L'últim secret - Albada (part. 1)
AvatarEscrit per Lia2
Enviat el dia 22/07/2006 a les 23:11:07
Última modificació 22/07/2006 a les 23:18:49
Tots els capítols de L'últim secret
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


Albada (part. 1)

El cos llarg d'una serp lliscava entre les herbes. Tot i que era estiu, feia fred. Però no era un fred normal. La humitat se't ficava a dins, i les gotes de rosada es congelaven. Tot semblava venir d'una casa enmig del bosc, que emanava una estranya llum verdosa. La serp va lliscar fins a la porta, que es va obrir al seu pas. A l'estança hi reposaven un home i una dona. La dona estava agenollada als peus de l'altre, amb el cap baix.

 

- Senyor…- va murmurar.

 

-  Aquesta nit s'ha complert la nostra missio principal. Era la nostra amenaza més propera després del Potter. Però diguem Bel·latrix, dius que has sentit quelcom que amenaça la meva integritat- va fer una pausa- . Mira'm als ulls.

      

La dona va aixecar el cap lentament, i els cabells li van descobrir el rostre. El tenia demacrat, com si no hi fos tota allà. Els seus ulls, que algun dia potser havien brillat amb intensitat, eren dos pous de foscor, buits, mancats d'expressió, envoltat per dos solcs, unes ulleres que expressaven moles anys de sofriment.

 

Va alçar la vista i va topar amb dos ulls vermells, convertits en dues ratlles al rostre del seu amo.

 

I ara digues, Bel·la. Què has vist?

 

La dona va agafar aire abans de començar.

 

- Estava complint el meu deure d'eliminar tots els bruixots que amenacessin el seu poder a Irlanda, quan vaig tenir un mal pressentiment. Se sentia una veu extrañilla, com vinguda d'un altre món, però quan hi vaig arribar ja era massa tard. Era una jove d'uns vint anys, jo la vaig trobar molt feble. Però no va ser això el que em va espantar, senyor. La jove havia profetitzat la fi del món. I en aquesta fi, missenyor, s'hi incloïa la vostra i la del Potter.

 

- N'estàs segura d'això que dius?- va interrompre l'home.

 

- Totalment- va contestar ella, intentant amagar la inseguretat de les seves paraules.

 

- Aixa que han profetitzat la meva fi… però encara no existeix ningú capaç de derrotar Lord Voldemort.

 

- Però…

 

- Res de peròs, Bel·la. Et pots retirar. Entenc que pot ser una notícia important, però ara què en faran? A qui li diran? S'han quedat sols, Bel·la, sols en un món massa gran per ells. No se'n sortiran. I ara, si em permets, he de rebre als meus dos servents més fidels. Els que quasi han fet possible el meu triomf final.

 

La dona es va aixecar, i va desaparèixer entre les ombres.

 

L'home es va quedar sol.

 

- Snape, Malfoy. Podeu passar.

 

 

L'Oliver va obrir els ulls en la foscor. Va mirar el rellotge de pèndol que indicava l'hora. Bé. Les cinc de la matinada. Havia d'anar a despertar l'Alyson.

 

- Al… Ja és l'hora.

 

La jova vident va desendormiscar-se i va vestir-se a corre cuita. Havien d'arribar a Hogwarts i els separaven mil quilòmetres de mar i muntanya.

 

- I ja has pensat com hi anirem?

 

El noi va assentir amb el cap.

 

- He provat de posar-me en contacte amb ells, però res. L'Albus no contesta. Per tant, no hi ha hagut manera de fer servir un portarreu, per tant, crec que hauríem d'arribar-nos fins a Hogsmeade. Allà ja ens arribarem fins a l'escola.

 

- Creus que els hi pot haver pasta alguna cosa?

 

L'Oliver no va contestar, i això l'Alyson ho va trobar un mal senyal.

 

 

(NA: Sisè llibre, fragment- Enterro Dumbie... no l'he volgut posar perquè s'hauria fet pesat. Quedem que en Harry està observant la gent que ha vingut a l'enterro...)

 

Però entre la multitud, també va distingir dos joves de poc més de vint anys. No semblava que s'haguessin preparat per l'ocasió, si no que més aviat semblaven dos peixos fora de l'aigua. Portaven robes estranyes, anaven vestits amb unes túniques escotades de color verd maragda. La noia es veia insegura, i el seu companys l'emparava amb un gest protector.

 

- De què deuen conèixer en Dumbledore?- va sentir que preguntava la Ginny al seu costat.

 

La veritat es que ell també s'ho havia preguntat. La majoria de les persones que hi havia (exceptuant els alumnes, esclar) devien anar cap a la cinquantena. En canvi aquell parell no semblava que poguessin tenir cap relació amb el director.

 

- Potser són parents llunyans- va respondre el Harry no gaire convençut.

 

 

Quan havien arribat, cap dels dos s'havia adonat del que realment passava. La gent corria per el poble parlant a crits i clavant cops de porta.

 

- Què ha passat aquí?- va preguntar l'Alyson.

 

I va ser quan ho van veure.

 

Era un exemplar del periòdic profètic. I a la portada hi havia...

 

- No...

 

<<Albus Dumbledore, el bruixot més poderos de tots els temps, mort en mans dels esbirros de l'Innominable.>>

 

(NA: (avui us cansareu de mi xD) aquí ve un tros del sisè, també, que no volia copiar, a part de que no tindria sentit, perquè tots us l'heu llegit a casa, per tant, torno a agafar quan el Harry es despedeix de l'Scriguemur (o com s'escrigui))

 

En Harry es va allunyar del conseller, mentre en Ron i l'Hermione ja corrien cap a ell.

 

 -  Harry Potter?

 

La veu li va arribar a l'oïda com un murmuri. Es va girar sobresaltat. Provenia de la jove que havia vist entre el públic. Es va rectificar. No, públic no. Espectadors? Tampoc. Entre els presents. Sí, això estva millor. L'enterrament d'en Dumbledore no era un espectacle, ni molt menys.

 

La noia semblava perduda i feia pinta d'estar allà per casualitat. Vestia una túnica senzilla de color blau, i el seu acompanyant l'emparava amb un gest protector.

 

- Perdoni... ens coneixem?- va preguntar en Harry.

 

La noia va deixar escapar un somriure.

 

- No. Però em sembla que seria millor que parléssim una mica.

 

- Ets periodista?- la va interrompre.

 

-No! Què va! De debò en faig cara?

       

La veritat era que no, però això, en Harry, no ho va dir.

 

- Doncs suposo que no us farà res que us prengui en Harry una estona, oi?- va fer dirigint-se a en Ron i l'Hermione.

 

En Harry es va sorprendre a ell mateix. S'havia oblidat completament dels seus amics.

En una altra ocasió s'hauria pensat més el fet d'anar a passejar o el que fos amb uns desconeguts. Però aquella jove desprenia bones vibracions i inspirava confiança. Per tant, no va dubtar gens quan va dir, decidit:

 

- Hi vaig, d'acord? No m'espereu, seré aquí d'aquí a una hora.

 

- Val.. No facis res mal fet, eh!- va escarnir-l'ho l'Hermione.

 

- No, no... Fins ara doncs!

 

- Adéu!!!

 

Va fer mitja volta i va topar cara a cara amb el noi de cabells castanys.

 

Aquest sí que semblava un personatge ben còmic. Portava una capa verda, que duia arremangada perquè possiblement s'estava rostint de calor.

 

- Em dic Alyson- va dir la noia amb un somriure quan es va girar- . Ell és l'Oliver.

 

- Encantat. Cal que em presenti?- va dir amb un cert sarcasme.

 

- Encantada, Harry Potter. No esperava menys de tu.

 

En Harry es va tombar, confós.  Aquella noia el feia treure de polleguera. Aquelles faccions suaus i la veu melodiosa i xiuxiuejant eren massa bonics per ser reals. I després, les respostes. A cada ironia ella contraatacava (qui sap si sense adonar-se'n) amb algun sarcasme que el deixava sense paraules.

 

I encara no sabia ni per què era allà, que ja no tenia ganes de sentir-ho. Fos el que fos, no podia ser res de bo.

 

El seu sisè sentit l'alertava de que aquells dos no eren allà per casualitat i que la seva raó era important.

 

Van caminar una bona estona fins arribar a Hogsmeade. Allà van entrar a les tres escombres.

 

- Tenim una habitació privada al segon pis. Véns?

 

En Harry estava indecís. I si era una trampa? Però per damunt de tot el misteri que envoltava la noia, per damunt de tot, inspirava confiança. Per tant, va acceptar la invitació.

 

Van enfilar per un passadís estret fins a arribar a unes escales, fosques com  la gola del llop.

 

- Lumos!

 

La vareta de l'Oliver va il·luminar una porta de fusta una mica podrida. La va obrir amb un copet senzill i van entrar a la cambra.

 

Era una habitació senzilla, amb dos llits individuals i tres butaques de pell. La pintura queia de les parets, decorades amb quadres, que en lloc d'alegrar l'estança li donava uns aires més terrorífics.

 

- Posa't còmode. No pateixis, estan nets...

 

En Harry es va asseure a la butaca que li va semblar més acollidora. L'Alyson i l'Oliver el van imitar.

 

- Doncs ara escolta'ns bé, Harry. Perquè descobriràs una veritat que fins ara no ha estat revelada a ningú. Un secret que ni tan sols en Dumbledore ha arribat a saber.

 

<<La segona profecía>>

 

_________________________________________________

 

Bé, aquí va el segon capítol!!!

Què us sembla?¿?

Crítiques, suggerències... sempre són ben rebudes!!! Ah, i propostes!!!

Carla, t'he fet cas!!! Aquest capítol ocupa tres pàgines de word lletra times new roman 12!!! xD I sense els espais!!! (Amb espais 4 i lúltima línia xD)

Però bé... ara que no tenim fòrum... ens dedicarem a altres llocs de la web!!!

 

APA SIAAUUU

 

Laia

 


Llegit 767 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarGetta91 374 comentaris23/07/2006 a les 00:13:39
#11182Tinc 1 fanfictions i un total de 1 capítols

Sehhh! Una tia que em pren sen sèrio i entén el meu dialecte xino, preneu exemple de la Laia!!! nena, clap clap clap per a tu i tots a seguir-ne exemple!

P.D: el capi, de conya =)




AvatarElenagir 93 comentaris23/07/2006 a les 17:52:37
#11197Tinc 3 fanfictions i un total de 30 capítols

Eissss! Wa! Esta molt bé! Quina és la segona profecia?aquella que ha dit la bel·la al Voldy?

Carla... Entèn el teu dielecte xino no,el teu dielecte...Pag*s... =P





AvatarLia2 53 comentaris25/07/2006 a les 00:12:38
#11241Tinc 2 fanfictions i un total de 7 capítols

Merxi a les dues!!! =P

espero poder penjarne algun de mes, k marxu tot lagost... (ah, kuan torni vull mooolts comentaris xD)

APA SIAAUUU

Laia




AvatarApropinquet 89 comentaris29/08/2006 a les 23:17:42
#11982Encara no he escrit cap fanfiction

apa Lia2!!! son fantastics!!! ara que acaba l'agost pots torna a escriure;)

m'encanta!!




AvatarClara_Forcat 9 comentaris04/09/2006 a les 22:49:21
#12144Encara no he escrit cap fanfiction

Està molt bé!! ui que tràgic la fi del món...

Sí! ara ja pots continuar escrivint  que ho fas molt  bé!