Enviat el dia 05/04/2007 a les 11:16:22
Última modificació 05/04/2007 a les 11:17:26
Tots els capítols de Amors dels Bruixots Bessons
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
12- I tu? Quan ho farà s? Quan et tiraràs a la piscina?
Les setmanes seguents van ser molt tranquil·les per la Wara si no fos per tres raons:
La primera era que l'Hermione l'havia fet consellera en cap del PET un organització a favor de els drets dels elfs domèstics. A la Wara li semblava una iniciativa molt bona, pero si era realista i tocava de peus a terra admetia que en una societat com la que tenien actualment els bruixots era molt dificil que triomfes, peró tot aixó no ho admetria mai davant l'Hermione. Ara es dedicaven a fer xapes, panflets explicatius, etc. durant les hores mortes a la biblioteca. Van decidir que a l'Harry i a el Ron no els dirien res fins que no ho tinguesin ben muntat o s'haguessin perdonat, perque si no era impossible que poguessin fer de tresorer i secretari agust.
La segona raó anava molt lligada a la primera, com que en Harry i en Ron estaven barallats quasi no els veia, i quan estava amb un i pronunciava el nom de l'altre, li feia mala cara. Malgrat que sempre poses bona cara, la Wara ja n'estava farta de aquella situació, igual que l'Hermione, pero cap de les dues no sabien que fer-hi.
I per ultim el que més va molestar a la Wara en aquelles setmanes, va començar un plujos dilluns a la tarda. S'encaminava cap a la sala comuna amb en Harry i l'Hermione, despres de sopar. En Harry va passar el primer pel forat del quadre de la Senyora Grassa. Quan el cos d'en Harry es va apartar i la Wara va poder veure tota la sala comuna és va quedar blanca com el paper al veure com un noi pel-roig, en George s'estava liant amb una rossa que li va semblar que era la Rose. S'anava a desmaiar, el cor se li havia oblidat de bategar durant uns segons i ara se li havia desbocat incontrolable. Aixà que al final en George havia aconseguit a la noia que li agradava, al final la Rose havia dit que si. Després de un segons per la resta de la humanitat, una eternitat per la Wara, l'Hermione que ho havia vist tot igual que la Wara i que havia entes que li passava a la seva amga li va xiuxiuejar fluixet i dolçament a l'orella:
- Fixa't-hi bé Wara...
L'Hermione tenia raó no era la Rose amb la que s'estava liant en George era... l'Annette!? La Wara no entenia res. I encara mig marejada va veure com en Harry els feia gestos per que s'aseguessin amb ell i va notar com l'Hermione l'obligava amb la mà a avançar cap a en Harry. És va deixar caure amb la mirada encara perduda en algún punt del terra. Que feien en George i l'Annette junts!? Des de quan s'agradaven? Peró en Fred no la va deixar que es mejes més l'olla, es va posar darrere seu i li va dir a cau d'orella:
- A que fan bona parella? -li va dir divertit assenyalant a en George i l'Annette. Aixó va fer la Wara toques de peus a terra.
- Ssss-ssi... -va dir intentant fer un somriure i amb una veu molt més greu que la seva.
Se li havia fet un nus a l'estómac. En Fred va somriure i la va mira als ulls. Llavors la Wara ho va entendre tot. Aquest cop va somriure de debó, més aviat li va agafar un atac de riure descontrolat, tornava a tenir l'estómac sencer, havia recuperat el color de la pell, la seva veu tornava a sonar melodiosa i suau i el cor li seguia bategant amb força pero ara no per l'angoixa sinó per la profunditat de la mirada de el que ella es pensava que era en Fred, de la mirada dolça i cálida d'en George.
El que havia passa era que en Fred era qui s'estava liant amb la seva novia francesa, era en Fred qui sortia amb l'Annette. I en George era el que li havia dedicat aquell dolç somriure que li havia robat el cor ja feia molt i que ara no feia més que alimentar el seu amor cap a ell. Tenia aquella mirda clavada a la retina i que ara, cada vegada que tancava els ulls, la veia un cop i un altre.
Pero aquest incident es repetia cada vegada que veia en Fred i l'Annette junts, se li disparava el cor i sempre havia de fer un esfoç per serenar-se pensant que ell no era en George, sinó en Fred. I encara que cada vegada li passava menys no li agradava gaire torbar-se'ls.
Les setmanes anaven passant i al castell no es parlava de res més que del Torneig dels tres Bruixots. La primera prova que havien de pasar els quatre paladins s'acotava perillosament i l'ambient començava a fer-se insuportable. En Harry estava més nerviós que un flam, malgrat que aparentment no ho semblava i la Wara i l'Hermione no feien més que preguntar-se com podien ajudar a seu amic i a menjar-se les ungles dels nervis.
Una setmana abans de la prova, a en Harry li va arribar una carta d'en Sirius que li demanava que si es podien veure a la sala comuna de Gryffindor a les 12 de la nit. Com que en Harry estava dels nervis i no podia ni pensar amb claredat la Wara i l'Hermione van oferir-se per assegurar que a les 12 de la nit a la sala comuna no hi hauria ningú que els interrumpis la conversa. Van anar a parlar amb en Fred i en George per aconseguir mitja dotzena de bobmbes fetides per si calia usar-les com a mesura de disperció desesperada. Els dos nois les hi van donar amb cara de no entendre res.
Pero avancem una mica en el temps perque sinó ens hi quedarem adormits.
Era el dia de la primera prova les quatre participants al Torneig dels Tres Bruixots ja estaven preparant-se en una cabana apart. La Wara estava a les grades del tancat amb en Ron i L'Hermione. En Ron estava blanc com el paper i tenia els nusos vermells de tanta força que feia al agafar-se a la barana i l'Hermione feia ulleres perque s'havia passat tota la nit amb en Harry practicant l'encantatment atraient però se la veia segura, una mica nerviosa pero segura i la Wara com que no havia poguta ajudar en res a en Harry se'n havia anat a dormir d'hora i no havia parat de donar voltes al llit en tota la nit, estava una mica marejada i es mossegava el que li quedava d'ungles.
En Cederic, la Fleur i en Krum ja havien passat la prova i només quedava per sortir a en Harry. La Wara ja s'havia menjat totes les ungels i ara atacava amb avidesa les pells que tenia al voltant. Desprès de molts nervis en Harry va passar la prova amb relativa facilitat.
- Anem a veure'l -va proposar l'Hermione.
- Si! Bona idea. -va dir la Wara. Peró en Ron va posar mala cara.- Va Ron. Em sembla que li deus una disculpa a en Harry... No crec que sigui tant boig com per voler-se presentar a unes proves tan bèsties...
En Ron va suspirar i les dues noies van contenir l'ale mentres creuaven els dits darrera l'esquena.
- Esta be... Suposo que teniu raó...
Un cop a la cabana que feia d'infermeria es va produir la esperada reconciliació. I l'Hermione i la Wara van plorar com a magdalenes de l'emoció.
La noticia es va escampar com una bomba: hi hauria un ball d'hivern. Totes les noies semblaven revolucionades. En George, en Fred i en Lee ho estaven comentant.
- A mi em sembla molt bé que facin un ball, peró perque hi has d'anar amb parella, eh? No i podires anar sol i desprès demanar-li algú per ballar? -es va queixar en Lee.
Els dos bessons es van mirar i es van posar a riure.
- Ets un insociable Lee! -va dir en George.- Estic segur que el que et passa es que et fa vergonya que et diguin que no!
- I no es l'unic -va dir en Fred mirant de reull a en George.
- I ja heu pensat a qui li demanareu?
- A l'Annette ho tinc clarissim!
En George es va quedar pensant. Sabia perfectament aqui li volia demanar, a la Wara, però no estava tant convençut de que s'atrevis a fer-ho.
- I tu Lee?
- Em... jo... -en Lee s'estava posant molt vermell.- Bé m'agradaria demanar-li a... a l'Alicia
- Carai nano... Doncs a que esperes?
- Ja... es que... no se...
- I a tu George?
- Eh? a a mi més igual, mentre vagi amb algú i estigui bona... -va dir en to indiferent.
- Per que han d'anar totes en ramat? -es queixava en Ron
- Si aixà com esperen que els hi demanem per a anar al Ball? -va dir en Harry
Tant la Wara com l'Hermione es van mirar i van aixecar els ulls al cel.
- Homes... -es va queixar la Wara.
- Escolta vens amb mi a acabar els deures de Pocions a la biblioteca? -va pregunta l'Hermione.
Normalment l'Hermione anava sola a la biblioteca a fer els deures i de tant en tant la Wara l'acompanyava, peró ara sempre que anava a la biblioteca prourava no fer-ho sola i la Wara sempre es preguntava per que.
- Si esclar... Ei nois! Veniu amb nosaltres a la biblioteca?
- Si home i que més! Amb el dia tant preciós que fa! -es va queixar en Ron
- Ron... però si està plovent -va dir en Harry fluixet. Els quatre amics es van posar a riure.
- Ok Ron ja hem entès que tens unes ganes bojes d'anar a la biblioteca... -va dir l'Hermione.
Aixà que els seus camins es van separar. Les noies van seguir recte cap a la biblioteca i els nois es van dirigir escales amunt cap a la Sala Comuna.
Quan ja feia mitja hora que feien deures la Wara va sentir un soroll darrere seu i es va girar. A en Krum se li havien caigut els llibres de l'estanteria del seu costat i el seu club de fans estava a una parell de metres dient-se coses a cau d'orella.
- Sempre fa igual! Com si al vaixell no hi hagues prou espai per estudiar sempre ha de venir a tocar la pera aquÃ! -es va queixar l'Hermione xiuxiuejant.
La resta de la tarda va passar sense més incidents.
- Vaig a deixar aquest llibre -va dir la Wara.
Des de l'estanteria va observar com en Krum s'apropava a l'Hermione i li deia alguna cosa a cau d'orella. Les del club se fans semblaven tant sorpreses com la Wara pel gest de l'astre del Quidditch. L'Hermione primer feia cara d'enfadada peró a mesura que avansava la conversa la seva expressió es va anar suavitzant. Quan en Krum s'en va anar l'Herminoe estava vermella.
- Ei! Hermione que volia en Krum? -va dir la Wara sense embuts
- Doncs, ell... m'ha demanat... que si volia anar al ball amb ell -va dir l'Hermione amb veu alegre. Els ulls de la Wara es vn obrir com a plats.
- Uau i que li has dit?
- Que si! No es alucinant!? Amb la quantitat de noies que li van al darrere i que s'hagi fixat en mi!
- Uau! Imaginat la cara que se'ls quedarà a en Harry i en Ron quan ho sapiguen! -l'expressió de l'Hermione es va enduri de cop.
- No els hi diguis res. -li va demanar
- Perquè?
- Per que no vull que ho sapiguen, es riurien de mi... I... no sé...
- D'acord no els hi diré. Peró ara tornem cap a la Sala Comuna que està n apunt de tancar.
Quan van sortir de la biblioteca la munió de seguidores d'en Krum les van mirar amb mala cara
Bé desprès de mesos sense inspiració aqui tenim el 12é capitol... No es un gran capitol...
Se que fins ara havia estat una mica lenta aquesta fanfic, peró ara començaré a fer que passin mesos a tota pastilla! XD
Moltes grà cies a tots/es els/les que cometeu! Molts petons a tothom!
Anna
magmarc_jo Enviat el 05/04/2007 a les 11:52:08 #14627 uooooooh!!!!!!!! un capÃtol!!!!
jejejeje, ara sense conyes, per fi, després de mesos d'esperar ha sortit...
Buenu, ara ja sé com li va deenar en Krum a l'Hermi, jejejejeje...
Com sempre, està molt bé, i per un cop no hi ha intriga, ueueueue
Ã’LIVA Enviat el 05/04/2007 a les 13:06:31 #14628 He escrit 6 fanfics amb un total de 96 capítols hola!!
oohh un capitol, mircale xD
m'ha agradat^^ esta genial!
continua quan puguis!!
Kryden Enviat el 05/04/2007 a les 13:34:23 #14629 capituuuuuuuuuuuuuLL!
uf! grà cies! !
juas.... nose pq em previnc que n george i en fred n muntaran alguna! xDD
uf! m'ha agradat! sisisi!
cuntinuaaaa!! xDD si pots! =D
Granger_sellés Enviat el 05/04/2007 a les 23:21:48 #14632 He escrit 2 fanfics amb un total de 14 capítols guauuuu! ma agradat, com tots els capitols que has fet, pero siusplau, no taRdis tant el proxim cop, OkEy??? siusplauu ****
tant de bo en George&Wara vagin junts al baLL.... que monUsssssssssssssss*
xaUuUuUs!
PD: u tornu a repetir, pero es important... NO TARDIIIS