La mort de l'ultim rondador - per sempre mes
AvatarEscrit per LaGriMe_Di_FeniX
Enviat el dia 09/08/2006 a les 19:43:12
Última modificació 09/08/2006 a les 19:43:12
Tots els capítols de La mort de l'ultim rondador
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


per sempre mes


Ens havien portat , estàvem nerviosos , i no era per a menys , s'havíem que era una recompensa per les excel·lent notes i el bon comportament , pero el fet de estar alla i poder conèixer persones tan importants cm el ministre se'n ( alguns ) tan petits ens feia estar nerviosos , quiets i obedients com si ens amenacessin de mort.


Despres de que ens escorcollessin ( massa per uns nens segons la meva opinio ), vem pujar al 4 pis , ens vam fer passa a una sala enorme plena de gent , mentre nosaltres observarem , com si fóssim espies , cada raco , memoritzant ( almenys jo) tot el que veia i sentia .


- Perdonin qui son ? - va preguntar un home a la professora


( segurament seria auror o cazador per la quantitad de ferides i marques que lluia)


- A , si , ja recordo , bé , ara els atendrà el ministre- va dir


I tal i com l'home havia predit , als deu o quinze minuts , un home amb cabell i barba llarga va entrar i es va situar davant nostre, en aquell moment , no se , vaig sentir com un pes , un buidor a l'estomac , una enyorança i un sentiment de respecte i estimació molt profund cap aquell home , vaig buscar els seus ulls , tenia la necessitat de que les nostres mirades connectaren , creia , no millor s'havia, que passaria alguna cosa:


- Bona tarda nois - va dir mirant-nos amb afecte , com si volgués recordar-nos a tots i ens coneges.


- Bona tarda senyor ministre-


- Bé dons podeu començar les preguntes-


- Senyor , que es el primer que pensa fer , quan tingui el carrac oficialment ?-


- M'agradaria millor l'estat dels semihumans -


- Perdoni?-


- M'esplicat malament , vull millorar les condicions dels centaures , homesllop i vampirs , la llei te masses injustícies amb aquestes persones


- Sens dubte es molt bon acte , pero també a de admetre que la seva situació a millorat molt durant els últims anys-


- Si desde la caiguda de lord Voldemort, gracies a que van ser decissius en la batalla , sels considera quasi normals i tenen casi tots els drets , pero encara hi ha molts prejudicis a millorar.-


- Apart de els éssers ja esmentats, pensa fer alguna altra cosa d'aquesta categoria?-


- Si també vull millorar els tractes amb els gegants i vull buscar un mètode alternatiu als dementors-


- Es pot explicar ?-


- si esclar , soc del parer que poques persones mereixen el peto dementor , vull trobar una altra manera de castig i aquest utilitzar-los en els casos mes greus , amb una seguretat total de culpabilitat , esclar.-


- Sempre a dit que el que mes li agradaria del mon , hages sigut ser director de Hogwuarts , fa poc va tenir l'oportunitat , perq la va rebutjar ?


- Tinc la sensació de haver complert amb Hogwuarts , si es cert que de vull ser director amb tota l'anima , pero mes que desig es enyorança , tal cop ja vaig ser director en un altre temps- va riure sota el nas de una manera que em va sonar familiar , en aquell moment va passar la vista per tots nosaltres i de cop les nostres mirades van connectar, en aquell moment vaig sentir una forta sotragada , una sensació de alegria m'embargava , tenia la necessitat de corre cap a ell , abrasçar-lo parlari d'alguna cosa , estava apunt de cridar de goig quan algú va cridar :


- AAAA!!! mireu !!! Aquell home de alla !!! Es aquell Famos caçador-


Immediatament i sense saber ven ve perque. vaig girar la meva vista i el vaig veure ,un home alt d'uns 32 anys , amb el cabell llarg i sedos , uns ulls profunds , penetrants , alegres , amb un cos musculat i una mica de barba que delatava que aquell mati no s'havia afaitat i que segurament era despistat.

Unes sensacions molt mes fortes que les sentides amb el ministre em van recorre de cap a peus , la meva gola es va assecar i una forta buidar a l'estomac m'havia invadit , el vaig reconèixer , era ell.


- Aquells que passen per darrere son el cap de els infalibles i una gran jugadora de quidich!!-


ELs meus ulls es van humitejar , la meva gola em cremava i de cop i volta vaig sentir que l'estomac s'hem omplia de pedres, no podia ser veritat havia de ser un somni .



En aquell moment , durant un segon, tot va canviar , tothom va quedar paralitzat , la sala va enfosquir, no es distingia res , i em vaig trobar de nou en aquell espai estrany on fei tan de temps havia parlat amb en Sirius , pero a diferencia de llavores ara estava sol , no hi havia ningú mes a la sala , vaig sentir por , molta por , no volia despertar , allo no podia ser un somni!

Els meus genolls van flaqueja , vaig caure a terra, seient-ma sobre les meves propies cames, vaig tapar els meus ulls amb els meu punys , no.... havia sigut tan real.....


De cop una brisa càlida em va omplir el cos , vaig aixecar la vista i o vaig veure , com lentament una silueta s'anava formant davant dels meus ulls


- Professor Dumbeldore......-


- Remus.....-


No vem dir res mes , pero vem intercanviar un somriure , alegre , i al cap i a la fi, feliç.


Una brisa una mica mes freda va torna a invadir aquell lloc i davant nostre, molt lentament, es va formar un altre ser


El vaig mirar , em va mirar i posant-se de perfil va tirar la seva cabellera enrrera , vaig fer girar els ulls , i tots dos vem començar a riure sota el nas , fluixet , amb conte de no esgarra aquell moment màgic, no importava les vides d'en Sirius vaig pensar , ell mai no canviaria , pero , al cap i a la fi..... no era millor aixi ?


Dos noves figures van arribar , pero aquestes molt mes rapit que les anteriors .......


La meva vista va pasar al cap de imfalibles , un noi molt alt , amb aspecte molt fort , amb cabell castany i ulls de igual color , tot un mascle vaig pensar , pero en vaig adonar que també tenia la subtilesa de una dona , la polcritud , en definitiva , l'anima d'una noia que jo coneixia molt bé , la lily.


El/la vaig mirar una bona estona , despres i posant cara de malicia i ulls picars la vaig mirar , ella va entendre el que li preguntava

( Que t'ha passat? tan desitjaves el cos d'en James?) un lleu carmí cobrir les seves galtes i va riure amb veu baixa , afirmant divertida .


Aixi dons en James era la dona?...........vaig riure per sota , realment l'amor d'aquell parell era increïble , s'estimaven tan que s'havien intercanviat el papers per tal de estar junts


Vaig contenir un riure , i vaig passar a veure l'ultima persona que em quedava, en James . Realment si no o veges no m'ho creuria , ell sempre tan fort , tan viril , ara convertit en una dona , preciosa a dir veritat, em va fer gracia , tot i les diferents vides , ell també conservava l'afició pel quidich , mira q lluitar per entrar en la selecció amb aquest cos..... no es podia esperar?

Pero no ,ell era aixi d'impacient i sempre o seria per aixo estava aconseguint tantes coses per al dret de les dones , pk en el fons , era el mateix noi rebel encantat de incomplir les normes.


Ens vem mirar i en aquell moment , ho vem entendre , tots, i vam firmar un pacte silenciós , en aquesta vida ens ignoraríem, i segurament passarien moltes generacions avans de que tots ens retrobe-si'm , pero algun dia o faríem i en aquell moment , somriuríem i tornaríem a començar i mentre per no fer massa llarga l'espera , ens veuríem un cop a cada reencarnació , pero al igual que s'havíem que seria un misser segon , ens serviria per aguantar-ho tot i mes per tal que algun dia , ens retrobéssim , en un temps i espai diferent , on seriem lliures per començar la nova historia , on tots seriem iguals , en definitiva , ens retrobaríem el dia que algú ens digues " rondadors"

********************************************* ***************************


Vaig entrar nerviós , era normal al cap i a la fi , era el meu primer dia a l'escola de magia i bruixeria , vaig sortir del gran menjador , una mica estranyat , la decoració havia sigut diferent de com me l'esperava no estaven , com m'havien dit les banderes de les quatre cases , sino unes altres i escuts amb els colors de les diferents cases , pero on hi havia de haver la mascota apareixia un home , amb una barba i uns cabells molt llargs ,platejats , estava rumiant aixo quan una conversació va arribar-me.


- No o saps ? aquest any es el deue mileni de l' aniversari de la mort d'albus dumbeldore !!


En sentir això vaig notar que em marejava i em vaig recostar sobre la paret , mentre una forta sensació de dolor i tristesa m' invadia perque em sentia aixi? estava molt confos quan unes veus em van distreure , vaig alçar els ulls i els vaig veure , 2 nois que havien compartit la barca amb mi anit .


El cap em començava a rodar i veia borrós , vaig caure a terra , pensant que el cap m'estrallaria en qualsevol moment , una onada de pensaments i record que no eren meus van començar a passar davant els meus ulls hi ha instal·lar-se en el meu cervell , de cop vaig sentir una ma a la meva espatlla i vaig alçar els ulls....... el vaig reconèixer , el dolor va sesar de cop


- Estas bé?-


- Si -


Era ell . amb els cabells despentinats , uns ulls blaus rere unes ulleres, vaig sentir molta emoció , tenia ganes de saltar , cridar , pero estava paralitzat tan sols podia tremolar.


- Segur ? No vols que t'acompanyem a l'infermeria ? No tens bona cara


Sirius ... vaig riure.


- Mai no he estat millor.-


Em van mirar com si estigues boig , es van mirar , van arronsar les espatlles i em van ajudar a aixecar-me


*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*


Ens haviem fet grans amics, tot tornava a ser com havans , en aquella setmana ja havíem fet unes quantes bromes i havíem conegut a els antics companys i per tan a la lily , la cual no havia canviat gens , i per tant ella i en James...... ha hi pobre el que li va costar en la vida anterior conquistar-la i ara ho havia de torna a fer.... em semblava realment comic.


L'unic que em va estranyar es que jo era l'unic que semblava recordar , em va tenir estranyat fins que :


- Senyor Llopin -


Ens vem girar alla davant nostre hi havia el director de l'escola .


- Mani'm - vaig respondre


- Acompanyim -


- Bona sort - van xiuxiuegi la resta


Em va dur a un a aula alla al davant amb un vidre a la porta


- Que tal , com has estat Enllunat -


Em vaig girar de cop , tan ràpid , que si el coll , se m'hages partit en dos , ho hauria trobat normal.


- Com ? - vaig respondre


- No cal que fingeixi , jo també recordo - es va girar i per un moment vaig veure clarament , els ulls del meu antic director -


- Aixi dons , Felicitats !!! - no vaig poder evitar fer la broma .-


- Gracias , crec - va respondre - es estrany celebrar la teva mort quan ets viu, s'em fa estrany,,,,,-


- A si ?¿? dons a mi m'ha semblat que li agradava bastant - vaig dir referint-me a la decoració del salo -


- Home , ja que i soc......- tots dos vem riure


- Ve i ara, diguem com et va tot ?-


- Bé , pero perque soc l'únic que recordo ? -


- Perque ets l'únic que o vols fer , quan morim perdem la memoria i sol la recobrem el dia de la pròxima mort , pero tots vem estar d'acord en que tu , que havies fet tan i eres el que mes havies petit , en el moment en el que os retrobeu-s'hi ho , la recuperessis, per que poguessis restar tranquil.


- M'en alegro , soc molt feliç , mes que mai -


- Veuràs remus , jo te cridat perque et vull proposar perdre-la -


- Que ?¿?¿!?!¿?!" vaig cridar escandalitzat


- Pensai , no creus que es millor ?¿? Viuries de nou , feliç , sense recorda una vida plena de dolor on tan sols apeties....-


- Pero jo ..... -


- Vols trobar els demes , oi ?¿? -


Vaig asentir


- LA tonks , en Mondy, la crys.... - va enumerar- Sap perque no ho he fet jo ?¿? Alguns si que en tinc contacte cm L'athur i la Molly , pero ens vem trobar de casualitat , pero no me molestat amb el demes perq no fa falta -


El vaig mirar estranyat :


- Els que e reconegut , m'han trobat i no ens em buscat - no entenia res - mira remus , la amistad , el vincle que teníem , era tan fort , que ens retrobarem , els nostres cors ens guiaran , vem lluitar pel que creiem i ara ens retrobarem per disfrutar-ho , el la llei de la vida , lluita i despres tindràs joia.


Es van sentir uns crits fora , vaig mirar pel vidre de la finestra , uns nois embruixaven a un de mes petit , gras , que somicava demanant ajuda , mentre el James i en Sirius el defensaven , el vaig reconèixer la ira , l'odi , la venjança , la rencunia , totes aquestes sensacions van recorre el meu cos , van viatjar per les meves venes i van bategar en el meu cor , no ho vaig toder evitar , vaig agafar la meva vareta i vaig arrancar a corre cap a ell.


- Fill de puta!!!! Et mataré !!!!! Com t'atreveixes !!!! -


davant de la confucio de tothom , vaig fer un conjur , que el va estampa contra la paret del davant


- Es pot saber que fas Remus ?¿?- va cridar en James enfurismat, tenia un tall a la cella per un conjur d'un noi de 6


Vaig sentir una ma ferma a la meva espatlla , em vaig girar i el Dumbeldore pràcticament en va arrossegar cap a la sala de nou.


Un cop dins em va mirar va negar amb el cap i senyalar la porta.


A l'altra banda hi havia en James ajudant al que un cop el va asesinar


- Mirate'l Remus i pensa - va dir - tu creus que en James present o passat li hauria agradat que el matessis


Vaig negar l'entament


- Recordes el que et va dir en James despres de morir - no vaig respondre - "no tothom pot arribar a la reencarnació , sol aquells de bon cor o que o mereixin"


Ell no ho mereix , els va vendre - vaig xiuxiueja ple de ràbia


Si ho ha fet significa que si - va dir - mira Remus , tothom necessita una segona oportunitat , per molt dolent que fos , si esta aqui es per alguna cosa


Vaig tornar a mirar per la finestra tan en Sirius com en James curaven en Ben , pero de cop ho vaig veure, com uns nois mes grans van voler atacar de nou en James com ha venjança , pero de cop van volar pels aires un noi de estatura mitjana i cabell castany l'havia protegit , ell d'aixecar i li donar la ma en senyal de agraïment , em va estranyar , no em sonava de res , pero quan va mirar cap a l'aula , per un costat d'en James , ho vaig veure , uns ulls negres com la por , i en aquell moment la imatge d'un home va venir a la meva mant , un home de cabells negres i greixosos, amb un nas aguilenc i de pell cretina , no podia ser.....


- No ho creus ? tots veu tenir una infància desgraciada, plena de lluites i ell mes en particular, amb un pare odiós i una mare atemorida.... - no creus que tots mereixeu una segona oportunitat ? -


Vaig torna a mirar i vaig veure com tots 4 somrient , si, tots mereixien una segona oportunitat, i ara que perfi ens retrobat despres de tans anys , de tans centenars, de tans milions, per fi que ho havíem aconseguit , jo no ho pensava evitar , que importaven les vides passades , ara sol havia de disfrutar el present , de nou, oblidant una vida plena de dolors i malson , si ara era hora de torna a començar......


En aquell moment ho vaig saber , vaig mirar el Dumbeldore i vaig veure com ell també ho sabia , vaig somriure , vaig posar les dues mans al seu pit per oblidar , oblidar aquella vida horrible i torturosa , per començar una de nou , ho tot seria felicitad i els bons temps tornarien a començar , i qui sap , fins i tot , tal cop , em faria amic de l'Snape , per esborra del tot els mals moments tal i com sempre vaig somia, tots junts de nou , en un espai, on no hi ha lloc per belles rencunies , ni nous odis



Bueno ja ser que molts em beu avisar de que era un cap unic , pero a mi em feia ilusió penjar-lo , tampoc no m'ha quedat tan malament , oi?¿?


Va comenteu!!!!!!!!!!!!



Llegit 684 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarMizuno_Miaka 80 comentaris10/08/2006 a les 11:55:49
#11488Encara no he escrit cap fanfiction

que xulo!!! m'encanta!! de debó continua!!!




isona E 15 comentaris11/08/2006 a les 20:15:05
#11524Encara no he escrit cap fanfiction

esta molt molt beee continua iaxi si es que bols cuntinuar