Una Nova Profecia - (Capítol 6: "Gryffindor", 2ª part)
Escrit per accraEnviat el dia 27/02/2004 a les 11:59 am
ltima modificaci 28/02/2004 a les 06:42 pm
Tots els captols de Una Nova Profecia
< Anterior captol || Prxim captol >
L'Hermione va observar com la Lívia sortia de l'habitació. Encara que l'atenció dels seus amics a la noia nova l'havia molestat una mica, va haver de reconèixer que ella no tenia la culpa. I no era just que tothom la tractés com una amenaça només pel cognom que tenia. Va prémer els llavis i va girar-se cap a les seves companyes de cambra, que havien reprès la conversa.
-No entenc com l'han acceptada. Deu ser cert el que diuen, que en Dumbledore està repapiejant,- comentava la Lavender Brown, mentre s'untava la cara de crema.
-Creieu que pot ser perillosa? Potser hauríem de demanar a la McGonagall que la posés en una altra cambra,- va afegir la Vicky Frobisher. (NA: Les dues alumnes fantasmes de G, en aquesta ff es diuen Vicky Frobisher i Sally-Anne Perks. )
-Voleu parar de dir bestieses?!,- va saltar l'Hermione exasperada.- Ella no és el seu pare! En realitat ni el coneix! És una noia molt agradable!!
Les altres noies la van mirar com si no creguessin el que sentien.
-Hermione, no ho pots dir seriosament!,- va saltar la Parvati Patil.- Vaig llegir no sé on que els fills d'un assassí en sèrie, també ho són! Alguna cosa sobre els gens...
L'Hermione la va mirar arrufant les celles. Per què es molestava a intentar raonar amb elles, quan l'única cosa que semblaven capaces d'entendre eren temes sobre moda, bellesa o xicots?! Mai s'havia entès amb cap d'elles i era realment improbable que comencés ara.
-Encara sort que ets capaç de llegir les frases! Ara només et falta entendre el que llegeixes, cosa que dubto molt que aconsegueixis mai!, - va cridar. Sense esperar resposta, va sortir de la cambra tancat la porta darrera seu amb fúria.
Un cop sola, l'Hermione va tornar a sospirar. Estava tipa d'aquelles nenes estúpides que no veien més enllà del seu nas! La Lívia no els havia fet res i ja l'havien jutjat i etiquetat! Era exasperant. Va tancar els ulls comptant mentalment fins a deu i després va dirigir-se, amb calma, cap al lavabo. Tenia la impressió que la Lívia necessitava una cara amiga en aquell moment.
Quan va entrar en el lavabo va veure la Lívia, dreta, davant del mirall. La seva cara estava vermella de fúria. Premia els llavis amb força, fent de la seva boca una fina línia i els seus ulls llampeguejaven prou per acovardir el més valent. De sobte, la noia va tancar els ulls i va respirar fons. Quan va obrir els ulls, la seva fúria havia desaparegut deixant pas a una màscara impenetrable.
* * * * * * * *
En Harry va pujar les escales corrent. Darrera seu, va sentir com el Ron el cridava, però no va fer cas. Va entrar en la seva habitació d'una revolada i va agafar la tovallola i, oblidant-se el sabó, va córrer cap a la dutxa. En aquell moment no tenia ganes de veure ningú i encara menys el Ron, que no pararia de parlar. I el que menys desitjava era parlar.
Va entrar en el lavabo i es va dirigir cap a una de les dutxes. Va treure's la roba, deixant-la caure a terra i, sense preocupar-se de collir-la, va obrir l'aixeta de l'aigua calenta i s'hi va ficar a sota. Va romandre allí, sota el raig d'aigua, amb els ulls tancats una bona estona. Estava enrabiat. Com podia en Sírius haver-li fet allò?! Fins i tot ell li havia amagat coses!
Per què no li havia dit que era vidu, que s'havia cassat amb la germana de l'Snape i que tenia dos fills?! En Harry se sentia traït. En Sírius era gairebé un pare per ell! Era la seva família i no li havia dit mai que aquesta família incloïa dos membres més! Potser l'home no el considerava prou important per poder ser considerat família seva?!
En Harry sabia que estava sent irracional, però no podia evitar-ho. Se sentia ferit, dolgut. Com a mínim, l'home li hauria pogut dir que els seus fills anirien a Hogwarts aquest any! No era pas un secret de la maleïda Orde!!
Va romandre sota l'aigua calenta una llarga estona més, intentant calmar-se. Finalment, cansat, va tancar l'aigua i va sortir de la dutxa.
Quan va entrar en la seva cambra, en Ron l'estava esperant, assegut sobre el seu llit. Les cortines dels seus altres companys de cambra estaven corregudes i forts roncs sortien del llit del Neville.
-Ei! Pensava que t'havies ofegat!- va exclamar en Ron només veure'l.
En Harry va anar cap el seu llit, ignorant-lo i va començar a posar-se el pijama.
-Ostres! No m'imagino el Sírius casat!- va seguir el Ron, somrient.- I amb la germana de l'Snape! No m'estranya que s'odiïn! Sent enemics a l'escola i després convertint-se en cunyats...
En Ron va emmudir, adonant-se de sobte del mal humor del seu amic. Amb cautela, com sempre últimament, va preguntar:
-Què et passa, Harry?
En Harry el va mirar, dubtant. Però la ira que sentia era massa forta per callar.
-Que què em passa?! Què ets ximple o què?! Creus que hauria estar content de conèixer els fills del meu padrí?! Ni tant sols m'ha dit mai que s'havia casat i que tenia dos fills! No va prendre's la molèstia ni de dir-me que aquest any vindrien a Hogwarts!! Fins i tot ell m'amaga coses...
-Harry...
Però en Harry no va escoltar-lo. Amb força, va tancar les cortines que separaven el seu llit del del Ron. A través d'elles, va sentir com en Ron tornava cap el seu llit, sense dir res més.
*************** ***********************************
Bé, aquí s'acaba el capítol. El següent: CAPÍTOL 7: Snape, Malfoy i ... Black
Comentaris, crítiques, benvinguts!
Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't s gratut ;-)
Martinot Enviat el 15/04/2005 a les 22:50 #806 M 'agrada molt, però en
Karl sembla una nova
versió de Tod Roddel,
Giny_Bell Enviat el 27/08/2005 a les 17:43 #1258 juas, mentre en Kal fagi putades a en Malfoy i l'Snape, x mi ja pot kontinua viu
gina Enviat el 02/01/2006 a les 12:24 #2429 ui! al Harry li a tornat a agafar un atac de rabia dels seus!! ooo!! pensava k ja no en tindria més!! jeje
Shonosh Migfoll Enviat el 22/04/2007 a les 11:39:52 #14768 He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols Bufff... és que costarà de superar, aquesta FF...