Mentires desvelades - Capítol 1: Càstigs, injusticies i festa
AvatarEscrit per Larongyea
Enviat el dia 26/06/2006 a les 00:39:05
Última modificació 28/06/2006 a les 20:23:25
Tots els capítols de Mentires desvelades
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 1: Càstigs, injusticies i festa

La Loreanne sortia de classe de Transfiguració amb els seus companys. Ja estaven parlant de la sortida d'aquell matí a Hogsmeade, ademés, es rumorejava que celebrarien Sant Joan. Ningú sabia que era aquella festa, però es deia que el motiu era que en Dumbledore havia conegut un auror de la Conselleria provinent de Espanya i al director li havia semblat molt bona aquesta idea i molt divertida.

 

 

Mentrestant, encara la Mc.Gonagall seguia parlant amb l'Albus de si era una bona idea deixar anar a tots els alumnes a Hogmeade per aquesta "maravellosa" idea de Sant Joan.

- Albus, tinc por de què algun alumne surti ferit! - deia la Minerva amb veu preocupada

- Minerva, t'ho he repetit mil cops, no passarà res, estigues tranquila.

- I si tiressin confeti de les varetes?O simplement que ballessin...

En Dumbledore la va mirar per sobre de les seves ulleres de mitja lluna llançant-li un somriure de complicitat en lo últim que acabava de proposar.

- Mmm...Doncs la idea del confeti estaria bé si no fos perquè ja són grandets. Mira, seu, tranquilitza't que t'ho explicaré tot amb més calma

La McGonagall es va sentar i en Dumbledore li va oferir un pica-pica de llimona

- Un pica-pica de llimona?- li oferia mentres ell ja desembolicava un cuidadosament amb els seus dits llargs de les seves mans.

- No, gràcies Albus

- Doncs mira, ja ho tinc tot pensat perquè ningun alumne resulti ferit. Veuràs el plà serà el següent: Primer, els alumnes que tinguin antecedents o castigs no hi podran anar, així els alumnes conflictius, almenys no embolicaran gaire la festa. Segon, no es tiraran les explosions a l'estil muggle, les explosions sortiran de les varetes amb un simple encanteri. Tercer, la Conselleria i la gran Inquisidora ens han deixat a Hogsmeade un terreny retirat, per ejem, no cremar els arbres. Quart, les explosions, no son perilloses.

..................... ........................................................................... ...........................................................................

 

Estaven la majoria d'alumnes ja llestos als jardins de l'entrada de Hogwarts esperant. Com sempre, en Malfoy estava fent-se el xulo i presumint. En Harry, en Ron i l'Hermione estaven molt aprop, més aviat, el Malfoy estava allà perquè l'escoltessin ells segurament.

- I el meu pare, que cada dia va a parlar amb el Cornelius Fudge, què per cert, abans venia gairebé cada dia a sopar i ens coneixem molt, es veu que li ha dit al meu pare el nou encanteri de llançar petards que han aprovat fa pocs dies a la Conselleria! I esclar, a mi també m'ho ha dit en primicia. I es Peta....

- Calla Malfoy, sempre alardejant! No et fa vergonya, o què? No volem que siguis tu qui ens ho expliquis - va saltar de sobte l'Hermione que ja no va volguer escoltar més i li va tallar la "fantàstica" demostració.

- Mira qui parla, la fastigosa sang-de-fang què sempre va alardejant de què su sap tot i sempre va orgullosa amb les definicions que es sap d'empollona! - va exclamar en Draco amb un gran despreci a la cara.

- Mira, mira, no em temptis que avui ja vinc cabrejada!

- Ah si? I que em faràs...Heu sentit? Hahaha - els hi va preguntar als de Slytherin i tots van riure.

- Potser ella no et farà res, però jo si! Petri... - va començar a dir en Ron però va quedar tallat.

- Impedimenta! - va dir una veu greu d'home i bastant enfadat

Es van començar a girar per veure qui era, era l'Snape!

- Potter, vint punts menys per no poder-se contenir les ganes de fer-se...l'heroï - la última paraula la va dir com amb fàstic i amb odi en veu baixa i calculadora.

- Però sí...- va començar a replicar en Harry pero l'Hermione ho va impedir agafant-lo perquè no diguès res.

- Aviam, aviam, Weasley! Trenta punts menys per volguer fer un encanteri amb males intencions envers d'un company!- l'Snape va seguir treient punts- A partir d'ara, m'encarregaré personalment, que no tornin a passar coses així mai més...

- Professor Snape, en realitat qui ho ha començat tot ha sigut la Granger! - va dir-li seriosament el Draco al professor i després quan aquest es va girar va fer un somriure de victòria als de Gryffindor.

- Osigui, no te prou en ser una setciències i ara vol anar de salvadora i justiciera...Es queda sense anar a Hogsmeade i la vull veure al meu despatx avui a les cinc.

A l'Hermione se li va omplir els ulls de llàgrimes d'aquella injustícia i amb un ràpid adeu amb la mà es va despedir d'en Harry i d'en Ron. En Ron va volguer agafar-la per el braç per consolar-la, però en Harry el va impedir, sabent el tacte que tenia en Ron amb les noies.

- De què deuria està enfadada ja l'Hermione desde un principi, Harry?

- La veritat no ho sé, alomillor no havia trobat un llibre a la biblioteca, o potser era per el Kru...- en Harry al escapar-se-li això va callar de cop

- Què es lo últim que has dit? Què potser l'Hermione i tu us expliqueu coses secretes què jo no se?

- Noo, Ron, no es el què et creus.  Anava a dir que potser era per el Crucio que el tindrian que prohibit perquè ha llegit un article i no se què...- en Harry va saber disimular

- Ah, pensava que...Bueno, dona igual, anem-nos ja.

..................... ........................................................................... ...........................................................................

La Loreanne havia presenciat tot l'espectacle entre el Malfoy, el Weasley i la Hermione. A qui més coneixia era a l'Hermione, perquè compartien habitació a la torre de Gryffindor i perquè gairebé sempre es trobaven totes les tardes a la biblioteca. Li havia sabut greu que l'Snape l'hagués castigat d'aquella manera tan injusta sense anar a Hogmeade.

La McGonagall va sortir amb en Filch i va comunicar que tindrien que anar caminant a Hogsmeade per un camí ja que no funcionaven els portarreus que utilitzaven normalment. De cop va hi haver un murmuri i renecs generals de tots els alumnes.

- Shtttt, silenci, divideixin-se en les cases i segueixin el seu cap de residència.

Van dividir-se i darrere dels seus caps de residència van anar caminant per el camí. També el motiu de que caminessin era perquè hi havia molt poquet rato fins arribar.

- Hola Harry, em sap greu el que li ha passat a l'Hermione

En Harry va tombar-se per veure qui era. Era la Loreanne, en Harry va fixar-se que anava molt bonica amb el cabell recollit en un monyo.

- Ah, gràcies, tranquila no pateixis.

- Algun cop la tenien que castigar no? - va dir la Loreanne com amb un somriure burleta

- Escolta, aviam si faré que et castiguin a tu - va dir enfadat en Ron

- Ron, calla que fas, que a mi em cau molt bé la Anne - a cau d'orella li va dir

- Bueno, doncs, eh, això...me'n vaig. Adeu Harry - i li va fer un petó a la galta abans de marxar.

En Harry es va quedar de pedra al veure la reacció de la noia. Es va quedar amb la mà a la galta. El cor li bategava fort. Va mirar al Ron i el seu amic estava bocabadat amb la boca oberta sense saber com havia passat.

..................... ........................................................................... ...........................................................................

 

L'Hermione estava aseguda al costat de la finestra de la sala comuna plorant. No per el fet que l'haguesin castigat, si no, perquè havia rebut una carta d'en Victor Krum aquell mateix matí. Estava tota envoltada de mocadors ja utilitzats i de grans caixes per mantindres ben provinguda de mocadors, que no faltessin. En Krum li deia que ja no li podria escriure en una bona temporada perquè estava molt enfeinat amb el quidditch i l'havien fet president d'un equip, perquè ja estava cansat d'escriure's, i perquè a la seva parella no li feia gràcia. Potser era el últim motiu el que més li dolia a l'Hermione.

..................... ........................................................................... ...........................................................................

 

La festa de Sant Joan va començar! La gent estava ballant, també menjant com una mena de bescuit amb pinyons al que li deien coca de Sant Joan. Quan va enfosquir una mica més en Dumbledore va pujar en un petit altar organitzar per parlar:

- I bé, es el primer any que celebrem Sant Joan o més ben dit la revetlla, espero que us hagi agradat la idea...

- Aquest home cada dia està més sonat...- va dir en Malfoy

-...i que us ho passeu molt bé. L'encanteri per tirar "petards", es a dir, les explosions es: Petardium! - va fer una petita demostració i va sortir un fort espetec: PLAAAAA.- Que comenci la festa.

Tota la gent va agafar les seves varetes i es va començar a omplir de murmuris, gent que deia l'encateri, hi havien molts riures. S'ho van passar molt bé la veritat. Durant tota la festa la Loreanne no es va derigir en ningun moment cap en Harry i cap en Ron. En Harry va pensar que en Ron s'havia passat bastant.


Llegit 833 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Victor black 8 comentaris26/06/2006 a les 16:06:07
#10339Tinc 2 fanfictions i un total de 17 capítols

Noia te l'has currat molt, t'ha sortit molt be (ara ja estam en paus) a per cert te agregat al Msn Ok?