La mort de l'ultim rondador - la mort de l'ultim rondador
AvatarEscrit per LaGriMe_Di_FeniX
Enviat el dia 23/07/2006 a les 16:08:15
Última modificació 23/07/2006 a les 16:08:15
Tots els capítols de La mort de l'ultim rondador
Pròxim capítol >


la mort de l'ultim rondador

Per fi , suposo que m'ha arribat l'hora-

Tenia por , en realitat molta por , no per morir , sino pel mon que deixava enrerere , ja no podria lluitar , ja no podria ajudar , no coneixia la mort i tenia por a que en realitat sol consistis en mirar els vius en un espai diferent, pero del que realment tenia por , era de quedar-me sol , si aixo era el que mes temia , tornar a sentir la soledat , mentre impotent , observava un mon en temps de lluita

Vaig girar la cara , estava estes al terra ensangonat de cap a peus , tirat entre les pedres de qualsevol manera , i el vaig veure , ell , ell era l'esperança del mon , la bala platejada que havia acabat amb aquell infern. Vaig somriure, s'havia equivocat , no estaven en temps de lluita estaven en temps de reconstrucció , una reconstrucció que donaria pas a la gloria , siconduiria a tots a un temps millors , ell ho faria , els . En aquest cas , la meva feina s'havia acabat?

Tan sol havia sigut un soldat mes entre les files ? Tanta gent havia deixat la vida per aquesta causa....... perque ell no podia girar la cara simplement i renunciar a esperar?

Va sentir una veu , una dona que cridava el seu nom , va obrir els ulls i la va veure , ella que tan l'havia ajudat , pero sobretot la que mes l'havia amat , tal cop era per això que es negava a morir , ara començava a ser feliç i no volia deixar-ho , tan de temps li havia costat acceptar-ho , acceptar-se ....... realment gran part de la seva felicitat va morir , la nit de Halowen de molts anys enrere , i tot va canviar quan ells van morir , un somriure irònic va formar-se als meus llavis , si aquella persona el veies , el portaria a la infermeria volant i ell que es moria , no volia anar a l'infermeria, sol volia pensar en ell i el seu altre gran amic.

- Ràpid , portem-lo a l'infermeria -

Aquesta veu........ vaig girar la cara i mig cos , tan ràpid com les múltiples ferides em permetian i el veié , ell no podia ser , feia molt que era mort.......

- no es preocupi prf. Llopin , l'atendran de seguida.......-

Professor Llopin? a si esclar , va enfocar millor i el va veure , amb el cabell encara mes despentinat del normal , la cara llarga i prima i uns ulls verds , que simplement , enamoraven.

Era la seva viva imatge......... Hi ara que ho pensava ....... no , s'havia equivocat , mai mes tornaria a estar sol , ells l'esperaven , segurament amb els braços oberts , la cara va començar a mostrar felicitat , un gran somriure va pintar-se-li a la cara pero aquest a diferencia de molts anterior era real , tenia il·lusió , esperança , pero sobretot felicitat , ara ho volia , tenia presa per morir , si, els tornaria a veure , la situació va fer-li gracia , ell que s'estava morint i ho desitjava, volia estar tranquil , no volia lluitar , en canvi pel seu voltant , tothom cridava , demanant una infermera, lluitant per salvar-lo , quan ell ja no ho volia, quan ell volia buidar els seus pulmons per ultim cop .

Va negar amb lentitud , i quan li van preguntar si no volia viure , ser feliç , simplement va respondre: " per aixo vull morir , per ser feliç"

" Em vols dir qui et fara mes feliç que nosaltres ?" ( tonks)

Vaig alçar els ulls al cel i va somriure , i els demés també ho van fer.

" Ells" va respondre simplement

"Desvaries , estas cansat i malferit , ara et recuperaràs" (tonks )

" No vull, vull veure'ls, riure de nou " va dir lentament i amb uns ulls brilants

" I jo que ?¿?¿¿¿?¿? No as pensat en mi ? que fare jo sense tu ?"

* Ets maca i llesta , de seguida qualsevol et tornarà a fer feliç "

Va tancar els ulls , va tirar el cap enrere i ....... ja esta, s'havia acabat tot , sense escoltar una ultima veu que li deia " tu ets l'únic que em pot fer feliç , no et moris as de s'haver que..........." .

Va torna a obrir els ulls , era en un espai molt fosc tot negre i una llum caiguda del cel, amagada entre un sostre negre , l'il·luminava , ( com un focus ), estava tranquil , relaxat , feliç , seguia estes a terra , pero ja no tenia preocupacions , la por tan sols era un record , estava il·lusionat , pero sobretot , estava impacient , impacient per saber que era realment la mort i per preguntar-li , si els podia deixar tornar a veure , va tancar els ulls i va esperar , no s'havia exactament quan de temps va estar aixi , pero varies hores segur, ho va estar fins que.....

- Em vols explicar que coi fas ?¿¿? alla te testem esperant tots!!!!

Va reconèixer la veu i la forma de parla , pero no volia obri els ulls , no fos cas que tot fos un somni i despertes , desapareges.......

- Remus , Remus?¿? Enllunat ?¿? Llopin ¿?¿?¿? REMUS!!!!!!!!! -*

Va somrriure , tan inpacient com sempre , si relament era ell .

- He Remus , estas bé?¿?¿?* va preguntar

-............-

- No, vale , o per lo menys no em contestes*

-..........-

*Enllunat ? aggghg , James!!!!!!! aquest tio no reacciona !!!!! *

Va somriure i va esperar , impacient per sentir la veu de en James tot seguit , pero no va ocórrer res.........

Va obrir els ulls molt lentament i el va veure, amb els braços estesos , cridant mirant amunt

* Perque tothom m'ignora?¿* - va cridar un desesperat Sirius Black

* Jo estic per tu.......*

* Remus , amic!!!!! * va saltar sobre seu .

* Com esteu ¿?*

* Bé , perfi , noi!!!!! ja t'esperàvem , aixo estava massa avorrit últimament......*

* Qui m'esperava ?*

-Com que qui.....? Remus , quan et mors , sol es mor l'anima no el cap!!!La teva intel·ligència encara t'acompanya !!! Utilitza-la vols?*

- Qui m'esperava ?* va dir amb tranquil·litat , s'ho imaginava pero volia estar segur......

-Tothom!!! Torhom!!! Jo, la.....

- El burro delante pa que no se espante* vaig murmura amb un riure

- Bueno..... - va dir avergonyit - Que coi , vols que t'ho digui o no¿?

- Si, - vaig dir impacient *

-Pos Jo , la Lily , la Constance , L'Edwuard , en Jack , la Rosa , el seu marit.......-

- Es va cassar ¿?-

- Sip , despres de lo vostre , el va conèixer i es van cassar -

- M'en alegro * va dir amb sinceritat

Ell , simplement aixecar les espatlles

- Qui mes ?-

- Dons una pila d'aurors i companys de treballs , antics companys escolars , en Dumbeldore-

- En Dumbeldor?-

- Sip -

- Algú mes ? - dir amb un somriure

En Sirius que havia entès el nom que volia sentir , va decidir torturar-lo una mica.

- No, ningú mes *

- Hi ell ?*

- Qui es ell *

- Ja saps........*

Va somriure i va respondre :

- Hi per últim , l'home que mes ens va esperar a tots dos....... James Potter*

Un silenci va caure sobre els dos amics, pero no incòmode , sino relaxat perq en Sirius entenia que per a ell , eren masses emocions a l'hora , tot i que ja impacientava per q es recuperes.

- Sirius....*

-Diguem*

- On som?*

- Es un espai alternatiu , entre els morts i els vius , aqui es quan et desideixes , si vols continuar o quedar com a fantasma*

- Tu que vas decidir ?*

- Continuar*

- I dons que fas aqui ?*

- Esperar*

-Aqui-

- A tu

Van callar, estava confús , pk l'havia d'esperar a ell? ja feia anys que era mort i si aixo es un punt intermig entre dos camins significa que......

- Sirius...... Portàs aqui desde que vas morir ?*

Ell avans de respondre somrrigue divertit

- No exactament , realment jo encara no ho he acavat de entendre..... millor , perque no truquem un especialista en el tema?

El vaig mirar estranyat , que volia dir?¿ a no ser que es referis...........

- Es pot s'haver que coi feu alla abaix ?¿? LLadruc !! Espavila!!! - va cridar una veu

En sentir-la , en reconèixer-la , un somriure es va forma als meus llavis , era ell , l'home que tan havia apreciat.

Una figura alta i forta es va forma davant dels nostres ulls , el vaig veure, igual que sempre, tal i com el recordava .

- Per tu no passen els anys e James ?¿?- vaig dir fe, amb els ulls brillants , hara era realment feliç

- Mira , coses de morts - va dir arronsant les espatlles.

Tots tres vem riure , no canviarem mai

- M'alegro de tornar-te a veure James ,-

- no tan com jo a tu Remus -

Amb un somriure als llavis , va apropar-se a mi , s'agenolla al meu costat i posar la ma sobre el meu pit ensangonat, vaig sentir com una sensació calida m'invadia , estva agust , vaig tancar els ulls , hem va semblar que les ferides deixaven de fer-me mal i una sensació de frescor me les recorria , va retirar la ma i la sensació va desaparèixer , encara no havia obert els ulls , quan em vaig adonar de que les ferides no em feien mal i no notava l'esclafo de la meva pròpia sang sobre meu, vaig obrir els ulls i em vaig mirar , tots les ferides estaven tancades , la meva roba havia desaparegut per ser reemplaçada per una de nova i neta

- Gracies -

- De res aixo fan els amics - va dir aquet somrriguen i jo també .

- Si tu si que ho ets , no com uns altres - vaig dir amb retint mirant en Sirius , divertit , mentres m'asseia al terra , en James em va imitar

- Eh!! que jo si pogués també ho faria , no es la meva culpa si en James es va morir avans i ha tingut mes temps de agafar punts!-

va dir indigna.

- Ok, ok , lladruc ens a quedat molt clar , va no fasis l'imbecil i aseute!!!!- va cridar en james , ell traient la seva cara de indignacio va obeir .

- Com? que voleu dir?

- Perdona, som uns desconsiderats , mira despres de la mort hi ha com diferents camins , on tries cap on vols anar - james

- Hi vosaltres?

 

- Aixo es com un mon a part , dividit per dir-ho de alguna manera en jerarquies , jo estic en la Mutan una de les mes altes i decideixo a que queda destinat cada ser , avaluo el seu comportament i decideixo cap on aniria.-

- Així dons jo que ? sere un porc? - vaig riure

-Nop , senyor Lupilu , vostè sera un peix pallasso - vem riure tots

- I la màgia ? -

- Aquest mon esta dotat d'una màgia sense limits , mes enllà de la que puguis imaginar , per aixo avegades no es pot controlar i causa destrosses o s'escapa cap al mon dels vius , alla tot anar per lliure o ser atrapat per algun cos maligne o benigne..........-

- En aquest vas engendra el teu fill just quan hi havia una escapada d'aquestes no ?- ell somriurem.

- No , pot ser que una milionèsima part el toques , pero no te aquest do .-

- Si no el te ell qui dons ?-

- Poques vegades s'infiltra, a mes , la majoria de cops resta adormida i no estot utilitzar o be va a para a mugle adults que es tornen bogos-

- Amb tot i això te en comte que hi ha gent que vigila això c......-

- Un exemple seria jo - va dir en Sirius ple d'orgull - soc el general de totes les files i mira que n'hi ha e¿??-

Vaig riure ell sempre tan presumit

- Es bo -

- Que vols dir Forcat -

- Veuret riure , feia molt que no et veia , vull dir riure de debo-

- Em vigilabeu ??? -

- Oi tan!! eres l'últim rondador !!!- va dir rient en Lladruc

això em va enfosquir, i vaig recordar el que deixava enrere

- No et preocupis , els tornarem a veure - va dir en james com si m'hages llegit el pensament

- Quan?-

- En les pròximes vides -

- Ens reencarnarem ?-

- Ara , ara!! que això m'interessa !!! que a mi mai m'ha volgut explicar res de això!!! - va cridar en Sirius animat

- Sirius no fasis el pena , i si ens reencarnarem -

- En qui ? - va preguntar el Sirius - que ? jo porta mes temps que tu i no m'ho volia explicar !!! tinc curiositat -

- Qualsevol-

Anava a fer-li una preguntar, era en Sirius s'hem avançar -

- Com !?¿!?¿?!! en qualsevol¿? això vol dir que puc acabar s'en el fill d'eu malfoy ?¿? , NO em vull reencarna!!!!!-

- No vull dir això, qualsevol decendencia- va riure davant l'esglai del seu amic

- Decendencia? i si no en tens que ?-

- Et reencarnes en una persona diferent , que no s'agui volgut reencarnar, pero que tingui un aura semblant a la teva-

- així dons , els fill ja venen predestinats no els fas tu ?-

- No, molt poques persones es reencarnen , sol 1 de cada 100.000-

- I els altres ?-

- Es queden en el cami , apart de la reencarnació hi ha diferents coses i heu de pensar que la reencarnació es el do suprem -

- Ahh.........-

-Molt poques persones mereixen aquest regal , quasi ningú o aconsegueix-

Un silenci sepulcral va regnar en l'ambient , això volia dir , que tot i això i havia possibilitats de que els que deixava a la terra no es reencarnessin ?

No es veurien mai mes?

Amb cara de preocupació va girar-se cap a en James per demanar una explicacions , pero ell que tenia somriure , amb una sola mirada el va tranquil·litzar

 

Pero no os heu de preocupar vosaltres dos per aixo - va afirmar ell convençut

- Haveure l'unic que te un fill i per tan decendencia ets tu James - vaig respondre -

-Si l'enllunat estava massa ocupat salvant el mon com per atendre la tonks i les seves necessitats-

Els vaig mirar malament , ell no canviaria mai.

 

- Suposo que amb mi , els rondadors han mort - vaig dir amb un sospir

- Suposo -

En James negava amb el cap i havans que puges afegir res vaig comentar:

- Em fa pena , les tres generacions que amb mort o moriran-

- Que vols dir , Enllunat - ( Sirius)

- Em refereixo a en Dumbeldore per exemple , no i tornara a haver ningú com ell , amb els mateixos somnis ni la seva decisió , ningú com el Murry , ningú com nosaltres , ni ningú cm aquell trio- vaig dir apenat-

-

- T'equivoques , mentre i hagi uns nois que desfruitin trencant les normes , uns altres que els hi agradin les bromes , que vulguin lluitar per la felicitat , els rondadors no moriran mai -

- Mentres hi hagi algú que busca la resposta en la llibertad, els nostres somnis , no morian mai -

Es va fer un silenci , al cap i a la fi tenia rao

- Sirius , No t'has preguntat mai perq no t'he volgut explicar la reencarnació ? o per que mai te deixat observar la Crys? Metres t'ho deixo fer amb la resta de mortals?

- Dons perque ets ................ Com?- va dir al final estranyat

- O tu Remus , no notaves que la Tonks et volia dir alguna cosa? -

No podia parla , simplement les paraules no em sortien de la gola

Amb un somriure va dir :

-Feu-me cas tots dos deixeu una decendencia enrere.........-


Llegit 901 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)