Harry Potter i l'horcrux fantasma - Cap. 5 - Un nou Orde
AvatarEscrit per Roger J. Potter
Enviat el dia 11/05/2007 a les 22:22:53
Última modificació 11/05/2007 a les 22:25:38
Tots els capítols de Harry Potter i l'horcrux fantasma
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Cap. 5 - Un nou Orde

Dedicat a les meves nebodetes, l'Alba i  la Carla (qui a més és la meva fillola :P)

Van arribar al porxo del número 12 de la Plaça Grimmauld on els esperava una dona jove amb els cabells rosa xiclet. La Nimfadora Tonks, des de feia uns mesos, tornava a ser la noia alegre i juganera de sempre, però molt més responsable, des de que en Remus finalment havia acceptat que fossin parella. A ell també se li notava una alegria renovada, però com tothom, amagaven la tristesa per la pèrdua d'en Dumbledore.

- Hola Harry -va dir la Nimfadora, amb un somriure-. Què tal amb els teus tiets? Una nit mogudeta, eh?

- Hola Tonks! - va respondre en Harry una mica alterat. Feia ben poc que havia tingut en Voldemort ben a prop. O havia estat una simple al·lucinació? De debò havia estat allà davant seu? Per què no l'havia matat?

En el moment que va entrar a la casa i van tancar la porta en Harry es va quedar bocabadat del gran canvi que havia sofert la decoració tan obscura que sempre havia tingut la casa dels Black, o antiga casa dels Black, ja que, amb la mort d'en Sirius, la casa era ara d'en Harry.

En Harry es va fixar en que tots els detalls foscos, com els caps de serp que hi havia com a poms a les portes o els dibuixos del paper de la paret de color verd fosc, havien desaparegut, de la mateixa manera que els tots els caps d'elfs que hi havia penjats al passadís. Però ben aviat en Harry descobriria que hi havia un canvi més en aquella casa.

- Harry! - l'Hermione acabava d'aparèixer al capdavall de les escales del final del corredor.

- Shhhht - va dir en Harry -. Que despertaràs la...

- Tranquil -va tallar l'Hermione mentre abraçava en Harry efusivament -. Ja no cridarà més aquella dona.

- Heu aconseguit treure el quadre? - va preguntar en Harry.

- Doncs la veritat és que no. Però la nostra millor bruixa - va explicar la Tonks -, l'Hermione, va trobar un conjur fantàstic, que ens va permetre borrar-li la boca.

- És un conjur simple -va explicar l'Hermione, una mica vermella.

- Un conjur simple que ningú més va saber fer - va dir la Senyora Weasley -. L'Hermione és una noia molt espavilada i intel·ligent.

- Però - va dir en Ron molt content - vine, vine... hi ha algú que et vol veure.

Tothom somreia, fins i tot la senyora Weasley tenia els ulls vidriosos de felicitat. En Harry va seguir en Ron cap al final del passadís i van pujar les escales fins al pis de dalt de tot, al final del passadís hi havia una sola habitació, la més gran de la casa. En Harry recordava que aquella era l'habitació on en Sírius hi tenia amagat en Bécbrau.

- Tranquil -va dir en Ron veien la cara que posava en Harry -. En Bécbrau ja saps que és amb en Hagrid. L'habitació l'hem netejat de dalt a baix, ja que ara serà la teva - a en Ron, les orelles se li van posar vermelles. A en Harry se li va regirar l'estómac... la seva habitació, la seva casa - Però el que et vull ensenyar no és només l'habitació, hi ha algú que segur que voldràs veure... és molt fort Harry!

En Ron va posar-se al costat de la porta i va obrir-la per a que en Harry pogués entrar. L'habitació era ben fosca fins que, en Ron, que havia entrat darrera en Harry, va encendre els llums. Llavors el va veure, però no podia ser.

- Eh que és impressionant? -va dir en Ron amb un somriure ben gran. En Harry estava plantat com un estaquirot mirant cap a la paret -. Com que mai havíem entrat a aquesta cambra no sabíem que hi era. Mai deixava que hi entrés ningú, ja ho saps.

En Harry es va acostar al quadre sense fer ni cas al Ron que ara seia sobre el llit. Quan va ser prou a prop va aixecar la mà per tocar-lo, no semblava un d'aquells quadres màgics i per tant no sabia de moure. O això pensava en Harry. En Ron el va deixar fer.

- Buh -va fer el quadre quan en Harry va estar a un mil·límetre del nas d'en Sírius -. Hola Harry!

En Harry gairebé cau de cul a terra de l'ensurt. No era possible, el seu padrí era allà. Bé, per suposat que era possible, ja feia més d'un any de la seva mort. Així que era normal que ara el seu quadre pogués parlar i moure's.

- Sirius? - va dir en Harry mentre els ulls li començaven a humitejar-se. En Ron va decidir deixar-los sols i sense que en Harry s'adonés va baixar cap al pis de baix.

Quan en Ron va sortir per la porta va veure com al cap d'avall del passadís desapareixien uns cabells rojos, sabia perfectament que eren de la Ginny. Potser voldria haver parlat amb en Harry? En Ron no hi va pensar gaire perquè en el moment que posava el peu al primer esglaó va sentir que el cridaven.

- Ron! - la veu de l'Hermione va ressonar per tot el cos del Ron. Com li agradava sentir que el cridava la seva xicota.

- Ja baixo - va dir en Ron. Quan va arribar a baix de tot va agafar a l'Hermione per la cintura i li va fer un petó -. No saps com t'estimo.

- Doncs fins fa gaire tu tampoc ho sabies -va dir l'Hermione amb una mica de picardia- Au, va. Què? Li ha agradat a en Harry la sorpresa?

- Ara els he deixat sols - va dir en Ron -. Però crec que per a en Harry serà un cop dur.

Però en Ron s'equivocava. En Harry jeia assegut a terra davant mateix del quadre d'en Sírius mirant-se el seu padrí. És cert que no s'ho esperava pas allò i el feia el noi més feliç del món. Però també era ben conscient de que allò només era un quadre i de que el seu padrí, en Sirius, era mort, o perdut, allà rera la cortina, a la Sala de la Mort del Departament de Misteris. Un lloc del qual mai podria tornar.

Van estar parlant durant hores, ja que en Sírius volia que en Harry li expliques tot el que havia passat l'any anterior, i fins i tot volia parlar sobre els horcruxes.

- Coneixes la teoria d'en Dumbledore sobre els horcruxes? - va preguntar en Harry.

- Conec el que el meu germà, en Regulus va descobrir abans de morir a mans d'en Voldemort -va dir en Sírius. - Ara com a mínim ja podem fer les nostres pròpies teories. Recordes qui va matar el meu germà?

- Segons em va explicar el professor Dumbledore - va titubejar en Harry - va ser en propi Voldemort oi?

- Exacte! - va dir en Sírius - I no podria ser que el matés el mateix Voldemort perquè en Regulus hagués destruït algun dels seus horcruxes?

- Ostres - va exclamar en Harry aixecant-se de terra -. Així que en Voldemort sabia que havien destruït l'horcrux. Llavors en deuria fer un altre!

- És molt probable -va explicar en Sírius - que quan matés en Regules en fes un de nou, o no. Pensa que en Voldemort és molt vehement i potser creia que com que n'hi quedaven uns altres sis no hi hauria cap problema. Però això només són suposicions, el que va passar en realitat no ho podem saber i menys ara que en...

Toc, toc. Algú va picar a la porta.

- Hola Harry rei - els cabells rojos de la Senyora Weasley van aparèixer per la porta -. Hauries de baixar a sopar.

Així que en Harry es va aixecar, es va acomiadar d'en Sírius i va sortir per la porta seguint la Senyora Weasley fins al primer pis, on ara hi havia muntat un menjador, així que ja no havien de sopar al soterrani, on hi havia la cuina. Ben aviat en Harry sabria quina era la vertadera raó del canvi d'habitació.

Allò, a part de ser el menjador, era la sala de reunions de l'Orde. Ara que en Harry, l'Hermione i en Ron ja eren majors d'edat, ningú els podia prohibir de participar en l'Orde. A més, ara que en Dumbledore havia mort, s'havia de crear un nou Orde del Fènix, amb un nou cap.

Es van asseure a dinar i llavors en Harry es va adonar que al cap d'avall de la taula no hi seia ningú i que a darrera, penjat a la paret hi havia el marc d'un quadre que ara estava buit. Van començar a dinar i en Harry es va oblidar del quadre buit, només pensava en poder tornar a parlar amb en Sírius. També tenia ganes de xerrar amb el seus amics, però en Ron i l'Hermione necessitaven estar sols i en Harry tampoc tenia ganes de fer-los d'espelma.

Durant el dinar no es va parlar de cap assumpte de l'Orde, en Harry no sabia ben bé que dir, així que es va dedicar a menjar i prou, responen a algun -Vols més sopa - amb onomatopeies.

Quan van acabar de dinar però, hi havia altres plans per en Harry, havia d'assistir a la reunió de l'Orde on s'havia d'escollir al nou dirigent de l'Orde. Ara que en Dumbledore no hi era necessitaven algú que posés una mica d'ordre, tot i que entre tots portaven una mica el control de l'Orde del Fènix.

Quan havien acabat de dinar l'Hermione i en Ron van ajudar a la Senyora Weasley a recollir la taula. En Harry hi hauria anat també però algú el va agafar per l'espatlla quan es dirigia cap a la cuina. Així que va deixar els plats sobre la taula i es va girar per veure qui era.

- Vine amb mi, Harry - va dir en Remus -. Hem de parlar molt seriosament.

En Harry va anar cap al fons del menjador fins on hi havia una llar de foc on hi va veure en Murri amb altres membres de l'Orde, entre els quals també hi havia la Professora McGonagall, que acabava d'arribar, i es mirava en Harry amb mirada d'alegria.

- Harry - va començar a parlar en Murri - com saps, ara l'Orde està sense control. Tot i que entre tots portem el control necessitem algú que ens governi a tots i que organitzi a tots els membres.

- En Dumbledore no tenia cap home de confiança? -va preguntar en Harry -. Algú amb qui confies més coses que als altres?

- Aquest és el principal problema, Harry -va dir la McGonagall, mentre tothom es mirava nerviós -. L'home en que en Dumbledore confiava, precisament a aquell que l'Albus tenia més secret és... era en Severus.

- Doncs encara gràcies - va dir en Harry -. Així que teniu pensat fer?

- La veritat és que hi havia una altra persona amb qui en Dumbledore mantenia reunions secretes, amb qui tenia uns plans que no va explicar a ningú de l'Orde.

- Espero que aquest... amic del director no sigui de la mateixa categoria que en Severus - va dir en Harry amb un mig somriure.

En aquell moment tots els membres de l'Orde es van fer mirades de dubte entre ells, com si el que acabés de dir en Harry no fos gens graciós. Aviat en Harry sabria que no feia cap gràcia.

- Doncs veuràs Harry, esperàvem que tu ens diguessis si creus que aquesta persona és la més adient per a ocupar el càrrec de Cap de l'Orde del Fènix - va dir en Murri.

- Jo. I per què jo?

- Perquè tu coneixes molt bé a la persona de la que t'estem parlant - va dir en Murri -. Aquell en qui en Dumbledore confiava el secret més important per a l'Orde. Com matar en Voldemort.

En Harry es va quedar gelat. Era cert, no feia gens de gràcia, ara que ja sabia a qui s'estaven referint.


Llegit 1049 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarCostaEnviat el 11/05/2007 a les 22:26:33
    #14922

    Hola tiet!!!!!! Ua que raro se'm fa veure el meu nom en ves del típic Costa! xDDD
    Bé, que t'haig de dir que no t'hagi dit mentre el llegia-corregia. Ets un cabrón! No pots fer aquests finals tan... tan! xDDDD
    Per quan el pròxim? Ets pots esperar a principis de juny? Que així ja he acabat amb els exàmens i tot... i tinc més temps per fer el vago xDDDD

    Pues res... només dir-te que... PADDIE NEVER DIES!!!! M'encanta el quadre- Sirius!



  • Avatarivi_potterEnviat el 13/05/2007 a les 00:03:52
    #14937He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

    uooooooooooooooo!!! no ens pots deixar aixi!!!! que cruel!!! a més no pot ser... en Harry s'ha adonat que es ell o es que no es ell??? com pot ser que un unineuronal com ell ho-..ho descobreixi??? muahaaaa!!!

    No fagis el q diu la costa si us plaauuuu abans de junyy! xDDDD




  • AvatarGetta91Enviat el 13/05/2007 a les 00:11:02
    #14939He escrit 1 fanfics amb un total de 1 capítols

    Però no tallis aquí, mala persona! Em quedo amb ganes de méeeees! Doncs a mi no m'agrada el quadre Sírius, perquè has dit frases que no em molen... perquè PADFOOT NEVER DIES! I tu ho hauries de saber... =(
    Ale padrinet meeeu, merci per dedicar, i al final t'he comentat... no t'ho mereixes, però ja saps que t'estimo molt! Menys quan dius coses que no hauries de dir... PAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAADFOOT NEVER DIES! olé! ;)



  • AvatarMoni.GrangerEnviat el 21/05/2007 a les 12:10:46
    #14977

    Vale vale, ja te deixo coment, es q la vagatis efecte fins i tot per això xDDDD
    A veure, sempre fas = ens ho talles en el millor moment xD, pero justament aixó és lo millor, ens deixes a tots amb ganes de q pengis el pròxim capitol.


    La parelleta ja esta ven junteta xDDD, el Harry no recupera en Sirius :(, pero el quadre ja és molt :), almenys  i podra continuar parlant :).
    Seh Seh PADFOOT NEVER DIES! XD

    Apa a veure per quan el pròxim, q ja tinc ganes de llegirlu, pero amb calma q ja saps q estem a final de curs xDDDDDD.


    Ala ja no et podras queixar.

    P.D: Enviar un sms a Matins.Volemcapi al 7726  per a reclamarlu xDDDDD