Enviat el dia 08/03/2007 a les 12:21:17
Última modificació 08/03/2007 a les 12:21:17
Tots els capítols de La màgia interior
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Capítol 5
Passeig pel jardí
&n bsp; Eli...
&n bsp; Elisa...
&n bsp; Elisabet!
&n bsp; Elisa va despertar sobresaltada. Es va assentar sobre el seu llit i va mirar al seu voltant, les altres xiques continuaven dormint placidament. Havia estat somiant? El més probable. I el el seu en qüestió no havia de ser molt bo.
&n bsp; Elisa va agafar el seu rellotge de la taula, només eren les 7! I no li feia ganes continuar dormint. Aquell son, a pesar de no recordar res, li havia deixat molt mal sabor de boca.
&n bsp; Es va alçar i es va vestir. Va agafar un llibre i va baixar a la sala comuna. Es va assentar. Va obrir el llibre. Quin rotllo. No li abellia res posar-se a llegir. Va deixar el llibre en la butaca i va eixir al corredor. Mirà a un costat i a un altre indecisa. On volia anar? Certament, a cap lloc. Va sospirar. A aquell pas se li anaven a fer les nou i encara no hauria decidit què fer per a passar l'estona, i per a llavors ja no li faria falta.
&n bsp; Bueno...
&n bsp; De moment es dirigiria cap a la biblioteca. I després... ja pensaria el que volia fer. Sí, bona elecció. Però quan va començar a caminar es va donar compte que havia sigut una mala elecció. Es va trobar de front amb Snape. Casualment la desgràcia li havia despertat també a ell. Va intentar donar-se la volta per a no ser vista, però va fallar.
&n bsp; -Bé, bé, bé… però si és la meua Ravenclaw preferida!
&n bsp; Elisa no va fingir no haver-lo sentit.
&n bsp; -Sí, sí, et parle a tu, la senyoreta que l'altre dia va preferir donar-me plançó.
&n bsp; Elisa es va donar la volta lentament.
&n bsp; -Perdó? -va preguntar Elisa amb un to innocent.
&n bsp; -Ahir. Vam quedar. I tu no vas vindre.
&n bsp; -Perdona, però el que va quedar vas ser tu, jo en cap moment vaig dir que tinguera la menor intenció d'aparéixer.
&n bsp; -La pròxima vegada faré que em firmes un paper.
&n bsp; -La pròxima vegada no serà perquè no l'haurà.
&n bsp; -Cert. Ja que he tingut la sort de trobar-te ara, en parlarem ara.
&n bsp; -D'això? Què això?
&n bsp; -Del que volia parlar-te ahir.
&n bsp; -Ho sent, tinc assumptes més importants que atendre.
&n bsp; -Per descomptat -va dir Snape remarcant cada síl·laba-. Aposte a que no sabies ni el què faries.
&n bsp; -I tu què sabràs? -es va indignar Elisa.
&n bsp; -On anaves?
&n bsp; -A la Biblioteca.
&n bsp; -A fer què?
&n bsp; -Llegir.
&n bsp; -Evidentment. Però a llegir què, encant?
&n bsp; -El meu nom és Elisa, no encant.
&n bsp; -Bueno, si tu t'has donat per al·ludida...
&n bsp; -Maleït emboliquen-te! Camina i que et donen per sac, estúpid!
&n bsp; -Sent, més respecte...
&n bsp; -No és culpa meua si tu et dónes per al·ludit -va contestar Elisa emfática.
&n bsp; -Si vols que continuem jugant a este joc durant hores, per mi bé, tinc molt de vocabulari, no obstant, preferiria que gastàrem este temps en el que et volia comentar...
&n bsp; -Per què hauria d'escoltar-te?
&n bsp; -Què perdries?
&n bsp; Elisa no va contestar, emprenyada.
&n bsp; -Vas a escoltar-me?
&n bsp; -Es farà el que es puga, Sneviellus.
&n bsp; -Eh...!
&n bsp; -Si tu et dónes per al·ludit...
&n bsp; -Està bé, està bé... t'ha agradat el joc de paraules, eh?
&n bsp; -És original. T'importa deixar-ho?
&n bsp; -Bah, si no és meu.
&n bsp; -Llavors perfecte.
&n bsp; Snape va mirar a un costat i a un altre del corredor.
&n bsp; -Vols fer un passeig pel jardí?
&n bsp; -Mmm... bueno.
&n bsp; Van eixir al jardí i una ràfega d'aire gelat els va agafar per banda. Elisa es va cordar totes les jaquetes que portava i es va embolicar amb la camisa.
&n bsp; -Ju-ju.
&n bsp; -De què et rius? -va preguntar Elisa molesta.
&n bsp; -De res.
&n bsp; -Parla -li va exigir Elisa.
&n bsp; -De la teua roba.
&n bsp; -La meua roba? Que té de graciosa la meua roba?
&n bsp; -Portes molta roba.
&n bsp; -On jo visc no fa tant de fred -es va defendre Elisa ofesa.
&n bsp; -On vius?
&n bsp; -I a tu què t'importa?
&n bsp; -Supose que res.
&n bsp; -Exacte.
&n bsp; Van caminar una estona per la vora del llac sense dirigir-se la paraula.
&n bsp; -Tu diràs -va dir al fi Elisa, quelcom impacient. No és que estiguera disfrutant del passeig.
&n bsp; -Perquè... veuràs... -tibuteó Snape.
&n bsp; -Em tens farta! Primer em dius que és Molt important el que has de dir-me, i després no et decidixes a dir-ho! No hi ha qui t'entenga!
&n bsp; -No és tan fàcil!
&n bsp; -Doncs fes que ho siga!
&n bsp; -Llavors deixa'm parlar!
&n bsp; -Val, fera.
&n bsp; -Mira qui va ser a parlar.
&n bsp; -Com?
&n bsp; -Tot el món ho comenta.
&n bsp; -El què? -va preguntar Elisa notant com se li pujaven els colors a la cara.
&n bsp; -La teua xarrada amb Black.
&n bsp; -Vete a la merda, Snape -li va escopir Elisa tornant cap a al castell.
&n bsp; -Però dona, no t'enfades!
&n bsp; Elisa es va parar en sec. Snape quasi es va xocar amb ella a l'anar després de seu.
&n bsp; -No és amb tu amb qui estic enfadada.
&n bsp; -Comprenc. Llavors et va a encantar el que et vaig a dir.
&n bsp; Elisa el va mirar curiosa, arrufant les celles. Snape va somriure satisfet, al fi obtenia l'atenció que pretenia. Però era evident que aquell no era el dia. Algú eixia corrent del castell en la seua busca.
&n bsp; -Severus, Severus!
&n bsp; Snape va mirar cap al castell i va reconéixer a un dels seus companys d'habitació, Michael Parkinson. Era un xic prou rar i excèntric, que, la veritat, ningú sabia perquè estava en Slyterin, era un xicot d'allò més fava. Portava el pèl engominat i esclafat contra el front, que era d'un marró fosc. Els seus ulls, ocults després de les seues enormes ulleres eren verds. La seua cara estava plena de pústules i grans. Era prou baix per a la seua edat. A pesar de la seua primor, a Elisa aquell xicot li recordava Peter Pettigrew, és a dir, en versió Slytherin, amb ment perversa. Encara que, més que perversa era estranya.
&n bsp; El xic va arribar fins a ells suant i sense alé. Va tardar una bon estona a donar explicacions.
&n bsp; -Sev... Severus, per fi et trobe -va dir Michael fina-liment.
&n bsp; -Què ocorre? -va preguntar Snape, encara que era evident que poc li importava, perquè se li notava prou molest per la interrupció.
&n bsp; -La... la professora Lestrange et busca per... per això de l'altre dia. Crec que et va a caure una ben grossa si et troba. Va-va dir que eres una vergonya com a prefecte i que si...
&n bsp; -Val, val. On està?
&n bsp; -Buscant-te.
&n bsp; Snape va donar un esbufec amb impaciència. Aquell xaval era una pèrdua de temps andante.
&n bsp; -Vull dir... en quina part del castell?
&n bsp; -Pfff...
&n bsp; -Com?
&n bsp; -Que ni idea.
&n bsp; -A veure... en quin lloc l'has vist per última vegada?
&n bsp; -En la nostra Sala Comuna.
&n bsp; -Va anar expressament a buscar-me?
&n bsp; -Exacte.
&n bsp; -Està sonada.
&n bsp; -Val més que t'amagues -li va suggerir Elisa-. Ací estàs molt visible.
&n bsp; -No cregues que per açò vages a alliberar-te de mi.
&n bsp; -Oh, no. Mai pensaria cosa semblant -conestó Elisa irònica.
&n bsp; Snape va fer una carassa de disgust.
&n bsp; -Anem -li va dir a Michael.
&n bsp; Snape va començar a caminar, però Michael no es va moure.
&n bsp; -Anem! -li va afanyar Snape.
&n bsp; -És que no vas a presentar-me a esta xica tan guapa?
&n bsp; -Per favor! -es va impacientar Snape.
&n bsp; Michael va continuar sense moure's. Elisa va somriure divertida.
&n bsp; -Val, val! Elisa, Mike; Mike, Elisa. Molt De gust, blá, blá... Anem-nos!
&n bsp; Però Michael no va donar un només pas. En compte d'això, es va dirigir a Elisa.
&n bsp; -Bones. Veuràs, estic fent un experiment sobre el comportament humà. Es tracta de amb una moneda... -va traure una moneda de la butxaca- veure quina és la teua reacció a l'acostar-la a la teua cara...
&n bsp; Definitivament, aquell xaval estava boig, i la paciència de Snape tenia un límit.
&n bsp; -Em cague en tot! -va exclamar Snape- Una altra vegada amb l'estupidesa eixa! És que no pots deixar-ho estar d'un fotuda vegada!
&n bsp; -Eixos modals, senyor Snape -va xiuxiuejar una freda veu de dona després de seu.
&n bsp; Elisa va observar que era la mateixa dona que havia vist durant el primer sopar. Tenia el mateix aspecte de dona amargada i fastigosa. Snape es va donar la volta i va donar uns passos cap arrere fins a situar-se al costat d'Elisa.
&n bsp; -Bon dia -va saludar Snape amb una vegada estranyament calmada.
&n bsp; -No és molt enjorn per a estar tanta gent alçada?
&n bsp; Snape no va contestar.
&n bsp; -L'estava buscant -li va informar-. Però crec que això ja se l'ha dit el seu company, no és així?
&n bsp; La dona va passejar un poc al seu voltant. Fins que es va detindre davant d'Elisa.
&n bsp; -El conec.
&n bsp; Elisa no sabia molt bé si allò era una pregunta o una afirmació, però l'única cosa que ella desitjava era anar-se'n d'allí com més prompte millor. No fóra que la castigaren per passejar junt amb Snape. Com si no fóra la cosa per si sola prou castic.
&n bsp; -Si em disculpa, jo m'he d'anar.
&n bsp; La professora Lestrange la va ignorar deliberadament.
&n bsp; -Elisabet White.
&n bsp; Elisa la va mirar molesta.
&n bsp; -És Elisa -la va corregir.
&n bsp; -No tenia això entés
&n bsp; -Doncs açò és el que hi ha. I ara, si pot ser, me n'aniré.
&n bsp; -Atenció amb les seues paraules. No volguera que per la seua superba la seua reputació es veja danyat. Té sort que hui em sento indulgent. I no pose eixa cara, senyor Snape, això no va per a vosté.
&n bsp; Elisa no va esperar ni dos segons, se'n va anar corrent.
Només volia estar lluny d'allí, lluny de la professora, lluny d'aquella dona que li feia sentir escalfreds. Eixa dona... que la cridava igual que son pare.
Continuarà...
Tasha Dawn Enviat el 08/03/2007 a les 12:23:21 #14403 He escrit 3 fanfics amb un total de 29 capítols Sé que el meu retard no té excusa i tampoc us enganyaré, no sé quan tornaré a actualitzar. Però avui m'ha donat la vena harrpotteriana i m'ha fet ganes de tornar per aquí. Sí, ja sé que sóc mala persona però... no sabia que la carrera em donaria tanta feina. Tractaré de tornar a la feina en quant comencin les vacances. I si algú s'ha passat pel fanfiction, doncs també tractaré d'actualitzar la versió castellana.
ivi_potter Enviat el 08/03/2007 a les 14:22:11 #14404 He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols uouo!! feia molt temps que no hi havia capi!! ^^ pero be encara que ara no puguis escriure, eñ capi esta mb i feslu quan puguis que aquesta historia mola!!
xausss
Ivi
Getta91 Enviat el 08/03/2007 a les 19:16:50 #14405 He escrit 1 fanfics amb un total de 1 capítols Ohh intentaràs renovar la versió castellana¿ Sí, sí, sí! M'encanta!^^
Ànims amb la carrera que ja no queda gaire per setmana santa! =)
Granger_sellés Enviat el 09/03/2007 a les 15:26:51 #14412 He escrit 2 fanfics amb un total de 14 capítols Hola! m'acabo d ellegir tots els capitols d'aquest ff, i m'agrada molt i molt! ÉS GENIAL! ^^ *
xDD m'encanta, en Sirius i l'Elisa... aish, quan es declararan perfi? XD
bé, continua aviat, no tardis eeh?
XAUUUUU!!!!!!!!
pD: del caserio em fio.. xD em venia de gust posarlo!
PD2: GENIAAAL!
Apropinquet Enviat el 09/03/2007 a les 16:08:45 #14413 ooooh! però que he viiist! un capitol penjaaaat! ajajaj m'encanta, de veritat. i no et preocupis per la carrera, n'hi ha més d'un/a (¬¬) que amb l'excusa dels examens no fot brot en tres mesos xDDDDDDD
a vore a voreeee...
Irene esperant vacanses
kity-weasley Enviat el 11/04/2007 a les 19:07:12 #14694 He escrit 1 fanfics amb un total de 4 capítols m'acavo de llegir tots els capitols i els trobo genials!!!!!!!!!!!!!!!!!!
anims! continua aviat!!
nimfadora_aeris Enviat el 01/06/2007 a les 19:55:02 #15038 He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols després de molt temps d'esperaaa
ooo m'encantaaa =)
segueix si us plau! ^^
sempre_cat Enviat el 21/06/2007 a les 14:57:37 #15184 me lacabo de llegir tta de cop..akesta i lanetrior de historia duna ravenclaw crec k es deia i esta mol b! a veure kuan segueixes!!!
irinawatson06 Enviat el 29/01/2017 a les 22:35:53 #27071 la cosa es posa interessant... no pariis!!