Qui ets en realitat? - 8-Adèu per sempre?
AvatarEscrit per Samanta
Enviat el dia 09/07/2007 a les 00:29:41
Última modificació 10/07/2007 a les 00:27:53
Tots els capítols de Qui ets en realitat?
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


8-Adèu per sempre?

8- Adèu

-Llavors va mirar atentament la pedra maragda i va adonar d' una cosa...

Una cosa que no va dir a en Draco.

Va dissimular, però ell sabia que alguna cosa havia vist. Que estava fent teories i histories, que enllaçava records, que podia descobrir coses importants.

L' Aeles és va aixecar i va dir unes paraules.

Immediatament les quatre esferes van anar dins de l' esfera que és va tancar a les mans de l' Aeles.

-Ara provaré de desnaturar el temps -va dir ella-.

A en Draco no li va agradar aquest "provaré". Que no sabia fer-ho? Hi havia la possibilitat que no pogès fer-ho?

L' Aeles va agafar l' esfera i la va sostenir entre les mans.

-Ara espera -va dir-.

És va posar dreta al mig de l' habitació. L' esfera d' energia va brillar i per la pedra maragda en sortia una gran quantitat de llum verda. L' esfera és sostenia sola en l' aire

-Ara ja ens en podrem anar aviat-va dir ella al cap d' una estona -

-D' acord però no se si saps que la porta està tancada -va dir en Malfoy-.

-Ui quin gran problema per a mi. Una porta tancada. Ai em moriré -va dir enfotentse'n-.

-Ja l' obriràs tu. Per què vaig provar tots els encanteris per obrir coses que sabia i no me ‘ n vaig sortir-.

-Tu ho has dit tots els que tu sabies. Jo tinc alternatives... molt més eficaces i bones que les de qualsevol persona. No hi ha cap problema

-Ara esperat que primer tornaré a posar el temps amb marxa.

Va dir unes paraules i una llum verda va apareixes del centre de la sala i és va anar expenent com ones sísmiques per tot arreu.

-Ja està -va anunciar al cap de cinc minuts amb la veu molt feble-.

Desprès és va tornar a transformar en una nena de 5-6 anys. Per què tota aquesta estona era una noia de 14 o 15 anys .

-Tornem davant de la porta de la classe, ja hi hauríem de ser -va dir ella .

-D' acord. -va dir-.

En un moment la porta va ser oberta. Amb unes paraules que ell no havia sentit mai...

Ell va pensar que definitivament estava enfadada. Però per què? No hauria de ser ell el que s' enfadava? Si l' havia intentat matar!  Llavors va recordar que potser era per haver alliberat les esferes o per...clar ell havia dit  abans:

-Ets estúpida. Si no m' has ni respost la pregunta!

Però de debò era per això? O potser sempre l' havia odiat i havia fet veure que l' estimava.

..................... ........................................................................... .............................................

............................................................... ........................................................................... ...

El tems tornava a correr.

A la classe l' Hermione continuava el l' exercici 164 llapis a la mà. Estava asseguda amb les cames encreuades, però aviat les va desencreuar..

En Ron era al principi de l' exercici 9. I estava assegut. Mirant de quina marca era el seu llapis, llavors va girar el cap per veure l' Hermione.

I en Harry també assegut era al final de l' exercici 5. Per què amb aquell professor davant no podia fer cap exercici. És posava nerviós, ara tremolava.

.............................................. ........................................................................... ....................

................ ........................................................................... ..................................................

Aviat és va acabar la classe i llavors van entrar en Draco i l' Aeles van entrar. Li van deixar els fulls damunt de la taula.

Tots els alumnes celebraven que s' hagués acabat la classe. Fins i tot l' Hermione. L' Hermione, en Ron i en Harry van sortir a fora a parlar.

En Harry i en Ron esperaven una resposta.

-Han sortit aposta -va dir l' Hermione- tramen alguna cosa que no ho veieu?

-No. No et faigis paranoies. Que algú no et caigui be no vol dir que sigui malvat, dolent i injust i que trami un pla pervers -va dir en Ron cansat de totes aquelles tonteries.

Al final van deixar estar el cas per què consideraven inútil preocupar-s'hi tant.

..................... ........................................................................... .............................................

............................................................... ........................................................................... ...

Al cap d' unes hores...

Al despatx d' en Dumbeldore hi era ell el director, i el professor de la capa negra.

-Segur que t'ha que vinguesim Albus?

-Sí. Tingues paciència. Ja arribarà.

-Que deu voler dir-nos?

-Si ho sabes no seria aquí esperant a que arribés. -va dir mirant el preofessor de la capa a travès de les olleres de mitja lluna.

-Ha de se important...

-Cada cop us assembleu més amb l' Aeles -va dir en Dumbeldor per canviar de tema, ( el profe no portava la caputxa posada)-.

-Al cap i a la fi tenim la mateixa mare -va dir encongint les espatlles-.

-Sí...

Llavors va arribar l' Aeles.

-Hola. Us he de dir una cosa molt important. -va dir ella asaient-se en una cadira-.

-Què? -va preguntar en Dumbeldore, tot i que ja s' ho imaginava-.

-Ja ho he aconseguit.

-El què? -va preguntar el professor-.

-He fet el que havia de fer.

-T' en has sortit? -va dir en Dumbeldore

-Sí -va dir ella somrient-.

-Ets perillosa tu eh? -li va dir el professor  rient-.

-No t' imagines fins a quin punt -va dir ella, és va quedar mirant en Frawes que era allà al despatx d' en Dumbeldore-.

-En què penses? -va preguntar el professor-.

Ella no va respondre, en Frawes s' havia girat a mirar-la. És miraven mútuament. A l' Aeles li van brillar els ulls.

-Aeles... -va dir en Dumbeldore-.

-Aeles! Que et passa? -va dir e professor  agafant-li la mà-.

-No, no res, m ‘ havia distret -va dir com a excusa-.

-Si clar i vaig jo i que com que soc tonto m' ho crec, saps? -va dir el professor que sabia que mentia-.

-Pensava en... -va dir però no sabia quina excusa posar, no els hi volia dir res del que havia aturat el temps per les esferes de màgia que havia deixat l' Snape però molt menys del petò amb en Draco-.

-En...? -va preguntar el professor-.

-Que has fet? -va preguntar en Dumbeldore-.

-Que que...? -va dir l' Aeles extranyada-.

-S' et nota. Has fet alguna cosa. Oi? -va dir el professor-.

Ella va aixecar el cap un altre cop i va mirar en Frawes.

-I ell ho nota? Oi?

-Sí. No ho nota, simplement ho sap. Sap el que eh fet.

-Però que has fet carai?! -va dir el professor-.

-No t' ho creuries -va dir ella-.

-Prova a veure que -va dir el professor  somrient-.

-He... -no podia guardar més el secret...-.

-Has...?

-He aturat el temps -va dir traient-se un gran pes de sobre-.

-Que? Com? Que que? Com ho ? -milions de preguntes  van anar al cap del professor en sentir aquelles paraules que acabava de dir l' Aeles-.

En Dumbeldore la va mirar per damunt de les seves ulleres de mitja lluna.

-No se ni tan sols com ho he fet... Nomès sé que el temps s' ha aturat. Tot s' ha parat, res no és movia. Tot estava inmobil, tot menys jo i...

-I per què l' has aturat el temps? -va preguntar en Dumbeldre ple fins dalt de curiositat-.

-Per... -va dir l' Aeles, que podia dir ara? Res relacionat amb les esferes aixó segur ja sabien prous coses ara-.

-Per...? -va repetir el professor de la capa intrigat-.

-Deixem acabar! Per què m' ha vingut de gust. Volia autovalorar-me. -va dir ella com a excusa-.

Va decedir que no els hi explicaria les altres coses. La seva "relació" amb en Draco. Les esferes d' energia. Qui les havia deixat allà ( ho havia fet l' Snape). Que podria haver mort en Draco però no ho havia fet. Que... Ni la resta de les moltes coses que havien passat. No! Ara ja sabien massa!

El professor la va mirar amb incredulitat.

-Per què et venia de gust has dit? Aturaràs el temps sempre que et vingui de gust! Ara podries haver aturat el temps i jo sense adonar-me'n de res!

-Més o menys sí -va contestar-.

-Hauria mort fent aquest encanteri, si no fos per alguna cosa molt poderosa -va dir en Dumbeldore-.

-Però és irraonable... -va dir el professor que no s' en avenia-.

-Deixem el tema ok? -va dir ella cansada ja-.

-D' acord -va dir el professor-.

A en Dumbeldore no li calia dir res per què els que eren a aquella sala ja sabien que hi estava d' acord.

-M' en aniré d' aquesta escola. Tornaré a casa meva. -va dir l' Aeles resumin-ho tot-.

-Ja avisaré la Judith i ella avisarà a els altres que ordenin una mica -va dir en Dumbeldore-.

-D' acord. Ara me n' he d' anar a dir  a la Luna que m' en vaig. Adéu, desprès et vindré a veure anla lewitsa vale? I demà m' en anirè-va dir adreçant-se al professor -.

Desprès va marxar de l' habitació a buscar la Luna.

Els dos ( Dumbeldore i professor ) és van quedar mirant com sortia. Tan bon punt va haver sortit de el despatx d' en Dumbeldore. En Dumbeldore li va dir:

-Ens ha agafat d' improvís eh? -va començar el professor-.

-Sí. Haurem d' anular el missatge que vam enviar Durmstrang

En Dumbeldore se'l va mirar a través de les ulleres de mitja lluna que tenia i li va dir:

-Jo tampoc no m' ho esperava. Però creies de veritat que alguna cosa la lligava aquí? Alguna cosa li impedia anar-se'n? Alguna cosa o raó prou quoernt per que és quedés?

-No se. Suposo que em pensava que és quedaria per investigar o per en Draco...Malfoy -va dir el de la capa-.

-Pues em sembla que no serà així-va dir amb una rialla- i em sembla que t' has equivocat i les teves suposicions són del errònies com a mínim en part.

-Potser sí. Però no em negaràs que aquet Mafoy li agrada si més no com a amic.

-Potser no. Potser no l' estima de veritat. A mi em va dir que li demostraria al seu pare de que era capaç. Potser que l' únic que volgués era canviar el que no és pot canviar... -va dir en Dumbeldore que ja havia fet teories-.

-El futur...

-Sí però el futur no és pot canviar per què encara que a mi no em mati en Malfoy algú ocupara el seu lloc.

-No siguis negatiu home.

-Sóc realista. És la meva manera de ser i aixó ha fet que arribès lluny.

-Amb  aixó tens raò.

-I tu que et quedras? O ten aniràs? -va dir en Dumbeldore-.

-Em quedaré -va dir el professor convençut-.

-Per quina raó si ho puc saber?

-Vull investigar.

-Sobre que?

-No és sobre que és sobre qui.

-I sobre qui?

-Sobre en Potter.

-Aaaaa és interesant eh aquest noi?

-Sí. Molt interessant. -va dir el professor  acabant la conversa  destapant la ploma per anar a la seva lewitsa-.

..................... ........................................................................... .............................................

........ ........................................................................... ..........................................................

El següent dia a la classe de pocions...

L' Aeles va comença a parlar i el professor amb la capa negra que posava tan nerviós a en Harry  la va fer fora. En Malfoy va captar la indirecte. I al cap d' una estona ja havia fet les mil i una tonteries i bestieses per què el professor l' engeges i el fes fora. Quan va sortir l' Aeles ja no era una nena petita, tornava a ser una noia d' uns 14 o 15 anys. No portava l' uniforme com l' última vegada. Portava una roba normal. Uns texans blau marí, una samarreta fúcsia i al damunt una jaqueta de xandall rosa clar, gairebé era blanca.  Ni és va fixar que en Draco havia sortit. Mirava la lluna. Hi havia lluna diürna ( vol dir que també és veu de dia ). Era apunt de ser plena. L' Aeles se la mirava amb recel, amb un odi tan intens que hauria pogut intimidar  a molta gent.  Per alguna raó que semblava prou coherent l' odiava. I tant que l' odiava i molt. En Draco va mirar un moment la lluna i desprès l' Aeles. Llavors ella va abaixar el cap. Tenia els ulls plorosos. Va mirar en Draco i a ell li va semblar que esclataria a plors d' un moment a l' altre. Però no ho va fer. Només és va girar i va anar cap a la sala de Slitherin. Esperava que ell la seguís i ho va fer. Van arribar a la sala de Slitherin. I és va fer un silenci sepulcral.

-Que volies dir-me? -va dir en Malfoy per fi-.

Un altre cop silenci. Però per què? Que passava? Què significava tot alló? Que volia dir aquell silenci?


Llegit 886 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarSamanta 96 comentaris09/07/2007 a les 00:35:08
#15258Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

Holz a tothom!

Sento haver tardat tant a escriure!

Espero k hos agradi molt ^^

Va que ja podeu alegrar-vos no he acabat amb punts suspensius. Nomès interrogant jejeje.

Comenteu plis!

Adeu, besus a tots/es

Samanta

PD:Sento el comentari curt és que ara no tinc molt temps xD




Avatarhermi_girl 69 comentaris09/07/2007 a les 09:45:44
#15260Tinc 2 fanfictions i un total de 28 capítols

Hola wapixima!!!

Bé, aquest capi està... com està aquest capi????? ?????????????????????

?????????????????????????????

??????????? ??????????????????

??????????????????????????????

????????????? ?????????????????

?????????????????????????????

??????????????? ???????????????

?????????????????????????????

????????????????? ????????????

?????????????????????? Molt bé!!! xDDD (com as acaabt amb interrogant dons jo t'he deixat amb l'interrogant xDDD)

M''encanta el capi i xi as tardat en penjarlo ehhh!!! Però como jo soy una vip pos... ^^ xDD.

Bé, continua haviat wapixima que m'encanta la teva ff i tinc ganes d saber que paxa aixx fins i tot amb interrogans ens deixes amb intriga.

Dew wapixima tkm petons

La teva bessona Andy xDD




AvatarSdaraniel 67 comentaris09/07/2007 a les 21:14:11
#15265Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

Woola, l'Sdaraniel, com sempre a punt per comentar!! Un dia serà al revés pero mentrestant... Weno doncs el que deia, el capítol està molt bé, molt misteriós com sempre. Entre uns i altres em teniu enganxadíssima a la web, però sobretot tu i l'Hermi Girl amb la seva ff "Desde que et vaig coneixer" Weno escriu aviat!!




Avatarafrica_dama_lunnaris 4 comentaris10/07/2007 a les 10:12:41
#15266Encara no he escrit cap fanfiction

m'encantaa com t'ho fas per escriure així???? és molt misteriósss i intrigaaant!!! ara si que m'he quedat.. :0!!! nenaaa molbe!!! xDD m'enkanta eeeh...

i ara, am aket interrogant... ara si ke ens as dexat fotuts xdDD

africa