Un nou món - 2- Tot va bé...
AvatarEscrit per Granger_sellés
Enviat el dia 30/05/2007 a les 14:48:34
Última modificació 30/05/2007 a les 14:48:34
Tots els capítols de Un nou món
< Anterior capítol ||


2- Tot va bé...

 

El sol començava a acariciar la suau pell de l'Elisabeth.

Es va despertar a poc a poc. Eren les 5.Encara podia dormir fins les 7. Però no a puguer.

Es va aixecar lentament, i es va repenjar a la barana de la terrassa. Feia bastant de fred, però li era igual.

Després, va entrar a dintre, i es va estirar.

No se n'adonava que una gata l'estava observant amb interès profund. I tampoc se n'adonava que algú pensava amb ella amb intens també profund.

 

En efecte, era en Jack, que per enèsima vegada es preguntava si s'havia enamorat un altre cop. Va recordar l'últim enamorament que va tenir, i va fer un sospir ple d'amargura. No li havia anat molt bé. Però la Beth havia estat a allà ajudant-lo. El seu somriure, els seus ulls... va sacsejar el cap.

L'amor feia mal. A més, n'estava segur que la Beth no l'estimava. I alguna cosa, li deia que ella estava enamorada del  seu millor amic, en Guille.

Però com ho podia saber? Va agafar el mòbil, i li va enviar un missatge. Segur que estava dormint, però es sentia sol.

 

Però si que estava desperta. I en sentir el soroll del mòbil va anar-hi corrents. Tenia 2 missatges. Un del seu cosí, dient-li que tenia ganes de veure-la i anar a Port-Aventura junts. [NA: xDD ] i l'altre... se li va parar el cor un instant. Era d'en Jack, i el va obrir amb emoció. Deia el següent:

Hola Beth! Com va? Deus estar dormint, ja ho sé, però... bé, em venia de gust enviar-te això, i de pas dir-te, que em caus molt bé, i que serem amics per sempre, Ok? I que MAI ens separarem!

Adéu!

 

El cor li anava desfermadament. El que més volia, es que sigues l'hora d'anar a l'institut, per veure en Jack.

 

Mentre la McGonagall se la mirava, va notar l'emoció a dintre del seu cor i la va entristir. Es sentia feliç, simplement per la felicitat de la noia, però, el cor se li partia, en només pensar que l'hauria de separar del seu amant. Però la Beth era maga, i havia de continuar per el seu món... tenint en compte les conseqüències.

Va girar cua, i va pensar. "Beth, avui disfruta amb en Jack. Estigues tot el dia amb ell, demà ja t'ho explicaré tot, o el que pugui. " va somriure, i va marxar.

 

 

Eren les 8, quan la Beth ja se n'anava cap a la parada del bus.

-Elisabeth! A on vas? - va cridar-li la seva mare.

-A la parada de l'autobús. - va dir.

-A aquesta hora? Tan aviat? Falta més de mitja hora perquè vingui l'autocar!

-És igual, estaré amb els amics.

 

I va anar tirant. Ella ja pensava que no hi trobaria ningú a la parada. Però en arribar-hi, i va veure una persona, de la seva edat. Es va acostar més a veure qui era. I en saber-ho, el cor se li va desbocar. Era en Jack, sens dubte. Ell també havia anat a la parada tan aviat, perquè no podia dormir.

 

Es van mirar. I la Beth li va dir:

-Hola Jack! Si que matines avui, no? - va afegir un somriure.

-Sí.. i tu què? - i van riure.

-No podia dormir.. - va dir la Beth.

-Ni jo.. - va contestar ell.

-Encara falta mitja hora perquè vinguin els altres... que et sembla si passegem?

-D'acord! - va dir tot emocionat en Jack.

 

Van anar caminant, fins que en Jack va trencar el silenci.

-          T'ha despertat el meu missatge?

-          No, ja estava desperta des de feia estona..

-          Igual que jo... avui no teníem ganes de dormir, eh?

Es van mirar i van tornar a somriure.

En Jack tenia unes ganes boges de besar-la. Llavors, es va adonar que estava bojament enamorat d'ella. I es va enrojolar en descobrir-ho del cert.

La Beth ja ho sabia el que sentia per ell, per tant que no la va sorprendre la sensació d'agafar-li la mà. Estaven tant a prop... perquè era tant difícil agafar-li la mà?

 

Un altre misteri de la vida. Van quedar-se el que quedava de temps al parc, fins que van veure un grup de nois i noies que anaven cap a la parada. Se'n van anar del parc, i els van seguir.

Un amic d'en Jack, en veure'l va cridar:

-Ei Jack! Ja tens una nova nòvia?

La Beth, es va enrojolar del tot, i en Jack tres quarts del mateix. En Jack queia bé a tothom, i totes les noies es fixaven en ell, encara que no els hi fes cas. "Difícil..." pensava la Beth.

-No... - va contestar-li en Jack ben fluixet.

Després, el seu millor amic, en Guille es va acostar amb ells. Van quedar la Beth, en Jack i ell, a allà xerrant, esperant l'autocar.

-Guille! - va cridar la Beth. - què tal? Vas veure ahir la tele?

-Sí! Ha, ha, el programa va ser boníssim.

I van estar xerrant del programa fins que va arribar l'autocar. En Jack estava callat tota l'estona.

Quan van pujar, en Jack volia asseure's amb la Beth, però una noia se li va asseure el costat sense permís. En Jack va sospirar, esgotat. Era la pesada d'una de les seves fans, la Paula. Sempre li anava al darrera.

 

Va veure que la Beth s'acostava cap a ell. I li va preguntar:

-Em puc asseure amb tu?

El cor d'en Jack es va accelerar. Quan anava a dir alguna cosa, la Paula se li va adelentar i va dir:

-No. Està amb mi. - i va fer un somriure maliciós.

-D'acord.. - va somriure la Beth també, però el cor el tenia destrossat.

-Beth! - va dir en Jack, però ella no la va sentir.

Ella se'n va anar a asseure's amb en Guille, on van començar a parlar animadament.

En Jack, amb el cor destrossat,  no va dir res fins arribar a l'institut.

 

 

El director Dumbledore, estava acariciant al seu fènix, quan va entrar la McGonagall al seu despatx.

 

-I bé, estimada Minerva?

-Millor parlo amb l'Elisabet demà senyor.. Avui, vull que disfruti amb els seus amics.

-D'acord.. Com vulgui.

-Dumbledore.. - va dir al cap d'una estona.- Ara no n'estic tant segura de que aquella joveneta vulgui entrar al món de la màgia.

-Ah no? - es va sorprendre. - I per què?

-Trobarà a faltar els seus amics senyor..

-És clar.. Doncs és millor que no sàpiga res i ja està.. - va acariciar novament en Fawkes.

-No! Mai! - va dir la McGonagall. - Si algú té poders màgics ho ha de saber.. Bé, ja veurem, que es fa tard i jo me n'he d'anar. Adéu senyor Dumbledore.

 

 

En baixar del bus, l'Elisabet va anar directament cap a classe.

Va ser la primera en entrar.

 

Tocava Naturals.

-A veure nois, voleu fer el favor de callar?!

El professor, volia parlar i el pobre no podia. Quan tothom es va haver calmat, va prosseguir;

-Avui a classe farem un treball en parelles. O sigui que feu el favor de buscar un company ràpid!- va mirar al fons de la classe. - Ah, no! Manuel, tu no pots anar amb en Nicki!

-I per què no? Per què no?

-Cal que t'ho digui?

Mentre els alumnes i el professor discutien, en Jack buscava persones per anar de parella. Totes les nenes de la classe menys la Bet, li van demanar. La Bet, simplement, li feia vergonya. I va ser ell, en Jack, qui es va acostar i li va dir:

-Escolta Bet, vols venir amb mi, per el treball?

La Bet el va mirar. I també va mirar a darrera seu, milers de cares tristes i decepcionades de totes les seves "fans".

Era una oportunitat única per deixar-la passar, i de tota resposta va dir;

-D'acord.

El treball tractava de mirar per el microscopi unes cèl·lules estranyes. Però en Jack, no mirava el microscopi, ni la Bet tampoc. Tota l'estona estaven xerrant. I les "fans" mortes d'enveja, i distants.

-Bet, veig que estàs millor, no?- va dir-li en Jack.

-Millor? Que vols dir?

-Vull dir.. que ahir estaves més trista...

-Sí... Deus ser tu que m'animes. - i li va somriure. Ella, n'estava 100% segura que era ell que l'animava.

En Jack es va enrojolar, i com a excusa, va mirar per el microsopi amb més interès que l'habitual.

Després d'un silenci, en Jack va tornar a la carrèga.

-Escolta.. no estaràs pas.. emm.. enamorada, no?

La pregunta la va sorprendre bastant.

-Doncs.. la veritat sí. Sí que estic enamorada.

A en Jack se li va glaçar el cor.. segur que d'ell no. Que dur que és l'amor!

De cop i volta, va recordar una conversació que van tenir ahir abans de pujar a l'autocar.

-Ah sí! Que no m'enrecordava Bet! T'enrecordes ahir? No em vas acabar d'explicar allò..

La Bet es va situar, i finalment ho va recordar.

-Ah.. Allò.. No, no era res, deixa-ho córrer. - va dir.

-Ara m'ho dius! - va advertir-li amb cara riallera.

-Doooncs.. No. - i ella també va riure.

-Busques brega, eh? - se li va llançar a sobre, i va començar a fer-li pessigolles.

-Hahahaha, prou prou! Para! Hahahahahha!

-Fins que no m'ho diguis no pararé! Muahaha! - i ni va fer més.

Estaven tots dos per terra l'un fent pessigolles, l'altre rient com una boja.

Tota la classe sel's mirava, i el professor també. Es va acostar a ells, i els hi va dir:

-Ja us heu divertit prou?

Aquella frase els va fer tornar a la realitat.

-Doncs.. - va començar en Jack, però el professor els va tallar, amb la pitjor paraula que es pot sentir..

-Expulsats!

 

I ja anaven tots dos directament cap al cap d'estudis.

 

 

 

-Què carat! - va exclamar la McGonagall.

-Què li passa? - novament, estaven al despatx del Dumbledore. (NA: si que si passen hores a allà dintre xDD)

-L'Elisabet ha sigut expulsada de la seva classe! - va cridar alarmada.

-Si que vigila bé a aquesta joveneta.. - va dir el Dumbledore.

-Sí, és que m'interessa molt... - va dir distreta.

Silenci, fins que:

-A veure si a aquí Hogwarts farà tant el mico, aquesta joveneta... - va somriure el Dumbledore. - Tant de bo.. i falta ambient  a aquí...

 

 

-Bet.. ho sento molt.. Jo.. - en Jack es sentia tremendament culpable. Havien expulsat la Bet per culpa seva també.

-És igual.. Ha sigut divertit.. - i va somriure.

En Jack es va alleujar, i va dir:

-Quan els teus pares et renyin no riuràs tant.. Però digal-s'hi que era culpa meva, sobretot! O sinó vindré jo a casa teva.. és que no ho puc permetre, jo.. tot culpa meva, Déu meu que pallús que arribo a ser.. ho sento, es que..

Va anar dient frases incompletes, fins que la Bet, li va posar un dit al llavis, per què callés.

-Jack, Jack, Jack, eei.. tranquil d'acord? En part també és culpa meva!- li va dir, mentre encara tenia el dit als llavis de l'altre. Quan els hi va treure, en Jack va quedar en silenci i sorprès.

Estaven assentats en un banc, molt frec a frec l'un a l'altre.

-Bet, escolta.. Em diràs el que em volies dir ahir? Sinó... et faré més pessigolles.

-No, siusplau més pessigolles, no haha... I allò d'ahir... no era res..

-Em va semblar.. que em deies.. - li feia vergonya dir-ho.- Em va semblar que ahir em vas dir que senties alguna cosa per mi.. - i es va posar vermell.

La Bet, va sentir aquella sensació a l'estómac, com si li haguessin recargolat. I ara què podia dir? Què podia fer?

Per sort, (o per mala sort) la directora va arribar, i no va poder dir res. Van acompanyar-la al seu despatx.

    &nb sp;                         &nb sp;

 

Sortien de l'institut. Quin dia! Per una banda horrorós.. Per l'altre.. fantàstic..

Ara, no sabia què passava, però en Jack tota l'estona anava amb ella.. i això li agradava...

A l'autocar, sens dubte, en Jack es va assentar al seu costat, i van estar parlant de el que havia passat a naturals.

-Escolta, aquesta tarda fas alguna cosa? - es va atrevir a dir en Jack.

-Doncs.. no, avui no tinc res. - i va somriure.

-Vols quedar? Fem els deures, i després sortim...- aquella sensació...

-D'acord! A casa teva?

-Sí, sí..

 

En baixar de l'autocar, l'Elisabet va agafar el mòbil i va trucar als seus pares, i els hi va dir que estava a casa d'en Jack.

 

I així va ser.

 

 

Uns ulls grocs observaven a la Bet. Era la McGonagall, que estudiava els muggles i les seves costums. I aquell amor era palpable.. Fins i tot la McGonagall, que en sentiments no n'era experta se'n va adonar. I va pensar, que els muggles si que són cecs.. Aquell parell, no sabien res de l'altre.. No ho notaven... "Seran cecs.." s'anava dient.

 

Quan van arribar a casa d'en Jack, no hi havia ningú. Millor, va pensar la Bet.

Es van assentar i van començar a fer els deures. Per sort n'hi havia pocs, perquè cap dels dos en tenia ganes de fer-ne.

En acabar-los ràpid i corrents, se'n van anar. En Jack estava tot emocionat.. aquella relació, no acabaria tan malament com l'altre...

 

Van arribar a un parc. Era primavera i estava ple de flors. Era tan romàntic...

-Bet... estaries disposada a sentir una.. cosa?- en Jack, aquell dia tenia ganes d'obrir-se, d'obrir-se completament a la Bet..

-Oi tant! Que passa?

-Tu saps.. que va passar l'últim cop que em vaig enamorar?- va dir, avergonyit.

-Doncs.. no, mai m'ho has explicat...

-He de dir-ho a algú, perquè durant aquest temps m'ho he guardat a mi.. Seràs la primera a qui ho explicaré..

La Bet, el va mirar amb dolcesa, i li va agafar les mans, cosa que va despertar sensacions noves a en Jack. - Pots confiar amb mi. - li va dir.

-Doncs, que el meu primer amor va ser l'Anna... Simpàtica, divertida, afectuosa.. Vaig estar-ne molt enamorat de l'Anna... Molt i molt durant 3 anys.. Tu saps què és estar 3 anys enamorat completament d'algú?

-Sí.. crec que sí.. hehe, continua au va! - li va picar l'ullet.

-Bé doncs, com saps vam sortir. Però hi ha una cosa que no saps..

-El què no sé? - estava intrigada.

-Tu saps per què vam tallar?- li va preguntar.

-Doncs.. la veritat és que no...- va abaixar el cap.

-Doncs era perquè, l'Anna, em va deixar perquè li molava un tiu, que era més guapo que jo, i m'ho va rastrejar per la cara.. Després, com que el noi aquell no li feia cas, va tornar amb mi.. I per això la vaig enviar a la merda.. que s'ha cregut? Que jo sóc la xocolata de postres, quan no queda macedònia?

-I vas fer ben fet.. - la Bet es va quedar confosa, en veure com havia reaccionat l'Anna, que normalment, havia cregut tan bona nena.

-I.. bé.. ara tinc por.. - va acabar dient.

-Por? De què?

-De que totes les relacions que pugui tenir siguin així de doloroses, i que totes m'acabin deixant per algú més guapo..- va dir tot moix.

-Només va ser un cop, i ja està! A més... - la Bet, va decidir dir tot el que en pensava d'ell. - Ets simpàtic, amable, afectuós, ets un tiu com cal... Ets guapo, un gran amic, simplement ets tu. M'agrada que existeixis i que siguis així tal com ets...

En Jack es va quedar parat. El cor li bategava a cent per hora. Fins i tot, li van sortir unes quantes llàgrimes.

-Jack? Estàs .. plorant? - es va amoïnar de debó.

-Sí.. però.. estic plorant d'alegria gràcies a tu.. Déu meu, quines pintes que dec donar jo ara... - es va eixugar les llàgrimes amb la camiseta.

La Bet va somriure, i va fer una cosa que se'n moria de ganes de fer-la.. El va abraçar, i va intentar consolar-lo com va puguer. En Jack, va acceptar aquella abraçada, i ell li va passar els braços per l'espatlla. Haurien estat així més temps, fins la fi del món...

-Jo només he dit la veritat... - va dir la Bet, encara abraçada.

 

La veritat, és que tots dos es volien besar.. Però tenien por de com s'ho prengués l'altre.. A més, es pensaven que l'altre el tractava com a amic i ja està.. i res més...

 

La McGonagall, estava "flipant" (NA: xDDD) Després de tot, i encara no se n'havien adonat de que estaven enamorats mutuament.

Va decidir deixar-los sols, i anarse'n cap a Hogwarts.

 

 

 

Ei gent! xDDDD

Fa tant de temps que no escric.. Ho sento!

Aqui el segon capi! Dish! xDDD

 

Escrit tot per mi! ^^

El primer capítol, me l'havia trobat per internet, però em fa mandra traduir, i l'he continuat amb les meves coses ^^ espero que us agradi el new look! xDD

 

Gràcies a tots! ^^

 

 

Adèèèu! ;D

 

__GrangeR_seLLéS]]*


Llegit 1235 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)