Enviat el dia 22/07/2006 a les 12:14:34
Última modificació 22/07/2006 a les 12:14:34
Tots els capítols de el noi dels 1000 anys a Hogwarts
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
En Jerek va caminar amb dificultat cap al lloc on anteriorment va lluitar contra el drac. El cos de la bestia havia desaparegut, però la pudor a mort seguia impregnant l'aire de la clariana.
Les forces començaven a fallar-li i no sabia quant de temps més aguantaria.
Es va dirigir als matolls.
Va caure a terra, es va aixecar.
L'aspecte del noi era encara més lamentable.
Tenia rascades a tot arreu, i no cicatritzaven a causa de la poció del noi.
El fred se li calava als ossos i li gelava la sang, i a sobre estava enfosquin, i la temperatura començava a baixar en picat. A part de que el cel s'estava enfosquint a causa dels núvols que arribaven del nord, amb els vents freds.
Va arribar on creia que havia llençat el collar, no hi era.
Va seguir buscant pels voltants.
Res.
La vista va començar difuminar-se-li, no veia res.
I quan ja estava desesperat.
No el va veure.
En aquell moment, se li va ocórrer una idea.
Va intentar cridar, però el fred l'havia deixat afònic, així que va dir, tant fort com va poder.
-Silvalien, et necessito.
De darrera d'uns arbres, va aparèixer ella. Quan el va veure, es va quedar parada i va tornar endarrere, va agafar el collar per la boca i li va ficar a la ma.
-Si us plau, amiga, jo, com pots veure, ja no m'aguanto- va semblar que perdia la consciencia- confiança- va dir-li, era una paraula que li deia quan la tigressa es posava nerviosa.
Ella no s'ho va pensar dos vegades. Va obrir la mandibula i va agafar el cos de'n Jerek i se'l va posar a l'esquena.
Va començar a caminar direcció a l'interior del bosc.
Va arribar a una altre clariana, guiada per una olor familiar, molt feble, però familiar.
La tigressa va arribar a una especie de campament, amb tres tendes i tot de trampes per facilitar-ne la defensa.
Amb tot, al campament no hi havia ningú .
Va entrar a la primera tenda, l'olor que hi feia dintre era massa masculí pe'l seu gust, així que va dirigir-se cap a la segona.
La olor que hi feia tenia una semblança amb la de la primera, així que es dirigí cap a la última.
Aquella era la que feia més bona olor de les tres, apart de que tot estava endreçat, va entrar-hi i va estirar al noi al llit que hi havia a la habitació.
Amb molta dificultat, va aconseguir tapar el noi amb una manta molt grossa que hi havia als peus del llit i va ficar-se a un racó de la habitació a dormir.
La Sònia va ser la primera en arribar al campament, eren les 10 de la nit.
Va entrar a la tenda en el moment en el que els dos nois arribaven al campament.
A l'entrada de la seva tenda, hi va veure una mica de pel blanc i negre. Va treure molt lentament la vareta de la seva butxaca posterior dels seus texans.
Va entrar.
-Lumos- va dir amb veu tremolosa.
En un primer moment, no hi va veure res d'estrany. No, fins que l'habitació va tornar-se totalment fosca a causa d'un encanteri.
Va sentir-ne un altre i de cop, va caure a terra.
Tot va quedar a les fosques, més encara del que ja estaven.
El Nil va anar-se'n al llit una mica més tard que la noia, i es va esperar fins que l'Hector va ser a la seva tenda per sortir i amb pas decidit, ficar-se dins la tenda de la noia.
En entrar-hi, ja va notar que faltava alguna cosa.
L'habitació era a les fosques, va encendre la llum de la vareta, i es va trobar la punta d'una espasa tocant-li el coll.
- Quiet, si et mous no ho expliques ni tu ni ella- li digué una freda però familiar.
El noi va abaixar la mirada i va veure uns ulls daurat que el miraven amb una expresió de curiositat, com si no s'haguessin conegut mai.
-Ax...?- li va dir el noi, amb el qual va rebre un petit tall al coll.
-Nil, mai t'han ensenyat a respectar els nois més grans que tu?- i en Jerek el va abraçar.
-Com estàs amic, i que hi fas aqui? i..., i... tu?- no digué més, doncs s'adonà de la semblança del noi amb la foto que li havia donat el Malfoy a Grecia.
-Que, t'has adonat de la semblança?
-On es la Son?- va preguntar el Nil amb veu freda.
-Ah, ella, doncs pegant-se una dutxa.
El Nil no va fer cas de l'advertencia anterior, de que no es mogués.
Va arribar a la dutxa, i en arribar, va obrir la porta.
I hi va veure...
Un bany de sang? No. Una carnisseria? Potser.
La noia va xisclar tant fort que el Nil es va haver de tapar les orelles.
-Pervertit!- va cridar ella.
El noi va tancar la porta d'una rebolada.
-L'Hector vindrà d'un moment a l'altre, atret pel soroll. I no li agradarà que els seus amics estiguin en perill.
-Saps, dupto que el nostre venbolgut amic pugui escoltar a traves d'un encanteri que barra el so.
-Sempre tant preservador- li respongué el noi.
En aquell moment, la noia va sortir de la dutxa amb una toballola envoltant-la de dalt a baix.
-Ei, amor meu- li digué en Jerek a la noia, i just en aquell moment, la va besar amb tendresa.
Ella s'hi va tornar fument-li una plantofada que el va estirar a terra.
-Gracies pels modals, maca- li respongué el noi, bromegant.
-Gireu-vos, els dos- va dir la noia. Mentre, quan ells es giraven, es treia la tovallola i s'anava a ficar el pijama.
Però en Jerek, sempre tant atent a les advertencies, es va girar.
-No tens tant mal cos com perquè no el poguem veure- li digué mentre es repassava el cos nu de la noia.
Ella, va afanyar-se a tapar-se el cos amb el primer que va trobar.
Una camiseta blanca.
-noia, com si no t'ho hagués vist tot aquella ultima vegada, recordes?- li mentí el noi.
-Calla, si us plau- li respongué ella.
Uns moments més tard, els tres parlaven alegrement sobre el que els havia passat com els havia anat la vida des de la seva separació i de més.
-Així que ara sou caçadors de recompenses, ja fa per vosaltres, aquesta feina- els digué en Jerek, que s'havia estirat a terra.
- Si, però explica'ns més coses de tu, com va la teva vida amorosa, i tot això- li preguntà la noia, que portava un top molt curt i una especie de pantalons de pijama molt curts que no li arribaven ni a prop dels genolls.
-Segueix essent tant fastigosa com quan us vaig deixar.
- I, de debò que no has conegut ningú que sigui... com dir-ho ... consistent?- li preguntà la noia.
-Ja saps que vol dir, que et fiqui a cent, etc.- li amplià el Nil.
-Home. Ja saps que la única que em posa a cent ets tu- bromejà el noi metre s'aixecava i començava a fer cabrioles amb l'espasa.
-Ep, a la meva novia ni tocar-la- li digué l'altre.
-Que?- preguntaren els dos, el Jerek i la Sonia a la vegada.
-No accepteu una broma?- els digué el noi morè.
-Ah, sense bromes- va dir la noia.
El noi seguia practicant amb l'espasa.
-Mira,... ja se que no... es el moment... ni el lloc... ni res d'això, però... Sonia, t'he de confessar una cosa- li digué el Nil en to seriós.
-Que? - li preguntà la noia amb una veu tremolosa.
-Doncs que...
-Doncs que el noi es vol liar amb tu, dona- repongué en Jerek per ell.
-Oh, molt tendre, la manera de declarar-se, no?- rigué la noia- doncs, ... si m'estimes... que coi, doncs clar que si!!!
- Per fi es torna a alegrar la festa- digué en Jerek mentre la parella es feia un peto dels llargas.
-Jo també t'he de confessar una cosa, Sonia- li digué l'altre en to indecís.
-Un altre que se'm vol declarar?- li preguntà ella.
-No, no, no, es que... on... on ... on tens la nevera?- li digué l'altre mentre queia a terra rient a més no poder.
Els altres dos es van sumar a la rialla.
-Com sabies que erem aqui?- li preguntà el noi, després d'uns segons de silenci.
-Jo no he vingut fins a aqui , m'hi ha portat ella- digué assenyalant a la tigressa.
-Molt llesta, tant com quan la varem veure per últim cop- digué la noia amb tendresa.
Després d'allò, tots tres van callar, esperant que algú digués alguna cosa i assimilant la informació que havien rebut del company.
En Jerek va trencar el silenci.
-Perquè heu vingut a Hogwarts?- va preguntar ell.
-Saps on es el turó de Delfos?- v preguntar el Nil.
-Si, en un penya-segat a Grècia, però que te això ha veure amb la meva pregunta?
-Doncs que allà es on hi tenim la base d'operacions de la banda que varem formar des anys desprès de que marxessis- l'informà la noia.
-I?
-Varem rebre una visita un dia abans de que comencessis l'escola en al que ens varen informar de que l'havíem de capturar viu- continuà ella.
- Es estrany, perquè tots els nostres clients saben que nosaltres, som una especie d'assassins de besties, no raptors- continuà el Nil.
-O sigui, que de bon principi ja estàveu una mica en contra de la proposta del home- els preguntà el noi.
- Nosaltres dos si, però l'Hector com si res, ens va dir que podiem marxar en aquell precís instant.
-Mai em va caure molt bé. es més per una relació anterior que actual, ja us ho diré més tard.
Hi va haver un silenci.
-Sabies que testàvem espiant?- va preguntar la noia.
-mmm... si, ho sabia des de que vaig sortir corrents el dia aquell pel passadís- els digué el noi.
-No va ser pel que va dir en Ron?- li preguntà el noi morè.
-En part, però va ser perquè em va semblar veure la teva cara entre la dels nois que es dirigien a les classes- els digué el noi i acte seguit els bromejà- Heu d'aprendre a camuflar-vos millor, si quan acabi els curs que bé, segueixo viu, ja us n'ensenyaré.
-No crec que puguis amb l'Hector a prop.
- Ja, però tranquila, faré que em toleri.
Es van estar mirant altre cop.
-Ara que hi penso, podriem fer un trio.
-Que!!!!!!!!??????- van fer els altres dos envers la broma del jove d'ulls daurats.
Els tres van riure una estona, i van callar, observant els moviments del del costat.
-No em podreu deixar sortir, no?- els preguntà el noi de cabells castanys als altres dos i en veure l'expresió dels dos nois va afegir- del campament, vull dir.
-Home, no sé, hem de fer un treball, i...
De cop una ombra va saltar dins la tenda.
-Ells potser si, però jo no ho penso permetre. Animo linqui!!!!!
Mizuno_Miaka Enviat el 22/07/2006 a les 16:07:48 #11178 sta molt bé, com sempre!!! continua aviat ee!! (em rallo una mica...XD)
petons