Enviat el dia 28/07/2006 a les 19:08:30
Última modificació 28/07/2006 a les 19:08:30
Tots els capítols de el noi dels 1000 anys a Hogwarts
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Tot el departament d'aurors va arribar a Hogwarts dues hores desprès de que en Dumbledore enviés una carta a la conselleria explicant les fotos i la carta que havia rebut.
En Dumbledore estava segur d'haver deixat la fotografia per a aquell lloc, a sobre la taula.
Una imatge es va creuar per la seva sabia ment.
-Harry...- va dir molt fluixet.
Havia enviat al noi a dormir, sense adonar-se de que s'havia emportat la foto de l'exercit que es dirigia cap a Hogwarts.
En Harry va arribar a la habitació i va despertar a en Ron.
-Ron desperta, Ron, Ron, RON!!!!!- el pelroig es va despertar.
-QUe t'he fet jo ara?- va dir, desorientat.
-T'he d'ensenyar una cosa.
Van baixar a la sala comuna, i van cridar fins que la Hermione va baixar de la habitació de les noies.
-Perquè em desperteu ara? estava tenint un somni més maco am en J... perquè m'heu despertat?
-Mira- dir en Harry, i va ensenyar a l'Hermione la fotografia.
En Ron, també la va veure i tots dos joves van fer uns ulls com unes taronges.
La foto era feta en un descampat, d'uns 600 metres quadrats.
Dins, s'hi movien tot de cossos.
La foto era plena de divisions de goblins, inferi, gegants ialtres criatures.
El capdavant, hi havia en Voldemort, que junt amb un noi que portava una espasa totalment negre que es recostava sobre el seu ombro, estava escoltat per tots i cada un dels caballers de la mort.
Però el que va impresionar més, no va ser l'exercit, sinò el noi que portava l'espasa, s'assemblava massa a l'amic que van tenir fins al movembre.
En Jerek.
Dos dies desprès, s'havien reparat les escletxes dels murs del castell i tancat màgicament totes les finestres i envers la contraria dels alumnes de marxar del castell, havien vingut els pares a defensar-lo també, cosa extranya, solia dir en Dumbledore.
Dos dies desprès, es va fer fora als alumnes de Slitherin, i als seus pares, doncs corria el rumor de que volien ajudar als invasors a entrar al castell.
Quan va tenir un moment, en Harry va anar a tornar-li la foto a en Dumbledore.
-Senyor, tant segur està de que vindran?
-Conec a en Tom més del que ell voldria.
-I nosaltres no podriem ajudar?.
-No, o sento molt, però els portarem a un lloc segur tant bon punt el trobem.
Es van mirar llarga estona.
-Senyor, deixins ajudar, ens necessita.
-Perdoni?- digué el conceller Scrimgeour.
- Vostè no sap qui està amb en Voldemort,
-Goblins, Gegants, inferi i caballers de la mort.
-Es deixa al més perillos de tots.
-Em vol anar de llest?, senyor Potter
-Facin-ho com vulguin, però sense nosaltres estan perduts.
En Harry va marxar.
En Jerek era en un racó de la seva ment, apartat de tota acció possible.
Havia descuidat tant les defenses interiors per salvar a la Noe que el drac, sempre atent, havia pres el control d'una forma aplastant.
Havia intentat prendre-li el control al drac, però li havia estat impossible.
Totes les imatges de quan ell tenia el control del cos desfilaven per la ment del jove.
Llavors va recordar una imatge que se li havia quedat al cervell tota la vida.
**********************Flashback************************
En Jerek, que en aquell temps es diu Axel, està en una piscina, de catalunya perseguit per per una brigada d'aurors de Catalunya.
Corrent per unes escales, nota una intrusió mental feta per una magia que ell coneix molt be.
La magia de l'era d'or.
Dos aurors comencen a llençar-li conjurs estabornidors.
Ell els esquiva i els deixa inconscients.
La intrusió mental continua.
Ell, intenta detindre-la, no pot.
La magia entra dins seu i li diu.
-Salta.
Ell obeeix i en aquell moment un raig de color blau intens surt d'una vareta i passa per sota els seus peus.
Ell, en quant aconsegueix desfer-se de tota la brigada, despistant-los, nota que la intrusió comença a desapareixer.
Surt al carrer i es fica per la porta d'un edifici, puja fins al 5è pis i trova que la telepatia ha desparegut del tot.
Mira la porta de la dreta, despres a la de la esquerre i finalment a la que te davant.
Encongint-se d'ombros, comença a baixar l'escala.
En arribar al carrer, la telepatia torna amb més força que abans.
El noi se sent com menys corpori i finalment desapareix.
tot es foscor.
En Jerek es desperta en una habitació quadrada, totalment blanca, amb una silueta que el mira al punt més allunyat de la sala.
Ell la mira, ella el mira.
-Qui ets, i on soc.
-Soc la reina del Nirielle, o regne de la ment, com ho dieu vosaltres.
-Nirielle?, pensava que allò era un mite.
-No, es totalment real, per a aquells a qui jo necessito.
-I, exactament, vostè per a què em necessita a mi?
-Tu, has de complir una profecia el mateix dia que un noi que va neixer ahir complirà a Anglaterra.
-No em digui, a qui haurè de matar?
-El teu ofici no es la mort, si no salvar a la gent .
-Perdo?, salvar?, jo?, s'equivoca, jo... només soc...
-Ets molt més del que creus, ets algú que pot salvar persones.
-Deixi de dir tonteries, siusplau.
-No, molt be, mira, aquesta noia es la meva successora, es diu Noelia i...- la dona va callar.
-I?- va preguntar el jove.
-Es, la meva successora.
Ell es va mirar la imatge que la dona li ensenyavà.
-I se suposa que jo he de protegir a una noia que ni tansols conec?
-Si, ella no en sap res, juga al club de natació d'on surts.
Tot va tornar a enfosquir-se.
*********************fi flashback***********************
En Jerek es va concentrar en recordar la imatge, doncs li semblava acabar de haver vist aquella cara riallera.
-No, ella no,...- es va dir- la Noe?, perquè ella?- va dir a no se sap qui.
va mirar-se les defenses de l'home drac.
Eren molt poderoses, però tota defensa tenia un defecte, i en Jerek ho sabia.
Amb lentitud, va començar a minvar-les, amb molta lentitud, massa i tot.
Wenu, ja està, es possible que us hagueu liat, u sento molt, però ara per ara es lunic que us puc donar.
comenteu plis,
dw a tots i bones bacances.
Mizuno_Miaka Enviat el 29/07/2006 a les 12:05:37 #11316 doncs si que m'he liat una mica però bé, es igual, més endavant suposo que ja ho pillaré jejeje (soc una mica curta...)
Per el demés està molt bé (com sempre vaja...)