Escrit per Laia_Weasley
Enviat el dia 27/08/2006 a les 20:30:22
Última modificació 27/08/2006 a les 20:30:22
Tots els capítols de L'Àngel de la Mort
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


3. Una sèrie de coses inesperades

3. Una sèrie de coses inesperades

 

Va despertar-se amb molt bon humor, tot i que havia tingut un somni que no podia recordar ben bé, només recordava la foscor d’aquell somni. Feia un Sol radiant, com mai l’havia vist abans en un mes de septembre. Se sentien els alegres cants del ocells i la musicalitat del vent.

La Ginny, que encara anava amb la roba d’ahir, ja que va caure al llit dormida, va canviar-se en tres segons i, sense esperar a ningú, ni a l’Hermione, va baixar corrents cap al Gran Saló, on no va poder saber si les llums ja funcionaven o no, ja que la sala estava il.luminada per els rajos de Sol que entraven per les finestres. Al Gran Saló, no hi havia casi ningú... va mirar al seu voltant i va donar-se compte que estava sola a la inmensa sala, exepte de la Hedwig, l’òliva d’en Harry. La noia va acostar-se a l’òliva blanca que hi havia sobre la taula de Griffindor on en Harry solia sentar-se sempre. Però va veure quela Hedwig portava un paquet de color or penjant del seu bec... què devia ser? La Ginny s’ho va repensar més de tres cops de si l’agafava o no... però va decidir no agafar-lo per no causar problemes. Així que va anar a sentar-se al seu lloc, va ficar el seu cap sobre la taula per pensar...

 

Al cap d’un temps que la Ginny no va saber calcular si era molt temps o poc, va anar arribant la gent al Gran Saló. Va veure com en Ron portava als nens de primer curs cap a la taula de Griffindor mentres els alumnes miraven per tot arreu. Un cop els va fer sentar a tots i fer-lis entendre que no devien moure’s d’allà va anar a sentar-se al costat de la Ginny amb cara de cansat.

 

- Puff... no saps que desobedients són aquesta colla de marrecs! â€" va dir en Ron amb una veu aguda

- Va home... no serà per tant... ja t’acostumaràs, que si cada dia ja estàs cansat pel dematí com ho estàs ara, anirem malament... â€" va dir-li ella donant-li copets a l’esquena.

 

En aquell moment arribaven en Harry i l’Hermione dient-se coses a l’orella, cosa que va provocar que la Ginny se li posés el cor a cent per hora.

 

            - Jeje... ei nois!! Bon dia!!- va dir l’Hermione mitg rient.

            - Ei... â€" van dir la Ginny i en Ron alhora.

            - Què hos passa?? Va vinga, amunt als ànims!!- va intentar l’Hermione.

            - Si, si...- va dir la Ginny de mal humor.

 

Van esmorzar tots quatre en silenci, ningú va fer cap mínim soroll.

Desprès d’esmorzar, tots quatre van anar a la sala comuna de Griffindor per mirar cadascú quines asignatures tenien.

La Ginny tenia els horaris bastant plens...ara tenia que anar a fer magimàtica, desprès futurologia, pocions... quan va veure aquella llarga llista de classes que hauria de fer, li va agafar un mareig. Va notar com el món es girava i li passaven mil preguntes pel cap. Les cames li van fer figa i en un instant va donar-se compte de que ja era terra i se li tancaven els ulls. La noia va caure enmig de la gran multitud d’alumnes de Griffindor.

 

Mentrestant...

Només es podien distingir petites sombres de persones que voltaven per aquella habitació, semblaven esperar a algú. Passaven els minuts... no passava res. Quan tot semblava haver acabat, va aparèixer una llum verda enmig de la sala. Amb la llum es va poder distingir tant sols dos persones, un home i una dona. D’aquella llum, va aparèixer una figura llarga i prima amb una capa negra per sobre. Aquell ésser els va fer un gest d’aprovació i van sentar-se tots alrededor d’una petita taula de fusta rodona que tenia una espelma blanca plena de cera pels costats.

 

            - Bé, veig que hos heu presentat tots dos, tal i com hos he dit.- va dir l’ésser.

            - Estem al vostre servei, Senyor...-va dir la dona.

            - Pel que vos vulgueu...- va dir l’home.

- L’hora s’apropa... les meves sospites són certes. La noia ja comença...- va dir el Senyor.

- Així que és cert...Què hem de fer nosaltres?

- Tu, Lucius, tens un fill. Ens farà molt servei.

- Clar que si.

- I tu, Bel.latrix, ets molt bona bruixa...

- Gràcies Senyor.- va dir la dona.

            - Bé...vull que porteu a terme les meves ordres.

 

Els va explicar totes les ordres que devien portar a terme molt detalladament.

L’espelma es va apagar.

 

 

Aquells ulls petitets es van obrir lentament... van ajustar-se a la llum que els tocaven...

La Ginny Weasley estava estirada a un llit de la infermeria, què li havia passat? La noia va incorporar-se al llit i va veure’s rodejada de flors, llaminadures i regals. Va mirar al seu voltant, estava en un lloc que no li va semblar gaire agradable. La seva tauleta de nit estava plena de flors: lavandes, roses, margarides, tulipes, gira-sols, camèlies, violetes... Va mirar als peus del llit i hi va veure molts paquets. Va agafar el primer que va veure. Era de color or, aquell paquet ja l’havia vist abans,i una etiqueta que posava

“Per la meva estimada Ginny�. Va obrir el paquet amb molta cura fins que va veure que era una caixa amb un llibre quadrat i gruixut. El llibre es deia “Per què ets la millor bruixa�, va fullejar-lo una mica, el llibre contenia frases de grans poetes que deien raons de per què era la millor bruixa. Anava mirant i mirant fins que es va trobar una noteta dins del llibre:

 

“Espero que aquest llibre t’hagi agradat com a mi em va agradar,

crec que et defineix exactament com ets,

especial�

Harry Potter

 

La noia es va llegir aquella nota més de tres vegades, en Harry havia escrit aquella nota realment? La Ginny ara tenia més preguntes que mai rodant-li pel cap quan en Ron va entrar per la porta de la infermeria. En Ron s’apropava amb un somriure a la cara mentre la Ginny amagava sota els llençols el llibre d’en Harry.

 

            - Ginny!!! Oh, deu meu! â€" va dir en Ron abraçant la noia.

            - Em... hola.

- Oh, estàs desperta, estàs viva!- va dir en Ron mentre li queien llàgrimes del ulls.

- Ronny, estàs plorant!- va dir-li la Ginny preocupada.

- Si... d’això... em pensava que t’havia perdut...

- Però què dius??- va dir la Ginny.

- Ha estat dormida durant tot un mes! La Senyora Pompfrey no sabia que tenies, ningú sabia que acabaria passant...

 

En aquell moment van entrar l’Hermione i en Harry. L’Hermione, en veure la Ginny desperta, va deixar la conversa que tenia amb en Harry i va anar corrents cap als dos germans.

 

            -Oh Ginny! T’has despertat!- va dir l’Hermione donant-li una forta abraçada.

            - D’això... si! Però m’agradaria que algú m’expliqués què m’ha passat.

 

En aquell moment arribava en Harry pel darrera de l’Hermione.

 

- Ginny!- va dir-li en Harry abraçant-la fort mentre les llàgrimes dels seus ulls verds rodaven per la seva cara.

 

En Harry i en Ron estaven sentats al llit de la Ginny i l’Hermione estava dreta al costat del llit.

 

- Emm... algú podria explicar-me què ha passat?- va dir la Ginny una mica neguitosa.

- El segon dia de Hogwarts, quan tothom estava a la sala comuna mirant els seus horaris, vas caure desmaiada. Com que no et despertaves et vam portar corrents a la infermeria. La Senyora Pompfrey va dir que era un simple desmai però anaven passant les hores i tu no obries els ulls. Va passar una setmana i tu seguies igual així que vem arribar a la conclusió de que no era un desmai. Així que fins i tot et van portar a Sant Mungo! Ells tampoc sabien que et passava i al cap de dos setmanes et van tornar a portar aquí a Hogwarts. I ara, al cap de quatre setmanes, és a dir, un mes (ja t’ho havia dit), t’has despertat miraculosament.- va dir en Ron amb llàgrimes als ulls.

- M’estàs dient que he estat dormida durant tot un mes? Així com així, i ningú sabia què tenia?-va dir la Ginny incrèdula.

- Si, tots hem patit molt, han vingut a veure’t tota la teva família... tindria que dir-li a la Molly que t’has despertat, la pobre estava istèrica...- va dir l’Hermione i se’n va anar corrents de la infermeria per dir-li a la Senyora Weasley.

- Si... la mama pobre també pensava que et moriries, i ja saps que ets la seva nena...-va dir el Ron.- Tothom t’ha portat flors i regals.- va continuar el noi posant les mans sobre els regals que hi havia sobre el llit.

- Si, ja ho he vist...- va dir ella mirant en Harry, que es va posar vermell quan va adonar-se’n de que el seu paquet ja no hi era.

 

Van estar-se dos minuts sense dir res fins que va arribar l’Hermione.

           

- Ja li he dit a la Molly i a l’Arthur, ja estan venint. I també li he dit a en Fred i en George, però vindràn lo més aviat possible...ja sabeu que tenen la botiga a rebentar.

-Ah...bé. Però hi ha una cosa que no entenc, perquè m’ha passat aixó? Jo ara em sento molt bé...-va dir la Ginny mirant-los a tots tres.

 

Llavors van entrar per la porta la Luna i en Nevile.

 

- Ginny!! Que bé que t’has despertar! Ho sento per haver vingut tant tard però és que el professor Flitwick ens ha estat explicant molt detalladament l’història de les varetes.- va dir la Luna.

- Si, quan aquell home es posa pesat, no s’hi pot fer res...- va dir en Nevile.-Però el més important és que estàs desperta!

- Tens raó, Nevile. Mira Ginny, t’he portat una cosa que crec que t’agradarà.- va dir la Luna treient-se un paquet prim i quadrat de la gorra de plumes vermelles que portava al cap.

 

La Luna li va donar el paquet a la Ginny. La noia el va obrir impacient per veure què hi havia dins, perquè els regals de la Luna solien ser coses molt originals. Va acabar de treure l’últim paper que quedava d’envoltori i va veure que tenia un llibre a les mans. Era un llibre que no havia vist mai abans, es deia “Les grans amigues�. Va obrir el llibre cuidadosament i hi va veure un foto màgica on apareixia ella amb la Luna vestides de Halloween. Al marge de la foto posava: Aquest llibre te’l dedico únicament a tu, Ginny, perquè ets la millor amiga que he tingut mai. La noia va fullejar el llibre, era la historia d’una aventura protagonitzada per la Luna i ella. Sortien fotos animades de les dos amigues a cada pàgina, tot molt ben presentat.

 

            - Gràcies Luna, m’encanta!- va agrair-li la noia.- Com ho has fet?

- Va ser molt fàcil, vaig fer-ho on imprimeixen el Tafaner, el meu pare em va ajudar.

- Ah... (ja), moltíssimes gràcies!- va dir-li la Ginny abraçant-la ben fort.

 

 I en aquell moment, van entrar per la porta el Senyor i la Senyora Weasley i en Bill amb la Fleur.

 

- Ginny! Gràcies a deu, estàs viva! T’has despertat! Oh, quina sort que he tingut, la meva pobre nena...- va dir la Molly abraçant-la i fent-li petons amb les llàgrimes per la cara.

- Si mama, però no et preocupis que ja estic bé.- va dir-li la Ginny intentant tranquil·litzant-la una mica.

- Que content que estic Ginny.- va dir l’Arthur.- Per fi t’has despertat!- en Harry va fer-li lloc al Senyor Weasley per a que pogués abraçar a la seva filla.

- Qgue bé, Ginny. Eng Bill i gjo estaguem molt pgreocupats perg tu! No sagbien que et pagsaria!- va dir-li desprès la Fleur amb el seu accent francès que la Ginny tant odiava.

La Fleur la va abraçar i la Ginny va fer una expressió de fàstic a la cara, cosa que va fer que a en Harry, en Ron, l’Hermione, la Luna i en Nevile se’ls escapés una petita rialla.

            - Oh, gràcies Fleur...-va dir-li la noia intentant fer una veu dolça.

- Ai la meva germaneta, com ens has fet patir!- va dir-li en Bill.- No ho tornis afer, que ens has espantat molt!

- Home... jo no ho he fet, jeje...

 

Va arribar la Senyora Pompfrey amb cara d’esglai.

           

            - Però, què és això? Un, dos, tres... nou persones! Màxim són... deu meu, Ginny!

            - Hola Seyora Pompfrey, li presentu als meus amics i a la meva família.

- T’has despertat! Desprès d’un mes sencer, estàs viva! Vaig a avisar a en Dumbledore i a la Professora McGonagall.- la Senyora Pompfrey va sortir disparada de la infermeria.

 

Mentrestant, la Ginny va tornar a fullejar al llibre que li havia regalat la Luna. Quan va acabar, va deixar el llibre a sobre de la tauleta de nit del seu llit i va dir:

           

- Oh, quin rotllo! Jo vull sortir d’aquí! Estic bé i no sé què m’ha passat. La única cosa que vull fer ara és sortir d’aquí i anar a voltar a la vora del llac a prendre l’aire.- va remugar la Ginny.

Ningú va saber què dir, van passar cinc minuts silenciosos i incòmodes. Va arribar en Dumbledora i la Professora McGonagal.

 

            -Ginny, com estàs?- va preguntar-li en Dumbledore a la noia.

            - Bé professor, gràcies.

            - Segur? No tens mal de cap ni res?- va preguntar la professora McGonagall.

- No, professora McGonagall, cap mal. Estic molt bé, gràcies. La única cosa que m’incomoda és estar aquí sense fer res i sense poder sortir a l’exterior.

- El que passa Ginny, és que no sabem si realment estàs bé tot i que tu si que et sentis bé. Desprès del que ha passat, no tindries que còrrer cap risc.- va dir l’Hermione.

- Però si jo estic bé!! Vull sortir d’aquí!- va tornar a remugar la Ginny.

- Bé, dons et revisaré que no tinguis febre, ni alguna infecció ni cap cosa que et pugui afectar.- va dir la senyora Pompfrey.- I si veig que estàs completament bé al 100% ja podràs sortir avui mateix, val?

- Bé...d’acort. Miri’m ara així ja podré anar cap al llac.

 

La Senyora Pompfrey es va posar en marxa: va agafar la seva vareta apuntant cap a la Ginny, i va sortir una llum blava de la punta de la vareta, que va enlluernar tot el cos de la Ginny i va fer un soroll agut. Un cop fet aixó, la senyora Pompfrey es va guardar la vareta a la butxaca i va dir:

 

            - Bé, realment estàs bé. Crec que ja et puc donar d’alta.

            - Oh visca! Visca!- va cridar la Ginny.

La Senyora i Senyor Weasley es van aixecar del llit i es van despedir.

- Bé, Ginny. El papa i jo tenim que anar-nos ara que ja sabem que estàs bé.- va dir la Molly donant-li un dolç petó a la galta.

- Promet-me que et cuidaràs angelet meu.-va dir l’Arthur també fent-li un petó a la galta.

- T’ho promeeto papa

- La Fleur i jo també hem de anar. Cuida’t!- va dir en Bill abraçant a la noia.

- Que t’ho pagssis bé guapa. Ja et digué com m’hgo he fet perg tenir aquesgts cabeglls tang beng idratagts, que he vist que mels migaves!- va dir-li la Fleur picant-li l’ullet. La Ginny va mirar al cel.

 

I tots quatre se’n van anar.

 

- Ginny, demà ja et diré tot el que hem fet durant aquest mes perquè deus anar molt enraderida. Vine demà a primera hora al meu despatx, ja parlaré amb l’Snape perquè puguis estar durant la classe de Defensa contra les Forces del Mal amb mi al meu despatx. Ens veiem demà.- va dir-li la professora McGonagall.

- Adéu Ginny, ja ens veurem.- va dir-li en Dumbledore.

I tots dos se’n van anar de la infermeria. Ara només eren en Harry, en Ron, l’Hermione, la Luna, en Nevile i la Ginny. Els sis amics.

           

            - Que bé! Ja pots sortir d’aquí i continuar com sempre!- va dir la Luna.

            - Si!!- la Ginny es va aixecar del llit i va fer un salt.

Tots la van mirar amb cara extranya. Anava vestida amb una samarreta lila i una faldilla blanca fins els peus. Es va mirar a si mateixa i va reconèixer al moment aquella samarreta i vestit. Aquella roba la portava al somni que havia tingut amb la seva àvia.

           

            -Ginny... què fas vestida així?- va preguntar l’Hermione.- Sembles una núvia.

- No, no, no ho sé... â€" va tartamudejar ella.- El dia que em vaig desmaiar anava vestida amb l’uniforme de l’escola, n’estic seguríssima.

- Dons quin misteri... â€" va dir en Ron rient.

- Si... -va dir en Harry mirant-se la Ginny amb aquella samarreta i faldilla que li quedaven tant bé.

 

Van anar-se’n tots cap a la sala comuna de Griffindor. La Ginny va anar a l’habitació de noies i es va posar l’uniforme de l’escola com tots.

 

Primer el vel... ara el vestit... estava passant alguna cosa fora de lo normal... la Ginny es sentia diferent. No sabia què li estava passant. Allò era tot un misteri.

Llegit 1003 vegades

< Anterior capítol || Pròxim capítol >

Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)

• 	Laia_Weasley	Enviat el 27/08/2006 a les 20:44:36
  	#11928	He escrit 1 fanfics amb un total de 11 capítols

  
  

  Aqui teniu el meu tercer capitol. esperu k us agradi!! kuan pugui escriure al 4rt... eske ara que estic de vacances, jeje! plis poseu cumentarisssssss un peto x tots!
  
  
  
  

• 	Larongyea	Enviat el 27/08/2006 a les 21:51:27
  	#11931	He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

  
  
  Uaalaa!!! Que fort lo del vestit!! Què li passa a la Ginny? Pobreta... Bueno segueix aviat que ja saps que m'agrada molt
  
  
  
  
  

• 	Apropinquet	Enviat el 27/08/2006 a les 22:12:35
  	#11932

  
  
  wowowo!!! kin misteri! nho ens dexis axii;)q estara passan...
  
  
  
  

• 	Muggle-Laura	Enviat el 28/08/2006 a les 12:39:11
  	#11935

  
  

  ta mul b mancanta el dibuix segueix segueix....

   

  
  
  
  

• 	Trufa del Bosc Anònim	Enviat el 28/08/2006 a les 16:26:41
  	#11938	Encara no he m'he registrat!

  
  
  S una passsssada.
  Continua. Vull saber que passarà
  
  
  
  

• 	piano rosa Anònim	Enviat el 01/09/2006 a les 17:49:17
  	#12075	Encara no he m'he registrat!

  
  
  sí, això es tot un misteri, tinc ganes de saber què mes passarà. això és molt interessant continuaré llegint com va tot això. Guay, super guay