Amistats i secrets - (Capitol 3: En Sirius, te un secret!, 2ª part.)
Escrit per Mis Wesleay
Enviat el dia 18/10/2006 a les 17:01:47
Última modificació 18/10/2006 a les 17:06:17
Tots els capítols de Amistats i secrets
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


(Capitol 3: En Sirius, te un secret!, 2ª part.)

Mentre en Harry, en Sirius i en Llopin parlaven per veure com arreglar el petit inconvenient d’en Sirius la Lia  es feia un fart de riure amb en Ron.

 

Ja feia gairebé una hora que havien sortit de casa d’en Sirius i encara no sabien que comprar per a dinar. La Lia insistia a fer un plat de macarrons amb tomàquet perquè eren fàcils de fer. Però en Ron volia alguna cosa rar que la Lia no sabia ben bé que era. Mentre la Lia posava un bossa de macarrons al carret de la compra el Ron el treia i hi posava xocolata o pastissets, al final la Lia va agafar el que necessitava i va corre cap a caixa per a pagar mentre deixava a en Ron mirant bocabadat una pila de bosses de patates amb sabor a pernil.

 

Quan la Lia ja va haver pagat en Ron la va cridar.

 

-    Espera’m Lia – Estava cansat, segurament perquè s’havia fet un fart de buscar la Lia per tot el supermercat. – Que es pernil?

 

-    Pernil? Es la pota de darrera del porc curada amb sal. Es menja a Espanya.  Es un menjar típic.

 

-    I està bo?

 

-    Si està molt bo! Vaja a mi m’agrada molt.. – En aquell moment la Lia es va donar compte que trobaria a faltar moltíssim la gastronomia del seu país. – Es pot menjar acompanyat de moltes coses. Però a mi com mes m’agrada es en un entrepà.

 

-    Però la pota del porc es molt gran per caber en un entrepà! – En Ron feia cara de preocupat la cosa no li quadrava.

 

-    Ron! Es talla! Com pots pensar que algú es menja un pernil de cop! – La Lia sabia que en Ron no era un superdotat que diguem però...

 

-    A es clar es talla!

 

-    Ron fes un favor a la humanitat i porta tu la bossa que em pesa. – Li va donar la bossa i va continuar caminat cap a casa d’en Sirius. – Ja li diré a la meva mare que em faci arribar una mica de pernil i el provem.

 

-    Si? Genial!

 

Van arribar a casa d’en Sirius i van picar a la porta, va obrir en Harry.

 

-    Ja era hora estic mort de gana!

 

Mentre la Lia feia el dinar en Harry amb ajuda d’en Sirius i en Llopin van explicar el que passava al Ron i la Lia. Com sempre en Ron es va quedar amb la boca oberta i va estar una bona estona per assimilar el que li havien dit.

 

Poc a poc mentre dinaven van anar canviant de tema. En Sirius ho va agrair ja que no es sentia molt còmode parlant del seu fill davant el Ron i la Lia. La conversa va anar derivant fina que van acabar parlant del quidditch.

 

-    Lia l’hauries de veure el Harry es el millor buscador que ha tingut mai Griffindor! – En Ron parlava amb la boca plena. Es veia que ja en tenia practica per que encara que hi fenia una bona cullerada de macarrons se’l entenia perfectament. – Al primer partit la va agafar amb la boca!

 

-    Va ser pura casualitat Ron em vaig caure de l’escombra. – En Harry estava fart de que en Ron expliques aquella historieta.

 

-    Jo també jugava a quidditch a la meva escola. – Va dir la Lia. – Era ensisitelladora.

 

-    A si! – En Ron se la mirava entusiasmat. – Podríem fer un equip!

 

-    Que dius Ron! – Van dir en Harry i la Lia a la vegada.

 

-    Si mira, tu de buscador, la Lia de ensisitelladora amb la Ginny i la Hermione, en Fred i en George de batedors i jo de porter.

 

-    Tu de porter? Però si quan puges a una escombra amb proutes feines pots mantenir l’equilibri.  – En Harry s’estava fent un far de riure.

 

-    Amb una mica de practica podria aprendre. – Va dir tot il·lusionat.

 

La conversa es va anar animant i van començar a fer bromes i a explicar acudits. El temps va anar passant i quant es van donar compte ja era hora de marxar.

 

En Sirius els hi va explicar que quan s’espigués alguna cosa d’en Dumbledore els i faria saber.   

 

Es van acomiadar a baix a la cuina perquè en Sirius no podia sortir. Un cop tots van tornar a estar al cotxe en Llopin va engegar i van marxar. Però aquest cop no nomes es van quedar dormits el Ron i la Lia sinó que també en Harry.

 

Quan van arribar al cau van saludar a la família Weasley i van pujar de seguida a dormir. Estaven molt cansats. En Ron es va llençar damunt del llit amb la roba i tot i en Harry el va imitar. La Lia per altra banda es va posar el pijama i mentre se’l posava la Ginny també va pujar a dormir.

 

La Lia es sentia estranya. En Harry Potter es el fillol d’en Sirius Black i apart de tot això en Sirius Black te un fill! Estava segura que aquell curs seria inoblidable.

 

Poc a poc la son va anar guanyant a la Lia i es va quedar profundament dormida.

 

                &nb sp;        *        &n bsp;             ; *     &nbs p;            & nbsp;   *

 

Tot era fosc de cop. No es veia ni es sentia res. Un altre cop! Tornava a estar en aquell lloc ... però per que? Que hi feia ell allí. Ell? Ell? Era un noi o una noia? Va tornar a palpar-se el pit com l’última vegada si era un noi.

 

Ja tornava a sentir la respiració a prop d’ell. Avia de fugir però cap a on no sabia on era. Poc a poc es va alçar i es va encaminar a palpentes per aquell lloc estrany. La respiració no li feia por... passes ara sentia passes a la seva dreta va girar a l’esquerra i va començar a corre. Allí no hi havia res! Anava a les fosques però no topava amb res!

 

Una llum! Hi havia una llum allà a la llunyania. Havia de anar cap allà? Que havia de fer? Les passes s’acostaven. Si aniré cap a la llum! Rapit! No hi son les passes ja no hi son! Que passa? Que em passa? Vull sortir d’aquí...

 

Es un somni, clar es un somni segur que si em quedo quiet no em passa res.

 

-    Ah! – Un crit se li va escapar quan alguna cosa li va agafar el braç.

 

Que es això? Sang em surt sang! No es un somni? No... la llum allí estaré mes segur.

 

-    No! – sentia molt dolor. – No em puc moure! Ajuda! En sen algú?

 

-    No aquí no et sen ningú! – Una veu tètrica parlava a cau d’orella. – Ningú et sen ningú t’ajudarà. Tu as de ser eliminat!

 

-     Jo? No si us plau! Jo no he fet res deixi’m marxar. – No podia ser estava somicant, no impossible.

 

-    Mai sortiràs d’aquí.

 

El noi estava molt espantat no sabia ven bé que fer. El pànic  sabia apoderat d’ell completament. Intentava moure els peus per no podia. Per molt que crides ningú el sentiria. Que fe en aquesta situació. Inconscientment va ficar la ma a la butxaca i en va treure una vareta. Es va apuntar als peus i va dir:

 

-    Mobilus!

 

Els peus es van desenganxar de terra i va començar a corre.

 

-    No fugis tu no pots escapar de mi!

 

-    La llum ja arribo a la llum...

 

El noi va arribar a una porta oberta i va entrar. Aquest com no era un despatx com l’altra vegada, però també era cert que l’altra vegada era una noia.

 

Era una habitació il·luminada per espelmes mis consumides. Hi havia dos llits un estava buit però en l’altre hi havia una noia dormint.

 

-    Hola? Perdona em sens? Desperta! Desperta! – Va intentar sacsejar la noia però la va travessar com si fos un fantasma. – Em sens? Hola? Ostres no puc despertar-la no em sent.

 

De cop es va obrir la porta i va aparèixer una  altra noia. Va començar a moure i va comprovar que efectivament la noia no el veia. Va sortir de l’habitació i en va encaminar escales amunt. Va entrar en una altra on sentia roncs i va trobar dos nois dormint.

 

Es va passejar per totes les habitacions de la casa i finalment va decidir sortir de la casa. A lo millor podria arribar a un hospital. Encara que seria inútil del tot ja que no el podien veure. Però millor estar fora del carrer que prop d’aquella veu.

 

La veu! Es va mirar el braç i va veure dos petits talls. Que es això? Semblen mossegades de... de vampir! No, no pot ser es impossible!! Com pot ser un vampir no definitivament. Va sortir de la casa i es va dirigir a un camí va treure la vareta per il·luminar-lo.

 

Poc a poc va anar caminant i es va adonar que caminava costa amunt. A lo millor des de dal d’aquell turo que estava pujant podria veure una ciutat muggle. Va començar a caminar mes rapit  i desprès a corre. Va arribar al cap damunt del turo però no veia res. Es començava a desesperar que li passava? Per que no el veien? On era?

 

Al menys la veu l’avia deixat de perseguir. Si pugues arribar a una ciutat o a un poble es podria situar i buscar el camí de tornada a casa. Estava cansat no tenia forces per continuar, era de nit i amb i li costava estar-se de peus. Va decidir seure a terra per descansar i es va quedar dormit.

 

        & nbsp;           &nbs p;    *          ;           *               &nb sp;        * 

 

La Lia es va despertar amb una esgarrifança que avia passat li avia semblat que hi havia algú a la habitació.

 

-    Ho! Ginny eres tu quin ensurt. – Es va posar la ma al pit semblava que li s’ortigués de sortir el cor disparat. – Crec que jo també te espantat a tu ho sento.

 

-    Tranqui-la, he anat al lavabo em pensava que no et despertaria.

 

Es van tornar a estirar-se les dues al llit. La Ginny es va adormir de seguida però la Lia tenia un pressentiment. De cop i volta va sentir un soroll a l’habitació d’en Ron que era just a damunt de la seva. Es va alçar del llit d’una revolada i va agafar la vareta. Tota decidida va enfilar escales amunt i va entrar a l’habitació d’en Ron.

 

-    Dobby? Dobby ets tu? – La Lia duia la vareta alçada per si de cas no estava gaire segura de que fos en Dobby.

 

-    Que passa? Lia! Que hi fas aquí? – En Harry s’havia despertat.

 

-    He sentit un soroll i he pujat a veure que era. Però crec que no era res. – Va amagar la vareta i va dirigir-se a la porta. – Bona nit Harry fins demà.

 

Va baixar a l’habitació rascant-se el cap que li passava? Sestava tornant boja. No, nomes estava cansada del viatge. Es va estirar al llit i es va adormir. Tot i que no estava ven bé segura del que havia passat. Va dormir tota la nit amb la vareta a la ma.

 

 

------------------------------------------------- ----------------------------------------------------------

 

Ja esta, tal com vaig dir el dia 18 d'octubre capitol nou. Aqui el teniu.

 

Espero que un agradi.

 

Accepto suggeriments!!

 

Moltisimes gracies per llegir la meva ff.

 

PD: El proxim capitol el dimecres dia 25 o a lo millor avans!! jeje espero que el llegiu!!  ;P gracies un altre cop per llegir la meva ff.

 


Llegit 720 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarApropinquet 89 comentaris18/10/2006 a les 17:14:04
#12893Encara no he escrit cap fanfiction

oooj! m'agrada m'agrada




weasley_pol 8 comentaris30/10/2006 a les 21:16:41
#13049Encara no he escrit cap fanfiction

és molt bó però sempre em deixés am intriga tipus rowling!

aviam quan l'altre que ja fas tard! ;-D




Mis Wesleay 3 comentaris22/11/2006 a les 20:39:20
#13353Tinc 1 fanfictions i un total de 6 capítols

sento tardar tant pero tinc problemes amb lordenador intentare penjar el proxim capitol la setmana vinent entre el 27 i el 30 de novembre

perdoneu tantes molestien i fervos esperar pero son sircumstancies de força major




gemmaevans Anònim24/10/2008 a les 16:52:35
#17695Encara no he escrit cap fanfiction

ola!!

sta mol b!! me llegit tots els capis dun cop!! xpxp

pos axo k continuis aviat!!!

~~Gemma~~

PD: ke li passa  a la Lia ¿? sasta tornan boja ¿?
xdxdxdxd