Entre 2 mons - El desert de Kashtar
AvatarEscrit per LunaLovegood92
Enviat el dia 28/06/2006 a les 15:40:08
Última modificació 28/06/2006 a les 15:40:08
Tots els capítols de Entre 2 mons
< Anterior capítol || Prňxim capítol >


El desert de Kashtar

El dia segĂĽent va amanèixer  ennuvolat, i això va ser la gota que va acabar la paciència d'en Ron. En Ron se sentia tremendament gelĂłs d'en Jack. Tenia la sensaciĂł que en Harry l'estava donant de costat per anar-se'n amb ell. No podia evitar de sentir molta ira contra ell. AixĂ­ que es va despertar es va vestir i va anar de dret cap al menjador, on suposava que hi seria l'Hermione, que era molt madrugadora. Pels passadissos es va trobar la Luna. "Oh, no, aquesta llunĂ tica", va pensar. Va voler girar cua i anar-se'n per un altre camĂ­, però hi va haver alguna cosa de la Luna que el va aturar. En Ron va pensar que la Luna tenia alguna cosa especial. Va saludar:

-Hola, Luna, què tal estàs?

-BĂ© i tu? Com han anat les vacances?- va preguntar.

En Ron va pensar que era una mica estúpid preguntar per les vacances d'estiu de l'any passat a l'abril. Però no va dir res. Aquella mirada de la Luna. . .

-Molt bé. Escolta, Luna, haig d'anar a esmorzar. Espero veure't aviat!- i se'n va anar. La Luna es va quedar parada. Mai no sabia si en Ron li volia parlar realment, o si ho feia per no quedar malament amb ella, o si pensava que era només una llunàtica, com la resta. Va sospirar i va pensar "Què hi farem..."

 

En Ron va arribar al menjador amb el cor en un puny. El sol fet de pensar que li podria agradar la Luna el va esgarrifar. Però no va voler pensar-hi més. Va caminar fins l'Hermione. La va saludar:

-Bon dia, Hermione!- no hi va haver resposta per part de l'Hermione.

-Hermione?- va repetir.

-SĂ­? Ah, bon dia, Ron, no t'havia sentit...- va respondre, com en un nĂşvol.

-Hermione, que et passa res? Sembles com... distreta o alguna cosa... Què mires?- va dir adonant-se de que no l'estava escoltant.

-No res...-però en realitat estava mirant fixament la taula d'Slytherin, com buscant-hi algú...

En Ron, que no s'enterava de res va pensar "estrès d'exàmens...", i es va posar a esmorzar al seu costat.

 

**************************

A milers de quilòmetres d'allà, potser en un altre món i tot, hi havia una noia. Estava cavil.lant, trista, desol.lada. Una part seva s'estava morint dins seu. El seu cor necessitava un guariment urgent. I només una persona podia fer-lo:

- Jack, et necessito. Vine aviat sisplau... sisplau...

**************************

-Preparats per anar a Idhun?- va preguntar en Jack, molt animat. Era de nit, i  estaven tots 6 a la porta del despatx que un cop havia estat d'en Dumbledore.

-SĂ­!- va respondre la Victoria, amb emociĂł. En Jack estava radiant. Al fi podria compartir uns instants amb la Victoria.

En Harry no estava del tot convençut. Havia tingut  una petita discussiĂł amb en Jack, la Victoria i en Christian, doncs ell hauria volgut explicar-li-ho tot a la Ginny i que aquella nit  anĂ©s amb ells, però els nois s’havien negat, i havien considerat mĂ©s adient que primer ho consultĂ©s a l’Alsan i en Shail. En Harry pensava que en el fons tenien raĂł, però havia conservat l’esperança de poder estar amb la Ginny aquella nit. “La pròxima vegada,,.” Va pensar.

En Ron estava bastant indiferent. Ell no estava massa content amb la història d’Idhun, i ho havia demostrat des del principi. Però no podia evitar sentir bastant curiositat per aquell món desconegut.

L’Hermione era la que estava mĂ©s nerviosa. No es podia creure que estava  punt d’entrar en Idhun, aquell mĂłn desconegut.

En Jack , la Victoria i en Christian estaven molt il.lusionats. A més, feia temps que no es transformaven en animal i ja ho desitjaven vivament. A més, en Jack tenia un desig interior que no havia recunegut. Desitjava de tot cor veure una persona que sabia que se’l estimava molt.

El que no sabien cap dels 6 nois era que uns ulls els estaven espiant des del passadĂ­s.

Van entrar al despatx, la Minerva McGonnagall els va parlar:

-          Bona nit, els estava esperant.

-          Bona nit, profesora McGonnagall- Van dir els nois.

-          Abans que se’n vagin, vull que vegin la persona que us acompanyarĂ  avui.-va dir. Llavors es va escoltar un “plop” i va aparèixer del no-res la Nimfadora Tonks.

-          Tonks!!!-va exclamar l’Hermione, que l’apreciava molt.

-          Hola nois!!! m’en alegro de veure-us!!

-          Tonks?? Què hi fas aquĂ­?- van preguntar en Ron i en Harry.

-          Potter, Weasley, deixin que la Nimfadora s’expliqui.- Va manar la profesora McGonnagall.

-          Doncs, mireu, nois, he vingut avui per acompanyar-vos perquè la Minerva mÂ'ho ha demanat i perquè, bĂ©, doncs, veureu, jo... sĂłc idhuniana.

-          Quèèèèèèèèèèèèèèèèèèèè`???-  Van exclamar en Ron, l’Hermione i en Harry a l’unĂ­son.

-          Sorpresos? â€" va dir rient sota el nas. “MoltĂ­ssim” , van pensar ells.

-BĂ©, doncs ara que la Nimfadora ja els ha explicat la novetat, poden creuar la porta quan vulguin- Tothom es va mirar de reĂĽll... on era la porta tridimensional?

-Oh! És clar.... en Shail va depositar la porta tridimensional en l’antic pensiu d’en Dumbledore. Només han de tirar-se de cap al pensiu per arribar a Limbhad.

Cinc minuts després, ja eren tots set a Limbhad buscant l’Alsan per la casa. El van trobar a la sala d’entrenament d’espases lluitant contra ell mateix. En Jack va sentir nostàlgia per la seva espasa, la Domivat, que feia tant de temps que no empunyava. En Christian va tenir la mateixa sensació respecte a la seva espasa, la Haiass.

-          Hola Alsan!- va dir en Jack. Llavors va aparèixer en Shail.

-Shail!!- va exclamar la Victoria, contenta.

-Hola!!- van dir l’Alsan i en Shail. De sobte en Shail la va veure. Només va poder dir:

-Germana!!- i es va llançar a abraçar la Tonks. L’Hermione va dir.

-He escoltat malament o en Shail ha dit “Germana” a la Tonks?

-Has escoltat bé, Hermione- va dir l’Alsan- en Shail i la Nimfadora són germans. La seva mare tenia deliri pels noms... diguem-ne... una mica especials.- Tots van riure.

-BĂ©- va dir l’Alsan- he vingut aquĂ­ per visitar Idhun. Heu de conèixer el mĂłn pel qual lluitareu, a part de la Terra. Haureu d’anar descobrint-ho poc a poc. Quan el coneixeu bĂ©, i sigueu capaços de sobreviure-hi, estareu preparats. El primer lloc que visitarem serĂ  el desert de Kashtar, on habiten els yans i semi yans.- A en Jack li va fer un salt el cor, doncs la persona que tant anhel.lava veure era semi yan.- aixĂ­ que vinga, Shail, crida l’ànima de Limbhad perquè ens dugui fins a Idhun.- va acabar l’Alsan.  El Harry va dir:

-Alsan espera! Que et puc fer una pregunta...?- i li va explicar que volia explicar-li tot a la Ginny. L’Alsan va posar-hi algunes pegues, però al final va accedir.

 

 

- Ah! I per cert... en  Shail i jo no venim. Us haureu d’espavilar amb la Nimfadora,

 

 

Caminaven tots set pel desert. En Jack i la Victoria es mostraven molt carinyosos l’un amb l’altre i anaven  junts tota l’estona. En Ron i en Harry conversaven animadament i això li va fer passar una mica la seva gelosia . La Tonks i l’Hermione comentaven el paisatge, l’Hermione estava fascinada. Mentres, el Christian mirava amb total odi en Jack.

 

A Idun hi havia tres llunes, i la més gran de totes, Erea, avui era plena i maca. Sota la claror de la lluna, en Jack va distingir una ombra. L’alegria el va anar atrapant, es va cegar, va deixar la Victoria i va córrer a més no poder fins a la ombra.

-Jack! Jack! Oh, Jack! Ja pensava que no tornaries.... Jack... Yandrak...- va fer l’ombra mentre abraçava en Jack amb tota la dolcesa del món. Tothom estava perplex, menys la Victoria. Una fugaç onada d’alegria va recórrer els seus ulls i va murmurar:

-Kimara...

-Què dius?- va preguntar en Ron.

-Que aquesta semi yan és la Kimara!!! Kimara!!- I va córrer a abraçar la Kimara també.


Llegit 1085 vegades


< Anterior capítol || Prňxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuďt ;-)