- Bé, doncs això és Hyde Park... - Va explicar l'Hermione, assenyalant amb el dit un lloc molt verd, a l'altra banda del carrer - Hi voleu entrar?

La resta del grup va assentir amb el cap. Eren en total sis persones; els senyor i la senyora Granger, l'Hermione, els pares de la Laura i la Laura. No es notava massa que els pares de la Laura i ella mateixa eren estrangers, però igualment semblaven turistes, per frases del tipus "Oooooh, com s'ho fan per conduir al revés?!".

La senyora Granger es deia Amanda, devia tenir entre trenta-cinc i quaranta anys, i no era gaire alta, però era molt elegant, a més de molt bonica. Tenia el cabell ondulat, del mateix to que la seva filla, però amb algunes canes, recollit amb uns passadors darrera del cap, i darrera d'unes ulleres fines es veien uns ulls amables, d'un bonic color entre verd i castany. Portava un vestit fresc, d'estiu, de color blau cel amb estampats violeta, i unes sandàlies molt boniques de cuir. El pare de l'Hermione devia tenir la mateixa edat de la seva dona, potser una mica més, però no gaire. Era bastant alt i, com la senyora Granger, també era elegant. Tenia el cabell clar, ros fosc, i els ulls color cafè, que la seva filla havia heretat. Vestia una camisa de quadres i uns texans clars. Es deia Sean.

En canvi, els pares de la Laura eren força més joves, devien rondar els trenta-i-pocs anys. I és que quan la Laura va néixer la seva mare només tenia dinou anys, i el seu pare, vint. Tot i així, entre tots dos havien aconseguit acabar la carrera i cuidar la nena, i ara l'esforç es veia recompensat.

La mare de la Laura, que es deia Urgell, feia poc que havia acabat completament els estudis i ara treballava de pediatra en un hospital. Era una dona energètica, tossuda i alegre que no es rendia mai. Tenia els cabells de color castany molt fosc, entre ondulat i arrissat, que portava llargs fins a les espatlles, i sovint se'ls apartava de la cara amb un tic que tenia. Tenia els ulls com els de la Laura, grans, d'un color preciós entre blau i verd, i les pestanyes molt clares comparades amb el cabell. En canvi, el pare de la Laura, era més calmat i reflexiu, li agradava molt llegir, com a la seva filla, i l'apassionava la ciencia-ficció. Treballava en una agència de publicitat molt coneguda, i sempre bolcava la seva inspiració i la seva creativitat en els anuncis. Es deia Guillem Baró.

- Ostres! Un altre esquirol!

Va exclamar la Laura en veure el simpàtic animaló gris i de llarga cua fent bots entre els arbres del parc. No n'havia vist mai cap de prop. L'Hermione se la va quedar mirant.

- Bé, sí... N'hi ha molts...

- Però, Hermione, n'has vist cap de tant mono?

- Doncs els trobo tots iguals...

- És que tots són taaaaant monos! Quina cucada d'animalons!

L'Hermione va sospirar mirant cap al cel. Els pares de les dues les havien deixat soles i se n'havien anat a prendre un te en un bar. I la Laura s'havia passat gairebé tota l'estona arrossegant la pobra noia darrera de tots i cada un dels esquirols que veia. La gent ja les mirava com si estiguessin boges (eren un espectacle interessant; una noia que corria darrera una altra, que per la seva banda perseguia esquirols dient alguna cosa així com ara "Ooooh, vine bonic, vine!". Al final, la Laura es va cansar de que tothom la mirés i xiuxiuegés amb la gent de la vora i es va assentar amb l'Hermione en un banc a veure passar la gent. Hi havia una dona rossa, en xandall de marca, que feia footing, un home molt corpulent que era passejat a tota velocitat per un gos de tres metre d'alçada, dos d'amplada i quatre de llargària, amb cara de males puces, una parella d'avis enamorats i canosos, ella amb un vestit ample i florejat, que donaven menjar als coloms junts en un banc, nois que passaven en bicicleta, noies rialleres que es miraven els nois de les bicicletes, que casualment passaven per davant seu un cop i un altre per a donar a les noies temps per decidir quin era el més guapo de tots (el que triomfava més era un noi alt, ros i bronzejat de platja) i quina d'elles s'atrevia a demanar-li el messenger, un munt de nens i nenes (xinesos, hindús, llatins, nòrdics, americans, esquimals...) d'uns quatre o cinc anys que es passaven una pilota...

La Laura no havia vist mai tanta gent diferent junta, i li agradava. Va notar alguna cosa estranya i que semblava que fos suau i peluda que li fregava el turmell. La noia va abaixar la vista i va haver de reprimir un crit. Va picar-li el braç suaument a l'Hermione i li va assenyalar aquella... cosa peluda.

- Oh! - Va ser el que va respondre l'Hermione, fluix per no espantar la bola de pèls. - Se t'ha acostat!?

I és que aquella boleta peluda era un esquirol de color gris, que estava una mica gras però que tenia una expressió a la cara adorable. La Laura va estendre la mà i, cosa curiosa, la bola de pèls que havia resultat ser un esquirol es va deixar acariciar el morro. La Laura el va acariciar una mica més i el va agafar per a posar-se'l a la falda. L'esquirol es va deixar fer i es va acomodar entre els plecs de la faldilla curta de la noia. Aquesta li va gratar la panxa.

- Escolta, els esquirols no acostumen a comportar-se així, no? - Li va preguntar la Laura a l'Hermione, que va negar amb el cap.

- Hi ha bruixots que tenen moltíssima empatia amb els animals. Potser tu també... - Va afegir.

- Oh, estaria molt bé... - Va recordar el Cuervú, que s'havia quedat a casa dels avis materns de la Laura mentre els seus pares fossin a Londres - I, ¿creus que m'hi podria comunicar? - Ja s'imaginava tenint converses filosòfiques amb el seu Sant Bernat.

L'Hermione va arronsar-se d'espatlles.

- Tens algun altre poder? - Li va preguntar a la Laura.

- Dona, doncs puc fer màgia i tal...

- Ja sé que pots fer màgia, jo també... Em referia a altres poders a part d'aquests...

- Ah, puc moure objectes i fer-los explotar, i coses semblants...

- Osti, telequinesi... que guai!

- I tu? - La Laura estava encuriosida amb això dels poders.

- El meu m'encanta, només en tinc un parell que jo sàpiga...

- Quins són, quins són? - Definitivament, es moria de curiositat. Ja tenia alguna cosa que investigar quan fossin a Hogwarts.

- Puc veure en la foscor, i a més només cal que llegeixi un parell de cops un text per a recordar-lo perfectament durant molt temps... Em sé la taula periòdica dels elements des de que tenia sis anys, i el manual de les cadires de dentista des de que en tenia vuit... I també em sé el nombre pi fins a la vint-i-cinquena xifra...

- Uau! - Va exclamar la Laura. Això sí que eren poders, i la resta eren tonteries! - En saps algun altre, de poder d'aquest tipus?

L'Hermione va estar callada un moment, pensant, fins que finalment va parlar;

- Bé, el Harry és reptilingüe... Ah, i també existeix el magimorfisme... Mmm... Hi ha gent a la que se li dóna molt bé fer pocions, em sembla que és perquè té algun poder relacionat amb les característiques dels ingredients, i aquest tipus de màgia...

- Vaja...

- Com ho heu fet? - Va dir una veu desconeguda davant de la Laura.

Aquesta va deixar de mirar l'Hermione, i les dues es van girar cap a qui parlava. Instintivament, la Laura es va col·locar un metxó de cabells brillants i ondulats darrera de l'orella i va fer un somriure entre divertit i encantador.

I és que la veu pertanyia a un dels nois de les bicicletes re-facsions... Concretament, el ros guapíssim que havien escollit les noies rialleres re-pijes per a donar-li el prestigiós premi de "Mister Hyde Park".

Devia tenir entre quinze i setze anys, o potser una mica més, portava els cabells ros fosc pentinats a l'última moda de Londres, tenia uns ulls preciosos de color blau brillant i un somriure brillant de dents americanament perfectes, era força alt i vestia roba de marca.

La Laura es va quedar sense saber que dir, resant per no posar-se vermella. Aleshores va veure les mirades de profunda enveja de les noies que abans reien com tontes, i que semblaven desitjar a la Laura una mort molt dolorosa. En adonar-se de la manera com la observaven, sense preocupar-se a dissimular el seu profund odi ni una mica, va ampliar el seu somriure, inclinant una mica el cap intentant no semblar una palurda.

- El què? - Va preguntar intentant que la seva veu no sonés malament. Per què se sentia tant tonta? Per què?

- L'esquirol... Com heu aconseguit que se us acostés? És que us estava mirant i... - Ens estava mirant!, va pensar la Laura, sentint-se un núvol. Aquell noi no podia ser humà... No existia algú tant... tant perfecte!

- Bé, de fet l'esquirol se'ns ha acostat sol... - Va explicar la Laura.

- És molt mono... - Va dir el noi, somrient. Va estirar la mà per acariciar-lo, però la va aturar. - Creus que em mossegarà?

- No ho sé... - La Laura va suplicar al cel que no el mossegués - Pregunta-li a ell.

El noi va riure com si la Laura hagués dit una cosa divertidíssima. L'Hermione també va riure, simplement pel fet de que sabia que a les noies ex-rialleres els hi estava a punt d'agafar un atac, probablement mortal, o, si més no, de tornar-se grogues d'enveja... o d'hepatitis, feien cara de que el fetge els hi feia molt de mal.

 La Laura va somriure morta de vergonya. El noi va acariciar l'esquirol, que estava fet una bola entre les mans de la Laura.

- Com us dieu? - Va preguntar el noi perfecte que tenien davant.

- Jo em dic Laura. - Va respondre ella.

- I jo Hermione... - Va afegir l'altra noia.

- Ah, per cert, jo em dic Zac ((^^'))... Escolteu, que teniu messenger?

La Laura, mig morta de felicitat i mig entusiasmada, va assentir i li va dictar el seu (força complicat, això sí) correu i després l'Hermione va fer el mateix. Després, la Laura va treure una llibreta petita i un bolígraf de la bossa que sempre portava i va apuntar el del Zac.

Les dues noies van entrar, rient, en un bulliciós restaurant xinès, acompanyades pels seus pares. Encara seguien fent broma entre elles sobre l'episodi del Zac i les noies d'instints assassins.

- Va de debò, Laura, feies una cara d'embovada...! - Li va dir l'Hermione mentre s'assentaven en una taula.

Una xinesa força jove, que vestia l'uniforme d'aquell restaurant (una brusa amb coll d'estil xinès de color verd maragda i daurat, pantalons negres, cabell recollit en un monyo), va venir a portar-los les cartes per a que triessin el què volien sopar. La Laura va escollir noodles i dim-suns variats al vapor, i l'Hermione va preferir uns tallarins. Totes dues van demanar te per a beure.

- Què dius!? Quina vergonya, per favor... - Va contestar la Laura.

- La veritat és que sí... No sé si adorar o odiar aquell esquirol!

Una altra cambrera, que semblava bessona de la primera, els hi va servir el te en unes tassetes petites de color blanc. Totes dues en van fer un glop, mentre els pares de l'Hermione i de la Laura xerraven animadament (tant el pare com la mare de la Laura parlaven força bé anglès) entre ells.

Al cap de pocs segons d'haver buidat un centímetre la tassa, va passar una tercera cambrera i les hi va tornar a omplir.

Mentre menjaven van anar comentant la resta del dia; havien passat absolutament tota la tarda comprant roba en quantitats enormes i a la velocitat de la llum per a la Laura, perquè el clima del sud d'Escòcia és, lògicament, força diferent del de Barcelona. Al final, quan els dependents de les botigues ja els hi demanaven autògrafs i ja eren prop de les vuit, havien decidit anar a sopar.

Cada dia quedava menys per al dia D... el dia 30 d'agost.

Bé, dedico aquest capítol a tot aquell qui sigui fan del Zac Efron (en especial a la Granger_sellés!)... I es que no he pogut evitar fer-lo aparèixer xDDDD!!! I també el dedico a aquells/es a qui els hi agradi Hyde Park, els esquirols, el menjar xinès... I a qui m'escriu comentaris!

Sisplau, comenteu-lo tant si us agrada com si no! Què voldríeu que passés? Què canviaríeu?

Molts muaks!

PD: Llegiu Hogwarts School Musical... El meu altre ff!

• 	ivi_potter	Enviat el 14/02/2007 a les 17:31:51
  	#14237	He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

  
  

  uououoo!!! la primera??? si sk sok....! xD

  vaja vaja..... ma encantat k fesis surti en Zac! i esk ki no??? aixx k maku k s el noi.... xD

  x cert el cpi sta genial ;) i tmb me llegit laltre fic i ma encantat sk s un somni fet realitat!!

  wnu wapa adw, petons Ivi

  
  
  
  

• 	hermi_evans	Enviat el 14/02/2007 a les 18:12:55
  	#14238	He escrit 1 fanfics amb un total de 5 capítols

  
  

  Molt be kest capi, ma agradat molt.

  
  
  
  

• 	HermioneLaSabelotodo	Enviat el 14/02/2007 a les 20:23:25
  	#14239

  
  
  Felicitats, m'agrada moltissim! i els esquirols son molt macus XD
  
  deu! plis, no tardis tant -.-
  
  
  
  
  

• 	Granger_sellés	Enviat el 14/02/2007 a les 20:25:25
  	#14240	He escrit 2 fanfics amb un total de 14 capítols

  
  
  Hola ricola! x)
  
  gràcies per dedicarme'l xDD visca en Zac efroon!!! que està molt bo el tiu =P
  
  I jo ja llegeixo Hogwarts School Musical, eeeh? penja el capi aviat =)
  
  visca els esquirolets! percert, en Zac del ff... tens el seu MSN de veritat? xD perque si el tens mel dons, a veure si esta tan bo com el descrius xD
  
  continuaaa aviaaat, que sense Laura em morooo! xDD ;D
  
  
  
  
  

• 	lunnaris	Enviat el 14/02/2007 a les 22:23:50
  	#14243

  
  
  Holaaa. Nomes dir-te que avui macabo desganaxar a akest ff i k esper k penjis el seguent capitol aviat. X cert escrius de p.m.! Bs desde mallorca!
  
  
  
  

• 	ralau	Enviat el 15/02/2007 a les 00:36:51
  	#14244

  
  
  ei feia temps k esperava un capii!!!xDDD uoo han lligat! com parlaran amb ell si no hi ha msn a hogwarts?!! (totes les maquines no van) o potser tb és bruixot i no ho saben??!!! uoo! continua rapid! ;)
  
  
  
  
  

• 	fitag05	Enviat el 15/02/2007 a les 19:11:23
  	#14245	He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols

  
  

  holaaa!! me llegit la teva fic xk em va cridar molt latencio... i la veritat eske esta molt be!! ^^

  magrada molt, i espero ke continuis aviat!!

  ciaooo Carme_

  
  
  
  

• 	dark_night	Enviat el 16/02/2007 a les 23:41:34
  	#14248

  
  

  esquirols al poder!!!!!!!!!!!!!!

  ostres si e dagafar un esquirol perque vingui el zac et juro k els aniria a buscar a grapats... k dic a grapats !!!!!!! si n'ompliria sacs!!!!!!!!!!!!

  millor k no hi hagui rollo entre alguna dakestes i en zac, k es solo mio...U_U...no tinc remei...un tio bo, jo babejant darrere... es inavitable...

  
  
  
  

• 	Hermy_0	Enviat el 26/02/2007 a les 19:34:07
  	#14324

  
  

  eis wapa!!! fa molt molt de temps ke no ens veiem! e tat malaltoneta...m'encanta la teva ficc, es preciosa kawaii!!!!! cunitnua aixi wapa!!! [[*Sad day*]]

  
  
  
  

• 	Laura_B_C	Enviat el 14/03/2007 a les 21:32:58
  	#14446

  
  
  Molt currat!!
  Continua aviat!!
  
  Salut i revolució!
  
  
  Unim-nos
  
  PD Actualitza el flog! XD