Aquí os deixo el capi numero 7, espero q us agradi!!!!

Despres de llegir-lo, siusplau poseuli algun comentari J Gracies!!!!

Bueno no m'enrotllo més aquí us el deixo!!!!

Van passar pel gran vestíbul de l'entrada, tot estava en silenci, es varen dirigir cap a la gran escala però de sobte, d'entremig de la foscor, va sorgir una veu esfereïdora, una veu greu, aspre i maliciosa, era la veu de la persona (apart de l'Snape) més odiada per en Harry i en Ron, l'Argust Filch...

-         Vaja, vaja, qui tenim aquí- Va dir mentre sortia d'entre la penombra- Però si són en Weasley i en Potter...

-         S-s-sr. Filch...- Digué en Ron amb la veu mig tallada.

-         No haurien de diambular ara pel castell- Va dir en Filch amb el seu to maliciós- Es podrien pensar que en trameu alguna...

-         Sr.Filch- Va dir en Harry- Nosaltres no tramem res, només em anat...

-         Silenci!!- Cridà una altre veu- Molt bona feina sr.Filch.

En aquell instant, de l'altra punta del vestíbul va sortir-ne una silueta d'un home, anava vestit amb una túnica negre, els seus cabells eren negres com la nit i la seva cara pàl·lida com un mort, només hi ha una persona en tot Howarts així, aquella persona era en Severus Snape.

Les mirades de tots quatre es van creuar, cadascuna reflexava el seu pensament:

-          "Fantàstic"- Va pensar en Harry- "Només ens faltava aquest ara".

-         " Ai mare, mareta meva..."- Pensava en Ron- " Ja em begut oli..."

-         " Toma ja!"- Es deia a si mateix l'Snape- "Ara els podré castigar ven severament, i els hi descomptaré uns quants punts, ostres avui és el meu dia de sort"

-         " Vejam, vejam..."- Pensava en Filch- " Avui per sopar que faig?, podria fer-me unes sardinetes fregides, que li agraden molt a la sr.Norris, o potser..."

-         Molt bona feina sr.Filch- Va dir l'Snape- De la resta me'n ocupo jo si no l'importa.

En Filch va deixar de pensar en el sopar i va tornar en si, llavors li va contestar:

-         Oi tan que no professor Snape- Va dir mirant a en Harry i a en Ron fixament- Són tot seus.

En Filch va marxar i va deixar a en Harry i en Ron sols amb l'Snape, es va fer un silenci sepulcral, l'Snape no parava de mirar-los fixament i els hi feia un somriure aterrador, llavors va començar a parlar:

-         Vejam, os ho preguntaré un sol cop i vull que em contesteu sincerament- Va dir amb un to autoritari- Què esteu tramant?

-         D-do-dons n-n-no...- Va dir en Ron intentant tranquil·litzar-se.

-         El que vol dir en Ron es que no tramem res- Digué en Harry molt seriós.

-         Sr.Potter- Va dir l'Snape amb cara d'enfadat- Vosté creu que jo sóc estúpid?

-         "Home, estúpid, estúpid no, més bé idiota o imbècil"- Va pensar en Harry, però en aquell moment va contestar una altre cosa- No professor Snape...

-         Molt bé llavors contesteu-me- Va dir el professor molt autoritàriament.

-         Ja li em contestat avanç- digué en Harry mirant a l'Snape fixament.

-         No volia arribar a aquests extrems sr.Potter- Va contestar l'Snape- Però os hauré de registrar, molt bé, treïeu-vos la túnica i trèieu tot el que tingueu a les butxaques.

El van obeir, es van treure les túniques i van començar a treure tot el que tenien a les butxaques, però en Harry va notar un bulto estrany a la butxaca dreta del pantaló, llavors va fer un bot, el que tenia era el diari!, no podia permetre que el diari caigués en males mans, i encara menys en les de l'Snape, va decidir buidar totes les butxaques menys aquella pensant que l'Snape no se'n donaria compte, però l'Snape, dissimuladament, no el parava de mirar, el tenia controlat, i al veure la reacció que havia tingut amb aquella butxaca, va decidir intervenir.

-         Sr.Potter- Va dir mirant la butxaca- Es pot saber què hi té?

-         Què tinc a on?- Va contestar nerviós.

-         No dissimuli sr.Potter- Va dir ell- Què te a la butxaca dreta del pantaló?

En Harry va saber que l'havia vist, i que per molt que digues que no tenia res l'Snape no se'l creuria, al final va decidir arriscar-si. Es va quedar mirant fixament a l'Snape mentre ficava la seva mà per la butxaca dreta del pantaló, en Harry estava molt nerviós, va agafar en diari i el va començar a treure poc a poc de la butxaca, l'Snape, en veure que d'allà en sortia un llibre es va quedar sorprès, va estar mirant-se el diari uns segons i de sobte va somriure malèficament mentre mirava a en Harry.

Després de mirar tot el que portaven a sobre els va dir:

-         Molt bé, ara tot això queda requisat.

-         QUÈ??- Van dir en Harry i en Ron a l'hora- Professor, ja-ja a vist que no portem res sospitós- Va queixar-se en Harry- Ara ens ho hauria de tornar!!.

-         Ho sento sr.Potter- Va dir l'Snape mentre agafava tots els objectes- Així aprendreu a no anar pel castell quan no toca.

El professor Snape els hi va donar l'esquena i es va dirigir cap a les masmorres, en Harry va agafar la vareta, estava tot enrabiat, s'havia endut el diari i ell no hi podia fer res!!!

En Ron, també molt disgustat, va començar a caminar cap a la gran escala, però no hi havia fet tres passes que va sentir un crit esfereïdor darrera seu. LA PERSONA QUE CRIDAVA ERA L'SNAPE!!!.

Quan es va girar va veure el professor estirat a terra, recargolant-se de dolor i sangran pel pit, llavors va veure en Harry, allà davant, quiet i immòbil mirant l'Snape, però el que més va impactar a en Ron va ser veure que, a la mà del seu amic, hi havia una vareta. No podia ser que hagués estat en Harry!!!.

Amb l'escàndol que va formar l'Snape van acudir molts professors, la primera en arribar va ser la professora McGonagall que es va quedar petrificada en veure a l'Snape a terra tot sangrant, va cridà deseguida al director que va trucar a l'hospital Sant Mugo per que el vinguessin a buscar.

En aquell moment, molts alumnes que estaven a les aules properes van sortir i no van creuré el que veien els seus ulls. Al voltant d'en Harry i l'Snape es va formar un corro de gent, però en Harry seguia allà quiet, com si el seu cos no li respongués, estava immòbil davant l'Snape.

Els de l'hospital van arribar en un tres i no res i es van endur al professor ràpidament d'allà, els professors van fer que els alumnes tornessin a les seves aules, excepte en Harry i en Ron, que van anar amb la professora McGonagall cap a l'entrada del despatx del director.

-         Sr.Potter vostè parlarà amb el director- Va dir mirant a en Harry amb cara de sorpresa per el que havia passat- Jo parlaré amb el sr.Weasley.

En Harry no va contestar, només es va limitar a dirigir-se a l'entrada del despatx, quan hi va ser va trucar a la porta i una veu li va dir que entres, ell va entrar, el despatx del director tenia forma rodona, amb les parets plenes de quadres i un munt de llibres, en un racó estava en Feawks, el fènix d'en Dumbeldore, i en mig de la sala, hi havia una taula i darrera d'ella, assegut en una butaca vermella estava el director. Ell li va fer un gest de que seies i en Harry el va obeir.

El director es va posar molt seriós i va començar a parlar.

-         Bé, saps per què estàs aquí oi?- Va dir en Dumbeldore mirant a en Harry.

-         Si sr.Director- Contestà ell.

-         Harry- Va dir amb un to suau- Explica'm el que a passat.

-         Jo no he fet rés senyor- Va replicar ell.

-         Et crec Harry, però haig de saber que ha passat.

En Harry li va explicar que havien anat a la cabana d'en Hagrid i que al tornar l'Snape els havia vist i els va registrar, llavors es va voler endur tot el que tenien a les butxaques...

-         I clar, jo em vaig posar molt furiós i vaig agafar la vareta- Va explicar en Harry- La vaig estar a punt de fer servir, però vaig pensar que si ho feia em ficaria en un bon embolic i de sobte una gran llum va topar contra l'Snape i li va començar a sortir sang del pit...

-         Està bé Harry- Digué el director- Em crec el que dius, però no saps de qui era el conjur?

-         No senyor director- Va dir ell mirant-lo fixament.

-         Harry- Va dir molt seriós- Si t'haig de ser sincer, estàs en un bon embolic.

-         Per què??- Va dir ell tot neguitós- Vostè creu que sóc innocent!! I ho sóc!!!

-         Ja ho se Harry, però el Ministeri donaria el que fos per poder-te tancar en Azcaban, ells creuen que tu ets una amenaça, ja saps perquè.

-         Ja però...- Va dir amb cara d'entristit.

-         Harry- Digué el director- Prometem que facis el que facis no sortiràs ni faràs res que vagi contra les normes fins que ho haguem solucionat tot, entesos?

-         Entesos professor- Va dir en Harry.

-         Molt bé, ja pots marxar.

En Harry va sortir del despatx, va tancar la porta i va començar a baixar les escales, no podia parar de pensar en el que havia passat, sabia que el Ministeri l'acusaria a ell i que farien el que fos per tancar-lo en Azcaban...

Estava esgotat i l'únic que volia era anar cap a la sala comú, va començar a caminar pels llargs passadissos de Howarts i va pujar per les escales que es movien, tots els alumnes se'l miraven amb molta por, intentaven allunyar-se d'ell ho màxim possible i no paraven de dir-se coses a cau d'orella a les seves esquenes. En Harry no podia suportar-ho més i va alleugerar el pas, en qüestió de minuts va arribar a la sala comú, i va entrar i un munt d'ulls el miraven atemoritzats, llavors, entre tota aquella "massa" de gent van aparèixer en Ron, l'Hermione, la Ginny, en Fred i en George que es van dirigir cap a ell tot amoïnats.

-         Harry, déu meu, estàs bé? Què ha passat?- Va preguntar l'Hermione tota preocupada.

En Harry no la va mirar als ulls, va apartar la seva mirada d'ella.

-         No m'ha passat res- va contestar molt seriosament.

En aquell instant l'Hermione li va donar una forta abraçada i unes llàgrimes li van caure dels seus ulls.

-         Me'n alegro molt Harry- Deia mentre l'abraçava.

El bessons Weasley es van apropar a en Harry i li van donar un copet a l'esquena.

-         Ostres Harry- Va dir en Fred- Ets el meu ídol!

-         El meu també!- Digué en George.

-         Per...per què ho sóc?- Va dir estranyat.

-         Pel que li has fet a l'Snape!!!- Van dir tots dos somrient.

-         QUANTS COPS OS HE DE DIR QUE NO HA ESTAT EN HARRY!!!- Va dir la Ginny tota emprenyada.

-         Gràcies Ginny- Va dir-li en Harry somrient.

-         Harry que t'ha dit en Dumbeldore??- Va preguntar en Ron.

-         Que després d'això el Ministeri segurament em voldrà tancar a Azcaban- Va contestar ell.

-         A AZCABAN!!!!- Van dir tots a l'hora.

-         Si- Va dir en Harry- En Dumbeldore m'ha dit que no m'arrisqui fins que tot quedi aclarit.

-         Harry, ara has d'anar molt amb compte- Va dir l'Hermione.

-         No et preocupis Hermione- Va dir en Harry somrient.

-         Clar que si Hermione!!- Va dir en Fred.

-         No pateixis per en Harry!!!- Digué en George.

En aquell instant en Harry es va recordar que s'havia deixat el diari en el vestíbul!! Llavors, dissimuladament va dir que anava a descansar al seu llit, quan tothom va marxar de la sala comú, en Harry va decidir marxar a buscar el diari. Va recordar les paraules de l'Hermione, però no li va fer cas i va seguir endavant amb el seu pla, va agafar la capa d'invisibilitat i va marxar.

Va arribar al vestíbul sense cap problema i allà estava el diari, per sort ningú l'havia agafat.

En Harry es va dirigir cap a ell i el va agafar silenciosament, quan es disposava a marxar va sentir unes veus que venien de la sala de professors, va decidir acostar-s'hi poc a poc per sentir el que deien, va obrir una mica la porta i...

        ;            &n bsp;             ;            &n bsp;             ;       Continuarà

• 	moflings	Enviat el 15/04/2007 a les 21:25:47
  	#14727

  
  

  vale... definitivament si, ets una mala persona, sempre ens deixes intrigats...

  el capi esta molt be x aixo!!!!!!XD

  
  
  
  

• 	moflings	Enviat el 15/04/2007 a les 21:26:11
  	#14728

  
  

  PD:

  primens

  
  
  
  

• 	Granger_sellés	Enviat el 15/04/2007 a les 21:31:45
  	#14729	He escrit 2 fanfics amb un total de 14 capítols

  
  
  esta molT béééé!!
  
  pRo... eTs cRueeeeL!!!
  quaN un capi aCaba amb 3 puNts suSpensius.... va maLameNt... maSSa intriga per a miiii! no puC supoRtaruuuu xDDD
  
  o siGi, que cunTinua aViaaaaaaaT!!!
  
  va oBrir la porta i... es va trobar... UN CARGOL!!!
  
  OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOHHHHHHH!!!!!!! 8|
  
  xDDD
  
  xaUuUs*
  
  
  
  
  

• 	hermi_girl	Enviat el 15/04/2007 a les 21:33:15
  	#14730	He escrit 2 fanfics amb un total de 28 capítols

  
  

  Tanpoc et passis moflings... no soc mala persona... esq si no os deixo amb una mica d'intriga crec q no seria tan emocionant llegir el seguent capitol... ( ho almenys aquesta es la meva opinio... XD)

  
  
  
  

• 	juditcarbo Anònim	Enviat el 16/04/2007 a les 18:11:14
  	#14732

  
  

  O.O que passara?!?

  esta molt bé! continua aviat!!!!!!!!!!!!!!!!

  
  
  
  

• 	krys_hp	Enviat el 16/04/2007 a les 19:45:58
  	#14734	He escrit 1 fanfics amb un total de 7 capítols

  
  

  tu!!!!! ja pots penjar el seguent capi!!!!!!!!!!!!!es injust!!! ara plurare!!!!no podre dormir!!!!xD

  wenu en resum k el capi ma encantat ok???

  dw wapixima!!!

  
  
  
  

• 	Samanta	Enviat el 16/04/2007 a les 19:50:33
  	#14735	He escrit 1 fanfics amb un total de 10 capítols

  
  

  Holzzzzzzzzzzz! (per canvia...)

  Wau (no s escriu axi oi?po bueno ja s enten)!

  Sempre el mateix sempre, sempre...el mateix sempre...INTRIGA, no dic k tigi malamen pk jo tmb o fag am el meu ff ;)...aquesta vegada no paxa re (tret k me kedat am una intriga...) po no paxa re pk el capítol ta molt i molt be, eh? Noms per aixo.

  Bueno k el capi ta mol emocionan! K cuntinuis aviat i que..(me kedat en blanc)..bueno vaya kuan men recordi de la resta to dic XD.

  Adeu, petonets i abraçades, Samanta (bexoneta pr sempre X) )

  
  
  
  

• 	Citing	Enviat el 19/04/2007 a les 09:21:36
  	#14745

  
  
  hermi_girl m'encanta el teu ff!!!! Estava aborrida i he pensat anem a llegir ff. El teu es genial, m'he llegit els 7 capitols d'una assentada, i me emociant molt amb el Draco, no sabia que en el fons tingues bon cor i que es podria arribar a enamorar de la Hermione. Si us plau fica aviat el següent capitol perque esta molt interessant.
  Gracies per escriure aquest ff.