~~Harry Potter i els Pirates del Carib~~ - Retrobant l'amor
AvatarEscrit per neus_snitch
Enviat el dia 13/08/2006 a les 20:58:00
Última modificació 18/08/2006 a les 10:45:00
Tots els capítols de ~~Harry Potter i els Pirates del Carib~~
Pròxim capítol >


Retrobant l'amor

La dona de cabells llargs i castanys s'alçà silenciosament del llit que compartia al camarot del vaixell amb el seu promés. Sigilosament, pamb compte de no despertar ningú, es dirigí a coberta. El cél obscur, tot i la lluna i les estrelles, s'estenia fins la pèrdua de la visió. La nau al complet dormia, excepte ella, i això li suposava una gran tranquil·litat. Seié a terra, i contemplà la lluna.

La mateixa lluna que es veuria a qualsevol lloc del món. L'estaria veient el seu antic company? L'estaria veient el seu pare, que segurament romandria preocupat per ella? Es veuria igual en altres llocs o, inclós, en altres temps?

A pocs quilòmetres però molts anys d'allí, un xic de cabells negres despentinats i ulls verds intensos es feia la mateixa pregunta.

&nb sp;

                         &nb sp;                         &nb sp;  ***

-Amunt! - remugà el capità Barbossa, mentre mastegava la primera poma del dia- Turner, alça ja les àncores! Swan...! On està Swan?

-Elizabeth? - Will la buscava ambdesgana - Què fas ací? Has passat tota la nit al ras?

-Només un poc - afirmà ella - Nessitava pensar.

-En què, o qui? - preguntà el jove, ja més interessat. El desengany que s'havia emportat al comprovar que la seua promesa estimava en secret (o no tan secret) Jack Sparrow el feia estar a l'expectativa de nous detalls.

-En tot: Tu, jo, nosaltres, la boda que em vas prometre...

-Prou de xerrameca! - bramà el capità.

-Prrrou de xerrameca! - repetí el lloro.

-Capità, segons el mapa, hauriem de posar rumb a l'est per desembarcar...

La dona de cabells castanys observà com els dos homes s‘allunyaven. Contemplà el cél una volta més, fins que algú de la tripulació li demanà ajuda per hissar unes veles.

Amb parsimònia, tornà a la vida real.

--------------------------------------

-Benvinguts i benvingudes, uan volta més, a l'escola Howgarts de Màgia. No serà necessari comunicar el per què del canvi en la direcció, però si anunciar alguna modificació en el professorat. L'assignaura de Defensa l'impartirà enguany l'auror Nimphadora Tonks, qui vos transetrà els seus coneixements des del punt de vista que vos serà necessari per defensar-vos en cas d'atac, la qual cosa no està de més en els temps d'inseguretat que corren. Així mateix, donar la benvinguda al ja conegut professor Flitwick al seu carrec de subdirector. Esperem que els recents i nefastos aconteixements vos servisquen de motiu per dedicar-vos plenament a la vostra formació màgica. Abans d'iniciar el banquet, vull demanar un minut de silenci pel nostre - Mc Gonagall suspirà - estimat ex-director Albus Dumbledore.

Després del moment de pausa, alumnes i professors començaren a sopar, molts amb llàgrimes alflorant als ulls.

Harry, entre ells.

Havia sigut un estiu molt dur per a ell. Per més que volia, no podia fingi que tot era com abans. Fleur i Bill havien aplaçat el seu casament per raons obvies, i Lupin i Tonks manifestaven el menys possible el seu amor en públic.

Ginny seguia tan carinyosa com sempre, i més comprensiva que mai, però Harry es motrava distant. No sabia si era honest seguir amb aquella relació, no mentres sabera que tot aquell a qui estimava acabava amb un fatal destí.

Ron interrompé els seus pensaments cridant-li l'atenció amb uns colpets a l'esquena.

-Me'n vaig amb Hermione, a dur als nanos a la Torre - avisà.

Els seus dos amics havien passat de prefectes a delegats, siguent dos alumnes de 5é els nous monitors.

-Està bé, ens trobem després.

El jove els observà mentre es perdien entre la multitud, recordant el primer any. Tot era tan diferent ... Els seus amics havien canviat de forma tan dràstica, igual que ell... Havien passat tantes aventures i desventures junts, no imaginava la seua vida sense ells dos, sense Hogwarts, sense la màgia. Com hauria sigut tot? Hauria passat la seua vida baix les ordres dels seus tiets i de Dudley. Per sort, per bona o mala sort, tot havia canviat amb la inesperada visita de Hagrid a la cabanya. Feia molt de temps, però ho recordava com si haguera sigut ahir.

Acabà de menjar-se el pudding de naps i s'acomiadà de Dean i Seamus, que compartien una revista no precisament decent. Es dirigí cap a Ginny, l'abraçà per darrere, i se n'anaren junts a la Torre Gryffindoriana.

Mentre caminaven agafats de la ma, Harry pensà que no hi havia hagut cap any tranquil a Hogwarts, i aquell no ho anava  a ser molt més que els anteriors.

------------------------------------------------------

El capità Barbossa contemplava l'horitzó amb la mirada perduda. La fi del món, la fí del món... que volia dir allò? Tenien que trobar Sparrow allà on el món acabava? Però... on acabava una esfera? O es referia a on acabava la zona sòlida? Però quan acabara per un costat, tornaria a començar per un altre!

-Capità - demanà un mariner - La senyoreta Swann el crida per sopar.

-De seguida vaig, Septer. Vagen començant. - contestà.

-Sense vosté?

-Sense mi.

El mariner tornà, aturdit, a taula.  Allí es trobaven ja Will, Elizabeth i la resta de la tripulació. Es respirava un ambient de tensió provocat per l'apatia del primer cap a la segona. Barbossa, en tornar, trencà el gel ensetant una conversa sobre les inclemències de l'oratge. Quan acabà el sopar, Elizabeth cridà a Will a coberta.

-Will...- demanà ella amb la seua veu suau - Et passa alguna cosa amb mi?

-A mi? No entenc per què ho penses.

-William - el reprengué - No m'agrada que em mentisques, així que...

-Què no t'agrada que et mentisca? Permete'm dir-te que l'experta en aquest camp ets tu.

-Jo? - Elizabeth estava indignada - Jo! Es pot saber què és el que t'he fet?

-A mi no res, en concret a Jack - acabà ell amb amargor.

 

Elizabeth es quedà pensant. Sabia Will que havia sigut per obra d'ella que Jack no havia abandonat el vaixell? Sabia que l'havia encadenat? O potser sabia la forma en què...

 

-Elizabeth - parlà ell, amb calma - Mira'm als ulls i dis-me que no has besat mai Jack Sparrow.

La jove baixà la mirada i respirà fons.

-Will...

-Dis-m'ho.

-Will, per favor...

-Mira'm a la cara, Elizabeth...

-Will! Si... si que el vaig besar però... talvolta no conegues el motiu.

-No fa que me'l digues. L'estimes. Ho sé.

-No, Will. Escolta'm, jo... Jo t'estime a tu, val? Allò va ser... una estratagema. Jack... Jack no pretenia abandonar el vaixell.

-Com? I canvià un bes teu per la seua pròpia vida? - preguntà ell, confós.

-No, no m‘has entés. - I li explicà com havia encadenat l'antic capità al vaixell, per evitar l'ira del Kraken cap als demés pirates.

-Segur que va ser així?

-Dubtes de mi?

Will Turner suspirà, com havia pogut ser tan estúpid?

-Mai - i la besà.

----------------------------------------------

A pocs quilòmetres, però molts anys d'allí, una altra parella feia el mateix. Harry Potter i Ginny Weasley retrobaven el seu amor.

------- --------------------------------------------------------------------------- -
Hola, la veritat, sóc la catalana roïn! xD És que la Neus m'ha demanat que li pengi aquest crossover (fantàstic, per cert) ja que ella està a Madrid i no podia connectar-se i tal.
Una altra cosa, el capità ____ és el de la poma, però és que no sap com es diu, ja ho canviarà, de moment, com diu ella, se queda el hueco. xD
Dw a tots i gaudiu de la història de la valenciana roïn, que és genial! ;)


Llegit 1620 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)