el final del conte de fades - amor, mort...
AvatarEscrit per ari
Enviat el dia 02/03/2007 a les 19:45:25
Última modificació 02/03/2007 a les 19:45:25
Tots els capítols de el final del conte de fades
< Anterior capítol ||


amor, mort...

Van saltar la valla i van caminar fins a la porta. Aquesta estava tancada amb pany i clau. Amb un simple conjur alohomora  van aconseguir obrir la porta. El primer passadís era buit. En Harry va proposar de partir-se en dos grups. En Harry, la Ginny i l'Ari van anar cap a el pis de dalt, en David, l'Hermione i en Ron van quedar-se inspeccionant el pis d'abaix. 

En Harry seguit de l'Ari i la Ginny va pujar amb molta cura les escales. Al replà hi havia un cos estirat l'Ari, va tenir un  mal presagi, i  efectivament el presagi era cert. Hi havia un cos estes al terra. Al rimer moment l'Ari no el va coneixer, pro finalment va veure una llarga melena pel-roja molt característica en els Weasleay. La Ginny va correr cap al cos. L'Ari estava convençuda que era un germà Weasleay però no sabia qui era.  A poc a poc es va anar acostan a en Harry i li va preguntar qui era. Es va sentir una mica estupida pero en Harry o va compendre o si mes no ho va fer veure.- es en Charlie el germà de la Ginny- la Ginny estava al terra plorant. L'Ari no sabia com consolar-la allo no se li donava massa bé. Va ajupir-se i va abraçar-la. - hauríem d'anar a buscar a la professora Mc Gonagall- va dir l'Ari, quan de sobte es va sentir un cop (plof) i de darrere l aporta de la seva esquerra va sortir-ne uns cabells negres i greixosos i un singular nas desproporcionat molt familiar. Era el professor Snape. Be, ja no era el seu professor.

Quan van  sentir el cop els que eren  a baix van pujar per veure que passava. En  veure l'espectacle, a en Ron se li va posar la cara de pomes agres ( aquella tan mona que fa a vegades!!), a l'Hermione li va començar a lliscar una llàgrima per la cara i en David, be no va fer res per que el tampoc sabia qui era exactament ( com l'Ari).

Cap d'ells sabia com reaccionar. Per una banda tenien a l'Snape  apuntant-los amb la vareta, per l'altre la Ginny plorant damunt el cos sense vida d'en Charlie.

Llavors en Ron va agafar la mà de la Ginny i va desaparetre, L'Hermione va fer el mateix agafant el cos d'en Charlie, i en David i en Harry també ho van fer. Es van quedar sols l'Snape i L'Ari.

L'Snape va llançar-li un malefici que ella per sort va esquivar. L'Ari va començar a córrer, perseguida per l'Snape  fins a la tanca allà ell va deixar de perseguir-la per no ser vist. L'Ari, però va continuar corrent fins a les Tres Escombres. Va entrar-hi i es va asseure a una taula amb els ulls plorosos.

Madame Rosmerta

-         que prendràs, maca? -

-         Que?... ah si, perdona un batut de bescuit ( o com es digui)-

Va passar-se una bona estona al pub pensant en el que acabava de succeir.

 

Quan ja portava una bona estona va entrar en Harry al pub.

-         Ari! Portem mitja hora buscant-te!!!

-         Aps... perdona- va dir ella molt nerviosa. En Harry es va asseure al seu costat.

-         Per que no has desaparés amb nosaltres?

-         Perquè m'he quedat en blanc estava molt nerviosa i no he sapigut reaccionar.- en Harry li va passar la mà per sobre les espatlles li va acariciar el cabell ( love is in the air!!) llavors per la porta van entrar els altres i els hi van tallar el rollu.

-         ARIII!- va cridar l'Hermione. Seguits d'ella van entrar la resta i finalment darrere en David  un noia baixeta amb el cabell llargs i negres. Era una tal Jessica que anava a Slycerin i que havien conegut mentres buscaven a l'Ari, segons ells era molt simpàtica. En David va fer-se força amic d'ella i es va passar la resta del dia amb ella.

L'Ari estava molt cabrejada no parava de repetir-se dintre seu la frase "Ei, bon dia, soc la teva novia!!"

Al final ella cabrejada se'l va endur rere uns arbustos i li va deixar anar:

-         Ei! Que soc la teva novia eeeeh!!- en David no sabia que dir. Ell la va agafar per la nuca i li va fer un peto molt maco (aquest te'l dedico Granger_sellés.)

-         Em sap molt de greu, ho sento- i van continuar petonejant-se. Llavor va arribar la professora Mc Gonagall.

-         Si es volen petonejar no ho facin aquí al mig. I ara li no els importa em podrien acompanyar a l'infermeria  si us plau.

L'Ari i en David  la van segui fins a l'infermeria  on hi havia tot els Weasleay, l'Hermione,  la Fleur Delcour i una noia molt alta amb una llarga cabellera color ros tabac, de Hufflepuf.

En sentir la porta d'entrada la Ginny es va girar i va córrer cap a l'Ari i la va abraçar i va exclatar a llàgrimes. En Charlie era mort.

 

 

Els dies següents els dos germans Wesleay no van anar a classe, ja que estaven a casa seva celebrant l'enterrament d'en Charlie. La noia de Hufflepuff  tampoc hi era. L'Ari s'enviava cartes diàriament amb la Ginny per intentar conçolar-la.

La professora Mc Gonagall els hi va fer explicar deu mil vegades el que els hi havia passat a Ca l'Alfred. En Charlie havia sigut enviat per l'Ordre del Fènix a Ca l'Alfred.

 

El dimecres a la tarda els tocava dues hores de pocions amb els d'Slycerin. En David va deixar l'Ari plantada i se'n va anar amb la Jessica, ella se'n va haver d' asseures al costat d'un noi alt, prim, fibrós, amb els cabells castany clar i llis i fi, que liquia per ambdós costats de rostre. Els seus ulls eren d e color blau intens freds com el gel. Es deia Peter i era d'Slycerin.

L'Ari estava molt enfadada. Estava cansada suportar  que ell passes d'ella.

En acabar-se la classe l'Ari va anar a deixar les coses a la torre de Griffyndor.

En baixar a la sala comuna, va trobar-se a la Ginny. Van anar coorents cap a ella  i es van abraçar.

Va estar parlant una bona estona. Quan eren les set de la tarda la Ginny se'n va anar a parlar amb la Luna i l'Ari va anar en busca d'en David. Ell estava estirat a l'herba dels jardins de Hogwarts, ... amb la JESSICA!!!  Estava d'aquesta tia fins aaa.... fins allò que ella no tenia! Va dirigir-se amb pas ràpid cap on eren ells dos. Va agafar en David de la mà i el va dur rere uns arbustos. I va començar a fotre-li una bulla impressionant.

- però que t'has pensat!! Estic farta de tu i de les teves tonteries!

-tranquil·litzat que no hi ha per tant!- ell la va agafar del clatell i li va fer un  petó d'aquells de cine. Llavors ell va començar a descordar-li la brusa a poc a poc. Ella es va adonar de les seves intencions: - prou!- va dir ella. Es va cordar la brusa i va enfilar cap al castell indignada, però quina barra tenia! Primer coquetejava amb la tia aquella i desprès havia estat a punt de desvirgar-se amb ella. Tanmateix, ella no es veia capaç, en David era el seu millor amic i el seu novio, i confiava plenament en ell, però no podia. Estava preparada, però cal recordar que ella estava enamorada d'en Harry.

Quan va arribar a la sala comuna tan sols hi havia en Harry. Ella entrava decidida cap al sofà mes proper, quan en Harry la va veure

-eis, Ari! Que tal?

-Hola- va respondre ella amb mala llet.

-Que et passa?- va dir en Harry amb un certa preocupació, que a l'Ari li va sorprendre. Ella li va explicar tot el que li acabava de passar.-

Aquest tio es un cabròn!- va dir en Harry amb cara de cabrejat

A l'Ari li va sobtar la reacció d'en Harry. Llavors a l'Ari li va tornar al cap el seu amor impossible, i una llàgrima li va començar a lliscar per la cara es va aixecar i va anar a cap a l'habitació de les noies. En Harry va córrer rere d'ella però en arribar a les escales es van convertir en tobogan.

Mentrestant a la seva habitació l'Ari, es va estirar al llit i va començar a plorar. Eren gels o simplement un compliment la reacció d'en Harry? A ella li agradava pensar que era la segona opció.

L'Ari va començar a regirar el bagul, finalment va trobar el que buscava, de dintre hi va treure un conillet de peluix al que anomenava Niko (‘¬¬). Aquest li havia regalat el seu millor amic (que es deia igual que el conill) quan havia començat l'escola de màgia i havia deixat l'escola muggle. Ell era l'únic muggle que sabia el seu secret (que era bruixa).

De dintre el bagul també h va treure un mòbil ( ja se que a Hogwarts no funcionen els mòbils  però farem veure que si)  i va començar a teclejar un numero muggle. En Niko sempre l'escoltava, quan estava trista, contenta o ratllada.

"si digui"- van contestar al telèfon.- " bona tarda que em pot posar amb en Niko si us plau." "perdona de part de qui?" "de l'Aridna Grimm." " d'acord ara te'l passo" . es va sentir com la dona cridava al seu fill. " hola bunika! Com estàs?" "si vols que et digui la veritat fatal"  " que t'ha passat?" l'Ari li va explicar tot el que li havia passat des de que havia arribat a Hogwarts, fins feia uns deu minuts quan en David s'havia intentat desvirgar amb ella.

La se va resposta va ser la mateixa que la d'en Harry. "ostres aquest tio es un cabron!! Jo si fos tu ja hagués tallat amb ell!!" després van continuar parlant de l'escola i dels amics.

 

Mentrestant per el quadre de la senyora grassa entrava una noi pel-roja, que es va acostar al noi d'ulleres que estava al costat de la llar de foc.

-         Ginny! Just en el moment oportú! Necessito parlar amb tu!

-         Que passa?- va dir ella

-         Que m'agrada l'Ari.- ( anda! Perfi ho ha admès!)

-         A siiiiiii!! Dons dígali!

-          Si però ella està sortint amb en David.

-         Ja però en qualsevol moment poden tallar! Mas de prometre que abans de Nadal li diràs. Ok?

-         Ok.

La Ginny va fer un somriure burleta i va continuar el seu camí cap a l'habitació de les noies allà estava l'Ari (que ja no parlava pel mòbil). En veure l'Ari amb aquell oset de peuix va començar a riure.

-         creia que la teva mascota era una òliba que es deia fluretta i que està a la mussolerissa.- totes dues va començar a riure

-         d'acord, prou de tonteries i anem per feina, en David diu que li sap mol de greu.

-         QUE LI SAP MOLT DE GREU!! Primer tonteja amb aquella p*** i ara em diu que li sap greu!!

Va haver-hi un moment de silenci , la Ginny va anar cap a la finestra i hi va mirar:

- Ariii! Vine a veure això- l'Ari va anar cap a la finestra i hi va mirar, una llàgrima va començar a caure-li per la galta. No s'ho podia creure. En David s'estava morrejant amb la Clea!!

 

Wenu dons fins aquí el segon capi. Espero que usa hagi agradat. Em sap greu haver tardat tant però es que havia d'empollar xk tenia molts examens.

Li vull dedicar ala saretta , a la Nuri,  a la Clea, al meu Rabbit, a l'Ona i a en Monràs(monry,monry). A tothom qui el llegeixi. I sobretot al Pere (avui no m'oblidu de tu!!)  que li dedicu aquest xk  hi ha un mort, tq*!!

Bessitus  

Dew!!

 

* arietta*

 

 

 


Llegit 999 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarGranger_sellésEnviat el 02/03/2007 a les 22:31:11
    #14346He escrit 2 fanfics amb un total de 14 capítols

    Uala que bestiaaaa! T_T

    xDDD pobre Charlie....

    I en David, el tiu guarroooo! que foooooot? amb la Clea! sembla que diguis Cleo! Teo! Teooo, teeeoo, es un nen molt eixerriit. Tu passaras, molt be oi tant. Te-Te-O TEOO!

    xDD parides powah

    esta motl be el capiiiiiiiiiii! Continua aviat!

    I no tardiiis! T_T

    ;D




  • AvatarSdaranielEnviat el 11/05/2007 a les 17:51:24
    #14914He escrit 1 fanfics amb un total de 10 capítols

    Anda que... Primer lies el David amb l'Ari, després amb la jessica i ara amb la Clea. Sort que n'estava enamorat de l'Ari que si no... igual l'haguessis liat amb tot Howarts i part de l'exterior!! Weno que està guai. Continua aviat!




  • andaira_6Enviat el 06/08/2007 a les 18:24:24
    #15446

    o.o

    la protegonista s diu kom jo:D

    jaja, i si, una mica mes i liaras a totom jeje




  • AvatarhpkarinaEnviat el 12/11/2007 a les 15:39:17
    #16051He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols

    Serà cabron el  David... com li ha pogut fer aixo...

    em sap greu pel Charlie...T_T