La sra.Weasley la va mirar.

-Ad̩u noieta! Рli va dir.

L’Hermione, es va quedar allà, ben quieta. No sabia com reaccionar. No podia ser. Volia saber més coses d’aquell nen.

Anava a córrer darrera d’ell i preguntar-li alguna cosa, però una mà la va aturar. Era la Sandy.

-Hermy! Que fas a aquí tan tard? He estat preocupada per tu...au va anem a casa.

-No! – li va cridar de mala manera l’Hermione.

Mai l’havia cridat d’aquesta manera. S’havia assemblat força, de quan en Dudley cridava a la seva mare.

L’Hermy, es va adonar del to de veu que havia fet servir, i li va dir:

-Perdona...no volia cridar així...però es que.. – es volia inventar una escusa, però li va dir: -ara vinc.

I se’n va anar corrent.

Anava a tocar el nen per l’espatlla, però va ensopegar, i va caure per el forat de la claveguera. (NA:...m’he passat?..)

-Hermy!!!!!!!  - va cridar la Sandy, ben espantada.

Va anar corrents cap on havia caigut, i li va preguntar:

-Hermione!! Hermy! Estàs bé? – i per si mateixa, es va dir – siusplau, que no li hagi passat res...siusplau, siusplau....

Va mirar, pel forat de la claveguera, i la va veure a allà estirada a terra, inconscient.

“Estarà morta?” s’anava repetint la Sandy, tota plena de por.

Va baixar les escales, i quan va arribar a baix, va anar-hi corrents.

-Hermy! Hermy! Estàs bé? – li anava cridant. Però l’Hermione no responia. – Ai Dèu meu, t’he de portar a casa! O potser a un hospital!

La va agafar, i se la va pujar a coll.

Va córrer tant com podia cap a casa.

Quan va arribar, a casa només hi havia en Zack, ja que els seus pares se n’havien anat a sopar amb uns amics.

-Zack! És urgent!! – va cridar, només d’entrar, la Sandy.

En Zack, va apagar la tele, i se la va mirar. No entenia res, però després va veure l’Hermione en aquell estat, i li va preguntar:

-Però què li ha passat?

- T’ho explicaré després, però ara, cura-la siusplau!

-Com? No sóc metge!!!

-Però ets un bruixot!!

-D’acord, d’acord, tens raó, però tu també ho ets, eh?

-Si, ja ho sé, però estic massa nerviosa per fer-ho i...CORRE!!!!!!!!! – va acabar cridant.

En Zack es va treure la seua fidel vareta. Va dir l’encanteri per intentar curar-la [NA: nuse com se diu el sortilegi =P]

L’Hermione continuava igual. Sense moure’s.

-R-Respira...? – va preguntar la Sandy.

-Sí, però molt lentament..... crec que hauria d’anar en un hospital muggle.

-Doncs a què esperem? A que vinguin els Reis Mags? – va dir, sarcàsticament la Sandy.– au va, anem!

Van agafar el cotxe, i se’n van anar tan rapid com podien a l’hospital.

“No pot haver passat....... això es un somni......” s’anava dient la Sandy. Però també pensava coses dolentes, com ara : “ i si es mor...? “

Quan van arribar a l’hospital, per sort, no hi havia gaire cua a urgències. Van esperar 2 minuts, i quan els hi va tocar el turn, la Sandy, els hi va dir, tota excitada.

-Siusplau, aviam que poden fer. Ha caigut i s’ha donat un cop molt fort, segurament al cap, i no reacciona.

-Segueixi’n a aquell home d’allà. – i els hi va assenyalar un home, que anava amb una bata de metge [clar...] , i semblava un home bastant vell.

Quan es van acostar a ell, els hi va dir:

-Un cop al cap? ....uff....seguiu-me.

El van anar seguint. Van passar per un munt d’habitacions, que hi havia gent dormint, mirant la tele, o no sabien que feien, perquè la porta estava tancada.

Després de córrer un munt de passadissos amb l’Hermione a sobre, van arribar al lloc destinat.

Era una sala, rectangular, amb un llit , que no hi havia ningú, i un munt d’eines aquestes per metges.

Van estirar l’Hermione en aquell llit, i el metge la va inspeccionar.

El metge, després de mirar l’Hermy, els va mirar a ells, i els hi va dir:

-Emm...Escolteu..... si voleu deixeu-me a soles amb ella, i la curaré, d’acord?

-D’això res! – va cridar la Sandy – vull estar amb ella, ja que crec que és culpa meva que li hagi passat això.

-Però....exactament què li ha passat? –va preguntar, educadament el metge. Aquella pregunta, també havia deixat intrigat a en Zack.

La Sandy va mirar als ulls del metge. Aquells ulls.....li recordaven a algú....però ara l’important era l’Hermy.

-Doncs estàvem al poble, i anava corrents, i jo la vaig aturar i....emm.... després jo no li vaig dir res més, em vaig quedar allà palplantada mentre ella corria, i no es va adonar que el forat de la claveguera estava obert i....emm.... va caure.

-Com?  Què va caure per la claveguera? – en Zack es va quedar de pedra.

-Ui,ui....això pinta malament.... – va dir el metge. En adonar-se que la Sandy el mirava espantada, va afegir : - tranquil·la, que no es morirà pas, eh?

-Quina sort...

De cop i volta, en tornar-li a veure els ulls al metge, li va preguntar:

-Vostè és fill, o familiar, de la família Bones?   [NA: aquella nena de Hogwarts, es deia Susan Bones, no...? ]

-En efectiu. – el metge es va sorprendre. – com ho sap?

-Ho he vist als seus ulls. S’assemblen molt.

- I de que coneixes la meua família.

-Perquè, jo anava a Hogwarts amb la seva filla.

-Vosté es bruixa?

-Sí. Soc la Sandra Granger. Bé, tothom em coneix per Sandy.

-De la família dels Granger? – el metge ho va entendre tot – per tant, que aquesta d’aquí és la filla del seu germà. M’equivoco?

-Té raó. És la filla del meu germà, en Joan Granger.

Van estar mirant l’Hermy en silenci.

-Li faig un toc de vareta, i aviam què passa.

Va dir un sortilegi que servia per curar, però diferent al que havia dit en Zack.

Semblava que l’Hermione respirava més bé.

-D’aquí una estona es despertarà. Després es prendrà una poció d’aquelles – va assenyalar unes pocions que hi havia sobre un taulell – i quedarà com nova.

-D’acord.

Silenci de nou. Fins que el sr. Bones, va dir:

-A tu et conec Sandy.... si, la gran alumna estrella de Ravenclaw.... – tenia un aire somiós. – la meua filla parlava molt bé de tu. Sandy per aquí, Sandy per allà.... – i ara, referint-se a en Zack, li va dir – però a tu noi, no et conec.

-Sóc en Zack. Vaig anar a Gryffindor. – va dir, tot cofoi.

-De Gryffindor, eh? Una noble casa, però per mi, sempre ha sigut Hufflepuff la millor.

En Zack el va somriure.

-I quin és el teu cognom?

-Zack Speelers  (NA: apa! Després de pensar se ma acudit aquest.... que es el cognom de l’actor que fa d’Eragon...¬¬’)

El sr.Bones, es va quedar de pedra.

-Spe-elers?

-S-sí....

-De la família....Speelers? (NA: aquest tio es tonto)

-No! Ja,ja,ja era broma! Em dic Zack, emm.... – va pensar. No sabia que dir, fins que va veure una foto d’un gatet, i li va dir, finalment: - Zac Wildcat.  (NA: mestic copiant de totes les pelis....ara la de High School Musical....lo que sa de veure..)

En canvi, el metge no s’ho creia. La veritat, es que s’assembla a son pare. Va decidir dir-li:

-Quina sort. Diuen que el van fotre fora de casa als 11 anys, després de saber que anava a Gryffindor. Es veritat aquest rumor?

El sr.Bones els volia fer caure en una trampa, perquè revelés alguna cosa. Per què ell n’estava segur que aquell noi d’allà, era de la família de Slytherin, els Speelers.

-Aquest rumor? ...... Doncs sí que és veritat. – va contestar amargat, en Zack.

-I com ho saps? – li va preguntar desafiant, el metge.

La Sandy se’ls mirava.

-Doncs....tothom en parlava... i segurament era cert. – ho va dir insegur.

-Au va.... tu ets el fill del Speelers. No cal que enganyis més. No te n’avergonyeixis mai de ser qui ets.

En Zack, després de ser descobert, es va morir de vergonya (NA: morir... l’expressió, eh?)

-Jo estaria content, que si fos un Slytherin, em toques anar a Gryffindor. O a Hufflepuff, o fins i tot a Ravenclaw.

-Sí.........

L’aire estava molt tens. Fins que la Sandy, va trencar el silenci cridant com una boja:

-L’Hermy!!! Ha obert els ulls!!!!

-Com?

Van veure, i s’estava axiecant.

-Sandy...? ets tu? Que m’ha passat.? Que faig jo a aquí? – s’anava despertant cada cop més.

-Oh Hermione! Рse li va tirar a sobre i la va abra̤ar molt fort.

-Sandy amor meu, siusplau que l’afogaràs....

-Si, si perdó, je,je.......

-Què m’ha passat? Per què estic a aquí?  A l’hospital...? – va tornar a preguntar.

-Perquè, ahir, no sé on anaves, i vas caure per el forat de la claveguera sense volguer. I et vas fer un cop al cap, o alguna cosa....

-I que feia jo ahir? – no s’enrecordava. Fins que li va venir a la memòria un noi pèl-roig.

“Clar!” – pensava- “ ja m’enrecordo.... anava perseguint en Ron, i vaig caure per un forat.....quin fàstic, era una claveguera...”

-Hermy, et presentem el sr. Bones. Va anar a Huffleepuff.

-Sandra, per favor, com vols que una nena tan petita ho entengui el que li estàs dient...?

-Sí que l’entenc sr.Bones – va dir- a Hufflepuff, eh? A mi m’agradaria anar a Gryffindor, com en Zack. Encara que em diuen que aniré a Ravenclaw....

El sr.Bones es va quedar sorprés. No sabia què dir fins que:

-Oi tant que tindries que anar a Ravenclaw, oi tant.

-Bé, senyor.......gràcies per curar-me .

-De res joveneta, de res. Tens uns cuidadors fantàstics. – i va somriure a la Sandy i en Zack.

-Oi tant que sí. – i ella també els va somriure.

-Al principi, em pensava que eren els teus pares de veritat.

En aquell comentari, tots dos es van posar vermells.

En arribar a casa, el primer que va voler ser l’Hermy, va ser parlar amb la Sandy.

I això va fer. Van anar a l’habitació, i li va comentar allò del Ron.

-Avui l’he vist! -  va exclamar.

-Ah si, Hermy? – li va somriure, i després li va dir: - per això m’has cridat malament, i te n’has anat corrent...?

-Sí.... perdona per haver-te cridat.....no era la meva intenció, però era una oportunitat única.

Silenci. [en aquest ff, hi ha més silencis que jo que se, xD]

-Crec que no el veuré fins a Hogwarts....... – va dir molt trista l’Hermione.

-Aviam, no et capfiquis tant. T’acabaràs fent molt de mal si continues només pensant en ell.

-Ja...però no ho puc evitar.

-Au va.....que d’aquí poc fas anys! – la va abraçar.

-Sí......

-Hi ha una cosa que no sé si t’he comentat....- va començar la Sandy.

-Ah sí?, el que? – l’Hermy estava atenta.

-Dos dies despr̩s del teu aniversari..... JO I EN ZACK ENS CASEM! Рva acabant cridant.

-Com? – l’Hermy es va quedar de pedra, i després va somriure i li va cridar: -enhorabona!

Va aparèixer en Zack per la porta de l’habitació.

-Alg̼ em cridava? Рfeia un somriure burleta.

-Un ocell que cridava el teu nom, no et sembla? – li va dir la Sandy.

-Ui siii..... un ocellet molt bonic per cert.....– la va mirar.

La Sandy va somriure.

-En fi. – va dir l’Hermione, mirant-se la parelleta. – ara que no estem a l’hospital, tothom feliç, je,je...... i els meus pares? Se n’han enterat?

-No. I no crec que ho facin mai.

-Ei...emm.... expliqueu-me més coses de Hogwarts! – l’Hermione volia saber més de la seva futura escola.

-Doncs...aviam...les residències ja saps quines són, i la classe de gent que hi va..... ja saps qui és Harry Potter, en Dumbledore....... – anava contant en Zack.

-Però si ja ho saps tot!

-Espera, espera....... classes de gent que hi va? Que vols dir amb això?

-Però si ja t’ho vam explicar...

-Sí, però....au va! Que m’avorreixo! Expliqueu-mo de nou! – l’Hermione, la veritat, es que no se’n recordava.

-Ho faré millor i tot! – va exclamar en Zack. – t’ho diré amb una mica de poesia, je,je.... Es que veuràs, el barret que tria fa una cançó, i la que fa més sovint és aquesta que t’explicaré, i sempre me n’enrecordo..... – va dir, amb aire somiós. – va ser la cançó que va cantar quan vaig anar a Hogwarts per primer cop.

-Però serà molt llarga, no? – va dir la Sandy.

-Jo només m’enrecordo del que deia de les residències.....creus que sóc un...un..... bé, un no se qué?

-Au va, explica...

-Començo amb Gryffindor, d’acord?- i va començar a recitar:

Podeu pertànyer a Gryffindor,

On tenen el cor valent.

Nervi atreviment i cavallerositat

Fan dels de Gryffindor una altre gent.

-Uau.... -va dir l’Hermy- i això ho va dir el barret...?

-Sí! Que... “màgic”, eh? Ja,ja.

-I ara Ravenclaw, on va anar la meva i teva estimada Sandy.

La Sandy va somriure, plena de goig.

O potser la vella i sàvia Ravenclaw,

Si teniu llesta la ment

On els d’enginy i saber

Trobareu la vostra gent.

-Veus, Hermy? – li va dir la Sandy- tu aniràs a Ravenclaw! Clar que sí! Com jo!

-Jo continuo amb l’idea al cap a Gryffindor. – li va contestar.

La Sandy es va ofendre.

-I ara Hufflepuff . – va anunciar el Zack.    [NA: ole olee! M’encanta! La meua residència, segons a tots els tests que faig..... xDD]

Podeu pertànyer a Hufflepuff,

On són justos i lleials;

Els pacients de Hufflepuff són nobles,

Sense por als durs treballs.

-Hufflepuff tampoc sembla tant malament....no? – va dir l’Hermy.

-Home...m’estimo més anar a Gryffindor o a Ravenclaw. – va dir la Sandy.

-Però no hi h ares pitjor que Slytherin... – va dir tot fúnebre i amargat, en Zack

O qui sap si a Slytherin

Hi fareu molt bons amics

Gent, astuta, res no els atura,

Per aconseguir els seus fins.

-L’odio. – va dir directament sense embuts en Zack.

-Però.....mira’t des de com ho diu el barret no sembla tant i tan i tan malament .... – va opinar l’Hermione.

-Ja......però millor no provar aviam si és veritat o no...

**************************************************** *

Axies a tutom que me dexa un cumentari i k se llegex el ff!!!

MOLT BON 2007!

• 	Granger_sellés	Enviat el 01/01/2007 a les 19:45:55
  	#13863	He escrit 2 fanfics amb un total de 14 capítols

  
  
  Hola a tothom!!!!! espero que passeu un bon 2007! i a aqui esta! l'1 de gener, teniu un regalet! (he superat a els reeeis! xDD) i us deixu un capi, a la gent que segeixi akst ff jaja
  
  apa siau!
  
  *Q EL MILLOR DEL 2006, SIGI EL PITJOR DEL 2007!!!!
  
  PD: estic viva! un cop més he superat l'atac dels raims! xDD
  
  
  
  
  

• 	juditcarbo Anònim	Enviat el 01/01/2007 a les 19:53:05
  	#13864

  
  

  esta molt be!

  mira que fer-la caura per la claveguera pobreta...qui debia deixar la tapa oberta?XD

  bon 2007!

  
  
  
  

• 	hermi_evans	Enviat el 01/01/2007 a les 21:45:08
  	#13865	He escrit 1 fanfics amb un total de 5 capítols

  
  
  molt molt  molt bebebebe
  
  
  
  

• 	hermi13	Enviat el 02/01/2007 a les 00:22:16
  	#13873	He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols

  
  

  hola ¡ weno crec k tinc k curarme akest comentari tan bunic¡ pero trankils  k la granller_sélles no em deixa  fer una encicopledia ( pobre granller ella no adit res i ja l'estic culpant xd.. u sentu snif, snif ... pero no u borru xd )

  aveure comenxem ,, jaja com el 2007  k acaba de comenxar ( anada d'olla...) : pobre noia  ,m pobre clavaguera k a tingut k aguantar tanta sabiduria , pobre noiet del pel -roig i pobre mare del pel roig del noiet del pel roig .: en aquell moment no es podien trovar !  u deia el destí el ron i l'hermy nno es poden trovar en akell moment , no no  ! xd ( jupe , altre anada de bogeria...)

  pobre sandy ¡ el k a tingut k pasar pensat en la seba pobre hermy... i clar no sabia ni podia fer un malefixi ...

  i es nota k el zack i la sandi son la parella ideal i k s'estiman molt¡¡

  ostres el metge k volia k l'hermy es kedes sola amb ell ( jo crec k era per ferli un encanteri , clar ell pensaba k era muglee doncs no podia deixar k la sandy u beies )pero weno al mmenys la curat i l'hermy podra ser la potragonista d'aquest ff .. (xd una altra anda ... com e comenxat el 2007 ...)

  weno ara be lo mes important i l'unic interresant ( anda i rima  k mona k soc¡¡ e k no soc mona de animal xd ... si no de llesta xddddddddddddd d'exemu estar...) d'aquest cument:

  ESTA MOLT BE I MOLT INTERRESANT ...

  wenu deixu d'escriuera vaga a ser k la pifii

  US DESITGO DE TOT COR UN FELIX ANY 2007

  PD: akst missatge es en nom dels pares de la hermi k com san anat de pingoneo no an pugut felixitar el any nou( anada d'olla )

  
  
  
  

• 	hermi13	Enviat el 02/01/2007 a les 00:25:57
  	#13874	He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols

  
  

  vengaaaaaaaaaaaaa peaxo comentari k e fet¡¡ me pasat¡jaja u sentu .... weno si e dit alguna cosa k a mmulestat (esk no se ni lo k e escrit ...) demano ml disculpas .

  petons                 montsiki(montse )

  
  
  
  

• 	ralau	Enviat el 02/01/2007 a les 10:44:32
  	#13879

  
  

  pobre hermione xD per la claveguera...xD

  el sortilegi no era animo restituo?? segueix rapid!!!

  
  
  
  

• 	Granger_sellés	Enviat el 02/01/2007 a les 15:25:41
  	#13880	He escrit 2 fanfics amb un total de 14 capítols

  
  
  carai hermi13!!!  xDD caxu comentari xDDD merci wapa!**
  
  i tmb moltissimes axies a ki mesta dexant cumentaris! jojo em repetexo mes que un cargol!  [un cargol....? xDD nuse que te a veure, pero es el primer k ma surtit jajaja
  
  
  
  
  

• 	Yate	Enviat el 02/01/2007 a les 16:32:42
  	#13881

  
  

  mol mol mol beeee

  pobre hermy, una claveguera, ecs!

  
  
  
  

• 	anni	Enviat el 03/01/2007 a les 18:38:12
  	#13906

  
  
  MU BE MACA!!! ma agradat molt afanyat en continuar eh! ;)
  
  
  
  

• 	ginny loovegod	Enviat el 29/03/2009 a les 18:37:03
  	#18476	He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

  
  
  O.o! k waiiiii!!!!!!