[[ Els Potter ]] - El retorn de la pau
AvatarEscrit per ivi_potter
Enviat el dia 10/12/2006 a les 18:31:52
Última modificació 15/12/2006 a les 17:36:57
Tots els capítols de [[ Els Potter ]]
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


El retorn de la pau

Capítol 3 El retorn de la pau

El segon que va tardar el funcionari en desplomar-se mort es va fer etern. Tots els presents d’aquella sala miraven l’escena bocabadats. Al mateix temps que la veu parlava va aparèixer la Bel·latrix Lestrange per la porta. Tenia la vareta aixecada, i un somriure de suficiència omplia el seu rostre.

- Estimat cosinet!- va dir amb una veu enganxifosa dirigint-se a en Sírius.

La cara d’en Sírius es va enfosquir per l’odi amb que mirava a la seva cosina.

 –Fora d’aquí!-va cridar amb fúria.

- Ui, ui et veig molt alterat!

- Surt d’aquí- va murmurar en Sírius amb odi.

- Jaja! I per què? Perquè tu ho diguis? No m’obliguis a fer-te mal cosinet estimat!

- Mala pu....

- Prou Sírius! Digues ara Lestrange, per què has vingut?- va preguntar en James fixant la seva mirada en la d’ella.

- Per acabar el que el meu estimat senyor no va poder acabar ahir Potter- va dir amb despreci.

- Vols matar els meus fills?- va cridar la Lily

- Com goses dirigir-me la paraula sang de fang! Cru...

- No! Expelliarmus!- va cridar en Sírius- ja a durat prou això!

En un moment en Llopin va conjurar unes cordes que la van subjectar fortament.

- Ara- va dir en Llopin- cridaré als de la Conselleria. Que ningú es mogui!

Tot seguit van arribar allà Fudge i altres persones i quan se l’enduien en Sírius va dir:

- Podreix-te a Azkaban “cosineta”!

- Tornarà! Juro que tornarà! I em recompensarà perquè li he estat fidel! Jo l’esperarè!...

-Silentio!- va cridar en Sírius amb l’odi tenyint la seva veu.

L’endemà van tornar a venir gent de la Conselleria. Tan bon punt es va saber que en Cuapelada els havia traït la Conselleria el va començar a buscar, però com va dir en Sírius, es ben difícil trobar una rata entre les rates del món. També van publicar una entrevista amb tota la família al complet i els bessons es van fer famosos aviat, s’en van escriure llibres i biografies. En James i la Lily estaven orgullosos dels seus fills, i van pensar que per fi, havia tornat la pau al món.

--------------------------------------------- 

Dos anys després.

Era el migdia. Una família passejava pels carrers de la Ronda d’Alla. Hi havia la mare i el pare, tots dos riallers i feliços, i dos nens petits que durien tenir poc més de dos anys. Eren els Potter.

Agafat de la mà de la Lily caminava un nen d’ulls verds brillant, i un cabell negre atzabeja molt desendreçat. Mig amagada pels cabells, al costat esquerre del front, tenia una cicatriu en forma de llamp, record del tràgic enfrontament contra Voldemort. Era ben bé fill del seu pare ( que caminava una mica més enllà ) ja que eren exactament iguals. Era en Harry Potter.

Agafada de la mà d’aquest últim, hi havia una nena petita, inconfusiblement la seva bessona, ja que eren iguals. La nena tenia també uns ulls verd brillant i una cicatriu amb forma de llamp, però en el costat esquerre del front. Tenia un somriure diferent al seu germà, tenia el somriure de la seva mare. Pel que fa al cabell, el tenia llis, suau i molt rebel, però el més sorprenent es que el tenia negre atzabeja amb trossos de color roig fosc. Era un cabell únic i molt bonic. Era la Lya Potter. ( N.A.: ueueue! Per fi he complert el meu somni d’autora! Era una bessona amb aquest color de cabells, a k mola? xD no feu cas dls meus somnis... podn apareixer al lloc més inesperats xDDD )

Al costat d’ella caminava en James Potter, somreia divertit del que deien els petits, i mirava com s’assemblaven els seus fills. La Lily i en James es veien igual de joves que dos anys enrere, i es que la felicitat que els hi produien els seus fills els feien rejovenir com deia en James.

Els bessons, caminaven sense parar de parlar, amb el característic to de veu d’un nen de dos anys que encara no parla massa bé. Al final del carrer de llambordes hi havia una casa molt bonica. En James va picar a la porta.

- Oh! Hola James, hola Lily! No pot ser però si són en Harry i la Lya! Que grans us heu fet!- va dir la Minerva McGonagall.

- Hola Minerva! Podem passar?- va dir la Lily amb un somriure.

- I es clar!

Van entrar tots al menjador i allí hi havia en Dumbledore, en Llopin, i tota la colla dels que havien lluitat contra l’Innominable. Faltava, però, en Sírius que com va deduir en James arribava tard, també hi havia una parella de pèl-rojos que li sonava que el marit es deia Wuesly o algu així.

La Lily i en James van saludar a tothom i van presentar els seus fills a cada present, tots deien que eren uns nens molt macos ( N.A: clarooo i k volen k diguin? Wnu la vritt sk eren mol macus ^^ ) i molt riallers i simpàtics. Cap dels presents, però, en veure aquelles cicatrius i aquelles caretes de felicitat no podien evitar mira’ls-hi els fronts bocabadats. Van presentar la parella de pèl-rojos, ell era l’Arthur Weasley i ella la seva dona la Molly. A la Lily i en James els hi van caure molt bé, i els nens estaven bocabadats amb les històries que aquella dona grassoneta els hi explicava de la seva família. Els hi va contar que ells tenien 7 fills, un que es deia Ron que tenia la mateixa edat que ells, i la més petita la Ginny, que tenia només un any. Per altra banda la Molly estava encantada de tenir uns oients tan especials, i no podia apartar els ulls d’aquell preciós cabell negre atzabeja i roig intens.

De sobte es van sentir uns trucs a la porta, seguits de la veu de la Mcgonagall que renyava a algú i instants després apareixia en Sírius per la porta amb un gran somriure:

- Ei family!!! ( N.A: tipic waperas del Sirius po am bon rollu eh!)

- Tiet Sírius!!!-van cridar dues veus a l’uníson, mentre en Harry i la Lya es tiraven sobre seu.

- Qui tenim aquí?!! Però si son els bessons més rebonics del món! ( N.A: aix el Sirius se li cau la baba am akets nens... prou d N.A no? xD)- va dir en Sírius mentre deixava als bessons al terra mentre tothom inclosos els nens i en Sírius reien.

- Ei, Lladruc, una mica més i comencem la reunió sense tu!

- jaja! Perdona James, assumptes importants!- li va dir mentre li adreçava una mirada de complicitat que va fer que en James esclatés en sonores riallades.

- Molt bé, nois, molt bé!- va dir en Dumbledore- comencem la reunió doncs?

- Sí, senyor- van dir tots mentre s’asseien en una gran taula rodona. ( N.A: tipu els caballers de la taula rodonaaaa!!! e dit prou de N.A.??? xD era lúltim!!)

- Bé, us he convocat aquí perquè volia presentar-vos a tots els petits dels Potter. Volia que coneguéssiu tots als nens que fa dos anys van sobreviure als poders d’en Voldemort ( una esgarrifança va recórrer tota la taula).

També voldria dir que crec que Fudge no esta actuant bé perquè crec que encara es molt aviat per retirar totes les mesures de seguretat, i no entenc com ell no veu que Voldemort no ha mort, sinó que esta massa dèbil per continuar...

I així va passar tot el matí, Dumbledore explicava els pros i els contres del govern de Fudge i els altres intervenien, explicaven els seus punts de vista... en fi feien tot el que solien fer entre amics, en l’època de pau que vivien en aquells instants. Al migdia, tothom va marxar cap a casa seva, bé tothom excepte en Sírius, els Potter i la Mcgonagall. Aquella era la casa d’en Dumbledore ( N.A: pos si! En Dumbledore té una casa a Londres!! xDDD).

Va passar el dinar sense més accidents excepte quan en Harry i la Lya van cremar les estovalles sense voler (tenien molt talent màgic) i a part d’això res més. Eren uns trapelles i molt divertits i tothom deia que s’assemblaven tant a els seus pares. Havent dinat els dos nens van anar a dormir i els grans van asseure’s al menjador a parlar d’algunes coses.

Estimats- va començar en Dumbledore- crec que no em vaig equivocar gens en afirmar que aquests nens són els de la profecia. Només cal veure la màgia que posseeixen i lo complementats que estan els nens.

- Mmmm.... complementats es refereix a que acaben les frases l’un per l’altre, sembla que es llegeixin el pensament i aquestes coses?- va preguntar la Mcgonagall.

- En efecte, Minerva. No només pel fet de que siguin bessons màgics, que ja saps que estan més units que els muggles, sinó que només mirar-los als ulls he descobert el munt de màgia que tenen aquest parell i que també penso que...

- Les seves ments estan connectades?-va preguntar molt fluixet la Lily tement que la resposta fos aquesta.

- Doncs, sí, Lily i això és un do. Molts pocs nens tenen aquest poder.

- Co..connectades?- va dir en James mirant en Sírius ( els dos amb la cara de eing? )

- Sí, a més crec que si aprenen a dominar aquest poder, podran llegir-se la ment i moltes altres coses més. Però crec, i sinó us molesta es clar, que d’aquí uns anys seria convenient que jo els hi fes classes.

- Classes?-va dir en James

- Sí, un dia a la setmana podria venir a casa vostra i allà els hi podria fer classes, amb vosaltres davant es clar, i així podríem conèixer aquest immens poder que desconeixem i que tenen amagat a dins.

- Ostres...-va dir en Sírius fluixet- són genials aquests nanus!

Tots van riure per l’expressió d’en Sírius.

- I... d’això... Dumbledore... que els hi direm als nens quan comencis a fer-los classes? No crec que s’empassin qualsevol tonteria si algo ha quedat demostrat es que són molt intel·ligents...- va dir la Lily.

- Tens raó, ja hi havia pensat- va comentar en Dumbledore- i crec que el millor és que els nens hem coneguin sempre com algú proper a la família, tot i que ells sabran que no ho sóc, i així mica en mica, calculo que quan tinguin uns 6 anys podria començar amb les classes.

- Amb 6 anys i prou? Albus no t’excedeixis! - va dir la Mcgongall.

- No és molt d’hora professor?- va preguntar en James

- No, crec que serà l’edat adequada. Pensa, Minerva que tenen un talent màgic sense explotar molt gran i que abans que es descontroli i no l'utilitzin a fi de bé prefereixo ensenya-ls’hi a dominar-lo. -va dir en Dumbledore

- Jo crec que es una bona idea-va començar la Lily

- Sí, els 6 anys es perfecte Dumbledore- va concloure en Sírius amb un somriure.

I així va acabar la conversa. En James i la Lily van tornar a casa amb la certesa que en Dumbledore els hi podria revelar moltes coses més dels seus fills que no pas ells sols.

Al cap d’un temps en Dumbledore va començar a venir els dissabtes a dinar i els bessons es van anar acostumar a la seva presència, el tractaven com una mena d’avi, de fet li deien Avi Dumbledore! Fet que va provocar que a en Sírius ( que aquell dia també hi havia anat a dinar) li saltessin llàgrimes. Els nens, però creixien feliços, sense cap preocupació, poc s’haurien esperat que “l’Avi Dumbledore” els hi ensenyaria els secrets més profunds de la màgia.


hola a tutom!!!!!!!! jejeje u xntu x el retar!! ( no em mateu plis!) u xntu ia se k e tardat mol!! po no a sigut culpa meva ( en seriu xD ) de fet ia tenia el capi feia dies po sk no e tingut internet en mes d dos semanes....

wnu aki nou capi! de fet el vaig penjar fa dos dies po mel van borrar nose per que! no mu an dt.... wnu dons axo aki el kapi 3! io krek k sta bastan b po nse ia opinareu i em direu algu... els k ia el veu llegir laltre dia turneu a lleguirlu k e afegit algunes cses! a i tmb turneu a cumentar sispli!!!

dit tt axo aket capi el dedicu a tts els k em dexeu cumentaris ( wnu vaaa als k no en dexeu tambe.... xD ) i llegui aksta ff i a ls membres dl cbp k sou la ostai nenes i us keru un uevuuuu!!!

va no menrollu mes k smbla axo el paseig d ls rambles d lu llarg xDDD !

dexeu kumentaris plisissss!!

Ivi


Llegit 1250 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


hermi13 59 comentaris10/12/2006 a les 19:12:33
#13608Tinc 1 fanfictions i un total de 2 capítols

wnas wapixima¡¡¡

weno ya tu vaig dir esta super be !  m'ha encantat ! 

lo del cabell es ben original ¡¡i k way lo del avi dumbledore!

per cert donali un mocador al sirius jeje o millor dit dos xd un per cada nen




hermy potter 49 comentaris10/12/2006 a les 21:24:35
#13613Encara no he escrit cap fanfiction

k b!!!!!!!!! esta mb magrada mol aixo k li diguin avi a en dumbledore jejejej magrada molt kuntinua plis




moflings 28 comentaris10/12/2006 a les 22:04:07
#13616Encara no he escrit cap fanfiction

wenu ja to vaig posar xo wenu repetim!!!!!!!! ta molt  be el capi i lo de "avi dumbeldore " es la ostia!!!!!!!!!!(perdo x l'epresio!!!!!!) jejejeje




Avatargina 118 comentaris13/12/2006 a les 22:28:37
#13641Encara no he escrit cap fanfiction

encara que no comenti em llegeixo la teva ff i m'agrada molt! això de que el harry tingui una bessona i lu dels pares, es divertit! dw




AvatarGranger_sellés 188 comentaris22/12/2006 a les 12:00:18
#13745Tinc 2 fanfictions i un total de 14 capítols

que munik!




gemmaevans Anònim05/08/2008 a les 16:52:15
#17124Encara no he escrit cap fanfiction

Això es senzillament PERFECTA!!!




Avatarmione_dark 18 comentaris05/05/2009 a les 20:42:15
#18652Encara no he escrit cap fanfiction

fua, noia veig q sense haver-ho fet expressament la imatge (personalitat, comportament...) que tinc feta dels bessons de la meva història és idèntica a la dels de la teva història...

ais ais...




irinawatson06 105 comentaris05/04/2017 a les 18:34:02
#27114Encara no he escrit cap fanfiction

oix que moni l'avi dumbledore😂😂 i el tiet sirius tmb m'ha agradat molt.