[[ Els Potter ]] - Regals avançats i sorpreses
AvatarEscrit per ivi_potter
Enviat el dia 02/03/2007 a les 00:02:49
Última modificació 02/03/2007 a les 00:02:49
Tots els capítols de [[ Els Potter ]]
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Regals avançats i sorpreses

Capítol 7 Regals avançats i sorpreses

 

Fins que va arribar la última classe, el 3 de juliol de l'any que feien 11 anys...

 

----------------------------- ------------------------

 

Una porta, un passadís i una clau daurada. Un riu, i un camp, veus, moltes veus.

La Lya es va despertar de cop, Va incorporar-se sobtada mirant al seu voltant. Va respirar profundament, un somni. Va intentar recordar, tot era molt confús... "Bé, deixem-ho" es va dir a si mateixa. Va sospirar i va intentar conciliar el son. Impossible. Es va aixecar del llit sense fer soroll i va treure el cap a l'habitació conjunta. De fet no eren ben bé dues habitacions, no hi havia porta al mig si no una cortina molt bonica. Va mirar al llit i va veure al seu germà bessó dormint profundament. Va tornar a sospirar. De sobte es va emocionar. Era un dia especial! Era l'ultima classe que farien amb l'avi Dumbledore, i tenia el pressentiment que alguna cosa especial passaria. Va anar cap al lavabo, es va dutxar i rentar i en acabat va tornar a la seva habitació encara amb tovallola. Va obrir l'armari mentre pensava en Hogwarts. Sabia que aquell any començaria classe allà, i estava súper emocionada i amb moltíssimes ganes d'anar-hi. Li havien parlat tant bé! Tant el seu pare, com en Sírius, com la mare... tothom! Encara amb el pensament a Hogwarts, va agafar uns pantalons texans curtets i una mica amples, i una samarreta de tirants amb ratlles liles i blanques. Finalment, es va recollir el seu preciós cabell en dues cues baixes. Es va mirar al mirall. Allà estava ella. Alta, prima, i de pell blanqueta, amb uns ulls verds preciosos i una cara molt bonica, va somriure, el mateix somriure que la seva mare deien... i finalment la cicatriu en forma de llamp, "ai la cicatriu" va pensar i va tornar a somriure. Ah i el cabell! De color negre atzabeja, però amb reflexos tant rojos que tenia el cabell de dos colors, com si portés metxes, i amb aquell tallat escalat que li quedava tant bé. Va tornar a riure. De sobte, el pensament se li va desviar cap al seu germà. La seva còpia en noi! Bé, excepte el cabell i el somriure, i el fet que el seu germà portés ulleres, però excepte això eren ben iguals. Igual que el seu pare deien... Ella s'estimava molt al seu germà, fins al punt de morir per ell, i es que la seva relació com a germans, ni que fossin bessons, no era com les altres. Eren..."especials" va pensar. I va riure de nou. A ella li agradava la seva vida i ser com eren.

De sobte va sentir la veu de la seva mare que la va treure dels seus pensaments.

- Harry! Lya! L'esmorzar és a taula! Baixeu!

- Sí mare ara baixem! Vaig a despertar en Harry!

Va creuar la cortina i es va acostar ràpidament al seu germà. El va agafar per les espatlles i el va cridar " Harry! Harry!" en va. I ara què? De sobte va somriure amb trapelleria. Va tancar els ulls un instant i va deixar que la màgia fluís. Va connectar el seu pensament amb el del Harry i es va introduir en el seu somni. Va veure en Harry menjant feliçment " fins i tot en els somnis menja?" es va preguntar incrèdula. Llavors rient va pronunciar unes paraules i va sortir del somni. Va mirar com el seu germà començava a posar cares rares i va decidir sortir corrent, encara rient. Mentre baixava corrent les escales que la portarien a la cuina es va sentir en Harry cridant:

- Lyaaaaaaaa! Me-cagun-tot! Ja veuràs quan t'atrapi!!!!

La Lya, rient, va entrar a la cuina i va fer-li dos petons a la seva mare.

- Lya, què has fet aquesta vegada?- va preguntar la seva mare

- Jo?- va dir la noia posant cara angelical- reess...

- Ja! I per què crida el teu germà?- va dir rient, imaginant-se que alguna n'havia fet la seva filla.

- Peerrr....

En aquell moment en Harry va aparèixer fet una fúria a la cuina.

-Lya!!

- Ah! Harry! Abans que em facis res deixa'm dir-te, que tot el que hagi pogut fer o dir no ha estat culpa meva, algú em controlava!!- va dir la Lya teatralment.

En Harry anava a dir-li quatre coses, quan al veure l'expressió angelical de la seva germana i les seves paraules va esclatar a riure. La Lya també es va posar a riure i la Lily es va quedar amb cara de "es-pot-saber-que-coi-passa?".

- Ai, germaneta no canviaràs mai!- va dir amb llàgrimes als ulls en Harry.

- Es por saber què ha passat?- va inquirir la seva mare.

- Bueenuuu.... doncs, que en Harry dormia tranquil·lament i jo bé, he intentat despertar-lo però... ja saps que quan dorm, ni un huracà el desperta i no se m'ha acudit res més que...

- Que transformar el deliciós tiberi que m'estava menjant en cucs!- va acabar el seu germà amb gest acusador.

- En cucs?? Ecss- va dir la Lya- jo volia convertir-ho tot en floretes!

- I un bé negre amb potes rosses!- va dir en Harry- tu sabies molt bé el que et feies! Que ets experta amb els somnis!

- Valee.... ho reconec, volia transformar-ho en cucs!- va dir amb cara de nena bona la Lya.

De cop, la Lily va esclatar en sonores riallades. Els dos nens van quedar estupefactes al veure com la seva mare es retorçava i reia.

- Ai! Fills meus sou, sou pastats a en James! Sobretot tu filla meva esbojarrada!- va dir abraçant-los molt fort.

- Mare que passa?- va preguntar divertida la Lya.

- Doncs que m'heu fet recordar una broma molt grossa que en James i en Sírius van fer un cop a Hogwarts!

- Ah sí?? Quina- van preguntar il·lusionats els dos nens.

- Va mare, seiem i explica'ns-la!- van di estirant-la cada un per una mà i fent-la seure als tamborets del marbre de la cuina.

- Vinga va. Veureu: " era el dia de Halloween, i en James, en Sírius i en Llopin ( aquest a contractor) volien fer una bona broma. Va arribar el gran sopar de la nit i estàvem a punt de començar el sopar. Tot estava molt ben guarnit i parat i tothom esperava expectant a que servissin un bon sopar. I llavors..."

- Hola Family!!!- va cridar la veu d'en James mentre entrava per la porta de casa.

Un cabell despentinat seguit de la cara del seu pare, en James Potter, va aparèixer per la porta de la cuina seguidament ( es clar! ) del seu cos musculat i atlètic. En James Potter era auror, un cap important de departament i també jugava a Quidditch no en un equip important, un equip de poble. Quan era més jove va rebutjar l'oferta de jugar a la selecció anglesa, deia que ja estava bé com estava. La Lily també era una auror, però treballava només mitja jornada ( NA: existeix això al món màgic? Bé es igual ) i així cuidava dels seus dos fills. Però aquell dissabte cap dels dos treballava. En James havia sortit d'hora a comprar el pa i l'esmorzar a la pastisseria de dos carrers més avall.

- Hola pare!- van dir els dos nens alhora i li van anar a fer dos petons.

- De què estàveu parlant?- va preguntar en James tot entrant i besant la seva dona.

- Ah doncs... es que aquest matí la Lya li ha fet una broma a en Harry que m'ha recordat una que veu fer aquell any per Halloween si home la de...-i li va dir alguna cosa a cau d'orella que va provocar que en James comences a riure.

- Ai, si, ja no m'enrecordava de quan...- la Lily li havia tapat la boca amb la mà.

- James! Que ho estava explicant!

- Ai perdona! Va jo també la vull tornar a sentir! Lily continua!

- D'acord, d'acord " doncs tots estavem esperant a que servissin el sopar perquè ens moríem de gana, aquell any la festa s'havia allargat molt i clar. En Dumbledore va dir " Que comenci el festí" amb una veu molt solemne i tot i en aquell moment quan va picar de mans els plats es van omplir de menjar, bé menjar no, es van omplir de fastigosos cucs que es retorçaven i que feien molt de fàstic! Tothom es va posar a cridar i en això que amb un plof! Els cucs es van convertir en ratpenats de paper que van sortit volant i que portaven escrit >. Tothom es va posar a riure i ningú mai s'hauria assabentat de qui ho havia fet si no fos perquè algú ( va dir remarcant-ho i mirant significativament a en James ) va penjar els calçotets d'en Sírius de dos ratpenats i aquest en veure'ls es va posar a cridar com un desesperat " Els meus calçoteeeets!! " i va sortir corrent darrere seu. Em sembla que a en James i en Sírius els hi va caure un bon càstig." - va acabar la Lily rient.

Els quatre es van posar a riure. Llavors la Lily li va explicar a en James el "somni" d'en Harry i el que li havia fet la Lya i van continuar rient una bona estona més.

***

Estaven dinant. En Sírius havia arribat feia cosa d'una hora i quan li havien explicat l'aventura dels calçotets li va fúmer un bon clatellot a en James dient-li: " Per fi, home. Ja em pensava que alguna noia desesperada els hi havia penjat! " Eren les dues del migdia i mentre dinaven en Sírius tenia una cara seria. Estava assegut entre els seus dos fillols, i tot i que especialment aquell dia els bessons feien més bromes que mai, ell continuava seriós. Però ningú, excepte en James, se'n va adonar, els nens estaven massa nerviosos esperant en Dumbledore i la Lily estava pendent d'ells no fos cas que a la Lya se li acudís fer alguna de les seves brometes en les quals el seu germà estaria encantat de participar. I així fent una cosa i l'altre van arribar les quatre de la tarda, hora en que en Dumbledore va aparèixer a la casa.

La Lya va seure al seu tamboret alt, a l'habitació on feien classes al pis de baix. Aquell dia va seure molt més recte que mai i el cul amb preou feiens tocava la cadira. En Harry també estava nerviós, tot i que no ho aparentava, la Lya pressentia el seu nerviosisme en la ment. En DUmbledore els hi somreia mirant-los dolçament. En James, la Lily i en Sírius no hi eren, estaven per dalt parlant de les seves coses. De sobte dins del cap d'en Harry:

- Harry! Buf... em moro de nervis, que creus que ens farà?

- No ho sé... escolta! Que sap el que estem pensant es molt poderós!

- No en això t'equivoques mentalment som més forts a més he aixecat quatre barreres a la que caigués la primera me n'adonaria.

- Ah... ben fet germaneta! Vinga va sort que comença a parlar...

 

En Dumbledore va començar a parlar amb la seva veu clara i segura:

- Nois... us feu grans! Avui és la última classe d'aquestes especials i ara mateix us explicaré una mica tot el que podreu i no podreu fer a Hogwarts i us explicaré alguna cosa més, per lo qual penso que us ho puc explicar tranquil·lament davant dels vostres pares i padrí. Ara bé, no caigueu en l'error de pensar que la classe d'avui serà avorrida o alguna cosa així ja que us explicaré coses que trobareu molt interessants .

Dit això en Dumbledore, la Lya i en Harry, van pujar a la sala d'estar on hi havia els seus pares, i van convidar a en Dumbledore a seure en una butaca. En Sírius va seure a l'altre mentre que la Lya estava asseguda al sofà entre el seu germà i el seu pare i el seu germà entre ella i la seva mare.

- Per començar- va dir en Dumbledore- us entrego les cartes en les que se us posa que esteu inscrits a Hogwarts i tota la pesca. No Lya, després les obriu.- va dir en veure que la impacient noia intentava estripar el paper.

- Com deia, heu estat a admesos a Hogwarts. Per tant avui deixo de ser el vostre " Avi Dumbledore" per passar a ser el "Professor Dumbledore" director de l'escola on estudieu. Us haig de dir que heu estat els millors alumnes que he tingut mai i ha estat tot un plaer ser el vostre mestre.

- Oh Dumbledore tu sempre seràs de la familia!- va dir-li la Lily somrient.

- Gràcies Lily, no et pensis que us podreu treure aquest vell xaruc de sobre tant fàcilment! Continuem, Harry i Lya, a partir del dia que compliu 11 anys us demano que procureu ser el més prudents possible al realitzar màgia fora de l'escola, fins aquest dia la Conselleria no us tindrà molt controlats però després em temo que sí.- va dir davant de la cara de desil·lusionats dels dos nens.

- Però, tranquils a Hogwarts en podreu fer sempre i quant no en feu un mal ús, perquè llavors jo mateix us castigaré severament, entesos?

Ells van fer que sí amb el cap submisos.

- Per lo demés us haig de dir que tot i que vosaltres podeu fer màgia sense vareta a l'escola l'haureu d'utilitzar tot i que majoritàriament en teoria i davant dels companys, tot i que com que tothom sap la vostra història si en alguna assignatura us va millor sense vareta m'ho podreu consultar. Ah! Se m'oblidava, sou els hereus de Gryffindor, la gent no u sap, ja sabeu la vostra residència però en teoria no ho podeu dir.- va comentar picant l'ullet.

- Per tot lo demés us ho aniré explicant sobre la marxa del curs. Ara només us vull donar un petit regal, molt valorat i que us ajudarà molt a descobrir els vostres poders i a Hogwarts. Teniu.- els hi va allargar una capsa daurada amb l'escut de Gryffindor gravat, la caixa era realment preciosa!

La Lya i en Harry la van agafar amb les mans tremoloses, desitjant saber el contingut i quan l'anaven a obrir, en Dumbledore els va deturar:

- Espereu! Deixeu-les sobre la taula. No la podeu tocar per obrir-la. Aquest es el meu repte, l'heu d'obrir a la vegada amb la ment i encanteris sense tocar-la, d'acord?

Van assentir, l'emoció no els deixava parlar, notaven que el que hi havia allà dins era el que més anhelaven al món, ho desitjaven. Van respirar profundament. Es van fer un gest amb el cap i es van submergir en la màgia. Un munt de símbols passaven a tota velocitat, van acostar-se al símbol que protegia la caixa i el van examinar, era complicat mol complicat.

-Harry! Em de buscar un símbol com aquest i com aquests!- va dir assenyalant el símbol.

- Esta compost de quatre parts.

- Si, ja ho veig

Es van concentrar encara més i els van trobar les paraules exactes en el precís instant, tots dos van murmurar:

-Accedeum coribari!  ( NA: encanteri made in ivi )

I la caixeta va quedar flotant a l'altura de les seves mans i es va obrir lentament. Una cadena daurada en va sortir de l'interior, i una clau petita i daurada, amb les lletres daurades de Gryffindor i un petit lleó gravades se'ls hi va dipositar a les mans. Els nens van obrir els ulls lentament, la clau sentia la seva màgia, i van percebre que sempre havien estat seves, aquelles claus.

- Dumbledore que són...- va començar la Lily, però en James la va fer callar assenyalant els seus fills.

- Sí,- van dir els dos a la vegada- les claus dels fills de Gryffindor, els hereus, per fi han tornat a nosaltres, el seu poder es per fi el nostre.

- Efectivament- va dir en Dumbledore somrient- ara ja teniu el que us pertoca, amb aquestes claus sereu molt poderosos, ho sé. Ja en descobrireu les utilitats- va acabar aixecant-se.

- D'això Dumbledore...- va dir la Lya

- Moltes gràcies- va acabar en Harry i es van posar els dos vermells.

- us he tornat el que era vostre- va dir somrient.

Van assentir. La Lily i en James es van aixecar també, i miraven agraïts a en Dumbledore. En Sírius, però, continuava callat i distant. La Lya i en Harry somreien encara feliços. En Dumbledore estava a punt de sortir per la porta de la sala, quan es va tombar elegantment i va dir:

- Ai Sírius! Me n'oblidava!- va posar-se la mà a la butxaca i en va treure una carta de Hogwarts- Dóna-li a l'Axel la carta de Hogwarts, ell tambés esta admés, felicita de part meva al teu fill!

I dit això va esfumar-se. En Sírius es va quedar blanc, mirant el sobre que tenia a les mans. Tots els Potter es van tombar sorpresos. Finalment en James va aconseguir articular:

- Axel? Un fill? Sírius Black, seu, hem sembla que has de confessar moltes coses...- va acabar amb cara amenaçadora.

En Sírius va assentir, va seure i va dir entre dents:

- Maleït Dumbledore....   


hola holita!!!! ja soc aquíiiiiiii!!! bé doncs això que un dia vaig caure per un barranc i vaig tenir la mala sort que quan els bombers venien a rescatar-me van donar un cop a casa dels meus veins i la meva veina va tirar la paella a casa i es va cremar i......... cola????

val val! ho sento! sorry! us he deixa abandonats als pocs seguidors que tinc, però es que he tingut una malaltia moooool greu! vagitis aguda! hum....

pero ara ja estik aki ( el reotrno! ) i esperu que aquest capi us agradi moool jejej el 8 no tardara tant ho prometo!!

dedicat a tots els que llegiu i cumenteu en especial a l hermi13 i la hermi_evans i les tres boges aquelles de l'alba, la sara i l'andra que no crec que lleguexin po wnu...^^

adw a tutom cuments plis!

petons! Ivi


Llegit 1128 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarmagmarc_jo 17 comentaris02/03/2007 a les 14:50:30
#14337Encara no he escrit cap fanfiction

ohhh, per fi....
buenu, el capi està molt béeeeeee!!!!!!!!!!!!
i a més el secret d'en Sírius, per fi!




hermi13 59 comentaris02/03/2007 a les 16:07:17
#14338Tinc 1 fanfictions i un total de 2 capítols

iviiiiiiiiiiiiiiiii! jiji k way! weno k me l'he trobat per sorpressa!

weno com puc criticar el capi: aveure.. em... espera k penso.. ostres... a si k ...weno doncs sera k ma semblat curt :P  i que mes... pues.. va k no el puc criticar tia ! k esta de maravella ! i k estas k te' n surts  , ESTA GENIAL.

weno espero k no et passi una altre vegada aixo : el caure per un barranc,

i sobretot la baguitis aguda! curala ! k la meva mai es cura! i em sembla ks era molt dificil!

molts petos ,>Tst




Avatarivi_potter 512 comentaris02/03/2007 a les 22:17:37
#14345Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

jejej! moltes mercis als dos pr comentr!! jajaj tranki hermi13 intentare no canure mes pel barranc i curar akesta ditxosa vagitis!!! jajajja!

capi 8 en proces titol! " Confessions d'un Black " jijiji




AvatarYate 36 comentaris04/03/2007 a les 14:07:05
#14358Encara no he escrit cap fanfiction

Woles! Mu e llegit tot  del tiron avui i sta super b!

Mencante la familia Potter, en plan "super familia feliz,mira que felicidad"(o sento, se men va mol lolla xD)

Magrade mol, continua aviat

Chao,  Yate




AvatarRowena 47 comentaris04/03/2007 a les 18:51:36
#14362Tinc 2 fanfictions i un total de 19 capítols

Ooooh, m'alegro de que ja t'hagis curat! xDDD

M'ha agradat molt el capi... Segueix aviat, eh??? ^^

MERRY CHRISTMAS!!

Rowena




Avatarhermi_evans 45 comentaris04/03/2007 a les 19:18:02
#14365Tinc 1 fanfictions i un total de 5 capítols

Eiss. E vuelto, (de casa ma padrina que no tinc internet aislada tot el cap de semana) està molt be, tinc ganes de llegir el 8 i també tinc ganes de saber pk coi ens has abandonat.

Es que ja et val ehh??

Està molt be wapa, cuntinua aviat.

Dew.




Avatarivi_potter 512 comentaris04/03/2007 a les 22:31:17
#14382Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

merci a tots!!! jo abandunarvus???? no el k pasa k tenia una vagitis..... xDDD mol forta tipu grip xDDDD apa siau a tots el 8 el tink en mente!!! :P




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris07/07/2009 a les 19:31:52
#18925Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

que bo! el sirius te un fill!




AvatarHermione Mitchie 47 comentaris16/04/2011 a les 15:26:55
#22497Tinc 3 fanfictions i un total de 13 capítols

Simplement genial!




irinawatson06 105 comentaris05/04/2017 a les 22:24:56
#27118Encara no he escrit cap fanfiction

en sirius un fill?!?! hola? qui és la mare?? buah m'encanta molt aquesta història