obligant-se a respirar amb calma. Mai havia vist res semblant, encara que era evident que es tractava màgia negra. Els seus companys de casa semblaven tan espantats com ell, glaçats. No deixaven de mirar com el noi s'estremia davant seu.

Quan un nou tall va aparèixer, aquest cop en el braç d'en Black, en Draco va reaccionar. Agafant un noi de quart curs que era al seu costat per l'avantbraç, va cridar:

-Vés a buscar el professor Snape! Afanya't!!

El noi va fer que sí amb el cap i va sortir corrents.

********** *******************************************

Bé, fins aquí aquest segon tros. Espero que la pregunta de si era un flash back o un somni hagi quedat contestada.

Gràcies, Paranoika, pels teus ànims! Sip, pobre nen, tens raó... Però necessitava explicar una mica la relació Ombra-Kal i lo perillosa que és l'Ombra, ni que fos una petita introducció. A més a més, en Jomast em va proposar un repte una mica sanguinari que espero poder complir la setmana que ve. Per cert, he vist que has tornat a escriure!! Molt bé!! Continua!!!

jajajajajajaja, Sí, Aina, és un capítol extrany i està ple de pistes sobre què o qui és l'Ombra. Espero que no ho endevineu, encara! Que sino, treurieu interés al final de la ff!!! Per cert, ja he llegit el nou tros! I repeteixo el que he dit abans!!! L'única pega que hi trobo, és el temps que has trigat a penjar-ho!!!

Gràcies, raigdefoc911, pel teu incondicional suport! Bé, espero que la pregunta del flash back o somni hagi quedat parcialment contestada ;-). Ara estic trencant-me les banyes intentant escriure les intencions de l'Ombra sense donar masses pistes! Buff!! Moltes vegades no queda gens clar el que vull dir. Sort que la Calis te la paciència de llegir-s'ho i corretgir-ho, que sino....

GRÀCIES, CALIS!!!!


Llegit 1661 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarJomast Moderador/a 165 comentaris01/10/2004 a les 10:45 am
#289Tinc 1 fanfictions i un total de 2 capítols

Aquest noi no passaria control de dopatge!




Avatarraigdefoc911 40 comentaris01/10/2004 a les 03:53 pm
#291Encara no he escrit cap fanfiction

Sta mol emocionan!!! jejeje si k a kdat cntestada xo, avera si u entenk, u sta sumiant i paxa d vritat?¿?¿? :S:S xo supoxu k al proxim ia s veura no?¿ o putse maure desperar +... :( jejeje pos ia ta. xDD segueix axi!!!




AvatarAina 131 comentaris01/10/2004 a les 11:10 pm
#295Tinc 3 fanfictions i un total de 32 capítols

UOoooo!!! L'ombra pot actuar i ficar-se als somnis, genial!! Bé quina por!! I tot s'enten perfectament, no com a la meva ff, que em faig uns embolics!!!! Bé, com ara sembla q vas molt rapida penjant trossos de ff, no fa falta que et digui que espero aviat el proxim tros. Esta molt bé, com t'ho fas per treure la part bona dels personatges bons?? M'encanta el Malfoy espantat!! I pobre Kal!! Bé, doncs molt be, m'ha agradat molt, molt interesant i entretingut i etc...




AvatarAina 131 comentaris01/10/2004 a les 11:16 pm
#296Tinc 3 fanfictions i un total de 32 capítols

Esta molt bé, com t'ho fas per treure la part bona dels personatges dolents??




AvatarAina 131 comentaris01/10/2004 a les 11:16 pm
#297Tinc 3 fanfictions i un total de 32 capítols

Esta molt bé, com t'ho fas per treure la part bona dels personatges dolents?? M'havia confos !! :S




Avatarroni Moderador/a 83 comentaris06/10/2005 a les 20:50
#1551Tinc 2 fanfictions i un total de 20 capítols

Oh, m'agrada molt, estic provant de agafar fins a l'ultim capitol, però weno, ja nire fent jeje, aveure si hi arribo! Magrada molt!!!