Amors dels Bruixots Bessons - 10- El secret d'en Neville
Escrit per emmahg
Enviat el dia 02/01/2007 a les 18:59:39
Última modificació 02/01/2007 a les 20:39:29
Tots els capítols de Amors dels Bruixots Bessons
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


10- El secret d'en Neville

10- El secret d'en Neville

Bufffff.... La Wara es va estirar al llit de la seva habitació, esgotada. Era diumenge a la nit, eren les dues de la matinada. I així s'acabava una setmana molt intensa.

Per començar, el dilluns, l'havien escollit a en Harry com a representant de l'escola per al Torneig dels Tres Bruixots. El calze de foc havia tret el seu nom quan ja havien escollit als representants de cada escola. A més a més, en Harry no tenia edat per competir. Quan en Dumbledore va llegir el nom d'en Harry del paper que havia sortit del Calze, en Harry es va quedar blanc com el paper. Pobre Harry, la Wara estava convençuda que no ho pretenia, però sempre esta ficat en algun merder. A arrel de aquest fet, en Ron li havia agafat un atac de gelos i s'havia enfadat amb en Harry. La Wara va pensar que era normal que algun dia acabes passant, ja que en Ron que venia d'una família de set germans, amb un amic que sempre s'endu tots els premis i es l'alumne més famos que hi ha a l'escola, es normal que acabes amb un atac de gelos d'en Harry; encara que en Ron hagues sigut injust amb en Harry, en Harry ho havia d'entendre. I l'Hermione seguia amb la seva politica de ignorar a la Wara i a en Ron, sortia disparada cap a l'altra banda de l'habitació on estaven ells i només parlava amb en Harry. Per tant, ara estaven tots enfadats, en Harry amb en Ron i l'Hermione amb la Wara i en Ron, i la Wara anava amb en Ron tot el temps, peró li sabia geu haver-se distanciat d'en Harry.

Peró la Wara no tenia temps de pensar en tot aixó, semblava que els profesors volien demostrar l'alt nivell academic de Hogwarts als hostes i els carregaven de deures. La Wara se'n havia anat a dormir molt tard cada nit d'aquella setmana per poder acabar la pila de deures que tenia cada dia. Passava totes les hores lliures a la biblioteca, no només per fer deures, sinó perque era l'únic lloc on en George no la seguia. S'havia convertit en l'ombra de la Wara, sempre que podia li preguntava per com anava amb en Harry, si encara li agradava, si creia que tenia possibilitats o l'animava i li deia que era molt guapa i que segur que en Harry s'acabaria fixan en ella. La Wara no sabia que li feia més mal, que en George li digues que era molt guapa o haver-li de preguntar per la Rose i que ell li digués que tampoc no abansava gaire.

Peró el fet que va convertir en aquella setmana en una de les més exepcionals i que la Wara recordaria amb més afecte va ser una conversa que va tenir la Wara amb en Neville.

Tot va començar un dimecres al matí a classe de Botànica, quan la profesora Coliflor els va anunciar que havien de fer un treball per parelles i que l'havien d'entregar l'1 de octubre, al cap de 20 dies. Les parelles van quedar així: la Wara anava amb en Neville, en Harry amb en Ron i l'Hermione amb l'Ernie Macmillan. El treball consistia en que la profesora asignava unes plantes i ells les havien de reconèixer i apuntar-ne les propietats i caractèrisiques i fer-ne un dibuix, hi havia un total de 20 plantes per parella. Si van posar aquell mateix dia a la tarda, quan ja s'havien acabat les classes. Es van trobar al costat del primer hivernacle, la profesora els havia assignat un numero que havien de donar al entrar, els havia dit. Quan la Wara va arribar en Neville ja l'esperava, enfundat amb capes i capes de roba, amb guants, gorro bufanda i de tot.

- Hola que fa molt que t'esperes? -li va preguntar la Wara cordial i li va somriure.

- No, que va. Just acabo de arribar -va dir en Neville, encara que per la vermelló del seu nas, semblava que feia hores que s'esperava sota un temps gèlid. També va somriure a la Wara.

- Entrem no? -va dir la Wara. En Neville va assentir amb el cap i la Wara li va fer un gest per que entres primer a l'hivernacle.

Un cop allà es van quedar meravellats. El primer hivernacle ja no era com la Wara el recordava petit i humit, sinó que s'havia convertit en una sala on s'estava molt calentó. Al entrar hi havia un petit vestibul i en front es veien un seguit de 20 portes, l'una al costat de l'altra i a cada porta hi havia un cartell on es podia llegir el nom de les parelles escrit amb lletres daurades. En Neville que s'havia quedat admirat amb aquell canvi quan es va adona que la Wara ja era davant de la porta que duia penjat els seus noms, va correr cap a ella apresurat i es va entrepusar amb no se sap que i va caure a terra, la Wara va corre a ajudar-lo i quan en Neville va tornar a la seva verticalitat estava vermell com un tomàquet. Van anar fins a la porta sense dir-se res i un cop van ser allà es van adonar que la porta no es podia obrir. Van estar una estona forcejant fins que finalment es van donar per vençuts.

- Genial! I ara com se suposa que em de fer el treball! -es va queixar la Wara. Peró en Neville no l'escoltava, havia tret el cartell de la porta i es mirava fixament unes lletres, també daurades que hi havia a sota.

- Wara, recordes els número que ens va donar la profesora Coliflor? -li va preguntar en Neville. La Wara va arrufar les celles, no entenia a que venia aquella pregunta ara, que tenien coses més importants a fer, tot i així va respondre amb amabilitat i dolçor.

- El 985, per que m'ho preguntes?

- A si es veritat. Ara escriu-ho amb la vareta a qui. -va dir en Neville assenyalant un punt de la porta. La Wara, que no entenia res no es va moure.

- Es la contrasenya, veus a qui hi diu "Contrasenya:" -efectivament, les lletres daurades de sota del cartell es llegia la paraula contrasenya. Pero la Wara seguia sense entendre res i no va moure cap múscul. En Neville es va armar de paciència i li va dir a la Wara:- Has de dibuixar amb la vareta el número 985, es la contrasenya de la porta, llavors s'obrira. -ara si que ho va entendre. Va agafar la vareta i, sentin-se ridicula, va descriure sobre la fusta de la porta un 9, despres un 8 i un 5. Va agafar el pom de la porta, el va girar i la porta es va obrir, deixant veure una petita sala quadrada envoltada de plantes, al fons una estanteria plena de llibres d'herbologia i al mig una gran taula i dues cadires. Van entrar i es van assentar a les cadires, sobre la taula hi havia un pergamí amb totes les instruccions:

Treball de Botànica de la professora Coliflor.Observaran que tenen una vintena de plantes per reconèixer i en la prestatgeria tenen tots els llibres necessaris per al reconèixement.

Cada planta té un nímero.

Primer cal escriure el nom de cada planta, despres fer-ne una descripció acaompanyada per un dibuix i finalment anotar les caracteristiques de cada planta (data idònia de plantació, temps de crèixement, pocions en que hi participa, tipus de reproducció, etc.)

Poden emprar el full de exemple.

Efectivament a darrere hi havia un altre full que deia:

Planta número 1:

Descripció: Dibuix:

Caractèristiques:

I així fins a la planta número 20.

Un cop ho van llegir en Neville i la Wara es van posar a treballar. De seguida la Wara es va alegrar que en Neville fes el treball amb ella, perque la majoria de plantes no sabia que eren, en canvi en Neville va resultar un autèntic expert. En mitja hora van trobar tots els noms de les plantes. Llavors es van partir la feina, com que la Wara dibuixava molt bé, ella feia els dibuixos, mentres en Neville explicava com era la planta. No es van adonar que ja havien passat més de tres hores, ja eren les 9 del vespre i encara no havien sopat. Com que ja havien dibuixat més de la meitat de les plantes van decidir que demà hi tornarien i amb tres dies ja podrien enllestir la feina.

El dijous al migdia en Neville va anar a trobar a la Wara quan sortia del Gran Saló. Com que a la tarda no tenien classe es van abrigar i van anar a l'hivernacle. Aquella segona sessió, malgrat que hi van estar més hores només van acabar els dibuixos i les descripcions, perque ja no van estar-se treballant callats. En Neville va resultar ser un noi molt divertit i ràpidament es van fer amics.

Al tercer dia quan s'encaminaven cap al primer hivernacle, van decidir que primer farien un tomb pels jardins, ja que els núvols havien marxat i el sol que brillava no convidava a quedar-se tancats tota la tarda en un hivernacle. Van parlar de moltes coses, de quidditch, dels profesors, de la familia de la Wara...

- Doncs, els meus pares -va dir en Neville. La Wara estava inquieta, sabia que en Neville no parlava mai dels seus pares, peró no en sabia el perqué. La Wara sabia que en Neville vivia amb la seva àvia, molts Gryffindors sospitaven que els pares d'en Neville eren morts, i ningú s'havia atrevit mai a preguntar-l'hi. Peró ara semblava que en Neville li estava apunt de revelar el seu secret sobre els seus pares. La Wara l'escoltava. En Neville estava nerviós, va agafar aire i va començar la seva explicació.

Per la seva banda en George Weasley havia passat un setmana força normal. Va anar a classe, se'n va riure del seu gremà, que cada dia feia més el pena amb l'Annette. I també havia intentat passar el major temps possible amb la Wara, molts cops s'havia temtat a expressar-l'hi els seus sentiments, peró, afortunadament, s'havia contingut. Quina vergonya hagues passat si en mig del passadís la Wara li hagues donat carabasses.

Per altra banda semblava que en Fred estava més penjat que un fuet de l'Annette. Es passava tot el dia amb ella i quan no podia estar amb ella no semblava ell i en les sevse converses sempre hi apareixia alguna cosa que feia referencia a ella.

Pero en George tenia l'estranya sensació que l'Annette no era aigua clara i que darrere d'aquell somriure angelical, la seva blanca pell i els seus cabells clars si amagava alguna cosa més que una delicada alumna de màgia. De fet en George tenia la sensació que totes les alumens d'aquella escola de màgia francesa, tant elegants i educades, tenien darrera aquella màscara angelical una veritable pell escamosa de drac i alló les feia veitablement més perilloses que el pitjor dels bruixots amb les seves varetes. No s'havia d'oblidar a que havien vinut elles, ha enfrontar-se amb Hogwarts, qui els deia que tot alló no formava part de l'estrategia?

Però en Fred no semblava adonar-se de tot alló i seguia enbadalit amb aquella noia. Per això en George va deixar aquelles elucubracions de banda i es va centrar en la Wara. Feia un aire estrany, anava molt estresada amb tots els deures que li possaven i en George hauria jurat que s'havia enfadat amb en Harry i l'Hermione.

- Bé, suposo que et deus preguntar (us deveu preguntar) per que mai parlo dels meus pares... Els meus pares... Van lluitar contra en Vol- Vol... contra l'Inominable... Van formar un espècie de... de... - en Neville estava molt nerviós, li tremolava la veu i no sabia com continuar. Pero va agafa aire i va dir amb la veu més ferma- Eren contraris a en Vol-Vol... -va dubtar pero finalment va dir- Voldemort -alló va ser com una alliberació i va seguir amb els seu relat sense tibutejar- Els seus seguidors els van copturar i torturar, volien aconseguir informació sobre el bàndol contràri. Però els meus pares no van explicar res. Així que els van torturar durant molt de temps, van estar a punt de morir. Peró no ho van fer. -la Wara agunatava la respiració i es mirava a en Neville amb els ulls molt oberts, però no el va interrompre- No van morir, peró els han quedat seqüel·les d'aquella tortura. Ara tots dos estan internats a l'Hospital de malalties i lesions màgiques de Sant Mungo. Els va afectar molt i els va transtornar. Amb l'àvia els anem a visitar sempre que podem. -en Neville va fer un gest brusc amb el cap, semblava que no volia que la Wara el veies plorar. La Wara se'l mirava desconcertada.

- Neville... -va dir molt suaument. A poc a poc en Neville es va anar girant, tenia els ulls vermells, peró no plorava. Llavors la Wara el va veure i va saber que mai més el tornaria a veure com abans. Ja no el veuria com el nen despistat i patós que, provablement orfe, vivia amb la seva àvia; sinó com un noi que malgrat que els seus pares són en un hospital amb greus lesions havia tirat endavant sense fer-ne resó i sense buscar fer pena a la gent. La Wara estava cnvensuda que en Neville no li havia explicat tot aixó per que ella en sentis pena, sinó que era per que en els ultims dies havien agafat certa confiança l'un en l'altre. I malgrat que ell no li va demanar la Wara es va fer la promesa que no ho diria a ningú, a no ser que en Neville vulgues que ho sabesin.

Aquella potser va ser la tarda més extranya que la Wara va passar mai. Malgrat que no es van dir res la Wara i en Neville van decidir que el tema dels pares d'en Nevill quedava tancat i que farien com si no hagues passat res, encara que la seva amistat s'havia transformat, sabien que podien contar l'un amb l'altre i que encara que no fossin els millors amics del món o no anessin sempre junts, serien amics per sempre. La resta de la tarda la van passar igual que les altres, parlaven animadament i reien, com dos amics normals.

La Wara seguia estirada al seu llit pentsant amb tot el que havia passat en aquella setmana. Totes les seves companyes d'habitació dormien. Així que li va sobtar sentir un soroll de passes. Es va incorporar i va descorre les cortines del baldaquí. Al llinda de la porta hi havia l'Hermione. Les dues noies es van mirar, feia molts dies que no ho feien. L'Hermione es va acostar a on era la Wara i amb una veueta molt fina li va dir:

- Com va amb en George?

Aquella senzilla pregunta era, en realitat, una disculpa, l'Hermione li estava demanat perdó i alhora que refessin la seva amistat com si alló no hagues passat, com abans.

- Hermione, jo... -la Wara també li volia demanar perdó, dir-li que li sabia molt greu haver saltat així. Però l'Hermione li ho va inpedir. Amb un dit als llavis va demanar-l'hi que calles. Estava perdonada, tot havia passat i l'endemà es comportrien amb normalitat, tornarien a ser amigues. Llavors la Wara no va poder més i es va abraçar a l'Hermione. Recuperar-la significava no haver de patir per en George en silenci. Quan es van deixar anar les dues es van somriure i s'en van anar a dormir. Aquella nit la Wara va tenir un son molt tranquil, om feia dies que no dormia.

No feia ni un més que en George es pensava que a la Wara li agradava en Harry i que ella s'havia assabentat que a en George li agradava una tal Rose. A més a més feia una setmana s'havia barallat amb l'Hermione. I en tan sols una setmana no només havia recuperat a l'Hermione, sino que també havia fet un nou amic, en Neville.

Hola a tothom!

He canviat una mica el capitol perque així ja no us deixo amb tanta intriga :P

Comenteu plis que m'anima molt!

I no us precupeu que he enviat a l'Annette a un curs intensiu d'angles (¬¬') i parla a la perfecció...

Molts petonets a tothom. Adeu!


Llegit 1318 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)