La Miranda estava assentada davant la professora Mcgonagall.
Estaven al despatx del director,i no parlaven.No sabia perquè estava allà,però res feia bona pinta.      
Va mirar-la i va veure-la preucupada,semblava més vella que mai.

Com que la professora no es decidia,va agafar aire i es va disposar a trencar el silenci.
-Professora...Per què m'ha cridat?- va dir amb un fil de veu.
La Mcgonagall se la va mirar i es va disposar a parlar.-
-Miri,senyoreta.Resulta que hi ha una conspiració,una profecia... -va dir tremolosa.
-Ja ho sé,la del Harry.Però que hi fa?-
-Si,la del Harry...Però també la d'algú més.Miri,resulta que hem trobat una altra profecia...Diu exactament aquestes paraules:
"Aquell que l'Innominable va escollir com a igual s'enfrontará a la foscor del lloc que sempre ha estimat...
Una noia l'acompanyará a l'aventura,tan se val l'edat que tingui,tant se val l'amor que tinguin,només importa el respecte que tinguin l'un per l'altre i el coratge que unirán per afrontar-se... Res no será igual des d'aquella nit,en que el cel negre de la nit canviará de color..."
-I...i què?

La professora no va dir res,es va limitar a mirar-la interessadament.
-Professora...De qui parlava la profecia?Del Harry i...?
-Vosté que creu?
-Doncs no sé...
-Per que creu que l'he fet venir?
-No sé...
-És vosté,ja ho sap.

--

El Harry,el Ron i l'Hermione estaven a la sala comuna.

El Ron ja s'havia refet del tot,havia hagut de passar dos dies a l'infermeria i prou,l'ùnic que li passava era que s'havia de prendre cinc pocions per dia.
-Maleït sigui qui va fer el malefici- va remugar el Ron- cinc pocions al dia! Serà...
-Ron, ja sé que et molesta,però ens ho has dit mil vegades - va dir l'Hermione sense aixecar els ulls del llibre que estava llegint.-
-A mi m'agradaria saber qui era el que em va atacar...- va dir el Ron.
-Però Ron,això no és l'important, el cas és que t'has salvat d'una mort segura...
-Home,Hermione,tan com segura...
-Sí, Ron, Era un malefici mortal... Si no hagués sigut per la professora de Defensa contra les forces del mal...
-Però si el Harry no hagués estat allà,m'hauria mort.És a ell,a qui li dec la vida...Ni a la Yuna ni a ningú més.
-Però ell només va avisar! Res més!
-Hermione,no diguis coses que no saps,tu no hi eres...!
-Ei! Voleu parar de discutir-vos?- va dir el Harry alçant la veu,cansat de sentir-los.
-M'en vaig a dormir- va dir el Ron furiós,es va aixecar d'un bot amb les orelles vermelles i s'en va anar al dormitori tan depressa com va poder.
-Jo també- va dir l'Hermione amb els ulls plorosos,i va deixar al Harry sol.

*-*-*-*

La Miranda va sortir del despatx de la Mcgonagall submergida en els seus pens aments.

Anava vagant pels passadíssos inconscientment,només pensant amb el que la professora de transfiguració li acabava d'explicar...
Al arribar al quadre de la senyora Grassa,es va parar i no va prestar atenció a la senyora dibuixada.
-Contrasenya?Ràpid,m'en vull anar amb la Violeta!-va dir el retrat.
-Cargols fregits- va dir la Miranda,va apartar el cuadre del seu camí i va entrar.
Al veure al Harry sol,va tallar-se del tot i es va posar blanca.No contava trobar-se amb ningú a aquelles hores,volia pensar en el que li havien dit,sense compartir-ho amb ningú.
-Ai,hola- va dir el Harry- que et passa?Estàs molt blanca.Per cert,on eres?
-Ehhh...jo...M'en vaig a dormir,bona nit...-va dir la Miranda com si no passés res,i es va acostar cap a les escales que duien al dormitori de noies.Es va girar i es va disposar a pujar.
El Harry va caminar cap a ella i li va engrapar el braç.
-Hauries d'anar a l'infermeria,no et trobes bé,oi?Que t'ha passat?
-Err...A mi res,estàs cansat i veus coses que no sòn.Tots dos estem cansats...
-No,a mi no m'enganyis.On has estat?Que t'ha passat?

*-*-*-*

El Draco estava ajegut sobre una alfombra plena de pols.

La panxa li roncava de gana. Es va agafar les costelles amb les mans i es va apretar ben fort,fins que el mal de panxa va parar una mica i es va relaxar.

Es va estirar sobre l'alfombra i va sentir que el mal de costelles s'afegia al mal de panxa, però intentar ignorar el dolor i es va aixecar a donar un volt per l'habitació.

Era una habitació fosca,només il·luminada per tres espelmes que s'aguantaven gràcies a un canelobre.

Les parets eren grises i el terra estava cobert de pols,només hi havia una alfombra i un llit de ferro.

Va estirar una mica les cames i es va estirar al llit,que grinyolava i no semblava gaire comodé,però estava molt cansat.

Es van sentir unes passes que no venien d'enlloc. El Malfoy es va aixecar espantat.

Abans de caure al terra,l'ùnic que va poder veure va ser una cara femenina,rossa,amb el nas afilat i amb una expressió d'arrogància natural,però amb mirada de tristesa i preucupació a la cara.

*-*-*-*

La Ginny i l'Hermione estaven als jardins de Howarts. L'Hermione acabava de pronunciar solament una lletra "nnnnn" i la Ginny ja pensava en la resposta de la pregunta que acabava de formular ella mateixa...Si li agradava el Ron.

-No!?-va preguntar-li sorpresa.
L'Hermione es va posar vermella i va somriure- deixa'm acabar de dir la frase...
-Nnnn...noia,et fixes en tot!-va dir,i es va posar a riure.
-Eh!M'havies espantat!-va dir la Ginny enfadada i rient.-d'això...li penses demanar?
L'Hermione es va tornar a posar com un tomàquet i va preferir no respondre la pregunta.
-M'en vaig a veure el Hagrid- va dir somrient,i s'en va anar.
La Ginny va observar com la noia marxava i quan es va veure a una distància prudencial d'ella es va aixecar i la va seguir.

 L'Hermione es va dirigir a la cabana del Hagrid,perquè era l'excusa que s'havia inventat per fugir de la pregunta,va picar a la porta i va esperar que el Hagrid l'obrís.

Es va sentir com el Hagrid feia fora l'Ullal,que li volia llepar les orelles,que caminava d'una punta de la cabana a l'altra i que remenava al pany fins a poder obrir.

Va treure el cap per la porta i va veure l'Hermione.

-Ai,hola,Hermione.Vèns sola? Passa,passa.- es va enretirar per deixar pas a l'Hermione i va anar a preparar el té- has vingut per algun motiu especial?
-No,què va...Bé,per fugir de la Ginny,però res.-va dir ella.
-Per què? Que hus heu enfadat?-va preguntar el Hagrid sorprés.
-No,és que m'ha fet una pregunta que jo no volia respondre i...-va dir l'Hermione vermella.
-Ara torno,estic veient que els Llimacs Quivernius s'estàn menjant les carbasses gegants-va dir el Hagrid,i va sortir a l'hort.

En qualsevol situació,l'Hermione hauria sortit a observar aquells éssers,que no havia vist en cap llibre,però en aquells moments la seva ment rondava molt lluny d'allá.

"Li demano? I si em diu que no? I si em diu només amics? I si no em parla mai més? Com el miraré? No puc... Però si em diu que sí?Que faré?Què faig ara?" aquestes eren la meitat de les preguntes que en aquell moment rondaven per el seu cervell.Però llavors va entrar el Hagrid i va haver de parar de pensar.

*-*-*-*-*

-No he estat enlloc,Harry-va dir la Miranda tremolosa.
-Siusplau- va dir el noi.
La Miranda el va mirar als ulls i va obrir la boca;
-Mira,resulta que...

L'Evelyn corria per els corredors de Howarts buscant la classe de transfiguració.Feia poc que estava allá i encara no havia tingut transfiguració.I arribaria tard!

Va decidir preguntar-ho a algú,però no va veure ningú a qui preguntar.

De sobte es van sentir uns copets.Cada cop eren més forts.Va mirar al final del passadís i va aparèixer una noia amb un grupet d'amigues.

Llavors va veure la causa dels copets: aquella noia portava uns talons de mig metre. Portava la cara tan maquillada que semblava de pallaso,amb cada cabell pentinat i sense cap imperfecció.

L'Evelyn se li va acostar,decidida a preguntar a a qui fos.

-Ei,tu! Perdona,on és la classe de transfiguració?

-Mira maca,no estic d'humor!!! Avui no m'han enviat la Bruixapop...-va remugar la noia.

-Ehem...Ja...Però em podries dir...

-He d'anar al vatèèèèèèr! Correquemecago!!!- va cridar aquella noia.

Llavors les seves amigues la van agafar i la van portar corrents al vàter de noies que hi havia al primer pis.

El corredor es va quedar desert.Només hi havia l'Evelyn,sopresa.

¿Podria ser que hagués vist un cargol sota la túnica d'aquella noia?

****
Ho veieu,quines paranoies que tinc. =P Emmm...
Costa,Carla i Carme (C!!! haha)  per vosaltres.

PD: HO DESCOBRIRÉ!!! DESCOBRIRÉ QUE VOL DIR SOLET!!!

"Fi de les parides d'una boja"