Una Nova Profecia - (Capítol 25,"Gener Sagnant",2ª part)
AvatarEscrit per accra
Enviat el dia 21/03/2007 a les 17:04:30
Última modificació 01/11/2007 a les 18:14:37
Tots els capítols de Una Nova Profecia
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


(Capítol 25,"Gener Sagnant",2ª part)

Aquell vespre, assegut amb les cames creuades sobre el seu llit, en Kal va repassar tot el que havia fet aquell dia. Exasperat, va adonar-se que no havia avançat gens en el seu "projecte Ombra" des d'abans de Nadal. Havia regirat la secció restringida de la biblioteca sense cap èxit. Ni tan sols els llibres dels Black que en Kreacher li duia cada nit li havien servit de res. Trobaria alguna vegada la resposta o s'havia embarcat en una feinada inútil?!

Amb ràbia, va llençar la seva bossa contra els peus del llit i un paquet netament embolicat va caure a terra: El regal de la Luna. En Kal es va aixecar i va mirar-se'l. Per uns moments va estar temptat de fúmer-li una bona guitza, però a l'últim moment va canviar d'opinió. Recollint el paquet amb cura, va mirar-se'l per uns moments: paper de vàter... Només la Luna embolicaria un regal amb paper de vàter!

Derrotat, ja que no estava segur de poder aturar a l'Ombra, va deixar caure el paquet dins el seu bagul. Paper de vàter o no, era un regal; el primer regal que rebia d'una persona que no tenia res a guanyar en fer-se amiga d'ell, el primer regal totalment desinteressat que li havien fet per Nadal.

***********************************************************


El dilluns es va llevar tapat. El sol semblava haver desaparegut de la faç de la terra des de feia dies, i aquell matí no va ser l'excepció. Potser per imitar el dia rúfol, l'Albus Dumbledore s'havia llevat de mal humor. Anys de director li havien ensenyat a no deixar que el seu estat d'ànim es mostrés als demés. Encara i així, els que el coneixien bé podien captar aquells petits detalls que se li escapaven, com aquell arronsar d'espatlles i aquell gest una mica taciturn dels seus llavis.

Si en Severus Snape hagués estat atent, aquell matí, se n'hauria adonat de tots aquells símptomes, però el professor Snape tenia les seves pròpies cabòries com per fixar-se en res. En les seves mans descansava una carta que acabava de rebre feia tot just cinc minuts.

Incrèdul, cafè oblidat, el professor Snape va tornar a rellegir-la intentant mantenir la calma. Potser, només potser, ho havia interpretat malament la primera vegada.

"Severus,

he estat pensant molt aquests últims dies sobre tot el que ha passat: sobre en Sírius i sobretot, en els nois. I me n'he adonat que no he estat capaç d'ajudar-los en res. Sobretot a en Kal. És un Slytherin de cap a peus i jo no sé ni per on començar. Tu, en canvi, l'entens i seràs capaç d'aconseguir el que jo no he pogut.

Em sap greu dir-ho, però és evident que no serveixo com a pare. Tu tens molta més experiència que jo en tractar nois de la seva edat i estic segur que ho faràs molt millor que jo. Cuida'ls bé, sisplau, Severus.

Remus Llopin." (NA: Aquí és quan l'Aina em mata...)

En Severus va maleir en veu baixa. Aquell covard d'en Llopin! L'últim que necessitaven els nois era que els tornessin a abandonar! Però era evident que en Llopin no li preocupava això. Era massa irresponsable per pensar més que en sí mateix!

Tancant el puny, en Severus va arrugar la carta amb ràbia. Havia estat un idiota en pensar que en Llopin l'ajudaria! Aquell home sempre fugia de les responsabilitats cames ajudeu-me! Ho havia fet d'adolescent i ho seguia fent d'adult. Tan amic que era del Potter sènior i no havia estat capaç de visitar mai el seu fill! A ell això mai li havia importat; en Potter ja tenia masses admiradors, però ara es tractava dels seus nebots! En Llopin se'n penediria.

 ********************************************************

La Lavender estava intrigada. Aquell matí, a l'hora d'esmorzar, havia rebut una nota del director dient-li que volia veure-la al seu despatx abans de la classe de Pocions. Així que després de prometre-li a la Parvati que li explicaria tot amb pèls i senyals, la noia va fer-hi cap. Segurament, com ella havia estat l'última persona de veure a la professora Trelawney abans de l'accident, el director volia fer-li més preguntes...

Ara que hi pensava! Amb prou feines recordava la conversa que havia mantingut amb l'home l'endemà de la tragèdia! Els seus records estaven com emboirats... Potser aquell fatídic accident de la seva professora preferida l'havia traumatitzat més del que es pensava!

Tant pensativa estava que no va ni adonar-se que havia arribat al seu destí i esperava, palplantada, davant de la gàrgola que guardava l'entrada del despatx del director. Aquesta, silenciosa, va obrir-se per deixar-la passar sense esperar cap contrasenya.

-Bon dia, Lavender!,- va saludar el vell director amb un gran somriure des de rere el seu escriptori, mirant-la amb ulls guspirejants per sobre de les seves ulleres de mitja-lluna.- Seu, siusplau. Un pica-pica de llimona?

La noia va asseure's en una còmoda butaca, refusant el caramel amb un gest de cap. Intrigada, la noia va esperar a que l'home comencés.

-La veritable cara de l'Obscuritat,- va enunciar el director, amablement.

La Lavender se'l va mirar, incrèdula, sense acabar d'entendre el que ell havia dit. Va obrir la boca per preguntar, però abans no va poder dir res, va sentir una curiosa sensació, com la d'un vel que es fonia en la seva ment.

I ho va recordar tot; La por al sentir aquella presència.. aquella foscor... la maldat.

De sobte, la noia va adonar-se que no podia respirar. Aterrada, va aixecar la mirada cap el director. La vista se li enfosquia i l'aire que entrava en els seus pulmons semblava no ser suficient. Obrint la boca, en un intent desesperat d'agafar aire, la Lavender va sentir que l'home s'apropava ràpidament. Algú va agafar-li la barbeta i un líquid nauseabund li va omplir la boca.

-Empassa,- va sentir que el director li ordenava amb autoritat, i la noia va obeir.

L'aire va tornar als seus pulmons i la Lavender va respirar profundament, agraïda. Una mica confosa, però estranyament tranquil·la, la noia va aixecar la mirada cap en Dumbledore.

-Em sap greu, Lavender,- va excusar-se ell, amb veu compungida. - No creia que el fet de recordar-ho et produís un xoc tant fort.

La noia, sense encara prou alè per atrevir-se a parlar, va limitar-se a mirar-lo, incrèdula.

-La poció que t'he donat és simplement un suau tranquil·litzant,- va seguir ell.- Em sap greu, però era necessari que ho recordessis per poder entendre el que et diré a continuació.

La Lavender no va respondre. La poció començava a perdre el seu efecte i la noia sentia com la por anava creixent poc a poc dins seu. El director va asseure's en la butaca al costat de la seva i va agafar-li la mà, abans de continuar amb veu greu.

-La presència que vas sentir, la coneixem amb el nom d'Ombra. Tenim sospites sobre qui pot ser, però encara cap prova concloent. L'Ombra va posseir la professora Trelawney i la va intentar matar...

-La professora Trelawney no és morta?!,- va interrompre ella, esperançada.

El director va somriure amb tristesa.

-No, no és morta. - Seriosament, va mirar a la noia als ulls.- Però és important que ningú ho sàpiga, això. Correria un perill mortal si l'Ombra se n'assabentés.

La noia va fer que sí amb el cap, compungida.

-La professora Trelawney va quedar greument ferida, però vam estar a temps de salvar-la. Ara està en lloc segur.

En Dumbledore va sospirar, semblant de sobte molt més vell.

-Aquesta Ombra és una assassina. Mata qualsevol que s'interposi en el seu camí.- Mirant la noia seriosament, el director va continuar, amablement.- Si l'Ombra arriba a sospitar mai que pots sentir la seva presència...

L'home no va continuar, però la Lavender el va entendre perfectament. Empal·lidint, la noia va abraçar-se a si mateixa.

-Per això em va fer oblidar...

En Dumbledore va fer que si amb el cap, solemnement.

-Però...- La noia va aixecar la mirada cap a l'home.- Per què m'ho ha recordat?!

El director va aixecar la mà, en un gest tranquil·litzador.

-Em sap greu, però era necessari.

La noia va obrir la boca per protestar però el director va aturar-la amb un gest.

-Veuràs, Lavender, ets la única persona que pot captar-la. Si te la tornessis a trobar, seria massa perillós que no recordessis què és. Per això, el més segur és que recordis. Però has d'aprendre a protegir la teva ment

La noia el va mirar, tremolosa, però no va dir res. Veient que la Lavender no tenia més preguntes, en Dumbledore va aixecar-se i va tornar a acostar-se al seu escriptori. Obrint un calaix, l'home va treure un rellotget lluent, penjant d'una llarga cadena.

-Crec que amb una volta en tindrem ben be prou,- va murmurar per sí mateix. Després, aixecant la mirada cap a la Lavender, l'home va continuar.- Vindràs a veure'm dos cops per setmana, just abans la classe de Pocions i t'ensenyaré Occlumència. Quan surtis d'aquest despatx, i fins que no sàpigues protegir la teva ment, oblidaràs tot el que ha passat aquí.

 ********************************************************* ***

Els bessons Weasley eren sempre la nota alegre de l'escola. Podia fer fred, podia fer calor, podia ser un d'aquells dies que l'Snape castigava a tothom... Els bessons mai fallaven en la seva creuada, omplint de rialles fins al Gryffindor més malhumorat. Bé, això era abans de Nadal, es clar. Des de les festes, l'esperit bromista dels dos nois semblaven haver-se submergit en un son letàrgic. Ara no era estrany veure els dos galifardeus, amb els caps junts, xiuxiuejant alguna cosa, pensatius. Però a diferència d'abans, les seves maquinacions no eren seguides d'explosions, estranyes transformacions, ni res que se li assemblés.

Els seus companys de residència els observaven expectants. Al cap i a la fi, tanta planificació segur que acabaria en una broma d'aquelles que fan història! Però els bessons no semblaven donar cap indici de que això fos a succeir aviat.

Els professors estaven també a l'aguait. La professora McGonnagall els vigilava, preocupada. No sabia ben bé que pensar d'aquells dos nois. Mai, que ella recordés, s'havien comportat així.

La Ginny també els observava. Molesta, ja que no li havien volgut dir res del que passava, no els perdia de vista ni un instant. Per això, quan aquell dijous al vespre, tots dos nois van escapolir-se de la sala comuna, la noia va decidir que aquella era la seva oportunitat.

Armada amb el mapa i la capa de invisibilitat que li havia "agafat prestada" a en Harry, la Ginny va seguir-los per passadissos que no coneixia fins a una petita saleta, amagada rere una armadura, a prop de la classe de Pocions. Somrient-se, contenta d'haver descobert l'amagatall dels seus germans, la noia va romandre en un racó, expectant.

Els dos nois van asseure's en unes butaques que hi havien, van treure uns papers de les butxaques i els van escampar per sobre la tauleta que tenien al davant.

-Crec que es pot utilitzar la idea del porta-pantans,- va començar en Fred.- Podríem fabricar porta-boires de la mateixa manera. I porta-foscor. Seria una bona defensa.

-Sí, - va respondre en George.- Però has trobat la manera per evitar que la boira no es condensi massa de presa?

-Hi estic treballant,- va respondre el seu germà.- Crec que és un problema de l'essència de farigola, que s'escalfa massa amb l'explosió.

En George va fer que sí amb el cap.

-Se m'ha acudit una cosa nova,- va dir.- Els muggles tenen uns petits objectes que es diuen "grandades" que exploten quan les llancen. Podríem intentar crear pilotes amb maleficis, que els deixessin anar quan xoquessin contra terra. Podrien ser realment una gran arma!

En Fred va somriure amb fredor.

-Quan arribi l'Ombra, estarem preparats.

 ********************************************************* **

La Ninphadora Tonks estava farta. Feia mesos que s'insinuava i flirtejava amb en Remus sense que l'home fes ni un petit pas en aquell sentit. El més frustrant de tot era que ella sabia que li agradava! Però l'home era tant extremadament tímid, que l'exasperava! Així que, cansada d'aquella dansa inútil, va decidir que esbrinaria la veritat d'una forma o d'una altra!

Decidida, va buscar dins l'armari fins trobar la més fina i sexi llenceria que posseïa i la va deixar sobre el seu llit. Unes sabates de tacó i una bona ampolla d'espumós serien els complements ideals pel que planejava.

Xiulant, satisfeta amb ella mateixa, va anar cap al lavabo i va omplir la banyera. Primer, un bany perfumat, després un conjunt adequat, un bon pentinat, maquillatge... i cap a la cambra del seu home-llop. En Llopin no podria fugir d'estudi, aquest cop!

 ********************************************************* ****

En Kal estava estirat en el seu llit. Esgotat, ja que feia nits que no dormia gaire bé, havia decidit anar-se a dormir just després de sopar. I allí era, tot sol, amb les cortines corregudes, intentant conciliar el son.

Mirant el sostre, avorrit, es dedicava a mirar les ombres que agafaven diferents formes, al ritme que oscil·lava la flama de la llar de foc de la cambra. No va adonar-se que havia tancat els ulls i de sobte ja no era al seu llit.

El seu cor va començar a bategar amb força. Encara que el ritual que havia realitzat feia mesos el protegia dels Errants i que podia despertar-se en quan volgués, el noi va obligar-se a mirar primer, on era. Necessitava saber on anava a atacar l'Ombra si volia aturar-la!

Dominant la seva por, en Kal va mirar al seu voltant. Era en un menjador opulent. La taula estava parada amb gust. Plats, copes i coberts brillaven daurats a la llum de les espelmes i el foc cremava alegrement en una gran i ornamentada xemeneia.

Tres persones, una dona i dos homes, seien a taula, menjant amb la calma pròpia de gent d'alta cúria. La conversa, suau i educada, semblava centrar-se en el temps. En Kal va observar-los atentament.

La dona era gran. Una dama d'avançada edat, amb el cabell blanc ben arreglat en un monyo, seia a la dreta d'un home, també gran, que seia a cap de taula. A l'altre banda, un jove molt prim, però ben vestit, semblava fer grans esforços per menjar amb calma. En Kal el va observar, intentant recordar on havia vist aquella cara abans.

Desitjant que l'Ombra trigués una estona en actuar, com acostumava a fer, en Kal tancar els ulls, concentrant-se per intentar despertar-se, però un xiscle agut el va sobresaltar.

 ********************************************************* **

La Ginny va sortir de la sala amb compte, deixant els seus germans rere seu, encara discutint sobre plànols d'armes. Incrèdula, va allunyar-se pensant en el que acabava de veure; els seus germans bessons, els pallassos de la família Weasley, els que ningú prenia seriosament, estaven dissenyant armes per lluitar. I el més estrany de tot era que no pensaven lluitar contra l'Innominable, sinó contra algú anomenat Ombra!

Estava tant capficada intentant deduir que era el que estava passant, que no es va adonar que s'allunyava cada cop més de la torre, endinsant-se en les masmorres. Els passadissos es van fer tortuosos, foscos. L'últim passadís nu, va acabar amb una porta vella i rovellada, i ella la va obrir.

Els seus ulls van obrir-se amb sorpresa. Davant seu hi havia una cambra de parets buides. L'únic mobiliari que hi havia era un sofà i aquest estava ocupat.

 ********************************************************* **

El xiscle va glaçar-li la sang. En Kal va obrir els ulls a una escena macabre.


El ganivet de trinxar carn sobresortia del pit de la dona. La sang li tacava el vestit i lliscava cap avall fins les estovalles. La mà de la dona descansava en el mànec i la seva cara semblava deformada en un somriure embogit. Els dos homes la miraven, glaçats.

La dona va aixecar la mirada cap a l'home gran, el que devia ser el seu marit i va dir amb veu estranya, suaument.

-La venjança és un plat que és millor servir-lo fred, Lestrange. No creus?

I va romandre immòbil.

El jove va aixecar-se de la taula, amb lentitud, negant amb el cap. Fent un pas enrere, va ensopegar amb la seva cadira i va tombar-la. Però abans no pogués reaccionar, un altre ganivet va volar pels aires, clavant-se en el seu pit.

El jove va trontollar però no va caure. La seva expressió agonitzant va canviar tant de sobte com la de la dona. Girant-se cap al vell, somrient com ella, va murmurar.

-I això, Lestrange, només és el principi.- El jove va avançar cap a l'altre home.

El vell, terroritzat, va caure assegut a terra i va anar retrocedint fins que la seva esquena va xocar contra la paret, buscant desesperadament la seva vareta en les butxaques. El jove, ensangonat, va avançar a poc a poc cap a ell, somrient indulgentment.

-Lestrange, Lestrange,- va murmurar, amb una cantarella.- Puc matar-te de tantes maneres...

El vell va aconseguir treure la seva vareta i, apuntant cap al jove, va cridar ple de pànic:

-Obitus per Subitus!

Un raig de llum verda va impactar el pit del jove, però ell només va riure.

-Ximple! El teu fill ja era mort!,- va riure.- I a mi no em pots matar...

El vell va abaixar la vareta, incrèdul.

-Pots matar-me, fer-me miques, incendiar-me, i no em faràs res!,- va riure el jove.- Puc travessar qualsevol barrera màgica, el teu patètic Fidelius no em pot aturar!

-Qui ets tu?,- va aconseguir balbucejar el vell.

El jove va inclinar-se, somrient maníacament.

-Un vell amic,- va respondre.- I com a tal, et permetré una petita cortesia. Et permetré viure, per ara.

El somriure del jove va semblar glaçar-se. Amb un odi que gairebé es podia palpar, va xiuxiuejar:

-Penso destrossar-te, enfonsar-te. Quan ja no et quedi ni honor, ni família, ni fortuna, ni res, llavors tornaré. I acabaré amb la teva patètica vida de la forma més horrorosa que se m'acudeixi!

I de sobte en Kal es va tornar a trobar al seu llit, respirant estrepitosament.

 ********************************************************* **

La Ginny va acostar-se, amb compte, a la persona que gèia en el sofà. Que coi hi feia, allí?! Amb compte, va allargar la mà i va tocar-li la cara. Estava tant freda!

Un calfred va recorre-li l'espina i la noia va retrocedir, espantada. La figura que tenia al davant semblava estar morta! Però no... el seu pit s'inflava i desinflava rítmicament.

Espantada però encuriosida, la noia va acostar-se un altre cop. Que coi hi feia allí, a aquelles hores, dormint en un sofà vell?!

La figura va obrir els ulls de sobte i la Ginny va creuar els braços, impacient.

-Es pot saber que hi fas aquí, dormint?,- va preguntar de mala manera.

La figura es va incorporar amb lentitud.

-I tu, que hi fas tant lluny en les masmorres?,- va preguntar, amb veu suau.

La Ginny va arrufar les celles, captant la nota perillosa en la veu.

-Això no és assumpte teu!,- va respondre intentant amagar el seu nerviosisme amb superioritat.

La figura va aixecar-se i va somriure.

-Potser no, però no et seria gaire difícil ser més amable. Al cap i a la fi, has estat tu la que m'ha interromput.

La Ginny va adonar-se, massa tard, que una vareta l'apuntava.

 ********* *************************************************

Perdoneu pel retard!!  Avui no responc els commentaris perquè penso que voleu el tros el més aviat possible.  Espero que auqest tros tant llarg compensi una mica l'espera.  Espero que us agradi!!


Llegit 1460 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avataraccra 70 comentaris21/03/2007 a les 17:05:25
#14491Tinc 3 fanfictions i un total de 114 capítols

Per cert, aquest tros no ha passat per la meva super-beta, així que es posible que tingui errors, eh?




AvatarRowena 47 comentaris21/03/2007 a les 17:08:21
#14493Tinc 2 fanfictions i un total de 19 capítols

Uoooh!

Una nova profecia de nou!!! A llegir!!!




AvatarRowena 47 comentaris21/03/2007 a les 17:18:26
#14494Tinc 2 fanfictions i un total de 19 capítols

Ooooh, ja me l'he acabat!!! ^^

Per fi... Definitivament el nom del capítol és encertat! xD Espero que segueixis aviat i blablabla... No ens matis de l'intriga, eh?

MERRY CHRISTMAS!!




Avatarivi_potter 512 comentaris21/03/2007 a les 17:31:12
#14495Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

wowoowow!!! esta super bbb!! feia tems k tenia ganes ya de llegir el proxim capitol! ^^

be... ens dexaras mol de tems am la intriga???? i km diu rowena el titol encertadisim xDDD

apaaaaa xaussss

Ivi




AvatarRowena 47 comentaris21/03/2007 a les 17:33:18
#14497Tinc 2 fanfictions i un total de 19 capítols

Aps, se m'havia oblidat dir que M'HA AGRADAT MOLT!!!! ^^'

Ja m'he quedat descansada! xD




AvatarApropinquet 89 comentaris21/03/2007 a les 17:44:40
#14498Encara no he escrit cap fanfiction

oooh accra! xDDDDD que t'han fet els pobres black perquè els enviis a viure amb l'Snape? ai, m'encanta el capi! l'espera ha valgut la pena :D

l'escena aquesta ultima m'ha deixat intrigadissima O.o pro lu millor quan t'has carregat a la iaia xDDDDDD

.............

m'has deixat ben intrigada ^^ fins la proximaaaa =D




AvatarCosta 271 comentaris21/03/2007 a les 17:54:57
#14499Encara no he escrit cap fanfiction

Accra... que tens en contra dels Black???? Que t'han fet perquè els vulguis enviar amb l'Snape??? ='( xD
Ais, és genial el capítol, m'ha encantat. Però i la Ginny...? ai ai...  a saber que li passarà... ens tindràs intrigats... xD 




Avatarllewellyn 63 comentaris21/03/2007 a les 18:46:30
#14500Encara no he escrit cap fanfiction

o sigui, que aprofitant un descans de la meva ajitada vida universitaria me legit el capítol que m'has dit que havies penjat, a part dels dos anteriors pq ja no recordava que havia passat xD i em trobo amb una intriga q no m deixarà dormir! però tu no tens vergonya!!! xD
un petó acc ;) sta mol b ja u sas^^




AvatarYate 36 comentaris21/03/2007 a les 21:09:49
#14504Encara no he escrit cap fanfiction

Si, capi nou! Sta mol mol b. No estic inspirada així k nomes dir-te:

continua aviat!! (perdona, to tenia k dir :P)

Chao, Yate




AvatarGetta91 374 comentaris21/03/2007 a les 21:33:27
#14506Tinc 1 fanfictions i un total de 1 capítols

Però a tu què t'han fet, en Kal i la Lívia!¿ Uf... amb l'Snape... tot i que la veritat és que m'agradarà veure com se'n surt, aquest! Serà interessant! Però en Llopin no s'hauria hagut de rendir...
Ens has deixat a tots ben intrigats! Més tard o més d'hora, però volem la continuació!^^
Espero que vagi tot bé! =)




AvatarLarongyea 81 comentaris23/03/2007 a les 21:46:43
#14518Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Holaa, quant de temps! Bueno, m'ha agradat molt el capítol. Quina escena més sangolenta dels gavinets, no? No pillo qui serà amb qui es troba la Ginny...Estic molt intrigada, pot ser...el Malfoy? No crec, bé, segueix aviat. Adééu i gràcies per fer un capítol tan genial, XD




AvatarHermione 33 comentaris23/03/2007 a les 23:03:07
#14521Encara no he escrit cap fanfiction

Un capítol genial, accra! De fet, com sempre!!^^

Espero que continuis aviat, que m'he hagut de llegir el capítol anterior perquè ja no me'n recordava...xDD

Un petoo!




Galad McGonagall 2 comentaris24/03/2007 a les 09:04:15
#14523Encara no he escrit cap fanfiction

Ei accra realment genial!!!!

Coincideixo amb els altres: però que t'han fet els pobres germans Black per enviar-los amb el Snape?!

I una coseta: la Ginny amb qui s'ha trobat, pot ser que sigui una noia....?

Bé no triguis a escriure sisplau, o la intriga em matarà!!!!




AvatarSolysg 96 comentaris24/03/2007 a les 20:33:17
#14537Encara no he escrit cap fanfiction

..WOW...

El capitol es genial( I gracies per la sang...() Per fi

Dues teories bojes,acaben de sorgir.

.((no se com dir que el capitol ha estat boooooooooooonisim.... )(ALguna idea?)

(I continua aviat Accra)




Avatargullem 5 comentaris30/03/2007 a les 19:47:12
#14597Encara no he escrit cap fanfiction

Uouo, capítol nou!!
Com sempre perfecte accra :P. Podríem dir que l'espera ha valgut la pena. Però ara no ens facis esperar gaire eh! que tal com ho has deixat d'intrigant si no ho penges aviat més d'un ens angoixarem per saber què li passa al final a la Ginny!
Inga esperem el pròxim capítol amb devoció! xD




Avatarkity-weasley 31 comentaris01/04/2007 a les 22:13:42
#14602Tinc 1 fanfictions i un total de 4 capítols

m'encanta es genial!!!!!!!!

tenia moltes ganes de llegirlo!!!!!




Avatarcalis 43 comentaris06/04/2007 a les 22:58:56
#14633Tinc 1 fanfictions i un total de 9 capítols

OOOOOOOOOOOh-!!!!!!! accra .... ploraré d'emoció... has continuat escrivint!!! :') m'encanta.... ara sobretot, no paris




AvatarEyla 4 comentaris26/06/2007 a les 22:48:59
#15194Encara no he escrit cap fanfiction

Ola, encara no e arribat a aquet capitol. Pero si no no em responen els comen. De moment m'encanta! Es dels millors k e llegit (i son molts). Una cosa, ES PODEN PUBLICAR FF EN CASTELLA AQUI O EM MIRARAN AMB MALS ULLS?




AvatarEyla 4 comentaris28/06/2007 a les 21:08:50
#15213Encara no he escrit cap fanfiction

Ei! e arribat, sniff, em sembla un miracle!! Ben encertat el titol, pues a mi el Snape cada cop em cau millor! ^.^




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris12/07/2007 a les 19:37:47
#15288Encara no he escrit cap fanfiction

Si us plau continua o m'agafara un atac de cor, m'encanta el ter ff, jo encara no en tinc un

m'encantaria escriuren un




albhermy 5 comentaris14/07/2007 a les 17:37:33
#15298Encara no he escrit cap fanfiction

Aquesta ff es  realment molt bona!! M'he l'he llegit tota tan ràpid com he pogut!!
Si us plau continua-la!!




maria_hedwing 1 comentaris18/08/2007 a les 13:34:56
#15503Encara no he escrit cap fanfiction

fa temps que segueixo aket fan fict i estik enganxedissima. escrius mol b!! jo tmb e fet un fanfict espero k el llegeixis i t'agradi es diu: harry potter i el retorn a howarts...ell titol n es re d l'altre mon po m'agradaria k u llegissis

continua axi!!




luna_ravenclaw 5 comentaris04/09/2007 a les 18:17:07
#15678Encara no he escrit cap fanfiction

fa dies que volto per aquí
i al final he decidit registrar-me
la teva FF està molt be a mi m'agradamoltissim!! s una història molt interexaaant i ben trobada!!!! tens molta imaginació!!
a mi m'agradaria k elmalfoy els adoptes muahahaha seriamol interexxaaaan magraden els trossos on tot n sta centrat am el harry!! i surten altres personatges k n son elstipics dels llibreees!!!

continua aviaaat!!




Avatarhpkarina 373 comentaris04/09/2007 a les 23:39:36
#15681Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

wowwww!!!! m'ha encantat!!!! no ens deixis en l'intriga, amb qui s'haurà trobat ginny...?




AvatarSolysg 96 comentaris04/11/2007 a les 00:21:59
#16009Encara no he escrit cap fanfiction

Uala sta molt be.. no faig un comentari mes extens .. per que miro el de despres ( l'accra ha tornat!!!!! )




AvatarPau_55 2 comentaris09/11/2007 a les 18:43:33
#16038Encara no he escrit cap fanfiction

esta mol be,

 pero cuan rependras la historia?




AvatarLof 7 comentaris21/07/2019 a les 00:34:27
#27373Tinc 2 fanfictions i un total de 3 capítols

Una llàstima que no continuessis aquest història! Tota llegida fins ara però sembla que fa anys qyue no actualitrzes aixi que dubtu que mai s'arribi a acabar! Tot i així sàpigues que és una història d'allò més interessant i que me l'he llegit tota! una llàstima que no hi hagin més capítols, salutacions!