El diari d'en Riddle - Desconfiança
AvatarEscrit per hermi_girl
Enviat el dia 07/07/2007 a les 13:54:01
Última modificació 07/07/2007 a les 13:54:01
Tots els capítols de El diari d'en Riddle
< Anterior capítol ||


Desconfiança

Hola a tothom!!!

BĂ©, aquĂ­ teniu el capĂ­tol 10 espero que os agradi!!!!

Si us plau poseu-hi un comentari, merci.

Perdoneu per trigar tant en penjar-lo ¬¬' però ja sabeu que hi ha cops que no et ve la inspiració i... bé, ja m'enteneu ^^.

Bé, no m'enrotllo més, espero que os agradi!!!

Adéu.

 

Lluitar.

En Ron es va quedar de pedra, no podia ser cert el que les seves orelles sentien, en Harry lluitaria en duel encara que si jugues la seva llibertat.

En Ron no se'l podia creure, però aquells ulls, aquella mirada... sabia que per molt que el l'intentes fer entrar en raó no ho conseguiria, a en Harry se li havia ficat l'idea de lluitar i hi lluitaria.

Després d'una llarga estona plantats en el mig del passadís esperant a que la classe acabes les portes de l'aula es varen obrir deixant sortir a una multitud immensa d'estudiants que pel seus rostres, desitjaven marxar, era lògic ja que estar amb la professora McGonagall controlant'he una hora... és horrible.

Entre tota aquella massa de gent va sortir l'Hermione, sortia una mica atrafegada, semblava com si busques a algĂş, llavors en Ron la va cridar, ella Ă©s va girar de cop i amb un somriure es va acostar cap a ells dos.

-         Com ha estat la classe d'avui??- Va preguntar en Ron.

-         Molt interessant- ContestĂ  ella- Per cert, que li passa a en Harry??

-         És per ho del Duel.

-         No hi anirĂ  no??- PreguntĂ  la noia.

-         Si que hi anirĂ©- Va dir en Harry.

-         Tu estĂ s boig no??. Estem parlant d'en Malfoy!!!

-         Ja ho se- DiguĂ©- No li tinc por a aquell mimat.

-         No saps la que et t'he preparada!!!- Li va dir l'Hermione tota preocupada.

De sobte es va formar un silenci entre ells tres, la cara de sorprès d'en Harry va fer estranyar a l'Hermione.

-         Llavors tu ho has vist- Va dir en Harry.

-         El què??

-         El que em tĂ© preparat per el Duel.

-         ...- L'Hermione no va dir res, nomĂ©s es va limitar a obrir els ulls com plats i a balbucejar paraules sense sentit.

-         Marxem Ron- Va dir en Harry amb la mirada clavada en l'Hermione.

La noia es quedà immòbil mentre veia com els seus amics marxaven a pas lleuger cap a les escales que duien al tercer pis, ella va apartar la mirada d'allà i tornà a posar-se accelerada amb pas lleuger cap al vestíbul.

Mentre, en el tercer pis, passant davant d'una vitrina, amb cara de pomes agres i a pas més lleuger que el seu amic, estava en Harry.

En Ron l'intentava frenar una mica perquè ell d'estar tanta estona de peu en el passadís ja li feien molt mal els peus i això de corre no li anava molt bé.

Llavors, en un intent frustrat de frenar al seu amic fos com fos, va accelerar el pas i amb rĂ bia agafĂ  la tĂşnica del seu amic fent que aquest de poc caies a terra.

El noi tot pàl·lid per l'ensurt que li havia donat el seu amic en estirar-li la túnica es va girar i amb un to una mica nerviós li pregunta el perquè d'aquella reacció. El seu amic no va tardar ni tres segons en respondre-li amb el mateix to.

-         A vera Harry- Comença a dir el noi- Si tu no estĂ s cansat me'n alegro, però jo si que ho estic!!! AixĂ­ que no acceleris tan el pas!!!

En Harry, donant-se compte de que tenia raĂł, es va deixar caure a terra hi es va recolzar amb l'esquena a la vitrina polvorenta que tenia darrera, la seva respiraciĂł era rĂ pida igual que el batec del seu cor.

En Ron en veure'l es va seure al seu costat, el va mirar de reĂĽll i amb un to de preocupaciĂł li va preguntar que li passava. En Harry, d'un sol cop de veu, va respondre.

-         És l'Hermione.

-         L'Hermione??- DiguĂ© el seu amic totalment estranyat.

-         Ens amaga alguna cosa, segur.- ContestĂ  en Harry mirant fixament a terra.

-         M'estĂ s dient que desconfies de l'Hermione???

En Harry no va contestar, cada cop estava mĂ©s confĂşs, i a mĂ©s amb tants problemes com tenia ell, el que necessitava era poder-se recolzar en els seus amics i ara no se'n podia fiar d'un d'ells. Semblava que en aquell curs la vida no li somreia.  

Uns minuts d'autèntic silenci es va fer entre ells dos, no sabien que dir-se, en Ron estava tot sorprès pel que li havia dit el seu amic i en Harry que ja no sabia que pensar.

De cop els ulls d'en Harry s'obriren com plats, en Ron se'l va quedar mirant i ell noi es girĂ  cap a ell i amb una veu de preocupaciĂł va dir:

-         El diari...- DiguĂ© en Harry- On Ă©s el diari??

-         Em sembla que el tĂ© l'Hermione... però no estic segur...

-         Merda- DiguĂ©- Corre Ron l'hem d'anar a buscar.

-         Per què??

-         Crec que ho començo a entendre tot, vinga som'hi!!!

Tots dos es varen aixecar de cop i van començar a córrer cap a les escales, tots els alumnes que es trobaven al seu pas s'apartaven si no volien rebre cap cop d'ells dos ja que per la cara que feien, no s'aturarien pas. Corrien i corrien en buscà de l'Hermione, en Ron encara no sabia el perquè però la cara del seu amic deia molt per ell, fos el que fos era alguna cosa important i ell, com un bon amic, el seguiria fins a la fi. Quan per fi van ser al vestíbul en Harry va començar a girar-se en buscà d'aquella noia, però res, no hi havia rastre, preguntaven a la gent i res, ningú l'havia vista, però de cop la porta de les masmorres es va obrir i d'ella n'aparegué l'Hermione.

En Harry en veure-la s'apropa a pas lleuger i amb cara de pocs amics cap a ella, l'Hermione en veure'l el va saludar però ell no li va tornar la salutació, la noia es va començar fins i tot a espantar per la manera en la que és dirigia a ella, va retrocedir unes passes, duia el diari a les mans i el va apretar amb força contra el seu pit.

En Harry, quan va ser-hi a tres centímetres d'ella es va posar molt seriós, la noia no sabia que passava així que ho va voler preguntar però abans que pogués dir res en Harry va començar a parlar.

-         DĂłna'm el diari.

-         Per què el vols??- PreguntĂ  la noia.

-         Perquè amb tu no estĂ  segur- ContestĂ  fredament.

-         Com què no estĂ s segur?? Explicat millor.

-         Ja ho he esbrinat tot Hermione.

L'Hermione va fer cara de sorpresa, es va quedar de pedra en sentir aquelles paraules, durant uns instants va riure una mica pensant que ho deia de broma, però no, allò anava en serio, aquella mirada, aquell to de veu...

-         Què... què has esbrinat??- PreguntĂ  una mica nerviosa.

-         Tot.

-         Llavors ja ho saps...- DiguĂ© ella amb un to dèbil- Però encara no entenc aquesta reacciĂł...

-         Què no l'entens???!!!- DiguĂ© el noi- No vagis ara de Santa Hermione!!!

-         Jo no he fet res perquè em tractis aixĂ­!!!

Llavors a en Harry se li concentra un odi dins seu impressionant, ell no entenia el perquè li contestava així, cada cop estava més nerviós, l'odi s'apoderava d'ell i el desontrolava.

En Harry es va començar a acostar cap a l'Hermione, ella retrocedia morta de por per aquella mirada fins que va topar contra la paret, en aquells moment l'únic que podia fer era mirar com en Harry s'acostava a ella cada cop més.

En aquell moment en Harry l'agafà del braç fent que el diari caigués a terra i produís un cop sec.

-         Ron agafa'l- DiguĂ© amb un to autoritari.

-         Què fas Harry...?- DiguĂ© la noia cada cop mĂ©s sorpresa. 

-         Estic fent el que em vas dir- ContestĂ - Estic impedint que caigui en males mans ho en aquest cas, en mans traĂŻdores.

-          Mans traĂŻdores??? Harry m'estĂ s dient traĂŻdora???

-         No t'ho estic dient, ets una traĂŻdora- Va respondre ell.

-         Explicat- Li diguĂ© ella.

-         Molt bĂ©, com Ă©s que sempre et trobo on Ă©s en Malfoy?? Com Ă©s que aquell dia en classe de història de la MĂ gia vas entrar amb en Malfoy?? Com Ă©s que en la cabana d'en Hagrid vas ser tan amable amb en Malfoy?? Com Ă©s que saps que em tĂ© preparat en Malfoy per el Duel??

-         Tot això tĂ© una explicaciĂł- Va dir la noia amb un to sever- I no Ă©s que jo os he traĂŻt.

-         Llavors quina Ă©s??!!- PreguntĂ  el noi cada cop mĂ©s enfurismat.

-         No os la puc dir...- ContestĂ  ella baixant la mirada- Però m'has de creure Harry!!! Has de confiar en mi!!!

En Harry la va mirar amb els ulls plens d'odi, i sense dir res li va donar l'esquena, va mirar a en Ron i li va fer un gest perquè marxessin d'allà.

En Ron no sabia que fer, després de tot allò... no sabia a qui creure, en Harry seguia avançant però en Ron no el seguia, ell es va donar compte i es va girar i amb un cop sec i fort el cridà com si fos un animal.

Ell, en veure la mirada del seu amic no va tenir cap altre opció de anar amb ell i deixar allà sola a l'Hermione, li va costar molt deixar-la allà, però les raons que li havia donat en Harry li varen semblar bones i per ell també tenia raó. Tots dos començaren a marxar, en Ron duia unes passes més endarrerides que en Harry i aprofitant això l'Hermione el va cridar.

-         Ron!!!- DiguĂ© mentre el noi la mirava- Tu no si us plau...

Ell es va limitar a balbucejar alguna paraula inextensible per a ella, i va continuar el seu camĂ­.

La noia es va quedar allà sola, amb llàgrimes als ulls que li queien per els pòmuls fins arribar a la seva túnica. Però va fer el cor fort i amb les mànigues se les va eixugar i és digué a si mateixa.

-         Ja sabies que passaria això... No els hi pots dir... No pots...- Es deia per intentar-se calmar- En Harry de la manera com estĂ  ho espatllarĂ  tot, no em queda altre remei que fer-ho...

Mentrestant a la sala comú de Griffindor en Ron intenta mentalitzar a en Harry per el gran duel que li espera, pel que sembla no sorgia molt d'efecte però com a mínim ho intentava. Però en Harry no feia cas, ell mirava el diari i recordava a la seva amiga, la que els havia traït...

-         Com pot ser...

-         Com pot ser què??- Va preguntar en Ron a la meitat del seu discurs.

-         Que ens hagi traĂŻt...

-         Jo encara no m'ho crec- Li diguĂ© en Ron- Però tens raĂł en tot el que li has dit.

-         Això Ă©s el que em fa rĂ bia, tenir raĂł...

-         BĂ©, ara no pots pensar en això!!!- Va dir en Ron de cop- Dintre de 20 minuts tens un duel que no pots perdre!!!

-         Tens raĂł Ron- Va contestar amb un somriure.

-         Dons vinga, seguim amb la teva mentalitzaciĂł sobre el Duel!!!   

Els minuts passaven, i cada cop s'apropava més l'hora del Duel però en Harry no estava gens nerviós, al contrari, ja tenia ganes de que el rellotge marqués les vuit.

Mentre ells seguien parlant de sobte un so fort va envair tota la sala, era el so del rellotge que marcava l'hora destinada i tan desitjada per en Harry. Ell es va aixecar, va mirar el rellotge i amb veu decidida va dir:

-         Som-hi.

Tots dos varen sortir de la sala comú i varen començar a baixar pisos fins poder arribar a les masmorres, cada passa que feien era com trobar-se amb el que tan desitjaven, donar-li una lliçó a en Malfoy.

Per fi, després de tants nervis van arribar a les masmorres, allà dins se sentien unes quantes veus, massa poques pel que ells s'imaginaven, però així era millor, en Harry va empassar saliva, va agafa el mànec, el va obrir i...

 

           ;            &n bsp;             ;            &n bsp;           ContinuarĂ 


Llegit 996 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuďt ;-)