Ombra omnia - Entre les ombres d'un carreró/ Ombres del passat
Escrit per Shonosh Migfoll
Enviat el dia 17/04/2007 a les 14:34:13
Última modificació 17/04/2007 a les 20:13:33
Tots els capítols de Ombra omnia
impresora Versió per imprimir
Pròxim capítol >


Entre les ombres d'un carreró/ Ombres del passat

Continuava allà, esperant. Feia ja mitja hora que el portarreu l'havia guiat fins aquell lloc. Ell s'havia ocultat bé entre les ombres d'una cantonada d'aquell tètric carreró i, tal i com se li havia ordenat, esperava alerta. Entretant que els ulls se li anaven acostumant a la foscor pogué distingir un atzucac uns metres enllà. Els núvols no deixaven passar ni la més ínfima claror. Les seves pupil·les ja li permetien distingir bona part del seu camp visual potencial, i veia ja finestres i portes tancades, inclosa la persiana d'un restaurant que no tornaria a obrir fins l'endemà. Una sola cantonada el separava del mencionat cul de sac i, en semblar-li molt millor amagatall, s'hi va dirigir sense ni tansols moure l'aire, talment com una ombra etèria.

Des d'aquella posició suposadament avantatjosa pogué apreciar el carrer en la seva totalitat: dues cantonades més des de la que havia triat com a amagatall i una illa de cases parava en sec l'avanç del camí. En la "T" que formava el final del carrer hi havia, desgraciadament, enllumenat operatiu i els conjurs de què disposava no li servirien per passar desapercebut en l'intent d'apagar-lo.

Passats cinc minuts d'espera interminable, amb la vista fixa en tot allò que es mogués, distingí de sobte una figura femenina que havia aparès de cop enmig del carrer. Per fi començaria la gresca!

-Àrius -digué la noia, acostant-se-,ja era hora!

-Com que ja era hora? -respongué l'eludit en to alarmat i veu apagada- I no cridis tant, que despertaràs algú!

-Au, au, tranquil. La portes?

Se la va mirar un moment. L'ajustada túnica amb mànigues li resseguia els contorns, gens desmillorats per la fosca. Portava caputxa, així que només li veia la boca i, a trossos, el nas. Com ell, vestia completament de negre.

-Sí, ja saps que no me'n separaria pas. No després del que m'ha suposat aconseguir-la.

-Bé... -la noia va avançar un parell de passes més, es va inclinar una mica, posant-se lleugerament de puntetes i li va xiuxiuejar, amb veu misteriosa- Tu no ho has de saber, això, però el Senyor de les Forces del Mal et té en consideració. Això que has fet té mèrit, Tallroig -sota els plecs de la caputxa li va fer l'ullet. Feia mesos que no li veia la cara, però no semblava que el temps passés per la Nita Bittersweet. Malgrat tenir la galta i ull drets arrancats per una profunda cicatriu, seguia sent una bellesa. Es va tornar a aguantar sobre ambdós peus complets i li digué, més seriosa -Bé, jo tenia un missatge i una missió per donar-te: ara que en Black i en Dumbledore no són cap problema, el jove Potter està sol.

-I bé?

-Doncs que el nostre bon Voldemort no trigarà gaire a enfrontar's-hi o, més ben dit -va somriure entre dents -, liquidar-lo.

-Nita, ja saps que a mi aquell nen m'importa ben poc. I el Senyor de les forces del mal també ho sap. En què m'incumbeix, a mi, tot això?

-Per ara en res... directament, però t'ho volia recordar: és possible que no triguin gaire a cridar-te al front mateix.

-Nita, quest lloc no m'agrada gaire. Anem a alguna teulada, va.

-Poruc...

 

Ah, pobre Àrius. La Nita el coneixia prou, ja, com per saber que no li agradaria el que havia de fer. El va examinar una estona, mentre es feien aparetre sobre el Big-Ben de Londres. S'havia tret la caputxa ell també, pràcticament quan ho feia la noia. Feia mala cara. El nas li seguia prominent, com sempre i els ulls, aguts, ametllats, tristos. El front enretirat i el cabell totalment pentinat cap enrere fins no gaire més avall del clatell. Seguia tenint una constitució més aviat dèbil, però sens dubte els últims dos mesos l'hi havien posada a prova molt durament.

A l'Àrius se li havia encomanat la tasca de recuperar certa espasa del castell de Hogwarts. No era la de Griffindor, no, sinó la del seu arxirival i adorat de Voldemort, Slyherin, per irònic que soni. Feia certa gràcia descobrir que, al cap i a la fi, no eren tan diferents: també hi havia una cambra secreta de Griffindor, però s'havia oblidat pel fet de no albergar un monstre devora-muggles. Fins i tot eren ambdós un extrem de pensament (oposats, si, però l'extrem). No devia haver sigut fàcil de trobar i agafar.

Un cop acomodats en un doble sortilegi d'invisibilitat i insonoritat dels que només feia la Nita Bittersweet van reprendre la conversa:

-Algun dia m'has d'ensenyar aquest sortilegi...

-Algun dia, sí.

-Bé, quina és aquesta missió?

Ella va vacil·lar uns segons abans de respondre. Va deixar que passessin els minuts... Finalment ho va deixar anar:

-Esborrar en Murri del mapa.

Allò va representar pel jove un bon cop moral. Els ulls se li van obrir de bat a bat i es va portar les mans al front en un gest nerviós típic d'ell, alhora que esbufegava amb vehemència.

-No! No m'ho podeu fer, això!! Ell no!

-No em cridis a mi, Àrius, fes-ho al senyor de les Forces del Mal.

-A la merda el desgraciat aquell! Em nego en rodó a fer això.

-Àrius, per favor.. -va dir la Nita, mig somicant.

-M'has dit que no hi tenia res a veure! Traïdora! Renegaré de Voldemort abans que complir aquesta ord...!

-Jo no n'estaria tant segur...

Ambdós Cavallers de la Mort van fer un bot, sentint una esgarrifança, en arribar aquella veu sibil·lant i gutural a les seves orelles. Lord Voldemort en persona era allà, darrere d'ells, a uns pocs metres. Els seus ulls freds els travessaven les ànimes mateixes, tant glaçades com la resta del cos.

-Tu, Arius Tallroig, compliràs amb la missió que se t'ha encomanat. I ho faràs, oh, i tant que ho faràs...! Agenolla't!

-Senyor...

-Crucio!!

El jove es va retorçar  de dolor a terra durant els llargs segons que durà el malefici. La noia només va poder acotar el cap i reprimir les emocions. Ella sola mai es podria enfrontar a aquell ésser. Voldemort va tornar a parlar:

-Impero! -El noi es va posar dret immediatament, amb les faccions contretes pel dolor, obeïnt la força irresistible de l'encanteri. El bruixot prosseguí, acostant-se amenaçador a la seva presa, amb un somriure pervers a la deformada cara. -No em tornis a desacatar mai més, Tallroig. I no se t'acudeixi renegar altre cop del senyor de les Forces del Mal! Tal i com he disposat tu mataràs l'Ull-Foll Murri. I prou. Que per què ho faràs? Per què no prefereixes la mort, dius? Doncs perquè, si ho fas, et revelaré allò que tant desitges saber... Sí, Àrius, sí. Ja ho he trobat. -ara la seva veu sonava amable, però igualment perversa -Veus, com em preocupo per tu? I per demostrat't-ho et deixaré anar...

L'Àrius es va desplomar a terra, esbufegant de nou, agafant cada glop d'aire com si fos l'últim.

-Ara, entrega'm l'espasa.

-Sí, senyor... no... No! Espereu... ah... vull matar-lo amb aquesta... espasa. Concediu'm-ho... com.. com a pre... com a senyal de perdó... no tacaré el teu nom mai més, Senyor.

-No.. oh, i tant que no el tornaràs a tacar... dóna'm la ma. De genolls. Cicatriu, ens faràs de testimoni -Cicatriu era com el Senyor de les Forces del Mal anomenava a la Nita després d'allò del departament de misteris la conselleria, on aquesta va perdre la mitja cara -. Acosta't.

Impassible, la noia es va apropar una mica més a l'escena. Amb un gest lent va alçar la vareta un pam per sobre les mans entrellaçades de senyor i serf.

-Àrius Tallroig, jures complir les meves instruccions siguin quines siguin?

La Nita se'l va quedar mirant durant els segons que es va prendre per ordenar-se les idees. Finalment va dir:

-Ho juro.

Una llengüeta de roig intens va sortir de la vareta de la Nita.

-Per ara em considero satisfet -va dir el Senyor mentre la corda incandescent se segellava al voltant de les dues mans agafades.

 

________________________________________________ 


 

Les tres de la matinada. Tal i com s'havia imaginat, la casa de l'Ull-Foll Murri no havia sigut fàcil de trobar. El vell s'havia mudat a un portarreu, de manera que qui en travessés la tanca seria teletransportat qui sap on. Per postres, era impossible d'aparetre-hi, era invisible per als muggles, es traslladava de lloc de tant en tant i estava protegida pel mateix Murri, vigilant en tot moment. El carrer on es trobava era el típic de cases idèntiques disposades en monòtones fileres. Cada sis o set illes de quatre cases hi havia una placeta envoltada d'arbres, i allà era on s'ocultava. L'encaputxat es va esperar a l'aguait a que se li presentés una oportunitat. No li era una molèstia l'espera, ningú l'esperava enlloc i el Senyor de les Forces del mal li havia donat el temps que fes falta... i l'espasa.

Hidra, així l'anomenaven. La desconeguda espasa trencasortilegis de Sírpentin Slytherin. El poder que ocultava era aterridor, però, desgraciadament, només alguns escollits la podien esgrimir amb tot el seu potencial desfermat. Amb el profit que en podria treure en la seva particular condició, però, l'Àrius ja en tenia prou i de sobres.

En principi aquella espasa havia de ser el vuitè horricreu d'en Voldemort (setè, perdut el diari), però això podria esperar en benefici de la mort del vell...

I entre record i record d'infància van aparetre dos coneguts just sota l'arbre on s'amagava: La Nimfadora Tonks i en Remus Llopin.

 

Ràpidament es van girar, assaltats per un mal pressentiment, però era ja massa tard:

-Impero!!

Ho va cridar tant fort que hauria pogut desvetllar a qualsevol, però li importava bén poc; el que ell volia era fer sortir al vell. No va haver d'esperar gaire. En sentir la pronunciació d'un dels maleficis prohibits, l'ull d'en Murri es va dirigir directament cap a l'escena i més ràpidament encara havia sortit a defensar els seus aliats. Un greu error.

 

 

-T'estàs fent vell, Ull-Foll Murri! -va cridar una veu coneguda. Una veu que no sentia des de...

-Àrius! -El va localitzar i, durant uns instants, van creuar les mirades -Ja m'esperava que et decantessis per la màgia negra, però no que t'hi aliessis! Ombra maleïda!

-Ja ho veus -va dir l'encaputxat, baixant de la copa de l'arbre àgilment, caient a terra com un vel de seda i aixecant-se lentament, sempre darrere dels dos mags que li fèien d'escut -. Ara acaba tu amb la teva vida, no m'hi obliguis... i vigila amb el que dius.

-Però amb qui et penses que parles!? T'ho hauràs de manegar millor per acabar amb l'Ull-Foll Murri.

-Vell, ja saps de què sóc capaç. Ho vaig fer una vegada i no em costarà gaire tornar-hi. No m'hi obliguis!

-Gos que lladra no mossega, Àrius... -va dir, rient -noi, deixa-ho córrer. Ves i digue-li al teu amic Voldemort que a mi no em liquida així de ràpid i amb aquesta facilitat.

-No puc vell... ho he jurat...

-Que has fet què!? -ara sí que s'havia alterat de debò -Maleït idiota!

-Ell em dirà on s'amaguen!

En Murri va quedar pensatiu.

-Encara te'n vols venjar, eh?

-Sí... i és l'única via...

Ràpidament el bruixot va desaparetre, teletransportant-se just darrere del Cavaller de la Mort. Recorrent a la poca legilimència que havia après va poder desviar un malefici llençat amb molta mala baba pel seu antic tutor. Ràpidament contraatacà per mitjà dels seus dos presoners, però l'auror va tornar a desaparèixer. Amb un moviment lent però continu, l'Àrius va desembeinar l'espasa de dessota la túnica, fent-la girar un parell de vegades abans d'empunyar-la fermament. La fulla platejada amb adorns de maragdes i filigranes d'or verd brillà corba sota la lluna, que s'acabava de deixar entreveure. La fulla feia una forma de tres esses repetides, més tancades i allargades cap a la punta. El mànec se separava de la fulla per dues petites serps en forma de creu.

Notà el sortilegi que li venia de l'esquerra i hi brandà àmpliament l'espasa, que va tallar l'aire amb el xiulet d'una serp. El raig va rebotar en l'estela verda que va deixar la fulla en el seu recorregut.

-Què!? -en Murri es va deixar veure just davant de la porta de la tanca de casa seva -D'on has tret l'Hidra!?

-Ossigui que la coneixes, eh? No va ser fàcil, però l'Snape i la seva tropa m'hi van ajudar a l'últim moment amb el sarau que van provocar.

L'Ull-Foll va llençar alguns sortilegis amb efecte, que es van dirigir en paràbola cap a l'objectiu, evitant els mags. El de negre se'n va desfer amb un ampli moviment de l'espasa. La punta de la vareta de l'auror va començar a brillar.

-No pretendràs...?

Però abans que pogués acabar la frase el bruixot es va tornar a teletransportar i ho va fer consecutivament a la seva dreta. Esquerra. Darrere. Davant. I reaparegué a l'esquena del seu antic pupil amb un feix bestial de llum sortint-li a raig de la vareta. El mag obscur va brandar l'espasa de nou, per sobre el cap.

-És inútil...

El bruixot va sortir repel·lit almenys vint metres per culpa de l'explosió. El Cavaller de la Mort va dirigir els seus presoners cap a l'arbust on s'havia estampat l'auror.

-Em sap greu...

-Per mi com si t'excita...

De les varetes dels dos membres de l'Ordre en va sortir un raig verd fulgurant que va travessar l'aire en un esclat de llum encegadora.

L'únic que quedà de l'auror va ser l'ull, que caigué rodolant fins als peus dels dos mags. El Cavaller de la Mort els va estabornir amb el malefici del suplici durament aplicat. No volia més morts, per ara. Ja tenia l'anima prou esberlada per l'última vida que s'havia vist obligat a apagar...






_________________
Deixeu comentaris, per favor. Com més dures siguin les crítiques millor serà la propera història que comenci (aquesta ja no té solució, en aquest aspecte):
Sigueu CRÍTICS/ES!!! Sense pietaat!


Llegit 839 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Stool... 1 comentaris18/04/2007 a les 16:19:14
#14741Encara no he escrit cap fanfiction

Molt bé!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! !!!!

M'ha agradat moltíssim! Està molt bé aquesta altra visió de les coses... m'agrada!

continua!

;P




AvatarRowena 47 comentaris18/04/2007 a les 17:52:00
#14742Tinc 2 fanfictions i un total de 19 capítols

Oooh, escrius molt bé!!!!!!!

No posaré crítiques dures pq no veig res a criticar durament! xDDDD

Espero que segueixis aviat! ^^

MERRY CHRISTMAS!!




Avatarivi_potter 512 comentaris19/04/2007 a les 14:07:14
#14746Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

uolaaaa!!! critiques? i que coi em de criticar??? ! esta geniaaal!

be si una critica... no ens dexis am aquesta intrigaaaa!!!

ais el que s'ha de fer... xDDD

apa adw i no tardis!!

IvI_!




Shonosh Migfoll 21 comentaris19/04/2007 a les 21:05:46
#14748Tinc 1 fanfictions i un total de 2 capítols

Brutal... gracies mil, de debò, no m'esperava que agradés gaire (el trobo molt extensible (era pel st jordi, pel que és resumidet)).

I si no hi trobeu crítiques dures... poseu-ne de lleus!




AvatarSolysg 96 comentaris21/04/2007 a les 20:32:16
#14756Encara no he escrit cap fanfiction

Genial... (Vaig a mirar el capitol de despres