Amistats i secrets - (Capitol 1: Una amiga nova, 1ª part)
Escrit per Mis Wesleay
Enviat el dia 25/09/2006 a les 16:46:21
Última modificació 25/09/2006 a les 17:30:47
Tots els capítols de Amistats i secrets
impresora Versió per imprimir
Pròxim capítol >


(Capitol 1: Una amiga nova, 1ª part)

Eren les onze de la nit i en Harry encara no dormia, estava intrigat per la carta que en Ron li havia enviat aquell mati:

 

" Hola Harry,

 

Et volia dir que el pròxim diumenge et vindrem a buscar perquè passis el que queda d'estiu a casa meva. Els meus pares han convençut a en Dumbledore per que puguis venir!!

 

L'Hermione no pot venir perquè està de vacances amb els seus pares. La veritat es que es millor així no en molestarà amb els deures de vacances!

 

Ha i apart tinc una sorpresa per a tu: aquest any hi haurà una alumna nova de cinquè a Hogwarts! Ja to explicaré quan arribis a casa.

 

Fins diumenge,

 

Ron"

 

En Harry va quedar desconcertat com que hi hauria una alumna nova a Hogwarts... no podia ser no s'admetia a cap alumne que no fos de primer! Tot allò era mol estrany... quina en portava en Dumbledore de cap? Qui era aqueta noia ? I per que venia ara a Hogwarts? Hauria d'esperar a parlar amb en Ron per saber-ho. Era divendres així que faltava poc per poder-li preguntar a en Ron.

 

-        Harry fes el favor de apagar el llum i no fer cap soroll - el tiet Vernon tenia la mania de molestar en tot el que pugues a en Harry - I fes callar a aquest coi de oliva.

 

-        Si tiet Vernon. - va dir sense cas esma.

 

El tiet Vernon va tancar la porta de cop  sense donar no les bones nits.

 

-        Burro.- Va dir en Harry entre dents.- Però no se on la vist "l'oliva" si fa estona que l'he deixat sortir per que anés a casar.

 

Va apagar la llum i es va estirar al llit. No tenia gens de son i estava mort de gana perquè la tieta Petúnia nomes li avia fer un plat de sopa preparada per sopar. Va baixar del llit sense fer soroll i va agafar un del pastelets de carabassa que li avia enviat la senyora Weasley, feia encara no una setmana.  Els amagava en un tauló solt de sota el llit. Se'l va cruspir de una mossegada. I en va agafar un altre.

 

Amb la panxa plena de pastelets es va tornar a estirar al llit. Sempre que s'estirava en aquell llit dur trobava a faltar el seu llit de Hogwarts. Poc a poc la son es va anant apoderant d'ell i es va adormir.

 

                &nb sp;        *        &n bsp;             ; *     &nbs p;            & nbsp;   *

 

Barcelona Passeig de Gracia.

 

La Lia era una noia de 15 anys que vivia en un àtic del Passeig de Gracia. Era diferent als nois del seu carrer, tots pensaven que era rara, però a ella no li molestava. No necessitava amics en aquell carrer a la seva escola en tenia molts. Ai la seva escola la trobava a faltar i encara mes sabent que aquell curs no hi tornaria. Aquell curs seria especial. Encara recordava la conversa amb els seus pares:

 

                &nb sp;        *        &n bsp;             ; *     &nbs p;            & nbsp;   *

 

-        Lia aquest any no aniràs a l'escola Enigma de Màgia. Aquest any anirà a Anglaterra a estudiar a Hogwarts. - Li va explicar la seva mare. 

 

La Lia no so podia creure a Hogwarts la millor escola de màgia del mon.

 

-        Per que mare? Com es que em canvieu de escola?. - La Lia no entenia el perquè encara que no l'importava si ell ho deien era perquè seria bo per a ells.

 

-        Perquè es veu que va quedar una plaça lliure i el director de l'escola en l'ha oferint. - Va dir el seu pare però la Lia va notar que parlava amb un to de veu estrany en ell.

 

-        Esta bé, i vosaltres també vindreu a Anglaterra amb mi?

 

-        No Lia nosaltres tenim les nostres feines aquí. A mes a mes no ens necessites ja ets gran. - A la seva mare cada cop que deia aquestes paraules se li mullaven els ulls.

 

-        I on m'estaré fins que comenci el curs? En un hostal? - A la Lia no li agradava el que havia dit la seva mare. Nomes tenia quinze anys, encara els necessitava.

 

-        T'estaràs a casa d'uns antics amics del teu pare. - La seva mare senyalava una fotografia penjada a la paret. - Fa molt temps que no els veiem però han insistit que et quedis amb ells.

 

La Lia es va acostar a la fotografia i si  va fixar. Eren el seu pare i la seva mare de joves amb una altra parella... una dona baixeta i gordeta i un home alt i tots dos eres pèl-rojos!

 

-        Qui son? - va preguntar mentre encara mirava la fotografia.

 

-        En Arthur I la Molly Weasley. - Va contestar el seu pare ràpidament.

 

-        Esta bé, quant marxaré? - Es sentia incomoda, sabia que els seus pares no volien que marxes, però la deixaven marxar.

 

-        L'Arthur et vindrà a buscar el diumenge pel mati. - El seu pare ho va dir sense ganes i amb la veu apagada.- Deixa tot l'equipatge preparat aquesta nit dema anirem a passar el dia junts.

 

-        Si, - la Lia es va gira i es va disposar a pujar a la seva habitació.

 

Un cop a la seva habitació va obrir el bagul que tenia al peu del llit i va començar a posar-hi la roba. Un cop ple el bagul es va seure al llit. Qui eren exactament aquets Weasley? La tractarien bé? Tindrien fills?...

 

-        Suposo que si els meus pares confien en ells jo també i puc confiar! - Es va deixar caure al llit mirant al trèvol. -  Ostres!... però si no se parlar anglès!

 

Va baixar a corre-cuita a la cuina on la seva mare i el seu pare feien el sopar.

 

-        Mare! Com m'ho faré per estudiar a Hogwarts? no se parlar anglès! - li feia por fer el ridícul a l'escola.

 

-        Jajaja! -  La seva mare si la mirava i es feia un fart de riure.- Filla meva sembla increïble que siguis bruixa!!

 

-        Abans de marxar et donarem una poció entendime, - el seu pare senyalava un calder de coure que fumejava, - es molt divertit tu seguiràs parlant en català però ells et sentiran en angles. I amb ells et passarà en contrari, parlaran en anglès pro els sentiràs en català.

 

-        M'encanta la màgia!!- va fer un somriure d'orella a orella.- Que feu per sopar?  

 

Es va veure la poció d'un glop abans de sopar i la veritat es que esperava que funciones!

 

*            &n bsp;         *        &n bsp;             ; *

 

Confiava en els seus pares però es sentia incomoda per la inseguretat en que els seus pares li avien explicat tot. Poc a poc i recordant un cop i un altre les paraules dels seus pares es va rendir al son i es va adormir.

 

                &nb sp;        *        &n bsp;             ; *     &nbs p;            & nbsp;   *

 

-        Ron! Ron! Llevat va em de anar a buscar a la Lia! - L'Arthur ja feia estona que estava intentant llevar a en Ron.

 

-        Deixa'm dormir una mica mes!

 

-        Ron llevat o li dic a la teva mare que pugi!

 

-        Esta bé ja em llevo! - Es va incorporat i es va fregar els ulls amb força.

 

Un cop vestit i pentinat va anar a esmorzar. El seu pare l'esperava assegut al cap de taula llegint el periòdic profètic. Va seure a taula i es va menjar l'esmorzar que la seva mare li acabava de servir.

 

-        Va noi anem que farem tard! - Va dir el senyor Weasley mentre es posava dins la llar de foc.- A casa dels Jackson!

 

Una flamarada de foc verd el va envoltar i va desaparèixer.

 

PLOF!!!

 

La Lia es va sobresaltar. De cop i volta en la llar de foc hi havia un senyor de cabell roig. Va sortir de la llar de foc i es va espolsar la jaqueta.

 

-        Arthur! - El pare de la Lia es va acostar a ell i li va donar una bona abraçada.

 

-        Jack! Eren ja molts anys sense veure'ns! - En la cara de L'Arthur si va dibuixar un gran somriure. - Ho! Àngela, estàs preciosa.

 

-        Gracies Arthur.- Li va donar un però a la galta.

 

-        Aquesta deu ser la seva....- un fort soroll va interrompre a l'Arthur.

 

En Ron acabava d'aparèixer a la llar de foc. Però avia aterrat amb tant mala sort que havia caigut de cull a terra.

 

-        Estàs bé noi? -  La mare de la Lia sabia acostat a ell i li estenia la ma per ajudar-lo.

 

-        Si, estic bé. - En Ron va parlar molt fluix, amb la cara vermella de vergonya.

 

-         Ho! Aquest es el meu fill Ron - l'Arthur va rodejar les espatlles del seu fill mentre parlava.- la veritat es que apart d'en Ron en tinc sis mes!

 

-        Vaja Arthur veig que no as perdut el temps! - una gran riallada es va escapar quant en Jack va acabar de dir això.

 

En Ron va mirar el matrimoni que tenia al davant. Es veia que eren una parella ven avinguda i que no tenien problemes de diners. Va donar un cop d'ull a la sal on eren. Era amplia hi havia la llar de foc, un sofà i dues butaques, una tauleta a davant del sofà, hi una televisió... els ulls del Ron es van parar en una noia que hi havia just davant de la porta de la sala.

 

-   Arthur aquesta es la meva filla Lia, i ja veig que en Ron si ha fixat de seguida! - en Jack es va donar compte que en Ron mirava la Lia amb la boca oberta.

 

La Lia es va posar tan vermella com en Ron e va fixar la mirada a la catifa que tenia als peus,

 

-        Un te Arthur?

 

-        Tu sempre tant atenta Àngela. Si gracies un te em ve molt de gust!

 

-        Lia si us plau acompanya als convidats a la sala gran. Jo i el teu pare prepararem el te.

 

-        Si, vinguin per aquí si us plau - la Lia va fer un gest amb la ma perquè la seguissin. Els va acompanyar fina a una sala enorme on hi havia una taula amb sis cadires, just a la vora hi havia una taula auxiliar envoltada de butaques que semblaven molt còmodes. - seguin.

 

-        Gracies noieta, es veu que ets una noia molt ven educada. Però la veritat no cal que siguis tan formal. Tingues en compte que passaràs la resta de l'estiu amb nosaltres. - l'Arthur va dir aquelles paraules amb un to de veu molt paternal i la Lia es va donar compte de que estaria be amb ells.

 

-        Si es clar. - es va mirar a en Ron que semblava que es posava mes vermell per moments. 

 

-------------------------------------------------------------------------- ---------------------------------

 

Espero que agradi a tots!!

 

si creieu que es massa llarg aviseu!!

 

comentaris...

 

gracies!     ;     

 

 


Llegit 785 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarApropinquet 89 comentaris25/09/2006 a les 17:19:08
#12558Encara no he escrit cap fanfiction

oooj! bebe! diria que ja l'havia llegit pero te'l van esborrar, oi??? es que al principi em sonava molt i despres me n'he enrecordat =)

nono, no és massa llarg! està molt bé!! pinta mb! a veure si segueixes aviat! ;)




Mis Wesleay 3 comentaris25/09/2006 a les 17:33:41
#12559Tinc 1 fanfictions i un total de 6 capítols

gracies ja tinc mig acabat el proxim capitol!!




AvatarCosta 271 comentaris25/09/2006 a les 17:36:32
#12560Encara no he escrit cap fanfiction

ESta bé, pinta bastant bé de moment, i al Ron li mola la Lia!!!!xDDD la llargària esta bé.

PD: abans de penjar revisa les faltes, és un consell ;)