Amors dels Bruixots Bessons - 7- La tortura de la confusió
Escrit per emmahg
Enviat el dia 30/11/2006 a les 18:41:39
Última modificació 30/11/2006 a les 19:03:35
Tots els capítols de Amors dels Bruixots Bessons
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


7- La tortura de la confusió

7- La tortura de la confusió

La Wara es va topar amb en George. Va intentar passar, pero ell no s'apartava.

- Ei, George. Es que tinc una mica de pressa, he d'acabar els deures de pocins i no trobor el llibre... -la Wara es va sorpendre que en George no li digues res, es va limitar a aixecar el braç i ensenyar-li el seu llibre de pocions.- Geogre moltes gracies! L'has trobat!.

Li va donar el llibre pero no es va apartar, seguia alla palplantat enmig de les escales.

- Va George deixa'm passar sisplau que ho he d'acabar abans de demà, sino ja no els podre fer...

Llavors en George es va apartar deixant-la passar sense dir res. La Wara va sortir corrents cap on eren els seus companys, va acabar de fer els deures i es va quedar assentada a la butaca contemplant com en Harry i en Ron insistien perque l'Hermione els corretgis els deures. Li feien la pilota a sac i fins hi tot es van agenollar davant d'ella per implorar-l'hi clemencia... Feien molt gràcia. Quan per fi l'Hermione va accedir a corretgir-los, més haviat fer-los els deures, en Harry i en Ron es van assentar al costat de la Wara.

- Com és que has trigat tant a tornar de l'habitació? -li va preguntar en Ron.

- A... m'han entretingut la Parvati i la Lavender. Saps que han dit? -en Ron va negar amb el cap- Que en Krum, que es veu que estudia a Durmstrang, es molt provable que vingui a Hogwarts a lo dels Tres Bruixots...

- Si home, no pot ser! -en Ron estava histèric.- Ai Dèu meu! I si me'l trobo que li dirè?

- Mira si et pregunta ja parlare jo que tu encara diries alguna barbaritat -va respondre l'Hermione molt irritada.

- Au calla Hermione! Que tu no saps res de quidditch! -li va etzibar en Ron. Els dos estaven molt irritats, en Ron perque estava histèric per lo d'en Krum i l'Hermione que li semblava execiva tanta estupidesa per un inútil que només sabia que agafar papallones al vol. Els dos deien coses sense sentit i s'atacaven per que si.

- Doncs quan en Harry atrapa la papallona no et sembla tant estúpid! -va replicar en Ron.

- Perque en Harry és amic meu i me'n alegro per ell! -els dos s'havien aixecat i discutien molt vermells. Tota la sala comuna els mirava.

En Harry i la Wara es van mirar, ja estaven molt acostumats a aquelles picabaralles entre els seus dos amics. Com sempre, l'Hermione es va fartar i se'n va anar a dormir i la Wara l'anava a seguir escales amunt quan en George li va barrar el pas.

- Ai, George hola! Que vols? Es que mira tinc pressa perque he d'anar a veure que li passa a l'Hermione...

- Podem parlar un moment sisplau...? -va dir en George amb una veu molt rara, com molt greu.

- Si, si esclar. Pero que et passa George estas be? -va preguntar la Wara preocupada.

- Si -en George es va assentar a la butaca buida i li assenyalava a la Wara la del seu cantó. Somreia- Mira es que et volia comentar una coseta...

- Tu diràs -va dir la Wara mentre s'assentava a la butaca del costat.

- Doncs resulta que aquest migdia, m'he trobat amb el teu llibre de pocions... I a dins m'he trobat aixó -li va ensenyar un tros de pergamí que la Wara va reconeixer que era un fragment del seu diari. Pero era de l'any passat quan li va començava a agradar en Harry.- L'he llegit, espero que no et sapiga greu...

- No, no passa res. Però... -aixó ho vaig escriure l'any passat ja no m'agrada en Harry. Pero en George, aquesta ultima part no la va sentir, la va interrompre abans.

- Així que t'agrada en Harry, eh? -la Wara estava apunt de dir no, però en George no la deixava respondre, la va tornar a interrompre- Si no et fa cas, no et preocupis, que ja t'en farà... Segur que aviat s'hi fixarà, sino es que no te ulls a la cara. -la va voler animar la Wara.

La Wara no sabia que dir. No entenia res, així que a en George no li agradava, sinó no li hauria dit res... I ara que faria?

Es van quedar una estona en silenci...Fins que la Wara es va pensar que ja no podria contenir-se les llagrimes i s'en va anar corrents cap a la seva habitació.

Allà hi va trobar una Hermione que treia foc pels queixals per culpa d'en Ron. Va tancar la porta darrere seu i és va estirar al seu llit i es va posar a plorar. L'Hermione al veure a la seva amiga tant trista és va relaxar.

- Ei, Wara que t'ha passat? Ha sigut en Ron? Perque si es culpa d'en Ron li arranco els ulls! -va dir amb fùria.

- No, no és en Ron. En George... -l'Hermione va deixar anar un "tots els Weasley són iguals" que la Wara no va sentir- que-que s'ha trobat amb un tros del meu diari de l'any passat on declarava els meus sentiments cap a en Harry... Avui pel matí l'he arrancat per llançar-l'ho i en George m'ha sorpres quan l'anava a cremar i l'he amagat en mig del llibre de pocions... I s'ha pensat que m'agrada en Harry...

- Hostia quin lio no?

- Si,... I m'ha dit que no em preocupi que en Harry ja es fixarà en mi... Si li agrades no ho hauria dit oi?

- Dona... no se potser li agrades tant que et vol veure feliç...

- No diguis parides! -va corre les cortines, va girar el cap i va fer veure que dormia.

Era molt tard a la nit, en George no podia dormir, sentia els roncs dels seus companys d'habitació, no es podia creure el que acabava de fer. El que havia passat feia unes hores. A la Wara li agradava en Harry Potter. Aquella frase la sentia dins del cap un cop i un altre, com una tortura.

Va sortir del llit i va apropar-se a la finestra. A la Wara li agrada en Harry, es repetia constanment.

- George que fas! -en Fred deia xiuxiuejant. En Fred s'havia despertat.

- Aps... Res, que no podia dormir...

- Aaa..hi ha alguna cosa que em vulguis comentar? -li va preguntar en Fred

- No... Per que m'ho preguntes?

- Home,... no t'he vist en tot el dia... i no se et veig raro...

- No es que... Mira't aixó -li va allarga el, ja famós, tros de diari de la Wara

- Qui ho ha escrit aixó??

- La Wara...

- Aps... i que faràs??

- Doncs, de moment li he dit que ho havia llegit i l'hi he dit que en Harry ja li faria cas...

En Fred es va quedar una estona callat, pensant en silenci.

- Molt ben fet noi. -en George es va sorpendre per la recció del seu germà, era evident que n Fred en portava una de cap.- Ara t'em de buscar una novia a tu!

- Pero que dius??

- Si, mira: Tu tens nóvia, i intentes que la Wara surti amb en Harry -ara si que s'havia perdut-, us fareu amics i ja està!

- Ja, aixó està molt bé. Pero si la Wara surt amb en Harry jo que foto? Molt bé, som amics, pero ja està!

- Nooo... A veure, us feu amics i si es veritat que la Wara li agrada en Harry , tampoc haguessis tingut cap oportunitat! I si no li agrada doncs igual...

- No t'ha quedat clar que a la Wara li agrada en Harry! -en George li estava pujant la mosca el nas.

- Shhhht!... no cridis -en Fred es va possar els dits als llavis- Tu no saps quan ho va escriure aixó.

- Ja, pero ella no m'ho ha negat pas...

- Però tampoc t'ho ha confirmat! -va dir en Fred- Va, pensa qui voldria sortir amb tu...

En George va fer veure que hi pensava. No entenia el sentit de tot allò, pero tampoc tenia ganes de discutir amb en Fred.

- Que et sembla la Rose !!??

- No et sembla que ja l'hem utilitzada prou? -va dir en George

- Home... Desprès de demanar-li perdò va entendre que tu no hi tenies res a veure amb tot el lio... Potser si que voldria...no sé...

Una cosa era certa des de que en Fred va anar a disculpar-se i a explicar-li tot a la Rose que ella l'evitava sempre que podia. I no era d'extranyar, perque no deu ser gaire divertit descobrir que el teu nóvio no es qui tu creus que es. Però tot hi així a en George no li feia massa gràcia tornar a sortir amb la Rose...

- Va, fet, demà li demanes -va dir en Fred. En George no el va contradir, no tenia el cap per les histories del seu gremà.

És van estirar al llit i es van adormir.

L'endemà la Wara es va despertar de cop, com si una desena de elefants salvatges haguessin corregut en estampida per l'habitació. Va trigar una estona en recordar perque estava tant trista. A si, en George havia llegit el seu estùpid fragment de diari i s'havia pensat que li agradava en Harry. Estava decidida a canviar la situació. Però, què li diria? Com ho faria per que no se'n adones de que era ell a qui realment estimava? Buffffff... estava feta un embolic, però no volia que aquesta situació estùpida se li allarguès més...

Es va vestir i va baixar al menjador amb els seus companys, d'esme, sense ganes. Els peus li anaven sols, seguia als seus amics com un cec segueix al seu gos. Nomès hi havia una cosa positiva en tot alló, com que tant l'Hermione com en Ron veien la seva amiga tant fotuda, van firmar una espècie de treva de la discuciò d'anit. Cap dels seus amics no s'atrevia a dir-li res, l'Hermione perque ja ho sabia i els altres dos per prudència. Però estava millor així sense que haver de donar explicacions a ningú. Es moriria de vergonya si havia de reconèixer que, encara que fos abans, li havia agradat en Harry, i tampoc sabia quina excusa podia inventar..

Esmorzant al menjador va veure passar a en Fred, en George i en Lee, i va pensar que aquella era la seva oportunitat per aclarir les coses amb en George. Però que li diria!!! En George no era tonto... Aahh... Va respira fondo i va tornar amirar de reüll cap en George, però ja no hi era... En realitat no li sabia massa greu, però es va prometre a ella mateixa que quan el tornès a veure li ho explicaria tot.

Van passar-se el matí a la biblioteca i, quan per fi van acabar els deures que els hi havia posat la McGonagall, estaven apunt de tancar el mejador. Van correr afamats cap allà i de poc que no es queden sense dinar.

No van dir gran cosa en tot el dinar. Només l'Hermione els va començar a explicar coses sobre la discriminació que patien els elfs domèstics. Van estar a punt de discutir un altre cop en Ron i l'Hermione, però rapidament van afluixar quan van veure a la Wara tan abstreta i trista.

Com que havien dinat tard i molt a poc a poc, només quedava una hora perque arribessin els representants de Beuxbatons i de Durmstrang. És van reunir tots els alumnes al vestìbul, cada cap de residència ordenava als seus alumnes i els feia callar. La professora McGonagall va ordenar als de Gryffindor per curs, els més petits de primer al davant i així fins a les torres de setè que eren al darrere. La Wara tenia a la Lavender i a la Parvati a un costat i en Harry a l'altre i a darrere hi havia en Ron i l'Hermione.

La Parvati i la Lavender estaven ansioses per aconseguir un autógraf d'en Krum i a darrere seu en Ron de tant en tant deixava anar un xisclet histèric. Però la Wara estava lluny de tot aixó, al seu món ella seguia exprimint-se el cervell per trobar la millor manera de explicar-l'hi la confusió a en George (encara no n'havia tingut l'oportunitat) i s'autoanimava a fer-ho. En Harry al seu costat no deia res, però la mirava amb preocupació. És preguntava que redimonis li havia tret el somriure a la Wara.


Llegit 1304 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)