La mĂ gia interior - La classe d'esgrima
Escrit per Tasha Dawn
Enviat el dia 13/07/2006 a les 18:27:45
Última modificació 13/07/2006 a les 18:27:45
Tots els capítols de La mĂ gia interior
< Anterior capítol || Prňxim capítol >


La classe d'esgrima

CapĂ­tol 3

La classe d'esgrima

 

 

        ;     Elisa ho va tornar a intentar. No podia ser que li estiguera ocorrent allò. Havia estat practicant durant tot l'estiu! Però res, que no podia convertir-se en Ă guila.

        &nb sp;   El problema era que no podia concentrar-se. Seria la biblioteca? Serien els molestos sorollets nocturns del castell? O seria que no podia deixar de pensar en Sirius... i la seva estĂşpida nĂłvia? Probablement. Això explicaria perquè el full on havia estat escrivint estava plena de caricatures  de la xica. Però, per què havia d'importar-li tant? DesprĂ©s de tot, en cap moment de l'estiu havia pensat en Sirius. Creia haver-lo oblidat. Creia que ja no li agradava. Però, pam! Havia tornat a veure’l i tots els sentiments que l'esgarraven per dins havien tornat a ella. I odiava sentir-se tan... nerviosa al veure’l, al parlar amb ell.

        ;     En quin bon dia el va conèixer...

        &nb sp;   Elisa va decidir que el millor seria anar-se'n a dormir. L'Ăşnica cosa que l'animava era que l'endemĂ  tindria classe d'esgrima (exclusivament reservada per als alumnes d'Ăşltim any, ja que els altres cursos no estaven preparats).

        &nb sp;   Al matĂ­ segĂĽent, durant el desdejuni, Katrina es va donar compte que era la primera vegada dĂłnes del començament de curs que veia Elisa realment alegre.

        &nb sp;   -A veure. Què passa?

        ;     -Hui tenim classe d'esgrima.

        ;     -Oh, espere que ho passes bĂ©.

        ;     -Però tu no...

        ;     -Mai m'ha agradat la lluita, ja saps. A mĂ©s, se'm va oblidar omplir la inscripciĂł.

        &nb sp;   -Oh, no! Llavors ara què farĂ s?

        &nb sp;   -No... potser una escapadeta amb Robins.

        &nb sp;   -Ah... pillastra!

        &nb sp;   -Tu tambĂ© passa-ho bĂ© en classe, eh?

        ;     -El que tu manes! â€"va assentir Elisa bevent un Ăşltim glop de suc de carabassa i agafant la motxilla-. Fins desprĂ©s!

        ;     -Ala... â€"va murmurar Katrina observant com desapareixia corrent pel corredor.

        &nb sp;   Elisa va entrar de les primeres en classe. Dins estava el professor â€"a què no coneixia de res però que era guapĂ­ssim i estava... per a menjar-se'l- i uns quants companys de curs. I llavors va veure l'entrebanc d'aquella magnĂ­fica assignatura... compartien classe amb Slytherin. I estava el Slytherin en qĂĽestiĂł..., Snape. A allò es deia tindre mala sort.

        ;     Elisa va intentar passar desapercebuda i no ser vista, però Snape la va veure abans que poguera amagar-se. Elisa va observar fastiguejada com la mirava i es dibuixava un somriure malèvol en el seu rostre. Es va acostar a ella sigil·losament. Elisa va fingir no haver-se adonat de la seva presència. No. No colava.

        &nb sp;   -Com et va la vida, Elisa?  -va preguntar Snape amb malĂ­cia.

        &nb sp;   -Aparta't de la meva vista â€"el va amenaçar Elisa irritada.

        &nb sp;   -No va ser això el que me vas dir l'Ăşltima vegada que ens vam veure. Volies... Què volies? Ah, sĂ­, que estiguera feliç, que la vida era bella. Un bell dia aquell, no?

        &nb sp;   -No com hui. Escolta'm bĂ©, espècie de monstre, oblida qualsevol cosa que passaĂ©s l'any passat i no t'acostis a mi.

        &nb sp;   -Per què? Potser no disfrutaves de la meva companyia? SĂ© de cert que a Sirius li encantava...

        &nb sp;   -Calla, idiota! â€"va excllmar Elisa mĂ©s alt del compte.

        &nb sp;   Tota la classe (mentre havien estat parlant, la gent havia anat entrant en la classe, per la qual, la classe estava prou pleneta de gent) es va quedar mirant-los amb un somriure burlaner. Inclòs el (magnĂ­fic, meravellĂłs, fantĂ stic i increĂŻblement guapĂ­ssim) professor.

        &nb sp;   -Començarem la classe â€"va dir el professor intentant atraure l'atenciĂł dels seus alumnes-. Benvinguts a la classe d'esgrima. SĂłc el professor Ricard Llaunaseca. Però podeu cridar-me Ricard â€"va afegir el professor fent-los un esplendorĂłs somriure que va provocar un va sospirar general entre totes les xiques-. Esta Ă©s l'Ăşnica classe que rebreu de lluita directa. Personalment, va crear que s'haurien de dedicar mĂ©s anys a esta matèria. No perquè crega que hĂ geu de combatre en un futur contra algĂş (ningĂş desitja mai tal cosa), sinĂł perquè ens dĂłna una gran agilitat a l'hora de manejar intstruments d'este calibre. I puc assegurar-vos per experiència, que Ă©s molt Ăştil.

        &nb sp;   Ricardo va agafar una de les espases que hi havia en el sòl preparades i va fer uns grĂ cils moviments.

        &nb sp;   -Començarem ja amb la prĂ ctica, ja que crec que Ă©s una pèrdua de temps la teoria en esta assignatura. Hui farem exercicis senzills de tècnica. DesprĂ©s ens posarem per parelles.

        ;     El professor els va estar instruint sobre una sèrie de moviments molt prĂ ctics â€"i no tan senzills com deia- i desprĂ©s es van posar per parelles.

        &nb sp;   -Ens limitarem als moviments que hem practicat, d'acord? No vull, que, a pesar de la protecciĂł que vos heu posat, opteu per fer demostracions de vostre talent. No estaria bĂ© que en la primera classe algĂş isquera ferit. No em donaria molt bona fama que diguem, eh?

        &nb sp;   Un altre somriure i sospir general entre les xiques. Estava vegada, esbufec d'exasperaciĂł per part dels xics.

        &nb sp;   Van començar a practicar.

        &nb sp;   Ricard es va posar a passejar entre els alumnes per a supervisar-los. De tant en tant, els donava algun consell, fins que es va trobar amb Elisa.

        &nb sp;   -No tens parella?

        &nb sp;   -No.

        &nb sp;   Ricard fet una ullada rĂ pida a l'aula.

        &nb sp;   -Què tal... aquell xic? â€"va preguntar el professor assenyalant el solitari Snape que estava a pocs metres.

        &nb sp;   -Crec que no.

        &nb sp;   -No? Per què?

        &nb sp;   -No volguera que en la primera classe d'esgrima fora acusada d'assassinat.

        &nb sp;   -Va, va â€"va riure el professor- que no serĂ  per a tant.

        &nb sp;   -EstĂ  bĂ©, però jo no em faig cĂ rrec de les conseqüències.

        &nb sp;   Quan Elisa es va posar enfront de Snape, este la va mirar amb un somriure sarcĂ stic.

        &nb sp;   -Lluitarem, Elisa?

        &nb sp;   Elisa va empunyar la seva espasa i el va fulminar amb la mirada. Snape nomĂ©s va pronunciar encara mĂ©s el seu somriure sarcĂ stic mentre que agafava una espasa del muntĂł.

        &nb sp;   Es van posar en posiciĂł d'atac mentre que es trepaven amb els ulls mĂştuament.

        &nb sp;   -Recordeu que nomĂ©s podeu fer els passos que vos he ensenyat â€"va advertir el professor a la classe.

        &nb sp;   -Llest? â€"va inquirir Elisa.

        &nb sp;   Snape no va contestar, i Elisa ho va prendre com un “sí”.

        &nb sp;   No va esperar un segon i li va llançar un fort colp d'espasa que ell hĂ bilment va parar amb la seva espasa. Snape va apartar a l'espasa i va colpejar la d'Elisa amb mĂ©s guerza. Elisa va retrocedir uns passos i Snape va guanyar terreny.

        &nb sp;   -SerĂ  millor que ho deixes, no eres prou bona per a mi!

        &nb sp;   -Què sabrĂ s tu! â€"va cridar Elisa tornant a la cĂ rrega.

        &nb sp;   -AcabarĂ s fent mal a algĂş.

        &nb sp;   -Eixa era la idea!

        &nb sp;   -No sabia que una nimietat com eixe comentari fĂłra a molestar-te tant.

        &nb sp;   -Doncs sĂ­ que m'ha molestat, i molt! T'agrairia molt que d'una vegada per sempre desaparegueres de la meva vida.

        &nb sp;   -EstĂ  bĂ© â€"va murmurar Snape parant en sec-. El dilluns a les set de la vesprada en el bany de Myrtle. SabrĂ s on estĂ  pel constant ploriqueig.

        &nb sp;   Elisa anava a contestar-li que allĂ­ aniria la seva tia, quan va tocar el timbre.

        &nb sp;   -Molt bĂ©, hem acabat la classe â€"va dir el professor per damunt del galliner que s'havia convertit la classe-. No hi ha deures. Fins al pròxim dia, xics. Ah, -va fer el professor dirigint-se a Elisa- i... Elisa, havia dit que nomĂ©s els passos que vos havia ensenyat.

        &nb sp;   -Ja...

        &nb sp;   -EstĂ  bĂ©, a veure què tal el pròxim dia â€"la va reconfortar el professor.

        &nb sp;   Elisa no va contestar i se'n va anar corrent. En la vida l'havien humiliat tant! Conseguirira d'alguna manera venjar-se de Snape, fora com fĂłra! Eixe estĂşpid maleĂŻt fastigĂłs â€"a mĂ©s d'escapolir-se- l'havia deixat malament davant del professor.

        &nb sp;   -Va enterar-se aquest del que Ă©s bo...

 

 

 

 


Llegit 1455 vegades


< Anterior capítol || Prňxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuďt ;-)