Cap a Hogwarts - acció-reacció
Escrit per moamoa2
Enviat el dia 25/03/2007 a les 21:39:05
Última modificació 12/04/2007 a les 16:18:28
Tots els capítols de Cap a Hogwarts
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


acció-reacció

El  que passa en aquesta història esta basat el fets reals, es a dir, no me inventat cap gamberrada o comentari per part dels meus companys ha estat dit i només poso el que ja he acordat amb ells, per tant no sortirà res que pugui ofendre a ningú, i si algú s'enriu d les persones que hi surten a l'escola, penjaré la seva venjança, si la volen escriure. És una amenaça a tots aquells que només saben riure dels altres.

Per cert avui m'ha donat per les notes d'autora, no se perquè m'ha agafat aquesta mania però bé sembla que el capítol ha quedat potable.

 

Segon capítol: acció-reacció

 

Quan l'Àngels va acabar de llegir la carta es va fer un silenci molt tens, incòmode, tan que era agobiant, semblava una bombolla a punt d'explotar. Tothom mirava els que estaven al seu voltant, esperant que algú digués "És broma!!!", però no ho deia ningú. De cop i volta algú va començar a riure, aviat tothom estava rient, traient fora tot aquell neguit, jo no entenia de que reien, la situació era absurda i còmica, 20 persones entatxonades en un armari de la neteja llegint un carta rara era suficient per riure, però no era el moment adequat per una partida de caixa com aquella. La qüestió era que tots s'estaven partint el cul i jo que no m'empanava de res.

Quan la gent va començar a calmar-se una mica, van començar el comentaris.

- Què ca*br*n* - va dir la Lorena.

- Serà h*** de p*** - va cridar la Miriam.

La meva ment va reaccionar amb aquelles paraules. ES PENSAVEN QUE ERA UNA BROMA I QUE JO HO HAVIA MAQUINAT TOT, i per tant, no es creien res del que deia la carta.

Quan ja es van dominar, van sortir d'un en un de armari de la neteja.

Quan l'Àngels ja sortia, es va aturar un moment i em va donar la carta amb el sobre i va dir:- fes-ne el que vulguis.- i se'n va anar.

Em vaig quedar palplantada a la porta de l'armari amb la carta a la mà. En aquell moment es va sentir el timbre de fons que anunciava la fi de totes les classes d'aquell dilluns.

Es van sentir crits, corredisses, arrossegar de cadires, i el picar de peus a les escales.

La Lídia se'm va plantar al davant i em va encolomar el mussol banyut i va començar a xerrar. Em va dir que el mussol li havia donat la Maribel a les escales, que com havia d'anar a dinar no sabia que fer-ne, i com que ara ella també marxava a dinar, que me'l tornava. Llavors va treure un Euro en monedes petites (de cinc i deu cèntims) i m'ho va donar, dient que ara ja havia acabat de pagar les magdalenes (que el que m'havia de pagar era 2,90 Euros i va estar 1 setmana i mitja per saldar el compte, serà morosa!!!).

Em vaig quedar allà com un estaquirot amb un mussol, una carta estrambòtica i calderilla a les mans.

La meva ment, però va començar a maquinar, "fes-ne el que vulguis" havia dit l'Àngels, - molt bé, anem a comprovar si Howarts existeix - em vaig dir a mi mateixa.

Vaig pujar a la classe, ho vaig recollir tot i vaig embolicar el mussol estabornit amb la jaqueta, i me'n vaig anar a dinar pensant que posaria a la carta que enviaria a Howarts dient que "acceptàvem" la invitació.

Per dinar hi havia verdura i peix, normalment m'hauria queixat, i evidentment els bons costums no es perden mai.

- Odio la verdura del cole, i mira que a mi m'agrada la verdura, però això és: fastigós, repugnant, vomitiu, i no s'ho mengen ni els gats del pati - el Gerard em mira amb cara de circumstàncies, ell no dinarà avui, i mentre comença a mareja la verdura mira la paperera, la seva única salvació.

La Merxe diu - ¿hoy te has quedado a gusto eh? - i mira el Gerard i li deixa anar com qui no diu res - no va a desaparecer por mucho que la pasees.

En aquell moment la Miriam prova la verdura, fa una ganyota i li dona el plat al Javier - no voy a comer más - afirma rotunda, i ai de qui es fiqui amb la Miriam i el menjar. Jo com que se que desprès menjaré a casa, poso en marxa el meu pla per desfer-me de la verdura. L'escampo per tot el plat i deixo el plat en una punta de la taula.

Bingo! Ja l'han recollit.

5, 6, 7, 8 minuts... - Joder como tardan - es queixa la Miriam. Jo farta d'esperar m'aixeco i porto el peix per als tres.

La cara de fàstic de Gerard és d'aquelles que et fan pensar que l'estan torturant, hi ha gent que diu que no ni ha per tant o fins i tot afirma que està en perfectes condicions (el senyor Carles/profe), però tothom que se'l miri dirà el mateix: - Això és plastilina, oi? - L'efecte que provoca el peix és de decorat de pel·lícula. És de color groc descolorit fa dos dits d'ample i és rugós per l'arrebossat, que per cert és el 80 per cent del peix. Quan li treus el arrebossat et trobes una minúscula llenca de color blanc grogós, com de llet caducada, i recoberta d'una capa llefiscosa de greix. Per postres acostuma a estar fred, i en el menú, tot i que hi diu que és lluç, rap, etc., tots tenen el mateix gust.

No gaire lluny de nosaltres estan "dinant" el Kevin i el Roger, dos ex-alumnes un any més grans que nosaltres. Quan jo ja he acabat de dinar vaig a llença les sobres (és a dir tot) a la brossa, i en el moment en que obro la paperera, un dels dos no vaig veure qui, llença el seu tros de peix a dins a l'estil freesby, i llavors la gent que queda el menjador comença a fer el mateix, però no tothom té la mateixa punteria, i aviat ni ha més d'un que corre per ficar-lo dins la brossa abans de que la Merxe o el Javier els puguin enxampar.

En sortir del menjador vaig amb la Miriam a la biblio amb la intenció de començar a escriure la carta, però abans miro com està el mussol.

El mussol segueix inconscient, i jo comença a tenir remordiments per haver-li donat aquell cop de porta.

A la biblio m'assec al meu lloc, com que som un cole petit la gent ha decidit on seu, i els tres que som de quart (el menjador causa furor) ens ham apropiat  una taula que està en un racó mig oblidada i que dona a la paret de vidre. Ens apinyem les dues cap a al radiador que tenim molt a prop (no és la nostra taula perquè si) i mentre la Miriam comença a fer els deures de francès, jo començo a empanar-me pensant que dic a la Mcgonagall i com li ho dic.

Al cap d'una estona em sembla que he trobat la formula perfecta, i només cal passar-ho tot a net:

 

Benvolguda professora Mcgonagall;

El meu nom és Montse i em dirigeixo a vostè per dir-li que acceptem encantats la seva invitació d'anar a passar la resta del curs a  Hogwarts, però em sap greu dir-li que tenim uns companys de competició que passaran gairebé tot el més d'abril de viatge per les competicions. La resta de la classe però podríem venir a Hogwarts a partir del dia 10 d'abril.

Espero amb ànsies la vostra resposta:

                    &nb sp;                         &nb sp;               Montse

 

Vaig agafar un full de llibreta la vaig passar a net i com que sobrava un bon tros de pàgina el vaig retallar per tenir fulls per fer servir d'apunts (sóc així d'agarrada XDD).

Vaig anar a buscar un got buit a la màquina de cafè (NA: i no us penseu que són gratis eh! Que al cole hem de pagar fins i tot això) el vaig omplir d'aigua i vaig anar a buscar el mussol.

Com que el mussol seguia inconscient li vaig tirar unes gotes d'aigua per sobre. Aviat estava despert.

- Porta aquesta carta a la subdirectora de Hogwarts vale? - el mussol es va moure i a mi em va semblar que acceptava l'encàrrec. Li vaig donar el paper i li vaig oferir el meu braç per portar-lo al pati.

Em vaig quedar empanada veient com se n'anava.

Vaig sospirar satisfeta. Aniria a Hogwarts, rebria la millor educació màgica i per postres la màgia existia!! Visca els somnis les empanades mentals i la imaginació, per que la màgia només esta limitada per això (NA: amb raó els mags estan tan grillats).

 

El dia següent

 

L'endemà que és dimecres i la classe comença amb música. Tota la classe és puntual per que estem veient una peli que és molt bona. Tot i així només la podem veure un quart d'hora per les constant interrupcions causades per problemes amb el viatge de fi de curs, i que s'acaben quan per culpa dels watterpolistes (NA: per primera vegada en tota l'historia de cole) em d'anar amb avió a Mallorca en lloc de anar-hi amb vaixell.

Pugem a la classe, on es produeix una crisi nerviosa per la majoria de la gent per que toca castellà i hi ha un munt de deures posats de ja fa gairebé un mes i que els que els han fet són una minoria a la classe (NA: jo els vaig fer, cosa rara en mi).

Quan entra la Àngels i pregunta pels deures ningú respon, si ens podem escaquejar millor que millor, i evidentment ningu xerrara, aquí TOTHOM fa pinya per TOT.

Desprès de castellà toca pati, i els de la meva classe corren al pati del darrera a jugar a futbol-llauna (NA: no tenim pilotes de futbol, per tan juguem amb tot el que trobem a l'abast, ja pot ser un bric com la sabata d'un pardillo de 5é/6é/1r).

En el moment en que sortim al pati per la porta d'entrada (NA per on evidentment no es pot, i no sé perquè) la bamba del Ciscu surt volant perquè ha xutat massa fort. I ja tens tots els mastodonts de la classe cridant al primer vianant que passa pel carrer - LAAAA BAAAAMBAAAA!!!!! DANOS LA BAAAMBAAA!!!!! - mentre el Gerard, l'Óscar, i un altre fan d'animadores a sobre d'un banc de ciment i en el moment en que un cola el pot del colacao energy corren a fotre-li lapas/collejas.

Tothom s'està partint el cul quan una senyora ens mira com si estiguéssim bojos i fot el camp a cagant llets mentre una onada d'insults per antipàtica li cau al damunt.

Quan per fi  el Ciscu recupera la bamba, la tornen a llençar a fora expressament per que s'ho han passat molt bé, però la Olga els descobreix i li fot bronca al Ciscu per que segons ella la gent que passa pel carrer es pensarà que som bojos i que si la bamba li ha caigut a fora el que ha de fer és avisar un profe per que li vagi a buscar.

I tot això mentre tota la classe s'està partint el cul.

Amb aquest desmadre entrem a classe d'anglès, i evidentment la classe està de tot menys posada a fer feina, i a més la classe té un nivell d'avorriment tan gran que jo que odio dibuixar no paro en tota l'estona.

La cosa acaba quan l'Eva exclata i diu que "no es pot fer classe amb aquest merda de grup" (paraules textuals, fem perdre els nervis a qualsevol), però en lloc d'aconseguir que ens acollonim i callem el que s'organitza és una revolta perquè ens ha insultat. Conclusió: la classe a prendre pel sac. Però hi ha qui se'n penedeix, perquè desprès toca francès i per tant l'Eva té una oportunitat d'or per venjar-se, que no desaprofita, i quan anem a dinar tots els que fan francès es queixen de la quantitat de deures que els ha posat dient-li de tot.

La tarda va passar sense cap tipus d'anomalia, una bronca per part de l'Àngels a tutoria per carregar-nos la classe d'anglès i una bronca del Raül per haver dit que era mal profe, i que va acabar amb una classe bocabadada quan va dir que ell explicava fantàstic i que si no ho enteníem era per que no prestàvem prou atenció a classe (NA: això ho va dir desprès de que més de mitja classe suspengués l'últim control de química).

Això que quan s'acaba l'ultima classe del dia ve un company (NA:no diré qui per què ja no està al cole, va marxa aquest nadal, però això es ciencia ficció i faig el que em rota) amb qui porto quatre anys i em pregunta:- tu et dius Montserrat, oi? - em quedo al·lucinant mandarines i quan reacciono li responc tope borde - no em dic Maria Antonieta si et sembla?

Això que el moscardón del Ciscu que sempre està a tot arreu se li acut la brillant idea de l'estribillo de la cançó Big World i comença a cantar:

Montserrat, rrat, rrat

Montserrat, rrat, rrat

Montserrat, rrat, rrat

Monterraaaaaaat!

 

Quan anem pel passadís ja estan fent solos i tots els els tius de la classe ho canten. Tothom ens mira i no enten de que va el tema, ens miren com si estiguessim majaretes(NA:potser ho estem)

Van passar dos dies més amb un ambient "calmat" a la classe, nomès alterat per l'imminent viatge de fi de curs a Mallorca (NA: que en data actual serà demà quan agafem el avió, esperem que no ens detinguin per terroristes) que causava nervis i entusiasme, a més a més hi havia una treva amb els professors per que a última hora no el decidissin anular. De moment tot el que es comentava era el tipus de maleta, i la meva s'emportava la palma per que el meu pare l'havia pintat amb esprai verd fosforito!
l'última classe del dia natus va ser sorprenent, per que la classe va estar amb silenci i es va comportar com qualsevol altre curs de quart d'ESO.


Llegit 894 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarivi_potter 512 comentaris25/03/2007 a les 22:23:10
#14570Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

uolahhh!!! doncs que dir?? que esta mol be la historia i el capi! es super original xD!

apa noia pasatu mol be per Mallorca espero que no us detinguin ee! :PPP

siauu

Ivi!




AvatarRowena 47 comentaris26/03/2007 a les 20:54:48
#14579Tinc 2 fanfictions i un total de 19 capítols

Ooooooh, se m'han passat les poques ganes que tenia de ser profe... Qe LOOOOOCOOOSSSS DIOSSSS xDDDDDD!!!!!!

Resumint, m'ha agradat molt... És molt original, etc... ^^

Qe vagi bé per Mallorca!!!!

MERRY CHRISTMAS!!!

Rowy




anna_llopin 10 comentaris29/03/2007 a les 22:58:48
#14594Encara no he escrit cap fanfiction

jeje  continua aviat




lorena 3 comentaris09/04/2007 a les 19:43:47
#14671Encara no he escrit cap fanfiction

Montse!!...

es la ostia..continua!!

Mallorca...el pitjor viatge pels profes..el millor per nosaltres!!

Ens veiem demà al cole..després de Setmana Santa..{quin pal}!!

dew wapa!

att; lorena*




lorena 3 comentaris09/04/2007 a les 19:46:53
#14672Encara no he escrit cap fanfiction

per cert!!

per primera vegada l'equip de volei anem a jugar els campionats d'Espanya a Terol..!!

demà t'explicu!!

com diria el Carles (director) aixo es un prestigi per l'escola SC!!...jaja




moamoa2 12 comentaris30/05/2007 a les 20:55:24
#15021Tinc 1 fanfictions i un total de 5 capítols

quin és l'error? porfa molesteu-vos una miketa a fer crítiques, he trobat un error al títol, i no em don la gana de corregir-lo fins k ningú m'ho digui.




albhermy 5 comentaris03/09/2007 a les 11:31:47
#15657Encara no he escrit cap fanfiction

Ei esta molt bé aquesta fanfic!! És molt original!! Esepero que continuis aviat!!

PD: No et pensis que sou únics a la vostra classe: hauries de veure la nostra!!!




Inilibi16 3 comentaris03/09/2007 a les 12:47:25
#15661Encara no he escrit cap fanfiction

Wala si eske kada vegada sasembla mes a la nostra klase aixo si nosaltres no anem a mallorca jeje!!!

Molt be el capitul continua aixi!!!